Categoría: Receptes

Escudella i carn d’olla

Deja un comentario

Ei, que ja s’acosta Nadal, i ens hem de preparar per fer l’escudella i carn d’olla! (o no, segons quan llegiu això…). En tot cas, aquí teniu la recepta de la carn d’olla que fa la mare, la recepta tradicional de tota la vida. Amb tots els trucs, per fer que quedi força espessa i saborosa!

Per cert, sabíeu que l’escudella és el plat de sopa més antic que es coneix documentat a Europa?

Temps de preparació: 4 hores (3 de cocció)

Dificultat: baixa -mitja-alta

Ingredients:

Per a 4 persones:

Primera cocció:

  • 2 ossos de vedella (millor os del genoll, o encara millor l’os del vano. L’os del moll deixa massa greix)
  • 2 ossos d’espinada de porc
  • 2 ossos de pernil
  • 1 os salat (si es del vano millor)
  • 1 braó de xai (opcional no agrada a tothom)
  • 1 tros de conill de vedella
  • 1 tros de papada de porc
  • 1 orella
  • 1 peu de porc partit pel mig
  • 1 quart de gallina

Segona cocció:

  • 2 quarts de pollastre (al gust)
  • 1 nap
  • 1 xirivia
  • 4 pastanagues
  • 1 porro
  • Api al gust (1-2 branques)
  • 200g Cigrons en remull 24h o cigrons cuits

Tercera cocció:

  • 2-3 patates
  • ¼ col sencera
  • 1 botifarra del perol o blanca cuita
  • 1 botifarra negra
  • 2 pilotes de carn d’olla

Per la pilota de carn d’olla:

  • 250g carn picada de vedella
  • 250 g de carn de botifarra crua ( o si es prefereix, carn picada de porc)
  • 2 ous
  • Sal, pebre
  • Un polsim de canyella en pols
  • Una cullerada de pa ratllat
  • Farina

Preparació:

  1. Prepareu una olla gran de 5-6 litres amb aigua freda fins la meitat.
  2. Poseu a dins tots els ossos i vianda de la primera part dels ingredients.
  3. Enceneu el foc ben alt, i un cop bulli fort, abaixeu-lo a foc mig.
  4. De tant en tant, aneu escumant el greix i les impureses que surin en el brou, deixeu-lo coure durant una hora i mitja. Afegiu aigua calenta si cal per a que no minvi l’aigua.
  5. Mentrestant prepararem el sagí (és opcional): desenrotlleu un bocí del rotllo de sagí (3-4 centímetres), i grateu-ne la pell amb un ganivet per a treure’n el greix. Enfarineu i amasseu aquest greix, afegint farina de mica en mica fins que quedi una boleta pastosa, de la mida d’una nou.
  6. Passada l’hora i mitja de cocció, afegiu a l’olla els cigrons, millor en una bosseta de gassa o de fil per a que no s’escampin. Si els cigrons ja els teniu cuits, reserveu-los, els afegirem més tard.
  7. Afegiu també la boleta de sagí que hem preparat, el pollastre i les verdures pelades excepte la col i les patates.
  8. Seguiu coent, tapat, durant una hora més.
  9. Mentrestant prepararem la pilota: Amasseu tots els ingredients (excepte la farina) i feu-ne dues pilotes en forma ovalada. Enfarineu-les.
  10. Passada l’hora, afegiu al brou les patates, la col, les botifarres, els cigrons si els teníeu cuits, i la pilota (en aquest punt, és millor no remenar per a que no es desfaci la pilota).
  11. Deixeu-ho coure 30-45 minuts més.
  12. Rectifiqueu el brou de sal i retireu-lo del foc.
  13. Traieu en una olla més petita part del brou, i feu-hi coure els galets (o macarrons si no en teniu).
  14. Un cop cuits, servim la sopa primer i després la vianda cuita separada de les verdures i els cigrons, en un parell de safates grans.

Comentaris i trucs:

  • La bola de sagí és opcional, fa el brou més blanc, dens i saborós. Si no us agrada (queda un xic més gras), es pot afegir una patata esqueixada a bocins petits per a que es desfaci i deixi anar la fècula, que farà d’espessant.
  • Es pot posar xoriço; aleshores el brou quedarà més vermellós.
  • Si poseu els cigrons cuits, afegiu-los a la tercera tongada, amb la col i les patates.
  • No traieu la vianda del brou fins que els galets siguin cuits; el brou mantindrà la temperatura i així ho servireu ben calent.
  • Hi ha qui hi posa all a la pilota; També hi ha qui hi posa molla de pa en comptes de pa ratllat. A nosaltres ens agrada més sense.
  • És millor que hi poseu el quart de col d’una sola peça, amb cor i tot, per a que es desfaci menys.
  • Si ho feu per Nadal (no, a casa nostra no només es fa per Nadal!) escolliu uns galets ben grossos i a poder ser artesans o de bona qualitat.
  • A casa a vegades ens agrada afegir unes gotes de llimona al plat de sopa, sobretot si anem tips o no ve de gust un plat tant contundent. Canvia molt el sabor, però marida força bé i la fa més lleugera.
  • No corregiu de sal fins al últim moment. Els ossos deixaran anar força sal, i us arrisqueu a que al final de la cocció el trobeu massa salat.
  • La patata, les verdures i la carn que sobri, les podeu aixafar, barrejar-ho tot i guardar-ho per un altre àpat. Escalfeu-ho passant-ho per la paella amb un raig d’oli d’oliva, com si d’un trinxat de muntanya es tractés.

Referències:

  1. Institut Català de la Cuina Catalana (ICC): Corpus del Patrimoni Cultural Català: Escudella i Carn d’olla
  2. Viquipèdia: Escudella i carn d’olla.

Bunyols de bacallà

Deja un comentario

Aquesta és la recepta de bunyols de bacallà de la mare! Una recepta força senzilla, ideal per servir com a tapa (tot i que nosaltres la fem de tant en tant com a plat principal).  A nosaltres ens agraden amb els trossets de bacallà esqueixat a dins, que s’hi trobin.  I a vosaltres?

Temps de preparació: 40 min

Dificultat: baix-mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 200 g de bacallà remullat (esqueixat o morro)
  • Farina (uns 100g aproximadament)
  • 2 ous
  • Un raig de aigua amb gas (vichy)
  • 1 gra d’all
  • Julivert al gust

Preparació:

  1. Desfeu la farina amb un raig de vichy, el just per a que quedi una massa ben espessa (el just per poder-ho amassar)
  2. Afegim els rovells dels dos ous. Remeneu fins que s’incorporin.
  3. Si convé, afegiu farina per compensar, fins que quedi una textura prou espessa com per agafar-la amb una cullera sense que vessi, com per poder fer els bunyols (més espès que una crema).
  4. Afegir el bacallà, molt ben escorregut i eixugat amb paper de cuina o un drap net. Afegiu el julivert picolat i l’all trinxat si us hi agrada. Remeneu-ho bé.
  5. Munteu les clares a punt de neu.
  6. Incorporeu les clares a la massa amb moviments suaus (envolvents) per a no desfer massa la clara muntada.
  7. En una paella amb força oli, ben calent, i amb l’ajut d’un parell de culleretes de cafè amb llet, fregiu la massa fent-ne boletes. El bunyol ha de surar lliurement, i si hi ha prou oli, els feu prou rodons i no fregiu massa bunyols alhora, generalment es donarà la volta ell sol, un cop una banda sigui cuita.
  8. Un cop cuits, escorreu-los sobre un paper absorbent.
  9. Serviu-los calents i acabats de fer.

Comentaris i trucs:

  • Nosaltres no hi posem llevat o impulsor, perquè aleshores agafen massa oli.
  • Ens agraden amb el bacallà esqueixat, però no triturat amb el batedor o en un morter. D’aquesta manera hi trobareu els trossos de bacallà al mossegar el bunyol.
  • Ull amb el punt de sal; tasteu abans el bacallà remullat si creieu que caldrà corregir-ho de sal. Normalment la sal del mateix bacallà és suficient.

Referències

  1. Institut Català de la Cuina Catalana (ICC): Corpus del Patrimoni Cultural Català: Bunyols de bacallà .

Carn guisada amb ceba i rossinyols

Deja un comentario

Aquesta carn guisada amb ceba i rossinyols, va quedar la mar de tendra i saborosa… Definitivament, hem de trobar estones per poder fer receptes de xup-xup com aquesta, són tot un patrimoni!

Temps de preparació: ½ hora + 2 hores de cocció

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 kg de carn de vedella per guisar (al gust, preferentment conill o llata)
  • 1kg ceba de Fuentes o de Figueres
  • 250 g de rossinyols
  • Sal, oli
  • Grans de pebre negre
  • Un clau d’olor (opcional)
  • Una fulla de llorer

Preparació:

  1. Netegeu els rossinyols, millor amb un drap humit.
  2. En una cassola amb oli, sofregiu els rossinyols (uns 5 min). Reserveu-los.
  3. Talleu la carn a daus mitjans, per estofar.
  4. Marqueu la carn en la cassola amb l’oli dels rossinyols (afegiu-ne si cal).
  5. Afegiu la ceba tallada a juliana grossa i les espècies. Remeneu-ho bé.
  6. Saleu-ho per a que la ceba deixi anar l’aigua abans.
  7. Tapeu i coeu-ho a foc lent. Un cop la ceba sigui tova, afegiu els rossinyols.
  8. Torneu a tapar i coeu lentament afegint miques d’aigua a mida que s’evapori la que ha deixat anar la ceba, durant 1h 15min -1h 30min.
  9. Serviu-ho calent, acompanyat, p. ex. d’unes patates rostides.

Comentaris i trucs:

  • Podeu fer servir carns més fortes (la de la foto la vam fer amb xurrasco); aleshores és millor que marineu la carn abans, com en aquesta recepta. La cocció també serà més llarga.
  • Els bolets són totalment opcionals, i podeu fer servir el bolet de temporada que us vingui de gust.

Xurrasco en salsa barbacoa (recepta germans Torres)

Deja un comentario

L’altre dia vam veure aquesta recepta de Xurrasco en salsa barbacoa al programa dels germans Torres, de RTVE. I ens va agradar moltíssim la manera de marinar la carn i la pinta que feia la salsa estil BBQ que van fer, o sigui que no ens en vam saber estar de fer-la amb un parell de petits canvis. Sincerament, la carn van quedar  boníssima i la salsa ja ha passat a formar part del repertori de casa!.

Temps de preparació: 3 h marinat, 1 h elaboració

Dificultat: baixa -mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 500 g de xurrasco de vedella, o carn al gust (p. ex, costelles de porc)

Per al marinat:

  • 500 g sal
  • 250 g sucre
  • 75 g pebre vermell dolç (millor de la vera)

Per a la salsa:

  • 3 tomàquets
  • 2 cullerades de mel
  • 1 cullerada salsa worcester
  • El suc de mitja llima
  • 50 ml de vinagre balsàmic de poma
  • Herbes aromàtiques al gust, millor fresques: romaní,farigola, sàlvia…
  • 1 cullerada de curri
  • 100 ml de whisky o bourbon

Preparació:

Marinat:

  1. Feu una barreja amb la sal, el sucre i el pebre vermell.
  2. Marineu la carn, coberta en la sal (com si fos per cuinar a la sal), durant un mínim de 3 hores.

