Peres al vi

Peres al vi

Les peres al vi són un postre clàssic i ben senzill, que també podeu preparar amb altres fruites: préssecs, prunes… Preneu-les soles, com a la foto, o acompanyades amb una mica de gelat de vainilla, o simplement una mica de nata muntada, amb el mateix xarop del vi i les peres per sobre!

Temps de preparació: 60 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 l de vi negre (aprox. prou com per cobrir les peres)
  • 200 g de sucre
  • 10 peres mitjanes
  • 1 branca de canyella
  • 1 clau (opcional)
  • Pell d’una llimona
  • Pell d’una taronja

Preparació:

  1. Peleu les peres i poseu-les senceres en una cassola
  2. Afegiu –hi tots els altres ingredients.
  3. Feu-ho bullir amb el foc fort. Un cop arrenqui el bull, passeu-ho a foc mig-baix.
  4. Deixeu-ho coure una mitja hora. Aneu girant les peres i “mimant-les”, mullant-les amb la mateixa reducció de vi.
  5. Un cop cuites, retireu les peres i feu reduir el vi fins que quedi un xarop un xic espès.
  6. Serviu les peres amb la reducció per sobre.

Comentaris i trucs:

  • Aprofiteu peres de temporada que siguin saboroses. Les de varietat conference van molt bé. Millor si són un xic fortes, si són molt madures s’estovaràn massa.
  • Feu servir un vi de taula que sigui de qualitat.
  • Es poden fer amb vi blanc
  • També podeu provar amb altres fruites; préssecs, prunes…
  • El clau és opcional. A casa som més de no posar-lo.

Referències:

  1. Institut Català de la Cuina Catalana (ICC): Corpus del Patrimoni Cultural Català: Peres al vi.
Peres al vi
Peres al vi
Sopa de ceba

Sopa de ceba

Aquesta recepta de sopa de ceba és exactament això: ceba feta sopa. Sofregirem molta,  molta ceba ben a poc a poc per a que deixi anar el seu propi suc, i afegirem l’aigua justa (o brou) per a aconseguir la consistència de sopa que desitgem. Un cop cuita, l’acabarem gratinant amb una mica de formatge i una llesca de pa torrat.

Per què serà que les coses més senzilles són les més sorprenentment saboroses? Benvinguts al bo i millor de la tardor!

Temps de preparació: 45 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1,5 kg de ceba (recomanem de figueres o de fuentes)
  • 1,5 l d’aigua o de brou de verdures lleuger
  • oli
  • sal
  • pebre
  • llesques de pa torrat (fines)
  • formatge ratllat per fondre (maasdam o emmental, p. ex.)

Preparació:

  1. Talleu les cebes a grills
  2. Poseu-les a sofregir en un cassó amb un raig d’oli. Un cop s’escalfi, afegiu-hi un xic de sal, abaixeu el foc, i sofregiu-les a foc molt lent fins que s’estovi, transparenti, i deixi anar el seu propi suc.
  3. Afegiu l’aigua. Deixeu-ho bullir mitja hora més a foc moderat.
  4. Afegiu pebre al gust.
  5. Repartiu-ho en cassoles de terra cuita, o algun recipient individual que aguanti el forn.
  6. Cobriu-ho amb les torrades i formatge ratllat per sobre.
  7. Gratineu-ho fins que el formatge es fongui, i serviu-ho ben calent.

sopa de ceba

Comentaris i trucs:

  • Aquesta és la recepta de sopa de ceba que fem a casa, adaptada “a la manera de la mare” a partir d’un receptari francès on la va aprendre (no recordem la referència). Sorprenentment és molt semblant a la recepta que figura al Corpus del Patrimoni Culinari Català.
  • A casa també ens agrada molt fent servir “aigua de farigola” en comptes de aigua o brou. L’aigua de farigola no és res més que una infusió molt lleugera de farigola. Coleu-la abans de fer-la servir, per a evitar de trobar-hi les fulletes en acabat.  La podeu preparar amb farigola fresca o seca (amb farigola fresca queda més fina, però no n’hi ha tot l’any).
  • En moltes receptes es fa servir mantega, en comptes d’oli, i també hi és habitual una cullereta de farina, just a l’acabar el sofregit i abans d’afegir l’aigua, per a que espesseixi. A nosaltres ens agrada més així; amb l’oli queda més lleuger i si es cou ben poc a poc, la ceba ja li dona molt cos a la sopa.
  • També és habitual afegir un ou a la sopa en la cassoleta de terra just abans de gratinar, de forma que quedi com un ou escalfat.
  • Si us sentiu molt esplèndids, també podeu afegir una mica de tòfona ratllada a la sopa abans de gratinar… 😉

Referències:

  1. ICC – Corpus del Patrimoni culinari Català: Sopa de ceba.

 

Panellets casolans de sabors

A més dels panellets clàssics (de pinyons o d’ametlla), podeu preparar panellets casolans de sabors per a tots els gustos!. Aquí us en donem uns exemples, ideals per preparar amb la mainada!.; us caldrà tenir preparada la massa de panellets que podreu trobar en aquesta -> entrada del blog.

