Categoría: Verdures i hortalisses

Crestes de pesto amb tomàquet sec (“empanadillas”)

Deja un comentario

Per als que demaneu idees de receptes fàcils i gustoses, us proposem aquestes crestes (“empanadillas”) de pesto amb tomàquet sec i mozzarella . Senzillíssima de preparar, i les podeu fer al forn o fregides.

Temps de preparació: 30 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 16 oblees de fer crestes (empanadillas)
  • 4 tomàquets madurs
  • 25g (un grapat) de tomàquets deshidratats
  • 2 boles de mozzarella
  • Un manat d’alfàbrega de fulla ampla
  • 1/2 all petit
  • 15 g (un grapadet) de pinyons
  • Sal
  • Oli extra verge
  • Més oli (per fregir) o bé un ou (per fer al forn)

Preparació:

  1. Unes hores abans, poseu en aigua els tomàquets secs en un recipient coberts amb aigua calenta, per a que s’hidratin.
  2. En un morter, afegiu mig ( o un quart) d’all  petit i un pols de sal.
  3. Aixafeu-ho amb la mà de morter fins que quedi fet una pasta.
  4. Afegiu les fulles de l’alfàbrega, i un fil d’oli (molt poc). Aixafeu les fulles amb la mà de morter, fins que quedin trinxades de forma grollera.
  5. Afegiu els pinyons, i aixafeu fins a obtenir una pasta.
  6. Traieu els tomàquets de l’aigua (podeu conservar-la per fer altres plats), i amb el revés d’un ganivet, extraieu- ne la polpa, com si es tractés d’una nyora. Afegiu la pasta de tomàquet al morter i aixafeu i remeneu-ho tot.
  7. Picoleu els tomàquets en daus menuts, afegiu-los al pesto i remeneu (no aixafeu més!). Tasteu-ho i rectifiqueu de sal si convé.
  8. Ompliu les crestes amb una cullerada del pesto amb tomàquet i uns pessics de mozzarella. Aneu amb compte de no posar massa farciment o se us trencaran.
  9. Plegueu les crestes i segelleu la vora amb l’ajut d’una forquilla.
  10. Per coure-les al forn: pinteu la part superior de les crestes amb ou batut i enforneu-ho segons les instruccions de les oblees (seran uns 200°C durant 15 min, o fins que estiguin daurades)
  11. Per fregir-les: fregiu-les en oli abundant, ben calent, procurant no posar massa crestes a la vegada (que puguin “nedar” una mica). Abans de servir, poseu-les en una safata amb paper de cuina per a que absorbeixi l’oli.

Comentaris i trucs:

  • Aprofiteu el suc de remullar el tomàquet per a fer qualsevol guisat, arròs, etc. que tingueu previst, li donarà molt bon sabor. Recordeu però de passar-lo per un sedàs fi, per si de cas duien alguna resta de terra o similar.
  • Aquest pesto l’hem fet sense formatge, per a que es noti més el sabor de la mozzarella. Però si us hi agrada, podeu posar una mica de parmesà ratllat o de formatge per fondre.
  • El pesto no vol gaire all; si n’afegiu massa predominarà massa, i volem que predomini l’alfàbrega. Amb un quart de gra d’all mitjà o petit n’hi ha prou. Si l’aixafeu molt bé amb la sal, fins que quedi una pasta finíssima, ajudarà a que no us repeteixi.
  • Nosaltres afegim un xic d’oli just abans d’aixafar l’alfàbrega (molt poc, just per recobrir les fulles). Bona part de les aromes de l’alfàbrega són solubles en olis i greixos, això farà que al aixafar l’alfàbrega l’oli retingui més els aromes.
  • Normalment, les oblees venen amb un paper antiadherent cadascuna. Si les ompliu sense retirar el paper us ajudarà a plegar-les sense que se us trenquin. I si voleu, les podeu congelar un cop farcides, protegides amb el paper. Sí, el paper va per fora! Aixxx, com sou! XD.
Crestes ("empanadillas") de pesto amb tomàquet sec

Ratatouille estil Píxar (Confit Byaldi)

Deja un comentario

Si heu vist la pel·lícula Ratatouille de Píxar, segur que les imatges d’aquesta recepta us seran familiars. I si no l’heu vist, us la recomanem moltíssim. Hem reproduït aquí la recepta estrella de la pel·lícula, una versió del ratatouille, coneguda com a “Confit Byaldi”.