Salsa:

  1. Mentrestant prepareu la salsa: en una paella, feu coure els tomàquets tallats a trossos grossos amb un raig d’oliva. Un cop comencen a deixar anar l’aigua, afegiu la salsa Worcester, el suc de la llima, el vinagre, el curri, les herbes aromàtiques i la mel.
  2. Deixeu-ho reduir a foc suau uns 10 minuts.
  3. Quan comença a espessir, afegiu el whisky i flamegeu-ho.
  4. Coleu-ho en un colador de malla fina, mirant d’aprofitar la polpa al màxim.
  5. Feu-ho reduir una mica més a foc lent, fins aconseguir la textura desitjada. Corregiu la salsa amb més suc de llima, vinagre o mel, fins que el dolç i l’àcid quedin equilibrats

Xurrasco:

  1. Retireu el xurrasco de la sal i netegeu-lo sota la aixeta. Eixugueu-lo bé. Haurà enfosquit amb un color molt intens.
  2. Marqueu el xurrasco a la paella amb una mica d’oli, o a la brasa si en teniu.
  3. Un cop marcada la carn, unteu-la de forma generosa amb la salsa, reservant-ne una mica per al final.
  4.  Poseu-la en una safata per al forn i enforneu a uns 220° durant 10-15 minuts, o més,  segons el gruix de la peça. La nostra, que era molt gruixuda, ha trigat uns 30 minuts a 180°C.
  5. Serviu-la ben calenta,amb una mica més de la salsa per damunt.

Comentaris i trucs:

  • A la recepta original dels Germans Torres fan servir melassa per comptes de mel. A nosaltres, que ho hem fet amb mel, ens ha quedat massa dolça, i hem hagut d’ajustar amb una mica més de llima i vinagre. També hi hem afegit el whisky, per a que recordés més a una salsa barbacoa estil americà.
  • Es pot afegir una mica de bitxo a la salsa, si es vol picant!

Referències:

  1. Torres en la Cocina (RTVE): Churrasco de ternera (amb vídeo).
Xurrasco en salsa BBQ

Això no és un postre!: Rotllets de peix gall farcits

Deja un comentario

Encara que a la foto ho pot semblar, això no és un postre! Són rotllets de peix gall farcits, i estan boníssims! Sí, això de gratinar-los amb salsa holandesa porta un xic més de feina, però creieu-nos, paga la pena. Si esteu buscant una recepta de peix d’aquelles de quedar més que bé, aquesta és la vostra recepta!

Temps de preparació: 1h

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 peix gall o bruixa gran (1,5 kg), filetejat i sense pell (4 filets)
  • 8 gambes fresques o bé salmó fumat
  • Vi blanc sec o cava
  • Sal, pebre, oli d’oliva extra verge

Per a la salsa holandesa:

  • 125g mantega
  • 2 rovells d’ou
  • Unes gotes de llimona
  • Sal, pebre

Per a guarnir:

  • pinyons

Preparació:

  1. Salpebreu el filets de peix (si els feu amb salmó, no els saleu)
  2. Enrotlleu els filets sobre sí mateixos, farcint-los amb dues gambes pelades o el salmó fumat. Lligueu-ho amb un escuradents.
  3. En una safata per anar al forn, poseu-hi els rotlles en posició vertical, amanits amb una mica d’oli i una copeta de vi blanc o cava.
  4. Enforneu-ho a 180°C uns 10 minuts.
  5. Dos rotllets, apunt de cobrir amb la salsa holandesa

    Mentrestant, prepareu la salsa holandesa: Desfeu la mantega al microones o al foc.

  6. Bateu els dos rovells al bany maria (amb l’aigua calenta, però no bullint, o se us tallarà) fins que quedin escumosos.
  7. Afegiu poc a poc la mantega, sense parar de batre (com si féssiu un allioli).
  8. Un cop incorporada la mantega, retireu del foc, salpebreu-ho, i afegiu unes gotes de llimona.
  9. Napeu els rotlles de peix amb la salsa holandesa, posant-hi uns pinyons per sobre.
  10. Gratineu-ho uns 2 min, al forn.
  11. Serviu-ho calent. Ho podeu acompanyar amb una amanida, espàrrecs…

Comentaris i trucs:

  • Al fer la salsa holandesa, l’aigua no ha de bullir o se us tallarà la salsa. Si això us passa, mireu de passar-la per un sedàs fi per desfer els grumolls una mica, i gratineu-ho. Al gratinar ja no es notarà el petit defecte.
  • El salmó fumat ja és salat, o sigui que millor salar-ho a taula per a no passar-nos.
  • Podeu deixar en salmorra els filets uns 20-30 min (50 g de sal per un litre d’aigua), i ja no caldrà salar-los. El punt de sal quedarà perfecte.