Temps de preparació: 30 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Panellets de llimona

  • 1/4 kg de Massa de panellets
  • Ratlladura d’una o dues llimones

Panellets de cafè

  • 1/4 kg de massa de panellets
  • cafè mòlt molt fi (vegeu comentaris) o bé una cullereta de cafè soluble

Panellets de taronja

  • 1/4 kg de massa de panellets
  • 3-4 rodanxes de taronja confitada, picades molt finament o ratllades

Panellets de codonyat

  • 1/4 kg de massa de panellets
  • codonyat (millor si és casolà)

Panellets de coco

  • 1/4 kg de massa de panellets
  • 150g de Coco ratllat natural o bé liofilitzat
  • 1 rovell d’ou

Panellets de cirera confitada

  • 1/4 kg de massa de panellets
  • Una cullereta de xarop de grosella o granadina
  • Per guarnir: cireres confitades
Panellets de cirera confitada a punt d'enfornar
Panellets de cirera confitada a punt d’enfornar

Preparació:

Panellets de llimona, taronja, cafè, coco i cirera confitada

  1. Afegiu els ingredients a corresponents a la massa, i amasseu fins que s’integri de forma homogènia.
  2. Tasteu-ho i afegiu més quantitat del aromatitzant o de massa de panellet fins que estiguin al vostre gust.
  3. Doneu-los la forma que més us agradi i guarniu-ho al gust.
  4. Espolvoregeu-hi per sobre un xic de sucre llustre.
  5. Enforneu 5 min. a 200°C. Tot just es torri un xic (no interessa que s’assequin), retireu-los del forn i deixeu refredar.

Panellets de codonyat

  1. Estireu la massa de panellets fent un rectangle de 0,5-1 cm de gruix.
  2. Afegiu una tira de codonyat, tallat en tires de 1 cm de gruix
  3. Emboliqueu-ho com si fos un sushi, enrotllant el massapà sobre el codonyat.

Comentaris i trucs:

  • Aquests panellets són ideals per fer amb la mainada!
  • Hi ha molts més sabors que podeu provar, feu anar la imaginació!
  • Els de llimona i de taronja es poden fer amb essències culinàries, però a nosaltres ens agrada més amb ingredients naturals.
  • Per a que surtin realment bons, demaneu a una botiga especialitzada en cafès un cafè de qualitat i feu-lo moldre el més fi possible. Si no, trieu un cafè soluble  de qualitat, la diferència és notable
  • Si encara els voleu fer més llaminers, proveu de sucar els de coco en xocolata desfeta de cobertura i deixar que aquesta prengui.

 

Panellets de pinyons i ametlla

Temps de preparació: 1 h preparació del massapà + 1-2h per donar-los forma

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a la massa (uns 60 panellets):

  • 1kg d’ametlla crua mòlta
  • 1kg de sucre
  • 250ml d’aigua
  • 2 rovells i un ou sencer
  • oli

Per a formar-los

  • Pinyons o ametlla granet
  • 2-3 rovells d’ou

Elaboració:

Per a la massa (uns 60 panellets):

  1. En una cassola grossa, prepareu un almívar amb l’aigua i el sucre: escalfeu l’aigua i dissoleu-hi el sucre, remenant de tant en tant per a que el sucre no cristal·litzi a les vores. Deixeu-ho coure al foc baix fins que agafi la textura d’un almívar a punt de bola fluixa (vegeu comentaris i trucs.
  2. Retirem del foc.
  3. Afegim l’ametlla i remenem amb una espàtula fins que quedi ben integrada.
  4. Afegim l’ou i els rovells, remenant per a que quedi ben integrat.
  5. Ho posem al foc al mínim, i comencem a remenar la massa espessa sense parar. Quan la massa es comenci a desenganxar de les parets, ho retirem del foc.
  6. Deixeu-ho refredar, fins que no us cremi a les mans.
  7. Unteu el marbre (ben net) amb un xic d’oli. Poseu-hi la massa i comenceu a amassar-la uns 5-10 min, fins que noteu que queda fina al tacte i no noteu grumolls. Ho podeu fer amb una amassadora elèctrica (no una batedora).
  8. Deixeu-la reposar a la nevera fins l’endemà, embolicada en film plàstic alimentari.

Per a fer els panellets:

  1. Bateu el rovell en un cossi petit
  2. Afegiu-hi els pinyons o l’ametlla i remeneu-los fins que quedin ben untats amb el rovell.
  3. Unteu-vos les mans amb un xic d’oli
  4. Prepareu boletes amb la massa. (Nosaltres li donem forma de croqueta si són d’ametlla)
  5. Enganxeu els pinyons en la massa, que quedin ben coberts
  6. Poseu-los en una safata per anar al forn (millor amb paper de forn o un fons antiadherent)
  7. Enforneu-los a 200-220°C de 8 a 10 minuts, fins que hauran agafat un to daurat. Vigileu-los que es cremen de seguida!
  8. Deixeu-los refredar i ja els podreu gaudir!
Panellets a punt per enfornar

Comentaris i trucs:

  • L’almívar al punt de bola fluixa és prou dens com per a que cobreixi l’espàtula però regalimi fàcilment. La forma més pràctica de veure si està al punt és sucar-hi una espàtula foradada, i bufar-la: un cop aconseguim que comencin a sortir bombolles pels forats, estarà al punt. Si sou més tècnics i ho feu amb termòmetre, heu d’arribar a una temperatura de 115°C, i si ho feu amb densímetre, 37°B.
  • Aneu amb compte de remenar contínuament; si cristal·litza el sucre a les vores, no es tornarà a desfer.
  • Quan feu l’almívar podeu posar-hi una mica de pell de llimona (sense la part blanca) per donar-hi sabor, que en acabat retirarem.
  • El pinyó es banya amb el rovell perquè així costa menys que s’enganxi i no cal pintar-los després.
  • Si la massa queda excessivament espessa al tacte s’hi pot afegir un xic de clara d’ou (amb molta cura de no passar-vos). Si queda massa líquida, afegiu-hi més ametlla.

Referències:

Sardines en escabetx

Heu provat mai de preparar sardines en escabetx a casa? No tenen res a veure amb les conserves en llauna, son exquisides! I és una bona manera d’aprofitar els dies que el peix està bé i bé de preu, i fer-vos-ho durar un parell de setmanes a la nevera. També ho podeu fer amb seitons, verat, tonyina…

Temps de preparació: 30 min

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a 1 kg de seitons:

  • 1 kg de sardines
  • 1 kg de ceba de figueres o fuentes
  • 250 ml de vinagre de vi blanc
  • 250 ml de vi blanc de cuinar
  • 1 cabeça d’alls
  • 200 ml d’oli
  • 1 cullerada de pebre vermell dolç
  • 1 guindilla seca (opcional)
  • 1 nyora (opcional)
  • 1 bouquet d’herbes, al gust (sajolida, llorer, farigola )

Preparació:

Preparació dels ingredients

  1. Netegeu les sardines (ho poden fer a la peixateria), i saleu-les.
  2. Desgraneu la cabeça d’alls
  3. Talleu la ceba a grills.
  4. Traieu-li les llavors a la nyora i obriu-la pel mig.
  5. Si feu servir gaires herbes, prepareu un bouquet, lligat amb cordill de cotó.

Elaboració

  1. En una paella, fregiu molt lleugerament el peix en oli. Reserveu-lo.
  2. Sofregiu la ceba a foc lent, amb els grans d’all sencers i el bouquet d’herbes, el bitxo i la nyora.
  3. Un cop la ceba és transparent, afegiu el pebre vermell i seguidament el vinagre i el vi.
  4. Deixeu coure amb el foc al mínim, uns 10 minuts, fins que redueixi una mica.
  5. Un cop la ceba és ben confitada, reincorporeu el peix i deixeu-lo coure uns 2 minuts.
  6. Corregiu-ho de sal i afegiu pebre al gust.
  7. Tanqueu el foc i tapeu. Deixeu-ho confitar tot amb l’escalfor residual.
  8. Un cop fred, conserveu-lo en nevera.

Comentaris i trucs:

  • Quan afegiu el pebre vermell, remeneu-ho ràpid i afegiu el vinagre seguidament, per a que el pebre vermell no es cremi. Si es torra massa en l’oli –i això passa molt de pressa- agafarà un gust amarg desagradable.
  • Si el feu amb tonyina, no la fregiu. Afegiu-la en medallons o supremes, no cal que siguin bocins molt petits, i deixeu-la coure uns minuts més en l’escabetx abans de tancar el foc (haureu de jutjar-ho vosaltres, segons el gruix de les peces).
  • Feu servir un vinagre de qualitat, millor si no és molt agressiu. A nosaltres ens agrada més un vinagre de xerès (blanc) o de poma, respecta més el sabor del peix. El vi blanc és per suavitzar l’acidesa de la recepta.
  • Coeu MOLT lleugerament el peix. El vinagre ja “cou” químicament l’aliment.
  • La recepta millora si la deixeu reposar un parell de dies.
  • L’escabetx es conservarà un parell de setmanes o més a la nevera. Nosaltres no en fem conserva (a casa no sobreviu més enllà dels quinze dies!), però si en feu, us recomanaríem no coure el peix en l’escabetx, i esterilitzar la conserva al bany maria, com de costum. El temps d’esterilitzat serà curt, ja que hi ha vinagre que fa de conservant i el producte ha estat cuit i depèn de la mida de la conserva.

Popets en salsa marinera

Aquests popets amb salsa marinera, estan fets amb una salsa ben senzilla: un sofregit d’all, ceba tendra i tomàquet, una reducció de conyac o vi i acabada amb julivert o cibulet picat per sobre. Podeu mirar de fer amb aquesta salsa altres plats com els musclos, són un pecat!!

Temps de preparació: 30 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • ½ kg de popets petits
  • 1 ceba tendra
  • 1 tomàquet
  • 1 gra d’all
  • Oli, sal, pebre
  • 1 fulla de llorer (opcional)
  • Julivert
  • 1/2 copa de cognac o de vi blanc

Preparació:

  1. Si no els teniu cuits, fregiu els popets en un raig d’oli dins una cassola. Un cop cuits, retireu-los.
  2. En la mateixa cassola, sofregiu la ceba picada amb un xic més d’oli si convé.
  3. Un cop transparenti, afegiu l’all picolat ben fi.
  4. Afegiu-hi tot seguit el tomàquet ratllat i el llorer si us hi agrada. Deixeu-ho coure a foc baix, fins que el tomàquet es torni lluent.
  5. Afegiu-hi el cognac o el vi i els popets. Deixeu-ho coure una estona, fent xup-xup, amb el foc al mínim. Si cal, podeu afegir un xic d’aigua.
  6. Un cop hagi reduït la salsa, afegiu el julivert picat, remeneu-ho i retireu-ho del foc tot seguit.
  7. Serviu-ho calent. Guarniu-ho amb un xic de julivert picolat i/o cibulet  per sobre.

Comentaris i trucs:

  • Aquesta és la recepta que s’ha fet a casa, per part de la família de la mare. Trobareu força diversitat en les receptes de salsa marinera. Generalment tenen com a punt en comú el sofregit de ceba i all amb vi blanc (nosaltres som més de cognac, el plat queda més intens de sabor) i el acabat del plat amb julivert.  El tomàquet sembla ser opcional, sobretot en receptes provinents de la zona del cantàbric.
  • Si voleu fer més via, en alguns supermercats us couran els popets al vapor per encàrrec.
  • Proveu de fer la recepta amb musclos: obriu-los al vapor, prepareu la salsa a banda, i deixeu-los-hi coure un o dos minuts abans de servir. Espectacular!

Referències:

  1. Mestayer de Echagüe, M. (“Marquesa de Parabere”), 1933: La Cocina Completa. Ed. Espasa Calpe.: “Mejillones a la marinera”, pàg. 395. (la recepta de salsa marinera més similar a la de casa que hem trobat).

Cireres al Maraschino

Les cireres al maraschino són aquelles cireretes confitades que es fan servir per guarnir molts còctels, gairebé imprescindibles per exemple en un bon Manhattan. No les confoneu amb les cireres confitades en sucre, que es fan servir en pastisseria; aquestes estan confitades amb un licor de cirera que els dona un sabor totalment diferent.

Costa una mica de trobar-ne de comercials, i fetes a casa són espectaculars. A més, podeu fer servir la recepta per confitar cireres amb el licor que us agradi més. Les de brandy o d’armagnac són un clàssic, i si estan recobertes de xocolata … aquí ho deixo 😛 ).

O sigui que si us animeu, aquí teniu la recepta i alguns consells.

Temps de preparació: 30 min + despinyolar les cireres

Dificultat: mitja

Ingredients:

  • 500 g cireres (preferentment carnoses i ben fermes)
  • 250 ml Licor de maraschino (o brandy, armagnac o licor al gust)
  • 50 ml suc de llimona
  • 250 g sucre
  • 250 g aigua
  • 10 ml extracte de vainilla
  • 2 branques de canyella (10 cm cadascuna, aprox.)
  • nou moscada

Preparació:

  1. Prepareu els pots de conserva que omplirem escaldant-los (pot i tapa) uns segons en aigua bullint. Deixeu-ho escórrer i refredar sobre un drap ben net.
  2. Traieu el pinyol a les cireres, mirant que us quedin el més senceres possible (vegeu comentaris).
  3. En un cassó, poseu l’aigua i desfeu-hi el sucre. Afegiu la llimona, canyella, l’extracte de vainilla i ratlleu-hi un xic de nou moscada, al gust.
  4. Poseu-lo al foc, fins que bulli. Abaixeu el foc al mínim i deixeu-ho infusionar uns minuts.
  5. Amb el xarop encara bullint, aboqueu-hi les cireres, que quedin cobertes amb el líquid. Tanqueu immediatament el foc, remeneu suaument i deixeu l’hi un minut. Segons com de fortes siguin les cireres, les hi podreu deixar més o menys temps.
  6. Retireu les cireres i ompliu-ne pots de conserva.
  7. Reduïu l’almívar fins a que quedi la meitat del volum.
  8. Ompliu els pots amb cireres fins a la meitat amb l’almívar. Completeu-los fins a cobrir les cireres amb el licor de maraschino, i tanqueu immediatament els pots per a evitar pèrdua de l’alcohol. Remeneu-ho bé per a que es barregin el licor i l’almívar, que tenen densitats diferents.
  9. Deixeu reposar els pots uns dies abans de fer-les servir, per a que les cireres es confitin amb el licor .

Cireres al maraschino i cireres confitades

Les cireres al maraschino són les cireretes que es fan servir per guarnir moltíssims còctels, (tot i que també es poden fer servir en pastisseria). És imprescindible per a preparar un bon Manhattan. Podeu veure altres exemples al nostre blog, com al nostre Whisky Sour (vegeu recepta), o el Dubliner (vegeu recepta).

No les confoneu amb la cirera confitada en sucre que es fa servir per guarnir pastissos, de color vermell rampant!!

El maraschino és un licor fet amb cireres marasca, una varietat italiana forta i més aviat àcida. El licor resultant és transparent, molt dolç, i amb un sabor característic, amb un punt que recorda a l’ametlla amarga. El licor es fa servir en molts còctels, com per exemple el Cherry on top (vegeu recepta i més comentaris sobre aquest licor).

De cireres al maraschino, la dels còctels, n’hi ha de comercials, però costa de trobar-ne. Podeu comprar-les per internet, o bé en botigues especialitzades en cocteleria o en licors. O fer-les vosaltres mateixos, realment el resultat val la pena.

No deixeu perdre l’almívar amb licor que les acompanya. Es pot fer servir com a alternativa per endolcir còctels, i també per  i postres. Proveu-lo per exemple sobre un gelat de vainilla…

I parlant de cireres confitades en sucre … si en feu servir per pastisseria, mireu de trobar-les artesanes, i eviteu les industrials. Aquestes segones sovint són cireres que s’han blanquejat per a retirar-les el color (i accidentalment el sabor) i després s’han tenyit amb un colorant alimentari. Es nota moltíssim la diferència, i penso que és la raó perquè a molta gent no li agrada la cirereta de les coques de Sant Joan. Si no hi heu anat mai, no us perdeu la fira de Sant Ponç a Barcelona, val la pena i segur que hi trobareu fruita confitada de qualitat !!!

Comentaris i trucs:

  • L’extracte de vainilla és un concentrat de color marró. No el confoneu amb els aromes sintètics de vainilla, que són transparents, estan molt concentrats i  venen en vials molt menuts. Si no en teniu, podeu obrir una beina de vainilla fresca i emprar la polpa, o fins i tot, preparar amb antelació sucre aromatitzat, enterrant unes quantes beines de vainilla que hagueu emprat en altres receptes dins el sucre en un envàs hermètic, i deixant-les-hi durant unes setmanes.
  • Hi ha moltes maneres de despinyolar cireres, però totes demanen paciència. Podeu comprar aparells pensats per treure els pinyols, n’hi ha que van de 6 en 6 o de 8 en 8 cireres. Un altre sistema és emprar una ampolla de vi buida, posar la cirera al broc i perforar-la atravessant-la amb un bastonet de menjar xinès, de forma que el pinyol cau dins l’ampolla. Si teniu molta paciència o no en feu moltes, podeu fer servir un clip de filferro, obert, de forma que us quedi un ganxo per foradar i retirar el pinyol.
  • Convé que les cireres siguin fortes, si so s’estovaran massa. Si són més aviat àcides no passa res.
  • Com que costa trobar cireres que siguin prou fortes i gustoses, nosaltres hem variat la recepta a la nostra manera. Només escaldem la cirera superficialment, evitant que s’estovi. Les envasem sense esterilitzar, però concentrem l’almívar i afegim directament el licor en el pot. D’aquesta manera la concentració final de sucre és major i l’alcohol no s’evapora, allargant la conservació.
  • De tota manera, no esterilitzem l’envàs per a que no s’estovin les cireres, i per tant no podem garantir una llarga vida de conservació. Tot i això aguantaran temps, gràcies a l’alcohol del licor, el sucre de l’almívar i al fet que ho envasem en calent. A nosaltres se’ns han conservat bé 2-3 mesos i més, però per precaució les tenim sempre dins la nevera.
  • Podeu canviar el maraschino pel licor que més us agradi, i fer-ho servir com a cirera confitada amb licor en receptes de rebosteria.

Referències:

Lluç farcit amb crema de porros

El lluç farcit amb crema de porros és una recepta original de la mare, que gràcies a un concurs de cuina ha acabat essent publicada (1). Es tracta d’un lluç al forn, farcit de gambes i ou dur, cuit i acompanyat amb una salsa de porros amb cava i si es vol, tòfona. Farcir el peix porta una mica de feina, però el resultat bé s’ho val…

No cal dir-ho, és ideal per acompanyar-lo amb una bona copa de cava.

Temps de preparació: 1h 30 min

Dificultat: mitjana-alta

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 lluç sencer, sense escates
  • 150g de gambes pelades
  • 3 porros
  • 1 ou dur
  • 250 ml d’oli d’oliva
  • 1 copa (250 ml) de cava brut
  • 1/2 copa de vi blanc sec
  • sal i pebre
  • tòfona (pot ser en conserva, opcional)
  • escuradents o bé fil de lligar i una agulla grossa de cosir.

Per a acompanyar: 200g d’arròs

Preparació:

Per a preparar el peix:

  1. Al comprar el lluç, demaneu que us en treguin les escates, les ganyes, els ulls, i les aletes laterals, però que no li treguin les dorsals. Si no goseu acabar de preparar-lo vosaltres, demaneu que us el preparin per farcir, de la següent manera:
  2. Sense treure el cap ni la cua, obriu el peix de dalt a baix fent un tall arran de les espines ventrals amb un ganivet ben esmolat. No les retireu.
  3. Un cop arribeu a la espina central, separeu-la de la carn a banda i banda, de baix a dalt, amb talls longitudinals arran de les espines.
  4. Un cop separada de la carn, trenqueu l’espina de la cua, estireu-la amunt, i trenqueu-la arran del cap. Retireu-la i reserveu-la a banda.
  5. Netegeu tot el tel negre que queda arran de la ventresca, posant-hi un polsim de sal i fregant-lo amb els dits.

Per a preparar la infusió de porros:

  1. Poseu l’oli d’oliva en un cassó a foc fort.
  2. Un cop calent tireu els porros tallats a rodanxes. Tan bon punt desapareix el bull fort, aparteu-lo del foc i deixeu-lo macerar durant una hora.

Per a preparar l’ou dur:

  1. Poseu en una cassola aigua a bullir.
  2. Un cop bull, poseu-hi l’ou, a temperatura ambient (no fred de la nevera) i deixeu-l’hi  uns 5 minuts.
  3. Passat aquest temps, poseu l’ou en aigua freda, refredeu-lo per a que es pugui manipular i peleu-lo tot seguit (és més fàcil així).
  4. Ratlleu-lo grollerament.

Per a l’arròs pilaf.

  1. Poseu l’arròs en una cassola al foc amb una cullerada d’oli.
  2. Coeu a foc fort, remenant, fins que comenci a transparentar.
  3. Afegiu aigua a la cassola, que cobreixi 1 cm per sobre de l’arròs.
  4. Un cop arrenca el bull de nou, abaixeu el foc al mínim i tapeu la cassola.
  5. Un cop l’arròs absorbeixi tota l’aigua, ja es pot retirar.

Per al lluç farcit:

  1. Deixeu el lluç ben obert sobre el marbre o la fusta de tallar
  2. Poseu-hi les gambes crues i netes, repartides al centre de dalt a baix
  3. Afegiu-hi l’ou dur ratllat i un xic de tòfona ratllada.
  4. Tanqueu de nou el peix, cosint-lo amb els escuradents per a que no s’obri (o amb el fil i l’agulla, molt més laboriós).
  5. Poseu-lo en una safata per al forn, i poseu la espina al costat.
  6. Aboqueu per sobre l’oli amb els porros, el cava i el vi sec, i el suc de la tòfona en conserva si en teniu.
  7. Tapeu-ho tot amb paper d’alumini o de forn per conservar el vapor i enforneu-lo a 200°C, 20-25 min. segons la mida del lluç.
  8. Un cop cuit, retireu-lo del forn, llenceu l’espina, i recupereu tot el suc, l’oli i el porro en un got de batedora.
  9. Passeu-lo per al batedora fins a aconseguir una emulsió blanquinosa. Salpebreu-la al vostre gust.
  10. Serviu el peix cobrint-lo (napant-lo) amb la salsa per sobre, i acompanyant-ho amb arròs pilaf. Si us en queda, serviu la salsa restant en una salsera.

