Aquí teniu una recepta molt senzilla de musclos al vi blanc, que pot preparar el més novell dels cuiners!
Temps de preparació: 15 min
Dificultat: baixa
Ingredients:
Per a 4 persones:
- 1 kg de musclos
- 1 ceba tendra grossa (o dues de petites)
- 1 got de vi blanc sec
- 1 cullera rasa de farina
- oli, pebre.
Preparació:
- Renteu els musclos a sota l’aixeta, gratant-los entre ells mateixos o amb un fregall net. Treieu-ne el bissus o «barba» si us molesta trobar-la, però sempre just abans de coure’ls.
- Obriu els musclos: poseu-los en una cassola. Afegiu un bon raig d’oli i espolseu pebre negre. Poseu-los al foc fort i tapeu-los. Just quan s’hagin obert, (podeu sacsejar la cassola per a remenar-los i que s’obrin els de sota), tanqueu el foc.
- En una paella amb oli, sofregiu en blanc la ceba picolada, a foc molt suau (sense que s’enrosseixi).
- Un cop la ceba és ben cuita, afegiu la cullera de farina i coeu-la remenant-la bé durant un minut.
- Apugeu el foc a mitja intensitat. Afegiu el vi. Remeneu bé per a que es desfacin els grumolls de la farina i afegiu el suc dels musclos, colat amb un colador.
- Afegiu els musclos un a un, retirant la closca que és buida.
- Escalfeu-ho un o dos minuts més, i ja es pot servir (la salsa haurà espessit una mica amb la farina, com a la foto).
Comentaris i trucs:
- Encara que no ho sembli, no conserveu els musclos (ni la resta de mol·luscs) en gel. Això faria que reaccionin obrint-se i deixant anar l’aigua (això ens ho van explicar uns musclaires professionals a Leucata!). El millor és guardar-los en nevera, a la zona menys freda, i lligats ben fort en la malla on els heu comprat o amb un drap moll. L’objectiu és que no s’obrin i no deixin anar l’aigua.
- Per rentar els musclos, el més senzill és fregar-los entre ells mateixos, a l’engròs, sota la aixeta. No cal ser gaire maniàtic amb les restes adherides a la closca. Si els netegeu per avançat, NO traieu el bissus o «barba»; com a molt talleu-la. El musclo sovint mor al arrencar-li, i si no el cuineu immediatament pot fer-se malbé i no obrir-se. Si el musclo és molt, molt fresc la barba caurà tota sola al coure’s.
- Descarteu TOTS els musclos trencats o que no s’obrin al coure, per evitar mals de panxa. Poden ser musclos morts que s’haurien fet malbé.
- Per obrir els musclos, no cal afegir aigua. Ells mateixos ja en deixen anar més que de sobres.
- Hi queda molt bé afegir una branqueta o unes fulles de farigola a la cassola on obriu els musclos. Ull de no passar-vos, que quedarà massa perfumat.
- El mateix procediment el podeu fer servir amb cloïsses.
- En aquesta recepta, millor un un vi blanc sec. Un txakolí hi queda ideal.
- No s’afegeix sal a la recepta, ja que l’aigua del musclo ja en porta.
Referències:
