Categoría: Peix, marisc i mol·luscs

Bacallà a la llauna

Deja un comentario

Aquesta és la versió que feia la mare de bacallà a la llauna. Tot un clàssic de la cuina catalana. I ja se sap, si és un clàssic per alguna cosa serà. Que no sigui perquè està molt bo!

Temps de preparació: 30 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 4 lloms (millor si és morro) de bacallà dessalat
  • 4 alls
  • 2-3 tomàquets ratllats
  • Farina
  • Pebre vermell, millor de la vera (dolç, picant o dels dos, al gust)
  • Julivert
  • Oli.
  • 1 got de vi blanc (200 ml)

Preparació:

  1. Enfarineu bé el bacallà i fregiu-lo a foc fort en una paella amb oli, només per a que quedi segellat per fora.
  2. Retireu el bacallà  reserveu-lo en una safata per anar al forn.
  3. Poseu a preescalfar el forn a 180°C.
  4. En l’oli, afegir els alls picolats, i fer-los suar en l’oli calent (que no es torrin). Retireu del foc, i afegiu una cullereta de pebre vermell, remenant de seguida, i immediatament afegiu el tomàquet ratllat.
  5. Tot seguit, afegiu una part del julivert picolat i mitja copa de vi blanc.
  6. Torneu-ho al foc i feu-ho bullir fins que s’evapori l’alcohol del vi.
  7. Tireu el contingut de la paella sobre el bacallà i enforneu-lo a 180°C uns 5-10 minuts.
  8. Serviu-ho calent.

Comentaris i trucs:

  • Aquesta recepta és la variació de la mare a partir de la recepta original que es cuinava a casa seva, que no duia tomàquet ni vi. Simplement es sofregia breument l’all, s’afegia el pebre vermell i es tirava per sobre el bacallà amb una mica de julivert picat just abans d’enfornar. Tot i això, encaixa perfectament dins de la recepta descrita al corpus culinari de la Cuina Catalana, sembla ser que el vi i el tomàquet són ingredients opcionals.
  • És important retirar la paella del foc abans de tirar el pebre vermell; cal remenar i afegir el tomàquet ben ràpid, perquè si el pebre vermell s’escalfa massa, agafa un regust amarg.
  • Un altre punt molt important és el punt de cocció del bacallà. És molt fàcil que el bacallà quedi massa cuit, ja que primer el fregim; per això cal fregir-lo a foc fort i molt poca estona, just per a que es cogui la farina i segelli la peça. Després enfornarem més o menys temps segons la mida de la peça. Pel mateix motiu, cal fer servir peces gruixudes de bacallà, si és massa prim es courà massa.
  • Tasteu el bacallà dessalat en cru, per saber si us caldrà afegir sal.

Referències:

  1. Institut Català de la Cuina Catalana (ICC): Corpus del Patrimoni Cultural Català: Bacallà a la llauna .

Bunyols de bacallà

Deja un comentario

Aquesta és la recepta de bunyols de bacallà de la mare! Una recepta força senzilla, ideal per servir com a tapa (tot i que nosaltres la fem de tant en tant com a plat principal).  A nosaltres ens agraden amb els trossets de bacallà esqueixat a dins, que s’hi trobin.  I a vosaltres?

Temps de preparació: 40 min

Dificultat: baix-mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 200 g de bacallà remullat (esqueixat o morro)
  • Farina (uns 100g aproximadament)
  • 2 ous
  • Un raig de aigua amb gas (vichy)
  • 1 gra d’all
  • Julivert al gust

Preparació:

  1. Desfeu la farina amb un raig de vichy, el just per a que quedi una massa ben espessa (el just per poder-ho amassar)
  2. Afegim els rovells dels dos ous. Remeneu fins que s’incorporin.
  3. Si convé, afegiu farina per compensar, fins que quedi una textura prou espessa com per agafar-la amb una cullera sense que vessi, com per poder fer els bunyols (més espès que una crema).
  4. Afegir el bacallà, molt ben escorregut i eixugat amb paper de cuina o un drap net. Afegiu el julivert picolat i l’all trinxat si us hi agrada. Remeneu-ho bé.
  5. Munteu les clares a punt de neu.
  6. Incorporeu les clares a la massa amb moviments suaus (envolvents) per a no desfer massa la clara muntada.
  7. En una paella amb força oli, ben calent, i amb l’ajut d’un parell de culleretes de cafè amb llet, fregiu la massa fent-ne boletes. El bunyol ha de surar lliurement, i si hi ha prou oli, els feu prou rodons i no fregiu massa bunyols alhora, generalment es donarà la volta ell sol, un cop una banda sigui cuita.
  8. Un cop cuits, escorreu-los sobre un paper absorbent.
  9. Serviu-los calents i acabats de fer.

Comentaris i trucs:

  • Nosaltres no hi posem llevat o impulsor, perquè aleshores agafen massa oli.
  • Ens agraden amb el bacallà esqueixat, però no triturat amb el batedor o en un morter. D’aquesta manera hi trobareu els trossos de bacallà al mossegar el bunyol.
  • Ull amb el punt de sal; tasteu abans el bacallà remullat si creieu que caldrà corregir-ho de sal. Normalment la sal del mateix bacallà és suficient.

Referències

  1. Institut Català de la Cuina Catalana (ICC): Corpus del Patrimoni Cultural Català: Bunyols de bacallà .

Això no és un postre!: Rotllets de peix gall farcits

Deja un comentario

Encara que a la foto ho pot semblar, això no és un postre! Són rotllets de peix gall farcits, i estan boníssims! Sí, això de gratinar-los amb salsa holandesa porta un xic més de feina, però creieu-nos, paga la pena. Si esteu buscant una recepta de peix d’aquelles de quedar més que bé, aquesta és la vostra recepta!

Temps de preparació: 1h

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 peix gall o bruixa gran (1,5 kg), filetejat i sense pell (4 filets)
  • 8 gambes fresques o bé salmó fumat
  • Vi blanc sec o cava
  • Sal, pebre, oli d’oliva extra verge

Per a la salsa holandesa:

  • 125g mantega
  • 2 rovells d’ou
  • Unes gotes de llimona
  • Sal, pebre

Per a guarnir:

  • pinyons

Preparació:

  1. Salpebreu el filets de peix (si els feu amb salmó, no els saleu)
  2. Enrotlleu els filets sobre sí mateixos, farcint-los amb dues gambes pelades o el salmó fumat. Lligueu-ho amb un escuradents.
  3. En una safata per anar al forn, poseu-hi els rotlles en posició vertical, amanits amb una mica d’oli i una copeta de vi blanc o cava.
  4. Enforneu-ho a 180°C uns 10 minuts.

  5. Dos rotllets, apunt de cobrir amb la salsa holandesa

    Mentrestant, prepareu la salsa holandesa: Desfeu la mantega al microones o al foc.

  6. Bateu els dos rovells al bany maria (amb l’aigua calenta, però no bullint, o se us tallarà) fins que quedin escumosos.
  7. Afegiu poc a poc la mantega, sense parar de batre (com si féssiu un allioli).
  8. Un cop incorporada la mantega, retireu del foc, salpebreu-ho, i afegiu unes gotes de llimona.
  9. Napeu els rotlles de peix amb la salsa holandesa, posant-hi uns pinyons per sobre.
  10. Gratineu-ho uns 2 min, al forn.
  11. Serviu-ho calent. Ho podeu acompanyar amb una amanida, espàrrecs…

Comentaris i trucs:

  • Al fer la salsa holandesa, l’aigua no ha de bullir o se us tallarà la salsa. Si això us passa, mireu de passar-la per un sedàs fi per desfer els grumolls una mica, i gratineu-ho. Al gratinar ja no es notarà el petit defecte.
  • El salmó fumat ja és salat, o sigui que millor salar-ho a taula per a no passar-nos.
  • Podeu deixar en salmorra els filets uns 20-30 min (50 g de sal per un litre d’aigua), i ja no caldrà salar-los. El punt de sal quedarà perfecte.