La dificultat és baixa, si bé porta un xic de feina (molta menys si teniu una mandolina). Però el resultat és extraordinàriament bo i val moltíssim la pena. Tant, que per ara la considerem la millor recepta vegana que hem cuinat. Un plat per lluir-se quan tingueu convidats a casa.

Temps de preparació: 45 min.+ 1h 30 min de cocció al forn

Dificultat: baixa (mitja si no teniu una mandolina)

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 2 carbassons verds
  • 2 carbassons grocs o blancs
  • 2 esbergínies xineses (de les primes i llargues), o bé la meitat prima de 6 esbergínies petites
  • Uns 6 tomàquets allargats grans (tipus pebrot o pera, del diàmetre dels carbassons)
  • 2 cebes tendres
  • 1 pebrot vermell
  • 6 grans d’all
  • Julivert
  • Romaní o herbes al gust (millor fresques)
  • Oli, sal, pebre

Preparació:

Preparació dels ingredients:

  1. Peleu els tomàquets (vegeu comentaris).
  2. Talleu a rodanxes uniformes de 2 mm els carbassons, les esbergínies i els tomàquets. Millor si pot ser amb l’ajut d’una mandolina, excepte si els tomàquets son gaire tous. Procureu que el diàmetre de les rodanxes sigui el més homogeni possible. Reserveu–ne les puntes i les rodanxes que se us hagin trencat.
  3. Peleu els alls i talleu-los a làmines gruixudes.
  4. Netegeu i talleu la ceba, el pebrot i les puntes de la resta de verdures en bresa (daus grollers de 1-2 cm ).

Preparació de la salsa:

  1. En una cassola sofregiu primer l’all en un bon raig d’oli.
  2. Quan comenci a fer olor, afegiu i sofregiu la ceba.
  3. Quan ja sigui transparent, afegiu el pebrot, les puntes de les verdures i un pols de sal, al gust.
  4. Sofregiu –ho tot a foc mig, remenant de tant en tant, fins que les verdures siguin ben cuites.
  5. Passeu-ho tot a un vas de batedora. Afegiu un pols de fulles de romaní, un bon raig d’oli i tritureu-ho tot fins a tenir una crema espessa. Corregiu-ho de sal i pebre.

Preparació del plat:

  1.  En un motlle rodó per anar al forn, o una paella de ferro de les que es pot treure el mànec, afegiu unes cullerades de la salsa i escampeu-les. No n’hi ha d’haver massa, tant sols ho heu de cobrir com si es tractés del tomàquet d’una pizza.
  2. A sobre, cobriu amb les verdures laminades, posades de manera que alternem verdura i color (p. ex. esbergínia, carbassó blanc, tomàquet, carbassó verd), com a la imatge.
  3. Retalleu un paper de forn en rodó, de forma que hi càpiga just a dins del motlle. Feu-hi un foradet al centre que farà de xemeneia.
  4. Amaniu les verdures amb un raig d’oli per sobre i cobriu-les amb el paper de forn.
  5. Enforneu 90 minuts a 150°C.
  6. Serviu en calent. Podeu servir-ho directament en la safata de forn, o emplatar com a la pel·lícula, amb l’ajut un motlle cilíndric, i amb una mica més de salsa pel voltant i un xic de julivert picat ben fi per guarnir.

Comentaris i trucs:

  • Busqueu verdures el més similars en diàmetre que trobeu.
  • Per a pelar els tomàquets fàcilment, marqueu una creu a la part de baix dels tomàquets, escaldeu-los 30 segons i passeu-los immediatament a aigua molt freda. Si teniu un pelador dentat especial per a tomàquets, ho podeu fer sense escaldar.
  • Si teniu mandolina per tallar les verdures, us estalviareu molta feina. És una eina molt pràctica. Si no en teniu, per 15-25 € en podeu comprar de no professionals, que fan la feina de sobres (a nosaltres ens ha funcionat millor les que tenen la ganiveta en forma de V).
  • Si el tomàquet no és ferm, us anirà millor fer-lo a ganivet.
  • Si feu el plat per a dues persones (la meitat de ingredients), calculeu que un motlle rodó d’uns 22-25 cm serà suficient, us quedaran unes 2 rotllanes. Si feu per a 4 persones, us hi han de cabre 3 rotllanes. Òbviament la safata per a forn pot ser quadrada, però a la pel·lícula és rodó 😉 .
  • Prepareu-vos les verdures en grups abans d’emmotllar-ho, us serà més fàcil.
  • El punt clau és la quantitat de salsa i el paper de forn. De salsa no n’hi va gaire, només hi és per a evitar que les verdures es torrin massa per la part de sota. El paper fa la mateixa feina per dalt, a més d’evitar que s’assequi.
  • No oblideu amanir amb oli, aquest fa de conductor de la temperatura i fa que s’assequi menys.
  • La cocció és molt lenta (90 minuts) i a temperatura força baixa (150°C) per a confitar les verdures sense que s’assequin.

Referències:

  1. ChefSteps: Pixar-Style Ratatouille
  2. Binging with Babish: Ratatouille (Confit Byaldi) from Ratatouille
  3. Viquipèdia: Ratatolha.
  4. Viquipèdia: Ratatouille (pel·lícula)

Còctel de gambes

Deja un comentario

El còctel de gambes és un plat que es va fer molt popular als anys seixanta i setanta. En trobareu mil receptes a tot arreu, però hem pensat que valia molt la pena publicar la que fem a casa, especialment per la salsa, un xic més elaborada però amb un sabor extraordinari. El coco natural ratllat, personalment, també és un imprescindible, que no sol aparèixer a altres receptes. A casa, la solíem fer com a entrant per cap d’any.

Temps de preparació: 1 1/2 h

Dificultat: baixa -mitja

Ingredients:

Per a l’amanida:

  • 1 kg de gambes, gambots o gamba llagostinera
  • Surimi o “palets de cranc” (opcional, per allargar les gambes)
  • 1 enciam, al gust (recomanem trocadero)
  • 1 llauna petita de blat de moro
  • 1 pinya
  • 1/2 coco
  • 1 alvocat

Per a la salsa rosa

  • ½ taronja
  • 2 ous
  • 100cc d’oli d’oliva, suau
  • 1 kg de tomàquet madur
  • 100g de sucre morè
  • 1 copa de whisky

Preparació:

Per a la salsa rosa (vegeu comentaris per una versió ràpida)

  1. Ratlleu el tomàquet
  2. Sofregiu-lo en oli d’oliva.
  3. Quan comenci a reduir, afegiu el sucre. Remeneu.
  4. Quan el sucre comenci a caramel·litzar (el tomàquet comença a enfosquir) afegiu el whisky. Remeneu i coeu fins que s’evapori tot l’alcohol.
  5. Passeu el sofregit de tomàquet per un xinès.
  6. Corregiu –ho de sal i reserveu aquest “quètxup” casolà, deixant que es refredi.
  7. Prepareu una maionesa amb un ou sencer i un rovell d’ou i uns 100 cc d’oli.
  8. Afegiu el suc de mitja taronja. Remeneu-ho.
  9. Afegiu el “quètxup” casolà que heu preparat, ja fred.

Per a l’amanida

  1. Poseu a bullir en una olla abundant aigua, amb una fulla de llorer i uns quants grans de pebre sencers, per aromatitzar.
  2. Afegiu les gambes. Quan reprengui el bull, compteu uns 30 segons i retireu-les de l’aigua, deixeu-les refredar i  peleu-les.
  3. Reserveu 3 gambes per persona (per guarnir) i talleu la resta a bocins.
  4. Netegeu l’enciam. Reserveu unes fulles senceres per persona i picoleu-ne la resta.
  5. Peleu la pinya, traieu-li el cor i feu-la a dauets.
  6. Trenqueu el coco (vegeu els trucs!) pel mig, i reserveu-ne l’aigua per a altres elaboracions. Retireu-ne la carn,  i ratlleu-la o picoleu-la ben fina. Reserveu-ne una part per guarnir.
  7. En un bol gran, afegiu l’alvocat, pelat i fet a bocins, l’enciam i les gambes picades, el blat de moro, la pinya a dauets i els “palets de cranc” (opcional). Afegiu salsa rosa, al gust i remeneu-ho tot (reservant-ne una part). Corregiu de sal i pebre.
  8. En un bol, copa de còctel de gambes o qualsevol recipient atractiu, ompliu el fons amb les fulles d’enciam.
  9. Afegiu la mescla a sobre
  10. Guarniu-ho amb el coco ratllat, les tres gambes, i una cullerada de salsa rosa.
  11. Serviu-ho ben fred, acompanyat de la salsa rosa sobrant en una salsera.

Comentaris i trucs:

  • Per trencar el coco: amb un martell a una mà i el coco a l’altre, doneu cops secs al coco pel centre, donant-li tota la volta (per entendre’ns, resseguint-ne l’equador). Un cop li hagueu fet un parell de tombs, acabarà esberlant-se sol. Tingueu la precaució de tenir un bol per recollir l’aigua. Per treure la carn, feu uns talls a la carn, arrribant fins a la closca, i després feu palanca entre la carn i la closca amb un ganivet o una cullereta.
  • Si no us voleu complicar, podeu preparar una salsa rosa ràpida amb quètxup. Feu-la amb unes 2-3 cullerades de quètxup de qualitat, 150g de maionesa, unes gotes de salsa Perrins, 2-3 cullerades de suc de taronja, un raig de whisky, 1 cullerada de mostassa i sal.
  • Una forma més “espectacular” de servir-lo és fer servir la pinya oberta pel mig  i buidada com un bol.
  • La recepta del còctel de gambes és força variable, i la podeu adaptar al vostre gust amb els ingredients que més us agradin.

Referències:

  1. Viquipèdia: Cóctel de gambes. Vegeu també l’entrada en anglès, més complerta.
  2. Viquipèdia: Salsa còctel. . També hi ha una versió ampliada en anglès.
  3. La cuina de sempre (blog): Còctel de gambes.

Còctel de gambes

Crema de carbassó amb alfàbrega i pinyons

Deja un comentario

Si voleu preparar-vos una crema de carbassó amb un toc diferent, us recomanem molt  aquesta recepta d’en Joan Roca, amb pinyons, alfàbrega i un núvol de nata amb mascarpone. Com podeu veure a la foto, ens hem emocionat una mica amb els pinyons, però és que ens agraden molt !!!

Temps de preparació: 1h

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 2-3 carbassons
  • 200g nata
  • 100g formatge mascarpone
  • 40 g pinyons
  • Alfàbrega
  • Aigua
  • Oli d’oliva
  • Sal
  • Pebre

Preparació:

  1. Talleu els carbassons en bocins grans i poseu-los a bullir en aigua.
  2. En una paella, torreu un grapat de pinyons.
  3. Tritureu l’alfàbrega amb oli d’oliva en un morter o amb la batedora.
  4. Escorreu el carbassó (reservant una mica de l’aigua) i tritureu-lo fins a fer-ne una crema, afegint una mica de l’aigua de bullir si cal. Rectifiqueu el punt de sal.
  5. Munteu la nata amb el mascarpone i un xic de sal i pebre. Gràcies al mascarpone es munta molt fàcilment fins i tot a mà, amb unes varetes.
  6. Servim la crema de carbassó amb una cullerada de la nata muntada per sobre, els pinyons i l’oli d’alfàbrega.

Comentaris i trucs:

  • Ull al torrar els pinyons, remeneu-los sovint, es cremen de seguida! No els cal oli, els pinyons deixen anar el seu propi.
  • Aquest cop hem preparat l’oli d’alfàbrega a la batedora, però ens agrada molt més aixafat al morter, amb un polsim de sal i un rajolí d’oli, per a que retingui els aromes. Després afegim la resta de l’oli.
  • També podeu reservar alguns bocins del carbassó cuit, per a decorar.
  • El carbassó es pot coure a l’olla a pressió, amb molt poca aigua (uns 100 ml).
  • Si no el teniu, us recomanem moltíssim el llibre d’en Joan Roca !!

Referències:

  1. ROCA, J., 2014: Cuina amb Joan Roca: Tècniques bàsiques per a cuinar a casa. “Crema de carbassó amb pesto”. Ed. Planeta, Barcelona. 1a. ed., pàg.215.

Amanida de taronja (Remojón andalús)

Deja un comentario

Quan comença a fer calor ve molt de gust preparar amanides i plats refrescants com aquest: l’amanida de taronja o remojón andalús. Una amanida que sorprèn a qui no la coneix, i que agradarà fins i tot als «al·lèrgics» a l’enciam!

