Categoría: Whisky

Còctel de figues

Deja un comentario

I perquè no un còctel de figues? El temps de figues és massa, massa curt, i s’ha d’aprofitar tant com es pugui!! Aquest còctel que hem trobat per Instagram, és una versió amb figues de tot un clàssic, el Bees knees (un whisky sour fet amb mel en comptes de sucre). El resultat és un còctel de tardor extraordinari i sorprenent, amb molt de cos, poc àcid i molt equilibrat.

Ingredients:

  • 2 figues
  • Una cullerada generosa (¼ oz) de mel
  • El suc de mitja llimona (uns 22,5 ml, 3/4 oz)
  • 60 ml (2 oz) bourbon o whisky
  • La clara d’un ou (opcional, però que no us faci enrere, vegeu comentaris!)
  • 2 esquitxos (2 dash) d’amargs (hem fet servir Peychaud’s).
  • gel

Per guarnir: mitja figa

Servei preferit: Copeta de cava oberta

Tipus d’elaboració: aixafat (muddle), sacsejat en sec, sacsejat en gel, doble colat.

Preparació:

  1. Peleu les figues i poseu-les dins la coctelera.
  2. Afegiu-hi la mel i el suc de la llimona
  3. Aixafeu-les fins que quedi com un batut
  4. Afegiu la resta d’ingredients, excepte el gel.
  5. Tanqueu i sacsegeu molt enèrgicament la coctelera (si no afegiu clara d’ou no cal fer aquest pas, vegeu comentaris)
  6. Obriu-la, afegiu el gel, tanqueu-la i sacsegeu fins que quedi ben fred.
  7. Serviu en una copeta, millor si és freda, colant el gel amb un colador de malla fina, i guarniu amb una broqueta feta amb mitja figa.

Comentaris i trucs:

  • Que no us faci mania el fet de posar clara d’ou a un còctel!. Encara no havíem fet còctels amb clara d’ou, però és un ingredient molt habitual, i el resultat no té ABSOLUTAMENT RES a veure amb la textura “llefiscosa” de la clara. La clara, emulsionada amb la resta de líquids i l’àcid de la fruita, resulta en un cóctel amb més cos, i un tacte sedós, vellutat, en boca, que el fa molt plaent. Us recomano molt que ho tasteu, però si sou reticents, és totalment opcional.
  • Si afegiu clara d’ou, millor fer primer un sacsejat sense el gel. Aquesta tècnica es coneix com a sacsejat sec o dry shake, i es fa per emulsionar millor la clara d’ou i aconseguir una bonica i agradable capa de bromera. Després, es repeteix el sacsejat amb gel, com de costum.
  • El colat també és important per a eliminar el granet de la figa al beure el còctel. Normalment faig un “doble colat” sempre que hi ha llimona o cap ingredient que deixi anar miques de pellofa o sòlids. Se’n diu doble colat perquè es sol posar  un colador de molla (colador hawthorne) al broc de la coctelera, que ens reté bona part dels sòlids, i el colador de malla sobre la copa, que colarà la resta.
  • La recepta original és amb Rye whisky. Nosaltres l’hem feta amb bourbon, i ha funcionat la mar de bé!

Referències:

  1. Instagram: @thesocialsipper : Honey, I FIG-ured cocktail. Recepta original
  2. Joc de Forns: Whisky sour

Còctels clàssics que cal tastar: el Manhattan

Deja un comentario

Si hi ha un còctel clàssic imprescindible, aquest és el Manhattan. Tot un clàssic del s. XIX; si no ho heu fet encara, l’heu de provar. Aquest còctel és ben senzill de preparar, amb whisky o bourbon, vermut, i angostura. Ah, i una cirereta al maraschino 😉 .

Ingredients:

  • 30 ml (2 oz) whisky (rye, bourbon o canadian, al vostre gust)
  • 15 ml (1 oz) vermut dolç (negre)
  • 2 esquitxos d’angostura (o més)

Per guarnir: una cirereta al maraschino (si no en teniu vegeu els comentaris)

Servei preferit: Copa tipus martini

Tipus d’elaboració: remenat.

Preparació:

  1. En un vas remenador, o qualsevol recipient de broc ample, afegiu tots els ingredients.
  2. Ompliu amb gel, fins que sobresurti més d’un terç per sobre del líquid
  3. Remeneu amb una cullera llarga, fent rodar tot el gel sobre sí mateix, fins que quedi ben fred.
  4. Tasteu-lo i ajusteu l’angostura o les proporcions si cal.
  5. Escorreu-ho a la copa (sense gel).
  6. Afegiu una cirereta al maraschino, i si us hi agrada, una cullereta de l’almívar.
  7. Salut!