Comentaris i trucs:

  • Si no sou destres preparant el peix, demaneu que us ho preparin a  la peixateria. Sigueu ràpids i estigueu atents, no és una preparació habitual i heu de evitar que us en tallin el cap, la cua o les espines dorsals. La mare el prepara personalment, per a que quedi exactament com vol.
  • Si no teniu cava podeu fer servir només vi blanc sec
  • Si no retireu les espines ventrals, us serà força més fàcil de recosir, si no us fa res trobar-les al plat.
  • El cap i l’espina es deixen al forn perquè donen més sabor a la salsa.

Referències:

  1. Bon Preu, 2008: Receptes amb molt de gust – 9è premi de cuina. «Lluç farcit amb crema de porros», pàg. 135.

Menjar blanc – Un postre d’origen medieval

El menjar blanc és un postre tradicional en algunes comarques tarragonines, com el Baix Camp i les Terres de l’Ebre.  Recorda a una mena de panna cotta, però feta a partir de llet d’ametlla. Cal una mica de temps per preparar-la, però és una recepta molt fàcil, exquisida, que val la pena conèixer i preparar de tant en tant. En trobem les primeres referències al primer receptari escrit en català que es conserva (i un dels primers d’Europa): el llibre del Sent Soví. Tot i que originalment no era un postre…

Temps de preparació: 12 h d’infusió + 30 min de preparació

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 litre d’aigua
  • 400 g d’ametlla crua, sense pell (recomanem marcona).
  • 200 g de sucre
  • 60 g de midó d’arròs o de Maizena
  • La pell d’una llimona i/o de mitja taronja (eviteu la part blanca)
  • 1 branca de canyella.
  • Fruits vermells, sucre i/o canyella en pols per guarnir.

Preparació:

Per a la llet d’ametlla:

  1. Piqueu l’ametlla amb l’ajut d’una picadora o una batedora.
  2. Barregeu l’ametlla picada i l’aigua i deixeu-ho reposar un mínim de 8 hores a la nevera, millor si són 12 .
  3. Passeu la barreja per la batedora.
  4. Coleu el líquid amb un colador gran i un drap de fil ben net. Premseu la pasta d’ametlla fent un farcellet amb el drap, recuperant el màxim de líquid possible (uns 900 ml aproximadament).

Per al menjar blanc:

  1. En una cassola, poseu la llet d’ametlla ben colada, el sucre, la branca de canyella i la pell de llimona. Poseu-ho a bullir.
  2. Un cop la llet ja bull, retireu-ne una llosa amb un cullerot. En un recipient a banda, desfeu-hi bé el midó en el cullerot de llet d’ametlla per a que no hi quedin grumolls. Afegiu el midó deixatat de nou a la cassola.
  3. Coeu la barreja a foc suau, sense parar de remenar.
  4. Quan espesseixi, retireu-ho del foc i repartiu-ho en flameres. Deixeu-ho refredar fins que qualli.
  5. Serviu-ho decorat al gust amb fruits vermells, canyella, o si us agrada, cremant-la amb sucre com una crema catalana.

Comentaris i trucs:

  • Abans de començar, tasteu sempre l’ametlla picada per assegurar-vos que no sigui rància, ni tingui gust d’ametlla amarga.
  • Hem trobat força variació en les quantitats en les diferents receptes, normalment es situa entre 200 i 500g d’ametlla per litre, i el sucre és sempre la meitat de l’ametlla. Hem optat per un punt mig. Recordeu ajustar el sucre en proporció si en canvieu la quantitat.
  • Si  teniu ametllers a casa, sou ben afortunats! Un cop trencades les ametlles, recordeu d’escaldar-les un minut en aigua i pelar-les abans de preparar la recepta.
  • Aquest postre és molt calòric, tingueu-ho  present!

Un apunt d’història:

  • El menjar blanc és un postre típic al Baix Camp, les Terres de l’Ebre, a Menorca i l’Alguer, entre d’altres, i es consumeix principalment en festes assenyalades. A Menorca i a l’Alguer, es prepara amb llet en comptes de llet d’ametlla, com la panna cotta italiana (3).
  • Sembla ser que aquesta recepta era molt popular en la cuina medieval. Apareix citat en el «Règimen Sanitatis» d’Arnau de Vilanova (5), un tractat de vida i alimentació sana per tractar la salut del rei Jaume II d’Aragó, i també al primer receptari de cuina en català, el «Sent Soví» (6), entre d’altres manuscrits. En aquell temps no era pas el postre que coneixem avui, sinó una elaboració cremosa generalment feta amb brou i carn esmicolada de gallina, l’ametlla, espessida amb farina d’arròs i endolcida amb sucre. No és exclusivament catalana; apareix també en molts dels manuscrits medievals de l’època arreu d’Europa. A més, sembla una elaboració que admetia moltes variacions, ja que en algun cas el trobem preparat amb peix (perca, llamprea) o llamàntol (9). El menjar blanc era doncs un plat molt popular a l’època, i s’ha mantingut als receptaris catalans al llarg del temps en el renaixement (Llibre del Coch) (7).
  • A partir del segle XVIII ja es suprimeix el pit d’au (1); i al receptari de La Cuynera Catalana (segle XIX) (8) trobarem aquesta recepta com a postre, versió que ens ha arribat a data d’avui.