 

Calamarsons en tinta

Deja un comentario

Sí, els calamarsons en tinta són ben lletjos. Però és que la tinta li dóna un regust espectacular! Sols, o acompanyats amb una mica d’arròs blanc, són un plat que sempre funciona molt bé.

Temps de preparació: 1h

Dificultat: baixa – mitja.

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 3/4 kg de calamarsons nets
  • tinta de calamar o de sèpia
  • 1 ceba grossa
  • 1 pebrot verd
  • 2 tomàquets
  • 2 grans d’all
  • 150 ml de conyac
  • Brou de peix, verdures o si no en teniu, aigua.

Preparació:

  1. Piqueu les potes dels calamarsons i farciu les bosses amb les mateixes. Reserveu.
  2. En una cassola feu un sofregit amb l’all, ceba, pebrot verd i tomàquet. Podeu afegir una fulla de llorer si us hi agrada.
  3. Un cop cuit, afegiu la tinta i conyac. Remeneu.
  4. Un cop ha quedat homogeni, afegiu els calamarsons i cobriu-ho amb el brou.
  5. Remeneu i deixeu coure sense tapar fins que redueixi el brou – com a la imatge – i els calamarsons estiguin cuits.
  6. Serviu en calent.

Comentaris i trucs:

  • Si els calamarsons són prou grossos, podeu aprofitar fàcilment  la seva mateixa tinta. Si són gaire petits, podeu comprar la tinta congelada en molts supermercats. Si compreu calamars o sípia frescos en altres ocasions, demaneu al peixater que us guardi la tinta, i la congeleu per a fer aquest plat, o afegir-la a aquest arròs que us vam explicar i fer-ne un arròs negre, per exemple.
  • Si en teniu, us quedarà millor en cassola de terrissa. No oblideu fer servir una rodalla de metall com a difusor per a que no se us esberli (millor que sigui d’alumini si no feu servir cuina de gas).

Referències:

  1. Robin Food – David de Jorge: «Chipirones en su tinta» (recepta molt similar a com la preparem a casa).

Sardines en escabetx

2 comentarios

Heu provat mai de preparar sardines en escabetx a casa? No tenen res a veure amb les conserves en llauna, son exquisides! I és una bona manera d’aprofitar els dies que el peix està bé i bé de preu, i fer-vos-ho durar un parell de setmanes a la nevera. També ho podeu fer amb seitons, verat, tonyina…

Temps de preparació: 30 min

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a 1 kg de seitons:

  • 1 kg de sardines
  • 1 kg de ceba de figueres o fuentes
  • 250 ml de vinagre de vi blanc
  • 250 ml de vi blanc de cuinar
  • 1 cabeça d’alls
  • 200 ml d’oli
  • 1 cullerada de pebre vermell dolç
  • 1 guindilla seca (opcional)
  • 1 nyora (opcional)
  • 1 bouquet d’herbes, al gust (sajolida, llorer, farigola )

Preparació:

Preparació dels ingredients

  1. Netegeu les sardines (ho poden fer a la peixateria), i saleu-les.
  2. Desgraneu la cabeça d’alls
  3. Talleu la ceba a grills.
  4. Traieu-li les llavors a la nyora i obriu-la pel mig.
  5. Si feu servir gaires herbes, prepareu un bouquet, lligat amb cordill de cotó.

Elaboració

  1. En una paella, fregiu molt lleugerament el peix en oli. Reserveu-lo.
  2. Sofregiu la ceba a foc lent, amb els grans d’all sencers i el bouquet d’herbes, el bitxo i la nyora.
  3. Un cop la ceba és transparent, afegiu el pebre vermell i seguidament el vinagre i el vi.
  4. Deixeu coure amb el foc al mínim, uns 10 minuts, fins que redueixi una mica.
  5. Un cop la ceba és ben confitada, reincorporeu el peix i deixeu-lo coure uns 2 minuts.
  6. Corregiu-ho de sal i afegiu pebre al gust.
  7. Tanqueu el foc i tapeu. Deixeu-ho confitar tot amb l’escalfor residual.
  8. Un cop fred, conserveu-lo en nevera.

Comentaris i trucs:

  • Quan afegiu el pebre vermell, remeneu-ho ràpid i afegiu el vinagre seguidament, per a que el pebre vermell no es cremi. Si es torra massa en l’oli –i això passa molt de pressa- agafarà un gust amarg desagradable.
  • Si el feu amb tonyina, no la fregiu. Afegiu-la en medallons o supremes, no cal que siguin bocins molt petits, i deixeu-la coure uns minuts més en l’escabetx abans de tancar el foc (haureu de jutjar-ho vosaltres, segons el gruix de les peces).
  • Feu servir un vinagre de qualitat, millor si no és molt agressiu. A nosaltres ens agrada més un vinagre de xerès (blanc) o de poma, respecta més el sabor del peix. El vi blanc és per suavitzar l’acidesa de la recepta.
  • Coeu MOLT lleugerament el peix. El vinagre ja “cou” químicament l’aliment.
  • La recepta millora si la deixeu reposar un parell de dies.
  • L’escabetx es conservarà un parell de setmanes o més a la nevera. Nosaltres no en fem conserva (a casa no sobreviu més enllà dels quinze dies!), però si en feu, us recomanaríem no coure el peix en l’escabetx, i esterilitzar la conserva al bany maria, com de costum. El temps d’esterilitzat serà curt, ja que hi ha vinagre que fa de conservant i el producte ha estat cuit i depèn de la mida de la conserva.

Popets en salsa marinera

Deja un comentario

Aquests popets amb salsa marinera, estan fets amb una salsa ben senzilla: un sofregit d’all, ceba tendra i tomàquet, una reducció de conyac o vi i acabada amb julivert o cibulet picat per sobre. Podeu mirar de fer amb aquesta salsa altres plats com els musclos, són un pecat!!

Temps de preparació: 30 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • ½ kg de popets petits
  • 1 ceba tendra
  • 1 tomàquet
  • 1 gra d’all
  • Oli, sal, pebre
  • 1 fulla de llorer (opcional)
  • Julivert
  • 1/2 copa de cognac o de vi blanc

Preparació:

  1. Si no els teniu cuits, fregiu els popets en un raig d’oli dins una cassola. Un cop cuits, retireu-los.
  2. En la mateixa cassola, sofregiu la ceba picada amb un xic més d’oli si convé.
  3. Un cop transparenti, afegiu l’all picolat ben fi.
  4. Afegiu-hi tot seguit el tomàquet ratllat i el llorer si us hi agrada. Deixeu-ho coure a foc baix, fins que el tomàquet es torni lluent.
  5. Afegiu-hi el cognac o el vi i els popets. Deixeu-ho coure una estona, fent xup-xup, amb el foc al mínim. Si cal, podeu afegir un xic d’aigua.
  6. Un cop hagi reduït la salsa, afegiu el julivert picat, remeneu-ho i retireu-ho del foc tot seguit.
  7. Serviu-ho calent. Guarniu-ho amb un xic de julivert picolat i/o cibulet  per sobre.

Comentaris i trucs:

  • Aquesta és la recepta que s’ha fet a casa, per part de la família de la mare. Trobareu força diversitat en les receptes de salsa marinera. Generalment tenen com a punt en comú el sofregit de ceba i all amb vi blanc (nosaltres som més de cognac, el plat queda més intens de sabor) i el acabat del plat amb julivert.  El tomàquet sembla ser opcional, sobretot en receptes provinents de la zona del cantàbric.
  • Si voleu fer més via, en alguns supermercats us couran els popets al vapor per encàrrec.
  • Proveu de fer la recepta amb musclos: obriu-los al vapor, prepareu la salsa a banda, i deixeu-los-hi coure un o dos minuts abans de servir. Espectacular!

Referències:

  1. Mestayer de Echagüe, M. (“Marquesa de Parabere”), 1933: La Cocina Completa. Ed. Espasa Calpe.: “Mejillones a la marinera”, pàg. 395. (la recepta de salsa marinera més similar a la de casa que hem trobat).

Lluç farcit amb crema de porros

2 comentarios

El lluç farcit amb crema de porros és una recepta original de la mare, que gràcies a un concurs de cuina ha acabat essent publicada (1). Es tracta d’un lluç al forn, farcit de gambes i ou dur, cuit i acompanyat amb una salsa de porros amb cava i si es vol, tòfona. Farcir el peix porta una mica de feina, però el resultat bé s’ho val…

No cal dir-ho, és ideal per acompanyar-lo amb una bona copa de cava.

Temps de preparació: 1h 30 min

Dificultat: mitjana-alta

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 lluç sencer, sense escates
  • 150g de gambes pelades
  • 3 porros
  • 1 ou dur
  • 250 ml d’oli d’oliva
  • 1 copa (250 ml) de cava brut
  • 1/2 copa de vi blanc sec
  • sal i pebre
  • tòfona (pot ser en conserva, opcional)
  • escuradents o bé fil de lligar i una agulla grossa de cosir.

Per a acompanyar: 200g d’arròs

Preparació:

Per a preparar el peix:

  1. Al comprar el lluç, demaneu que us en treguin les escates, les ganyes, els ulls, i les aletes laterals, però que no li treguin les dorsals. Si no goseu acabar de preparar-lo vosaltres, demaneu que us el preparin per farcir, de la següent manera:
  2. Sense treure el cap ni la cua, obriu el peix de dalt a baix fent un tall arran de les espines ventrals amb un ganivet ben esmolat. No les retireu.
  3. Un cop arribeu a la espina central, separeu-la de la carn a banda i banda, de baix a dalt, amb talls longitudinals arran de les espines.
  4. Un cop separada de la carn, trenqueu l’espina de la cua, estireu-la amunt, i trenqueu-la arran del cap. Retireu-la i reserveu-la a banda.
  5. Netegeu tot el tel negre que queda arran de la ventresca, posant-hi un polsim de sal i fregant-lo amb els dits.

Per a preparar la infusió de porros:

  1. Poseu l’oli d’oliva en un cassó a foc fort.
  2. Un cop calent tireu els porros tallats a rodanxes. Tan bon punt desapareix el bull fort, aparteu-lo del foc i deixeu-lo macerar durant una hora.

Per a preparar l’ou dur:

  1. Poseu en una cassola aigua a bullir.
  2. Un cop bull, poseu-hi l’ou, a temperatura ambient (no fred de la nevera) i deixeu-l’hi  uns 5 minuts.
  3. Passat aquest temps, poseu l’ou en aigua freda, refredeu-lo per a que es pugui manipular i peleu-lo tot seguit (és més fàcil així).
  4. Ratlleu-lo grollerament.

Per a l’arròs pilaf.

  1. Poseu l’arròs en una cassola al foc amb una cullerada d’oli.
  2. Coeu a foc fort, remenant, fins que comenci a transparentar.
  3. Afegiu aigua a la cassola, que cobreixi 1 cm per sobre de l’arròs.
  4. Un cop arrenca el bull de nou, abaixeu el foc al mínim i tapeu la cassola.
  5. Un cop l’arròs absorbeixi tota l’aigua, ja es pot retirar.

Per al lluç farcit:

  1. Deixeu el lluç ben obert sobre el marbre o la fusta de tallar
  2. Poseu-hi les gambes crues i netes, repartides al centre de dalt a baix
  3. Afegiu-hi l’ou dur ratllat i un xic de tòfona ratllada.
  4. Tanqueu de nou el peix, cosint-lo amb els escuradents per a que no s’obri (o amb el fil i l’agulla, molt més laboriós).
  5. Poseu-lo en una safata per al forn, i poseu la espina al costat.
  6. Aboqueu per sobre l’oli amb els porros, el cava i el vi sec, i el suc de la tòfona en conserva si en teniu.
  7. Tapeu-ho tot amb paper d’alumini o de forn per conservar el vapor i enforneu-lo a 200°C, 20-25 min. segons la mida del lluç.
  8. Un cop cuit, retireu-lo del forn, llenceu l’espina, i recupereu tot el suc, l’oli i el porro en un got de batedora.
  9. Passeu-lo per al batedora fins a aconseguir una emulsió blanquinosa. Salpebreu-la al vostre gust.
  10. Serviu el peix cobrint-lo (napant-lo) amb la salsa per sobre, i acompanyant-ho amb arròs pilaf. Si us en queda, serviu la salsa restant en una salsera.