Comentaris i trucs:

  • Com en el cas del Dry Martini, és molt important que els licors estiguin a temperatura ambient i refredar-los amb el gel. L’aigua que deixa anar aquest és molt important per al balanç final.
  • La diferència a nivell de sabor entre remenar o sacsejar és molt subtil; la principal raó per a que prepareu aquest còctel remenant, és perquè us quedarà més transparent i visualment atractiu.
  • L’angostura (o un altre amarg com Peychaud’s o bitters de taronja) és imprescindible. Recomano la compra: una ampolleta us costarà poc més de 10€ i se’n fa servir tant poc que us durarà tota la vida (a menys que poseu un bar, tingueu moooolts amics, o que us torneu uns hooligans dels còctels, és clar! – ). La meva ampolleta té més de dos anys i encara és plena.
  • És un còctel ben senzill, però per la seva senzillesa, és fàcil que no surti bé. M’explico: diferents marques de vermut i/o whisky canviaran moltíssim el resultat, per no dir que convertiran el còctel en una beguda totalment diferent. Cal trobar les marques que us agradin, i ajustar les quantitats. Per exemple, Gary Reagan al seu llibre (1) recomana Maker’s Mark o Wild Turkey 101 si es fa anar Bourbon, però afegint 10 ml de vermut si feu anar el primer i 20 ml si es fa anar el segon. El meu consell: feu servir marques de qualitat (no necessàriament cares; p. ex, Canadian Club o Famous Grouse per al wisky).
  • A nosaltres ens agrada amb Canadian Club per al whisky i meitat i meitat d’un excel·lent vermut a granel (que comprem a -> La Bodega de Les Borges Blanques) i de Yzaguirre gran reserva. Va a gustos, a nosaltres ens va costar alguns intents trobar una combinació de licors de preu assequible que ens fes el pes.
  • La cirereta és imprescindible, però si no en teniu, podeu provar amb un twist de taronja. Prepareu un tall ample de pela de taronja, sense la part blanca, retorçat per sobre de la copa per a que hi alliberi els olis abans de posar-l’hi a dins. La taronja i el vermut s’estimen molt.
  • Amb les cireres de Maraschino fetes a casa, aquest còctel entra en una nova dimensió. Trobareu la nostra recepta de cireres al Maraschino en aquest -> link. En tot cas, no les confoneu amb les cireres confitades de pastisseria, res a veure! Es poden comprar per internet, en licoreries, o en botigues especialitzades. Si no en trobeu, feu una ullada al web de Luxardo.
  • El Manhattan (creat pels volts de finals de s.XIX) és un còctel tant clàssic i imprescindible, que es considera que dona a lloc a tota una família de cocktails. El dublinner, que vam publicar quan començàvem amb el blog, n’és un exemple.
  • Trobareu receptes que fan referència a com preparar un «perfect manhattan». No us confongueu: és una variant del manhattan lleugerament diferent. En cocteleria, «perfect» es refereix a còctels on el vermut és meitat vermut dolç (negre) i meitat vermut sec (blanc). Així, trobareu perfect manhattans, perfect rob roys, perfect martinis….

Receptes relacionades:

  1. Joc de Forns: cireres al maraschino
  2. Joc de Forns: dry martini
  3. Joc de Forns: dublinner

Referències:

  1. GARY REGAN, 2003: The Joy of Mixology. Clarckson Potter Publishers, 1a. ed.
  2. Manhattan: Wikipedia (anglès).

Manhattan: Tot un clàssic del s. XIX

El recordatori no hauria de caldre: Consumiu amb seny, per vosaltres i per als qui us envolta.

Còctels clàssics que cal tastar: El Mint Julep

Deja un comentario

Costa trobar llocs on sàpiguin què és un Mint Julep, i encara més que el preparin com Déu mana. I la veritat, no és pas difícil! Menta, sucre, bourbon, gel picat. I un got.

Si us agrada la menta i el bourbon o el whisky, aquest l’heu de tastar. Sens dubte un dels meus preferits. Si us plau… poseu-lo de moda!

Ingredients:

  • 60 ml (2 oz.) de bourbon o whisky
  • 3-4 brots de menta ben fresca (mai n’hi sobra)
  • 15 ml (1/2 oz) de sucre  –  o bé, 22 ml (3/4 oz) de xarop simple (sucre i aigua a parts iguals)
  • gel picat
  • 1 esquitx d’amargs d’angostura (opcional) .