Temps de preparació: 10 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 4 taronges
  • 4 ous durs
  • 1 ceba tendra
  • Olives negres i verdes
  • bacallà esqueixat dessalat (opcional)

Per a la vinagreta de cítrics:

  • Oli d’oliva extra verge
  • El suc de mitja taronja
  • El suc de una llimona
  • El suc de mitja aranja (opcional)
  • Sal, pebre
  • mostassa (opcional)

Preparació:

  1. Poseu a bullir un cassó amb aigua. Un cop bulli poseu-hi els ous (a temperatura ambient) i feu-los coure fins que quedin ous durs (4-5 min)
  2. Mentrestant, peleu les taronges, i feu-les a bocins.
  3. Talleu igualment la ceba en juliana o en bresa fina.
  4. Prepareu una vinagreta amb el sucs del cítrics i  l’oli, (2 parts d’oli per 1 de suc de cítrics) i una culleradeta de mostassa per lligar si us hi agrada. Corregiu-ho amb un polsim de sal i de pebre.
  5. Munteu l’amanida en una safata, barrejant la ceba amb la taronja i el bacallà (si en teniu).
  6. Guarniu amb les olives i els ous durs pelats, tallats a rodanxes.
  7. Amaniu-ho tot amb un bon raig de la vinagreta que heu preparat.

Comentaris i trucs:

  • L’amanida de taronja o «remojón andaluz» és un plat d’orígen àrab, típic d’Andalusia i que es prepara especialment a Granada, Córdoba i Jaén. De fet, la recepta bàsica consisteix estrictament de taronja amanida amb oli i sal, i poden afegir-s’hi nombrosos ingredients – com en el nostre cas- , essent molt habitual el bacallà dessalat i esqueixat.
  • També hi ha la variant dolça de remojón, consistent en taronja amanida amb oli i sucre, més típica com a postre o berenar per la mainada.
  • Per a que la ceba no surti tant picant, un truc consisteix en deixar-la reposar 10-15 minuts en aigua amb una bona cullerada de  de sucre.
  • Si menjeu de tupper a la feina, aquest és un bon recurs per a l’estiu !!

Referències:

Bledes a la crema amb salmó fumat

Deja un comentario

Qui ha dit que les bledes són avorrides? Això és que no heu provat mai unes bledes a la crema com aquestes! Un plat senzill, sa i força equilibrat.

Temps de preparació: 45 min, inclosa la feina de netejar i escaldar les bledes

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 2 persones:

  • 750 g de bledes
  • 1 ceba tendra
  • 2 cullerades d’oli d’oliva (millor extra verge)
  • salmó fumat, al gust
  • una cullerada rasa de farina
  • sal i pebre
  • nou moscada

Preparació:

  1. Netegeu les bledes sota la aixeta. Retireu-ne les penques i reserveu-les per a cuinar altres receptes.
  2. Bulliu les fulles de les bledes, escorreu-les i reserveu-les.
  3. En una paella, sofregiu la ceba picolada amb oli, sense que agafi color.
  4. Un cop és cuita, afegiu una cullerada sopera rasa de farina. Sofregiu-la remenant-la uns segons, per a que es cogui.
  5. Retireu temporalment la paella del foc. Afegiu la llet poc a poc, remenant per a que es desfaci la farina, evitant grumolls.
  6. Retorneu-ho al foc, fins que es formi una beixamel lleugera.
  7. Afegiu la nou moscada ratllada i el pebre.
  8. Afegiu el salmó fumat a bocins (reserveu-ne una mica per a guarnir-ho al final) i les bledes molt ben escorregudes.
  9. Coeu-ho tot uns minuts més.
  10. Serviu-ho acabat de preparar, guarnint-ho amb una mica de salmó fumat

Comentaris i trucs:

  • Si retireu la paella del foc quan incorporeu la llet i remeneu per a que s’incorpori la farina, evitareu grumolls.
  • Tradicionalment la beixamel es prepara amb mantega, de forma que la «crema» queda més untuosa. Amb oli d’oliva també queda molt bé, i el plat resulta menys gras.
  • Assegureu-vos d’escórrer bé les bledes, prement-les contra l’escorredor. Si no, us deixaran anar molta aigua i us esguerraran la beixamel.
  • Si voleu fer festa major, també podeu posar les bledes amb crema en una safata per a forn amb formatge per sobre i gratinar-ho.
  • Podeu fer les penques de les bledes arrebossades, estan molt bones!

Bledes ala crema amb salmó fumat.

Arròs amb verdures i calamarsons

2 comentarios

Avui hem improvisat un arròs amb verdures i calamarsons que ha quedat rodó!.

Temps de preparació: 1 h

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 2 persones:

  • 8 calamarsons
  • 12 gambes pelades (un grapat aprox.)
  • 150g d’arròs
  • 1 l de fumet de peix
  • 2 carxofes
  • 1 grapat de pèsols, al gust
  • uns brins de safrà torrat
  • oli, sal, julivert

Preparació:

  1. Si no el teniu calent, poseu a escalfar el fumet.
  2. En una paellera a banda, saltegeu els calamarsons amb un raig d’oli. Reserveu-los.
  3. Feu el mateix amb les gambes.
  4. Afegiu les carxofes a la paellera, tallades a bocins, i saltegeu-les. Afegiu els pèsols i remeneu-ho un minut.
  5. Afegiu l’arròs, remeneu,  i cobriu-ho amb part del fumet calent, fins que cobreixi 0,5-1 cm.
  6. Afegiu el safrà.
  7. Coeu-ho a foc mig, sense remenar, i afegint miques de fumet quan s’evapori massa.
  8. Un cop l’arròs és al punt, afegiu un xic de julivert picolat, els calamarsons i les gambes per sobre, deixeu-ho un minut més i tanqueu el foc.
  9. Deixeu-ho reposar uns 5 minuts abans de servir.

Comentaris:

  • Si no teniu fumet de peix, podeu fer servir brou preparat dels que es venen en brics, de peix o de verdures. Tot i això, val la molt la pena fer-lo a casa el dia que cuineu peix (aprofitant els caps i les espines) i congelar-ho per quan convingui.Podeu trobar la recepta del fumet aquí.
  • L’arròs que ens funciona millor és el de tipus «bomba».
  • El safrà és opcional, li dona color i un xic d’aroma al plat. Si el safrà no és torrat, emboliqueu-lo amb un bocí de paper d’alumini i deixeu-lo escalfar una estona sobre la tapa del fumet mentre l’escalfeu.

 

Crema de carbassa amb trompetes negres

Deja un comentario

Crema de carbassa amb trompetes negres: Una recepta senzilla, sense llet ni formatge.

Temps de preparació: 20-30 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 carbassa (1 kg aprox)
  • 1 porro gros
  • 200g de trompeta negra fresca ( o bolets al gust)
  • Un grapat de pinyons
  • Mantega, oli, sal, pebre

Preparació:

  1. Sofregiu en una cassola amb un raig d’oli el porro i la carbassa tallats en bresa (a daus).
  2. Un cop el porro transparenta, cobriu-ho amb aigua, i coeu-ho a foc mig fins que la carbassa s’estovi.
  3. Mentrestant, torreu lleugerament un grapat de pinyons en una paella sense oli. No deixeu de remenar i vigilar-los, que es cremen amb facilitat. Reserveu-los.
  4. En la mateixa paella sofregiu les trompetes amb oli. Un cop cuites, afegiu els pinyons i una cullereta de mantega per a que es fongui i els doni untuositat.
  5. Escorreu la  carbassa, reservant l’aigua. Passeu-ho per la batedora afegint una mica de l’aigua de coure-la fins a aconseguir una crema. Salpebreu-ho.
  6. Serviu la crema ben calenta amb les trompetes per sobre.

Comentaris:

Es pot substituir l’aigua de coure la carbassa per un raig de llet per a aconseguir la textura de crema, i si agrada fins i tot afegir-hi formatge per fondre (emmental, p. ex.), fent-la més untuosa.

Tot i això, aquesta recepta de crema és la que millor conserva el gust original de la carbassa. Proveu-la de preparar amb el mateix procediment amb altres verdures, com carbassó o carxofes.

Òbviament els bolets són totalment opcionals. Podeu fer servir crostonets de pa passats pel forn, o afegir-hi un cruixent de carxofa laminada ben fina i sobtada en oli, etc.