Comentaris i trucs:

  • Si no sou destres preparant el peix, demaneu que us ho preparin a  la peixateria. Sigueu ràpids i estigueu atents, no és una preparació habitual i heu de evitar que us en tallin el cap, la cua o les espines dorsals. La mare el prepara personalment, per a que quedi exactament com vol.
  • Si no teniu cava podeu fer servir només vi blanc sec
  • Si no retireu les espines ventrals, us serà força més fàcil de recosir, si no us fa res trobar-les al plat.
  • El cap i l’espina es deixen al forn perquè donen més sabor a la salsa.

Referències:

  1. Bon Preu, 2008: Receptes amb molt de gust – 9è premi de cuina. «Lluç farcit amb crema de porros», pàg. 135.

Brandada de bacallà

Deja un comentario

La brandada de bacallà és una a recepta tradicional catalana, que val molt la pena d’aprendre. Es tracta d’una emulsió d’oli amb all i bacallà dessalat,amb una mica de llet. És ideal per a fer amb torradetes, per a un sopar, com a entrant…

Temps de preparació: 30 min

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 200 ml d’oli
  • 3 grans d’all sencers
  • 2 lloms de bacallà dessalat (o uns 400g de bacallà esqueixat) al punt de sal.
  • 125 ml de crema de llet per cuinar
  • Pebre
  • 1 bitxo

Preparació:

  1. Poseu l’oli en un cassó, i infusioneu-hi els alls sencers i un bitxo sencer a foc molt baix, fins que els alls siguin tous.
  2. En aquest punt, poseu el bacallà, ben escorregut d’aigua i infusioneu-lo. L’oli no ha de bullir. Si és un llom sabreu que és cuit quan la carn es separi fàcilment en làmines.
  3. Escorreu el bacallà de l’oli. Retireu la pell i possibles espines.
  4. En un bol, posem el bacallà i els alls escorreguts.Corregiu-ho amb pebre al vostre gust.
  5. Escalfarem la llet aproximadament a la mateixa temperatura de l’oli.
  6. Triturarem el bacallà amb una batedora.
  7. Afegim un cullerot d’oli. Continuem triturant.
  8. Afegim la mateixa quantitat de crema de llet, aquest cop a poc a poc per a controlar la textura.
  9. Un cop aconseguim la textura desitjada, tastarem la brandada, corregim de pebre i sal, i deixem refredar.
  10. Es pot servir en torradetes com a aperitiu, o fer-la servir per a altres receptes.

Comentaris i trucs:

  • Es pot fer servir bacallà esqueixat, tot i que el llom de bacallà queda més suau.
  • Podeu dessalar-vos  vosaltres mateixos el bacallà amb uns dies d’antelació. Vàrem explicar com dessalar-lo en aquesta recepta de bacallà de quaresma.
  • Un cop a la nevera i reposi, la textura us quedarà més compacta.

Referències

  1. Viquipèdia : Brandada de bacallà
  2. Institut Català de la Cuina: Brandada de bacallà

Brandada de bacallà

Musclos al vi blanc

Deja un comentario

Aquí teniu una recepta molt senzilla de musclos al vi blanc, que pot preparar el més novell dels cuiners!

Temps de preparació: 15 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 kg de musclos
  • 1 ceba tendra grossa (o dues de petites)
  • 1 got de vi blanc sec
  • 1 cullera rasa de farina
  • oli, pebre.