 

Conill amb llimona

Conill estofat a la llimona

Deja un comentario

Aquesta recepta de conill estofat a la llimona ha arribat per tradició familiar, però ens consta que era la recepta que feia “la Sió” de can Solanes de Rubió, i que la va donar als nostres besavis. De fet, es troba entre un estofat i un escabetx calent, fet amb llimona en comptes de vinagre. És una recepta condimentada amb molt de pebre i amb un toc àcid de la llimona, que imagino pensat per compensar el sabor fort del conill o llebre de caça. L’àcid de la llimona també ajuda a estovar més la carn. Buscant, hem vist que una recepta força semblant apareix com a recepta tradicional al Corpus Culinari de la Cuina Catalana.

Potser sigui perquè és una recepta que sempre hem fet a casa, però trobo que és un plat, com diria l’avi,  per llepar-se «els ganyos»! (les ganyes).

Temps de preparació: 1h 15 min

Dificultat: baixa -mitja

Ingredients:

  • 400 g de conill (espatlles, o un conill tallat a octaus)
  • 4 grans d’all grossos
  • 1 llimona
  • Farina de blat de moro (“maizena”)
  • Oli
  • Sal
  • Pebre
  • Aigua

Preparació:

  1. En una cassola a foc mig, poseu-hi  un raig d’oli i dos grans d’alls, esclafats, amb pell i tot.
  2. Salpebreu el conill, amb pebre molt abundant.
  3. Quan els alls s’hagin estovat, afegiu-hi el conill.
  4. Marqueu-lo a foc mig-alt per ambdues bandes.
  5. Mentrestant, lamineu els dos alls restants.
  6. Quan el conill comença a enrossir afegiu els alls laminats.
  7. Quan aquests siguin cuits, cobriu d’aigua el conill. Apugeu el foc, i quan arrenqui el bull, tapeu i deixeu-lo coure a foc baix fins que estigui mig cuit (una mitja hora). Si cal, afegiu miques d’aigua per a que no s’assequi.
  8. Passada aquesta mitja hora, deixateu una cullereta de farina de blat de moro en mig got d’aigua, a la que afegirem una cullerada sopera de pebre negre mòlt i el suc d’una llimona sencera.
  9. Afegiu la mescla al guisat i deixeu-ho coure uns 10 minuts més. Quan la salsa espesseixi ja es podrà servir.

Comentaris i trucs:

  • Les espatlles de conill es couen molt abans que la resta, tingueu-ho en compte segons si cuineu espatlles o un conill a octaus.
  • Podeu acompanyar-ho amb un arròs blanc, o bé sucant-hi pa a dojo!

Referències:

  1. Institut Català de la Cuina Catalana: Conill amb llimona.
Conill amb llimona
Conill guisat a la llimona

Còctel de gambes

Deja un comentario

El còctel de gambes és un plat que es va fer molt popular als anys seixanta i setanta. En trobareu mil receptes a tot arreu, però hem pensat que valia molt la pena publicar la que fem a casa, especialment per la salsa, un xic més elaborada però amb un sabor extraordinari. El coco natural ratllat, personalment, també és un imprescindible, que no sol aparèixer a altres receptes. A casa, la solíem fer com a entrant per cap d’any.

Temps de preparació: 1 1/2 h

Dificultat: baixa -mitja

Ingredients:

Per a l’amanida:

  • 1 kg de gambes, gambots o gamba llagostinera
  • Surimi o “palets de cranc” (opcional, per allargar les gambes)
  • 1 enciam, al gust (recomanem trocadero)
  • 1 llauna petita de blat de moro
  • 1 pinya
  • 1/2 coco
  • 1 alvocat

Per a la salsa rosa

  • ½ taronja
  • 2 ous
  • 100cc d’oli d’oliva, suau
  • 1 kg de tomàquet madur
  • 100g de sucre morè
  • 1 copa de whisky

Preparació:

Per a la salsa rosa (vegeu comentaris per una versió ràpida)

  1. Ratlleu el tomàquet
  2. Sofregiu-lo en oli d’oliva.
  3. Quan comenci a reduir, afegiu el sucre. Remeneu.
  4. Quan el sucre comenci a caramel·litzar (el tomàquet comença a enfosquir) afegiu el whisky. Remeneu i coeu fins que s’evapori tot l’alcohol.
  5. Passeu el sofregit de tomàquet per un xinès.
  6. Corregiu –ho de sal i reserveu aquest “quètxup” casolà, deixant que es refredi.
  7. Prepareu una maionesa amb un ou sencer i un rovell d’ou i uns 100 cc d’oli.
  8. Afegiu el suc de mitja taronja. Remeneu-ho.
  9. Afegiu el “quètxup” casolà que heu preparat, ja fred.

Per a l’amanida

  1. Poseu a bullir en una olla abundant aigua, amb una fulla de llorer i uns quants grans de pebre sencers, per aromatitzar.
  2. Afegiu les gambes. Quan reprengui el bull, compteu uns 30 segons i retireu-les de l’aigua, deixeu-les refredar i  peleu-les.
  3. Reserveu 3 gambes per persona (per guarnir) i talleu la resta a bocins.
  4. Netegeu l’enciam. Reserveu unes fulles senceres per persona i picoleu-ne la resta.
  5. Peleu la pinya, traieu-li el cor i feu-la a dauets.
  6. Trenqueu el coco (vegeu els trucs!) pel mig, i reserveu-ne l’aigua per a altres elaboracions. Retireu-ne la carn,  i ratlleu-la o picoleu-la ben fina. Reserveu-ne una part per guarnir.
  7. En un bol gran, afegiu l’alvocat, pelat i fet a bocins, l’enciam i les gambes picades, el blat de moro, la pinya a dauets i els “palets de cranc” (opcional). Afegiu salsa rosa, al gust i remeneu-ho tot (reservant-ne una part). Corregiu de sal i pebre.
  8. En un bol, copa de còctel de gambes o qualsevol recipient atractiu, ompliu el fons amb les fulles d’enciam.
  9. Afegiu la mescla a sobre
  10. Guarniu-ho amb el coco ratllat, les tres gambes, i una cullerada de salsa rosa.
  11. Serviu-ho ben fred, acompanyat de la salsa rosa sobrant en una salsera.

Comentaris i trucs:

  • Per trencar el coco: amb un martell a una mà i el coco a l’altre, doneu cops secs al coco pel centre, donant-li tota la volta (per entendre’ns, resseguint-ne l’equador). Un cop li hagueu fet un parell de tombs, acabarà esberlant-se sol. Tingueu la precaució de tenir un bol per recollir l’aigua. Per treure la carn, feu uns talls a la carn, arrribant fins a la closca, i després feu palanca entre la carn i la closca amb un ganivet o una cullereta.
  • Si no us voleu complicar, podeu preparar una salsa rosa ràpida amb quètxup. Feu-la amb unes 2-3 cullerades de quètxup de qualitat, 150g de maionesa, unes gotes de salsa Perrins, 2-3 cullerades de suc de taronja, un raig de whisky, 1 cullerada de mostassa i sal.
  • Una forma més “espectacular” de servir-lo és fer servir la pinya oberta pel mig  i buidada com un bol.
  • La recepta del còctel de gambes és força variable, i la podeu adaptar al vostre gust amb els ingredients que més us agradin.