Elaboració:

  1. Poseu en un got  un mínim de 8 fulles de menta. Si us agrada molt la menta, i n’hi poseu el doble o més, no li farà mal. Reserveu les puntes per guarnir, que us quedi per fer un bouquet ben bonic.
  2. Amb la mà, fregueu amb delicadesa les fulles de menta contra l’interior, que no es maseguin.
  3. Afegiu el xarop. Si no teniu xarop, retireu les fulles, afegiu el sucre i un esquitx d’aigua o de sifò, desfeu-lo amb paciència dins el got, i afegiu de nou les fulles de menta.
  4. Amb la punta plana d’una mà de morter, premeu les fulles amb delicadesa per a que deixin anar l’aroma. MOLT IMPORTANT:  acaroneu-les sense que es trenquin!!
  5. Afegiu l’angostura (opcional)
  6. Ompliu el got a 3/4 parts amb gel picat.
  7. Afegiu el bourbon. Remeneu amb una cullera fins que el got es glaci per fora.
  8. Acabeu d’omplir-ho amb gel picat, que sobresurti per sobre de la vora del got.
  9. Guarniu amb el bouquet de menta i una canya ben curta, de manera que al beure el nas quedi a tocar de la menta.

Trucs i comentaris

A mint julep in glass serving.
Mint julep en got de vidre

El got tradicional per al Mint julep és el got metàl·lic que veieu a la foto principal, que ha agafat el nom del mateix còctel: el got de julep. Però també es pot preparar perfectament en un got de vidre normal. Trieu en tot cas un amb les parets fines, per a que es formi fàcilment el gebre per fora.

Aquest gebre és la clau per a preparar bé aquest còctel. Quan el prepareu, procureu tocar el mínim possible les parets del got per a que no quedin ditades en la capa de gel que es forma. Aquest gebre, que s’anirà engruixint a mida que passi l’estona, fa d’aïllant tèrmic, alhora que guarneix la beguda.

Mireu de servir sempre el còctel amb un rodal; al desfer-se el glaç deixarà anar força aigua.

No som massa de recomanar marques, però farem una excepció: si el trobeu, proveu de preparar-lo amb el bourbon Maker’s Mark. La relació qualitat preu és excel·lent.

Us sortirà més a compte comprar un test de menta en una floristeria que un blister al supermercat. I tenir-la més fresca al preparar-la serà impossible.

Al aixafar la menta, sigueu delicats. La fulla no s’ha de trencar ni quedar aixafada, només premem suaument per alliberar els olis essencials que hi ha a la superfície. Si aixafem massa, alliberarem els sucs de dins de la fulla, que són amargants. Aquesta norma val per  tots els còctels preparats amb menta, com per exemple, el mojito.

No patiu per passar-vos amb la menta, mai n’hi sobra (el bourbon és fort de gust)

Ajusteu el nivell de sucre al vostre gust. En aquest cas, a mi m’agrada un xic dolç.

La canya de beure ha de ser curta, per a que al prendre’l el nas s’atansi al guarniment i flairem la menta alhora que bevem.

Un apunt d’història:

Malgrat que poc conegut a casa nostra, aquest és un còctel clàssic, amb referències escrites del 1784, en el que en revistes mèdiques el receptaven com a cordial estomacal, juntament amb altres medicaments (3).

La beguda es va popularitzar als Estats Units des del 1938, esdevenint la beguda tradicional per al Kentucky derby, tot un esdeveniment festiu organitzat al voltant d’una carrera de cavalls.

Referències:

  1. GARY REGAN, 2003: «The Joy of Mixology». Ed. Clarkson Potter/Publishers, 1a ed.
  2. Distinguished spirits: The Mint Julep, a classic southern cocktail.
  3. Wikipedia: Mint Julep (anglès).

 

A classic mint julep cocktail

 

Còctels clàssics que cal tastar: el whisky sour.

Deja un comentario

Us faria gràcia preparar-vos un còctel com Déu mana a casa? Doncs el primer còctel que podeu provar de fer és un whisky sour. Tot un clàssic!. En aquest cas és de whisky, però podeu fer molts altres sours amb el licor que preferiu: rom, ginebra …

Es prepara amb coctelera, però si no en teniu, el podeu preparar amb un pot de conserva gran o qualsevol recipient hermètic similar. Nosaltres vàrem començar així!

Ingredients:

  • 60 ml (2 oz.) de whisky
  • 30 ml (1 oz) de suc de llimona
  • 15 ml (1/2 oz) de sucre  –  o bé, 22 ml (3/4 oz) de xarop simple (sucre i aigua 1:1 v/v )
  • gel en glaçons
  • Per guarnir, llimona i una cirera de Maraschino (opcional) .

Elaboració:

  1. Poseu la llimona i el sucre en una coctelera (o un recipient hermètic) i remeneu amb una cullera o similar fins a que es dissolgui. Si feu servir xarop, ja teniu la feina feta.
  2. Tasteu la dolçor i corregiu si cal.
  3. Afegiu el licor i ompliu la coctelera amb gel abundant (dues terceres parts).
  4. Sacsegeu-ho uns 20 segons, fins que el recipient es glaci.
  5. Coleu-ho amb un colador de malla fi en un got tipus martini, o en un got ample si el voleu amb gel.
  6. Guarniu-ho al gust. Podeu fer-ho, per exemple, amb una pela de llimona ben grossa (sense la part blanca), o amb una broqueta amb un grill de llimona i una cirera al Maraschino, si en teniu.

Trucs i consells: com de dolç el vols?

Feu servir llimona acabada d’esprémer (màxim unes hores) i sucre. Res de preparats de llimona, ni refrescs!!. Hi ha un univers entre una cosa i l’altra.

Mireu d’aconseguir un mesurador, per a que els còctels sempre surtin semblants. Jo treballo amb un de 30 i 15 ml (1 onça i mitja onça). Si heu de treballar a ull, una cullera de sopa a vessar de sucre fa uns 15 ml i una llimona mitjana dóna uns 40-50 ml de suc.

Heu d’ajustar el nivell de sucre al vostre gust. Les llimones poden ser més o menys àcides, heu de tastar. Pregunteu al convidat com de dolç el vol abans de preparar-lo. De passada quedareu com tots uns experts!.

Per la experiència que tinc, la majoria de gent troba la recepta que us hem donat un xic àcida però no massa, que és del que es tracta. Però molts el volen més dolç. Per ara, la meva regla de tres és: 15 ml de sucre per a un whisky sour equilibrat a àcid, 20 ml si ho volen dolç i 25 ml si ho volen molt, molt dolç.

El xarop es fa servir per estalviar-nos la molèstia de dissoldre el sucre. També és molt pràctic per ajustar el dolç. Ull amb les proporcions, que canvien: si feu servir xarop heu de multiplicar, molt aproximadament, la quantitat de sucre per 1,5.

La marca de whisky que feu servir condicionarà molt el resultat. Que sigui un còctel no vol dir que el licor hagi de ser de la gamma més baixa, tot el contrari. La llimona suavitza i «obre» els aromes, però no arreglarà un mal licor. Jo recomano un licor de gamma mitja, si el teniu (no se’n fa servir tant, i un no es fa còctels cada dia).

No oblideu de fer-lo bonic, encara que sigui per vosaltres sols. Si no entra pels ulls, no és un còctel perfecte. Molts m’han dit que segur que els agrada un còctel només de veure’l. A més, si el guarniu, tindrà més bon gust de debò: la pell de llimona confereix aromes, la cirera marida amb el licor…

Tot i que no entra ben bé en els cànons, una variant molt interessant -i popular- és afegir una cullerada de clara d’ou (sí, ho sentiu bé!) al còctel. Això hi dóna una textura sedosa, peculiar i molt agradable en boca, sense canviar-li el gust. Si t’ha agradat el whisky sour, atreveix-te, el resultat és realment sorprenent.

Els sours: Una família de còctels.

Un sour (àcid en anglès) és un còctel que segueix un patró ben senzill: licor, un cítric (normalment llimona o llima) i sucre, mel o un altre component dolç.

També hi ha una proporció per a fer-ho fàcil de recordar: 4 – 2 – 1. La primera és per al licor, la segona per al cítric i la tercera per al sucre. Òbviament, cal regular la proporció segons el gust de cadascú i els ingredients que feu servir, sobretot pel que fa al sucre. Aquesta és la més estàndard, però si cerqueu a la xarxa, veureu que no hi ha un consens (4). Però és una bona proporció per on començar, i ajuda molt a recordar les receptes.

I si heu arribat fins aquí, ja sabeu la base per a fer un bon grapat de còctels: Whisky sour, Bourbon sour, o Pisco sour si feu servir aquests licors. Si preferiu ginebra, tindreu un Gimlet. Amb ginebra i mel, teniu un Bees knees. En el cas del tequila, teniu un Margarita (en aquest cas es sol fer servir llima). I si feu anar rom, ja teniu un Daiquiri!. La llista continua i les variacions són infinites.

En molts còctels es fa servir un segon licor, dolç, per a fer d’edulcorant i aconseguir sabors més complexos. El triple sec o licor de taronja (tipus Cointreau o Grand Marnier) és el més habitual, però no l’únic. La proporció aleshores canvia (2-1- 1, tot i que això ja varia molt més i depèn del licor emprat). I ja tenim una altra tanda de còctels coneguts: El Sidecar (amb Brandy o Cognac i Grand Marnier), Kamikaze (amb vodka i grand marnier), el White lady (amb ginebra, triple sec i clara d’ou), etc.

Referències:

  1. GARY REGAN, 2003: «The Joy of Mixology». Ed. Clarkson Potter/Publishers, 1a ed.
  2. Distinguished spirits: Whiskey Sour
  3. Jamie Oliver: Whiskey sour
  4. Elemental Mixology: Proportional variations in the Whiskey sour.

Còctel Dubliner

Deja un comentario

Còctel Dubliner: Una variació del Manhattan amb Grand Marnier

Avui hem provat aquesta variació del Manhattan, només que fet amb whisky irlandès, i al que s’afegeix Grand Marnier, fet que canvia completament la beguda resultant. Els bíters reforcen el caràcter de la taronja. És un còctel fort, que tendeix al dolç.

Ingredients:

  • 60ml (2 oz.) de whisky irlandès
  • 15 ml (1/2 oz) de vermut dolç
  • 15 ml (1/2 oz) de Grand Marnier
  • 1-2 esquitxos d’amarg de taronja
  • Una cirera de Maraschino i/o una cinta de taronja per guarnir.

Elaboració:

  1. Poseu tots els licors i l’amarg  en un vas remenador amb gel (o recipient similar).
  2. Remeneu en cercles uns 20  segons, fins que la beguda es refredi i el gel es dilueixi una mica.
  3. Escorreu-ho en un got de còctel, millor si prèviament glaçat.
  4. Descarteu el gel sobrant.
  5. Guarniu amb una cirera de Maraschino, i si es vol , una cinta de taronja.

Comentaris i substitucions:

La recepta original demana whisky Irlandès, que li dona bona part del caràcter al còctel, encara que es pot substituïr per elwhisky o bourbon que preferiu o tingueu a mà. Si no teniu Grand Marnier es pot substituïr per Cointreau o per Triple sec.

Si no teniu cireres de Maraschino feu servir una pela de taronja o de llimona. No us recomano que utilitzeu cireres confitades -res a veure-, i encara menys si no son casolanes (un dia en parlarem…).

Referències:

  1. GARY REGAN, 2003: «The Joy of Mixology». Ed. Clarkson Potter/Publishers, 1a ed. Pàg.250 (recepta original)

 

Cóctel: Vieux Carré

Deja un comentario

Si em demanessin quins són els còctels que més m’agraden, ben segur que el Vieux Carré estaria entre els  primers. Si us agrada el Manhattan, l’heu de provar. És un còctel clàssic amb vermut, whisky, cognac o brandy, Benédictine (un licor d’herbes) i dos tipus d’amargs. Aquesta fórmula gairebé cau en l’oblit, però el còctel va ser recuperat fa uns pocs anys en el llibre de Ted Haigh «Vintage spirits and forgotten cocktails». És un còctel que recorda molt al Manhattan, però de sabor més complex i molt arrodonit.

Ingredients:

  • 45 ml (.75 oz) de vermut dolç
  • 45 ml (.75 oz) de whisky (rye)
  • 45 ml (.75 oz) de cognac
  • 15 ml (1 tsp) de Benédictine
  • 2 esquitxos (1 ml) d’amarg d’Angostura
  • 2 esquitxos (1 ml) d’amarg Peychaud’s
  • Guarnició: pela de llimona

 Elaboració:

  1. Poseu glaçons grossos en un got ample (old fashioned) per a que es refredi.
  2. En un vas mesclador, gerra, o recipient similar, afegiu tots els ingredients.
  3. Afegiu una bona quantitat de gel i remeneu en cercles amb una cullera de bar o similar durant uns 20 segons, fins que s refredi.
  4. Escorreu el líquid (idealment amb un colador de còctel hawthorne ) en el got amb gel.
  5. Peleu una tira ampla i grossa de pell de llimona, evitant la part blanca, que és amargant. Allibereu-ne els olis torçant-la sobre la beguda i feu-la servir de guarnició.

Comentaris i substitucions:

  • Si no teniu Peychaud’s, podeu duplicar la quantitat d’Angostura. Jo he acabat comprant-me els amargs; uns 15 euros que us duraran un munt de temps (anys).
  • Hi ha qui prefereix fer servir pell de taronja com a guarnició.

Referències:

  1. HAIGH, T., 2004: «Vintage spirits and forgotten cocktails». Ed. Quarry Books.
  2. Distinguished Spirits (youtube): Vieux Carré. (en anglès, elaboració comprensible).