Preparació:

  1. Renteu els musclos a sota l’aixeta, gratant-los entre ells mateixos o amb un fregall net. Treieu-ne el bissus o «barba» si us molesta trobar-la, però sempre just abans de coure’ls.
  2. Obriu els musclos: poseu-los en una cassola. Afegiu un bon raig d’oli i espolseu pebre negre. Poseu-los al foc fort i tapeu-los. Just quan s’hagin obert, (podeu sacsejar la cassola per a remenar-los i que s’obrin els de sota), tanqueu el foc.
  3. En una paella amb oli, sofregiu en blanc la ceba picolada, a foc molt suau (sense que s’enrosseixi).
  4. Un cop la ceba és ben cuita, afegiu la cullera de farina i coeu-la remenant-la bé durant un minut.
  5. Apugeu el foc a mitja intensitat. Afegiu el vi. Remeneu bé per a que es desfacin els grumolls de la farina i afegiu el suc dels musclos, colat amb un colador.
  6. Afegiu els musclos un a un, retirant la closca que és buida.
  7. Escalfeu-ho un o dos minuts més, i ja es pot servir (la salsa haurà espessit una mica amb la farina, com a la foto).

Comentaris i trucs:

  • Encara que no ho sembli, no conserveu els musclos (ni la resta de mol·luscs) en gel. Això faria que reaccionin obrint-se i deixant anar l’aigua (això ens ho van explicar uns musclaires professionals a Leucata!). El millor és guardar-los en nevera, a la zona menys freda, i lligats ben fort en la malla on els heu comprat o amb un drap moll. L’objectiu és que no s’obrin i no deixin anar l’aigua.
  • Per rentar els musclos, el més senzill és fregar-los entre ells mateixos, a l’engròs, sota la aixeta. No cal ser gaire maniàtic amb les restes adherides a la closca. Si els netegeu per avançat, NO traieu el bissus o «barba»; com a molt talleu-la. El musclo sovint mor al arrencar-li, i si no el cuineu immediatament pot fer-se malbé i no obrir-se. Si el musclo és molt, molt fresc la barba caurà tota sola al coure’s.
  • Descarteu TOTS els musclos trencats o que no s’obrin al coure, per evitar mals de panxa. Poden ser musclos morts que s’haurien fet malbé.
  • Per obrir els musclos, no cal  afegir aigua. Ells mateixos ja en deixen anar més que de sobres.
  • Hi queda molt bé afegir una branqueta o unes fulles de farigola a la cassola on obriu els musclos. Ull de no passar-vos, que quedarà massa perfumat.
  • El mateix procediment el podeu fer servir amb cloïsses.
  • En aquesta recepta, millor un un vi blanc sec. Un txakolí hi queda ideal.
  • No s’afegeix sal a la recepta, ja que l’aigua del musclo ja en porta.

Referències:

Musclos al vi blanc
Musclos al vi blanc

Lluç al forn amb tomàquets

Deja un comentario

Aquesta recepta de lluç al forn gairebé no duu feina i dona un grandíssim resultat, fins i tot si no sou cuinetes i voleu quedar bé quan tingueu convidats a casa.

Temps de preparació: 10 min + 20 min de cocció.

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 4 supremes de lluç, sense espines
  • 4 tomàquets de penjar
  • Farigola i sajolida, o bé herbes provençals.
  • Mantega
  • Oli, sal, pebre
  • Julivert

Preparació:

  1. En una safata per al forn poseu les supremes amb la pell a sota i els tomàquets, partits per la meitat, distribuïts entre el peix.
  2. Saleu-ho. Poseu un pessic de mantega de la mida d’una avellana a sobre de cada tomàquet.
  3. Assaoneu-ho amb les herbes i el pebre, i un bon raig d’oli.
  4. Enforneu-ho al forn, prèviament escalfat a 220°C, durant 20 min, .
  5. Guarniu amb el julivert picolat per sobre.

Comentaris i trucs:

  • Podeu fer la recepta amb rodanxes gruixudes de lluç (uns 3 cm) o amb bacallà fresc, per exemple.
  • Si us hi agrada, podeu afegir un raig de llimona just abans de servir.

Referències:

  • «Lonchas de bacalao al horno». Enciclopedia Salvat de la cocina, vol. 1 pàg. 126. Ed. Salvat S.A. de Ediciones, Pamplona, 1972.