Referències:

  1. Viquipèdia: Cóctel de gambes. Vegeu també l’entrada en anglès, més complerta.
  2. Viquipèdia: Salsa còctel. . També hi ha una versió ampliada en anglès.
  3. La cuina de sempre (blog): Còctel de gambes.
Còctel de gambes

Calamarsons en tinta

Deja un comentario

Sí, els calamarsons en tinta són ben lletjos. Però és que la tinta li dóna un regust espectacular! Sols, o acompanyats amb una mica d’arròs blanc, són un plat que sempre funciona molt bé.

Temps de preparació: 1h

Dificultat: baixa – mitja.

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 3/4 kg de calamarsons nets
  • tinta de calamar o de sèpia
  • 1 ceba grossa
  • 1 pebrot verd
  • 2 tomàquets
  • 2 grans d’all
  • 150 ml de conyac
  • Brou de peix, verdures o si no en teniu, aigua.

Preparació:

  1. Piqueu les potes dels calamarsons i farciu les bosses amb les mateixes. Reserveu.
  2. En una cassola feu un sofregit amb l’all, ceba, pebrot verd i tomàquet. Podeu afegir una fulla de llorer si us hi agrada.
  3. Un cop cuit, afegiu la tinta i conyac. Remeneu.
  4. Un cop ha quedat homogeni, afegiu els calamarsons i cobriu-ho amb el brou.
  5. Remeneu i deixeu coure sense tapar fins que redueixi el brou – com a la imatge – i els calamarsons estiguin cuits.
  6. Serviu en calent.

Comentaris i trucs:

  • Si els calamarsons són prou grossos, podeu aprofitar fàcilment  la seva mateixa tinta. Si són gaire petits, podeu comprar la tinta congelada en molts supermercats. Si compreu calamars o sípia frescos en altres ocasions, demaneu al peixater que us guardi la tinta, i la congeleu per a fer aquest plat, o afegir-la a aquest arròs que us vam explicar i fer-ne un arròs negre, per exemple.
  • Si en teniu, us quedarà millor en cassola de terrissa. No oblideu fer servir una rodalla de metall com a difusor per a que no se us esberli (millor que sigui d’alumini si no feu servir cuina de gas).

Referències:

  1. Robin Food – David de Jorge: «Chipirones en su tinta» (recepta molt similar a com la preparem a casa).

Còctels clàssics que cal tastar: el Negroni

Deja un comentario

Avui fem un altre dels còctels clàssics que cal conèixer: el Negroni. Un còctel ideal per l’hora del vermut, amb ginebra, campari… i això, vermut. Amarg, dolcenc, floral i alcohòlic, és sublim si es prepara amb les proporcions i dilució correctes.

Aneu amb compte, que aquest va carregat i entra massa bé!!

Ingredients:

  • 30 ml (1 oz) vermut negre dolç
  • 30 ml (1 oz) ginebra
  • 30 ml (1 oz) campari (* vegeu comentaris)
  • Gel

Per guarnir: una pela de llimona o de taronja

Servei preferit: Un got tipus old fashioned amb gel

Tipus d’elaboració: remenat

Preparació:

  1. Poseu el got a refredar, o afegiu-hi el gel abans de posar-vos a preparar el còctel i remeneu-lo uns segons fins que el got es refredi (escorreu l’aigua que es fongui abans d’afegir-hi el licor).
  2. En un vas remenador, o un pot gros de broc ample, afegiu gel en abundància.
  3. Afegiu-hi tots els ingredients.
  4. Remeneu, fent que el gel giri sobre sí mateix sense que repiqui.
  5. Tasteu-lo per ajustar el grau de dilució.
  6. Escorreu el licor en el got
  7. Prepareu una pela ampla i generosa de llimona i torceu-la sobre la beguda per a que els olis essencials hi vagin a sobre. Feu-la servir per guarnir.

Comentaris i trucs:

  • El Campari és un licor vermell, molt amarg, i força sec que recorda als refrescs tipus bíters (bitter kas, cinzano…). És molt concentrat, no és pas un licor per prendre sol, sinó en còctels o amb sifó. És un d’aquells sabors que entusiasmen a uns i no agraden gens a altres.
  • El Campari tendeix a predominar molt, pel que cal trobar el balanç i la dilució correctes. Recomano que feu servir un vermut negre dolç que pesi en la part dolça (nosaltres fem servir Yzaguirre Gran Reserva) per contrapesar l’amargor. També és important que els licors estiguin a temperatura ambient, i que remeneu força estona en el got remenador, per a que agafi força dilució amb l’aigua que deixa anar el gel. Tasteu-lo abans de servir-lo.
  • Si és el primer cop que el tasteu, o si trobeu que encara predomina massa l’amarg, recomanem reduir el Campari a la meitat i substituir-lo per vermut (proporció 1,5:1:0,5 vermut:gin:Campari).
  • Tant el vermut com el Campari tenen molt caràcter; feu servir una ginebra tipus london dry, en que predomini el ginebró, per a que no quedi massa amagada pels altres dos licors.
  • La guarnició tradicional és una pela (o mitja rodanxa) de taronja, però a nosaltres ens ha agradat molt amb el punt refrescant de la llimona.

Referències:

  1. REAGAN, G.: The Joy of Mixology- Clarkson Potter, 2003 – 386 pàgines.
  2. Viquipèdia: Negroni.
  3. Distinguished Spirits: Negroni.
  4. Home Bar Basics: Negroni.
  5. Viquipèdia: Campari.

Crema de carbassó amb alfàbrega i pinyons

Deja un comentario

Si voleu preparar-vos una crema de carbassó amb un toc diferent, us recomanem molt  aquesta recepta d’en Joan Roca, amb pinyons, alfàbrega i un núvol de nata amb mascarpone. Com podeu veure a la foto, ens hem emocionat una mica amb els pinyons, però és que ens agraden molt !!!

Temps de preparació: 1h

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 2-3 carbassons
  • 200g nata
  • 100g formatge mascarpone
  • 40 g pinyons
  • Alfàbrega
  • Aigua
  • Oli d’oliva
  • Sal
  • Pebre

Preparació:

  1. Talleu els carbassons en bocins grans i poseu-los a bullir en aigua.
  2. En una paella, torreu un grapat de pinyons.
  3. Tritureu l’alfàbrega amb oli d’oliva en un morter o amb la batedora.
  4. Escorreu el carbassó (reservant una mica de l’aigua) i tritureu-lo fins a fer-ne una crema, afegint una mica de l’aigua de bullir si cal. Rectifiqueu el punt de sal.
  5. Munteu la nata amb el mascarpone i un xic de sal i pebre. Gràcies al mascarpone es munta molt fàcilment fins i tot a mà, amb unes varetes.
  6. Servim la crema de carbassó amb una cullerada de la nata muntada per sobre, els pinyons i l’oli d’alfàbrega.

Comentaris i trucs:

  • Ull al torrar els pinyons, remeneu-los sovint, es cremen de seguida! No els cal oli, els pinyons deixen anar el seu propi.
  • Aquest cop hem preparat l’oli d’alfàbrega a la batedora, però ens agrada molt més aixafat al morter, amb un polsim de sal i un rajolí d’oli, per a que retingui els aromes. Després afegim la resta de l’oli.
  • També podeu reservar alguns bocins del carbassó cuit, per a decorar.
  • El carbassó es pot coure a l’olla a pressió, amb molt poca aigua (uns 100 ml).
  • Si no el teniu, us recomanem moltíssim el llibre d’en Joan Roca !!

Referències:

  1. ROCA, J., 2014: Cuina amb Joan Roca: Tècniques bàsiques per a cuinar a casa. “Crema de carbassó amb pesto”. Ed. Planeta, Barcelona. 1a. ed., pàg.215.