    Portada i recepta del Menjar blanc al «Llibre del Coch». Font: Biblioteca virtual Miguel de Cervantes.

Referències:

  1. FICCG – Fundació Institut Català de la Cuina i la Cultura Gastronòmica: Menjar blanc (amb vídeo).
  2. Cuines – TV3: Menjar blanc actual (amb vídeo).
  3. Viquipèdia: Menjar blanc.
  4. LLADONOSA, 2005: El gran Llibre de la cuina catalana. Ed. Empúries, 720pp.
  5. ARNAU DE VILANOVA, 1305-1307: Regimen Sanitatis ad regem Aragonum. Vegeu article relacionat a la Viquipèdia.
  6. ANÒNIM, 1324: Llibre de Sent Soví (Llibre de totes maneres de potatges de menjar). Vegeu article relacionat a la Viquipèdia.
  7. ROBERT DE NOLA, 1520: Llibre del Coch ( Llibre de doctrina per a ben servir, de tallar y del art de coch cs (ço es) de qualsevol manera, potatges y salses compost per lo diligent mestre Robert coch del Serenissimo senyor Don Ferrando Rey de Napols). Vegeu article relacionat a la Viquipèdia.
  8. ANÒNIM, 1835: La cuynera catalana (La cuynera catalana, ó sia reglas útils, fàcils, seguras y económicas per cuynar bé: escullidas dels autors que millor han escrit sobre aquesta materia). Vegeu article relacionat a la Viquipèdia.
  9. El blog del Sent Soví: Menjar blanc. (Un blog interessantíssim i molt ben documentat, on han cuinat totes les receptes del Sent Soví).
  10. Moxaines (blog): El menjar blanc.

 

Amanida de taronja (Remojón andalús)

Quan comença a fer calor ve molt de gust preparar amanides i plats refrescants com aquest: l’amanida de taronja o remojón andalús. Una amanida que sorprèn a qui no la coneix, i que agradarà fins i tot als «al·lèrgics» a l’enciam!

Temps de preparació: 10 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 4 taronges
  • 4 ous durs
  • 1 ceba tendra
  • Olives negres i verdes
  • bacallà esqueixat dessalat (opcional)

Per a la vinagreta de cítrics:

  • Oli d’oliva extra verge
  • El suc de mitja taronja
  • El suc de una llimona
  • El suc de mitja aranja (opcional)
  • Sal, pebre
  • mostassa (opcional)

Preparació:

  1. Poseu a bullir un cassó amb aigua. Un cop bulli poseu-hi els ous (a temperatura ambient) i feu-los coure fins que quedin ous durs (4-5 min)
  2. Mentrestant, peleu les taronges, i feu-les a bocins.
  3. Talleu igualment la ceba en juliana o en bresa fina.
  4. Prepareu una vinagreta amb el sucs del cítrics i  l’oli, (2 parts d’oli per 1 de suc de cítrics) i una culleradeta de mostassa per lligar si us hi agrada. Corregiu-ho amb un polsim de sal i de pebre.
  5. Munteu l’amanida en una safata, barrejant la ceba amb la taronja i el bacallà (si en teniu).
  6. Guarniu amb les olives i els ous durs pelats, tallats a rodanxes.
  7. Amaniu-ho tot amb un bon raig de la vinagreta que heu preparat.

Comentaris i trucs:

  • L’amanida de taronja o «remojón andaluz» és un plat d’orígen àrab, típic d’Andalusia i que es prepara especialment a Granada, Córdoba i Jaén. De fet, la recepta bàsica consisteix estrictament de taronja amanida amb oli i sal, i poden afegir-s’hi nombrosos ingredients – com en el nostre cas- , essent molt habitual el bacallà dessalat i esqueixat.
  • També hi ha la variant dolça de remojón, consistent en taronja amanida amb oli i sucre, més típica com a postre o berenar per la mainada.
  • Per a que la ceba no surti tant picant, un truc consisteix en deixar-la reposar 10-15 minuts en aigua amb una bona cullerada de  de sucre.
  • Si menjeu de tupper a la feina, aquest és un bon recurs per a l’estiu !!

Referències: