Blog

Ratatouille estil Píxar (Confit Byaldi)

Deja un comentario

Si heu vist la pel·lícula Ratatouille de Píxar, segur que les imatges d’aquesta recepta us seran familiars. I si no l’heu vist, us la recomanem moltíssim. Hem reproduït aquí la recepta estrella de la pel·lícula, una versió del ratatouille, coneguda com a “Confit Byaldi”.

La dificultat és baixa, si bé porta un xic de feina (molta menys si teniu una mandolina). Però el resultat és extraordinàriament bo i val moltíssim la pena. Tant, que per ara la considerem la millor recepta vegana que hem cuinat. Un plat per lluir-se quan tingueu convidats a casa.

Temps de preparació: 45 min.+ 1h 30 min de cocció al forn

Dificultat: baixa (mitja si no teniu una mandolina)

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 2 carbassons verds
  • 2 carbassons grocs o blancs
  • 2 esbergínies xineses (de les primes i llargues), o bé la meitat prima de 6 esbergínies petites
  • Uns 6 tomàquets allargats grans (tipus pebrot o pera, del diàmetre dels carbassons)
  • 2 cebes tendres
  • 1 pebrot vermell
  • 6 grans d’all
  • Julivert
  • Romaní o herbes al gust (millor fresques)
  • Oli, sal, pebre

Preparació:

Preparació dels ingredients:

  1. Peleu els tomàquets (vegeu comentaris).
  2. Talleu a rodanxes uniformes de 2 mm els carbassons, les esbergínies i els tomàquets. Millor si pot ser amb l’ajut d’una mandolina, excepte si els tomàquets son gaire tous. Procureu que el diàmetre de les rodanxes sigui el més homogeni possible. Reserveu–ne les puntes i les rodanxes que se us hagin trencat.
  3. Peleu els alls i talleu-los a làmines gruixudes.
  4. Netegeu i talleu la ceba, el pebrot i les puntes de la resta de verdures en bresa (daus grollers de 1-2 cm ).

Preparació de la salsa:

  1. En una cassola sofregiu primer l’all en un bon raig d’oli.
  2. Quan comenci a fer olor, afegiu i sofregiu la ceba.
  3. Quan ja sigui transparent, afegiu el pebrot, les puntes de les verdures i un pols de sal, al gust.
  4. Sofregiu –ho tot a foc mig, remenant de tant en tant, fins que les verdures siguin ben cuites.
  5. Passeu-ho tot a un vas de batedora. Afegiu un pols de fulles de romaní, un bon raig d’oli i tritureu-ho tot fins a tenir una crema espessa. Corregiu-ho de sal i pebre.

Preparació del plat:

  1.  En un motlle rodó per anar al forn, o una paella de ferro de les que es pot treure el mànec, afegiu unes cullerades de la salsa i escampeu-les. No n’hi ha d’haver massa, tant sols ho heu de cobrir com si es tractés del tomàquet d’una pizza.
  2. A sobre, cobriu amb les verdures laminades, posades de manera que alternem verdura i color (p. ex. esbergínia, carbassó blanc, tomàquet, carbassó verd), com a la imatge.
  3. Retalleu un paper de forn en rodó, de forma que hi càpiga just a dins del motlle. Feu-hi un foradet al centre que farà de xemeneia.
  4. Amaniu les verdures amb un raig d’oli per sobre i cobriu-les amb el paper de forn.
  5. Enforneu 90 minuts a 150°C.
  6. Serviu en calent. Podeu servir-ho directament en la safata de forn, o emplatar com a la pel·lícula, amb l’ajut un motlle cilíndric, i amb una mica més de salsa pel voltant i un xic de julivert picat ben fi per guarnir.

Comentaris i trucs:

  • Busqueu verdures el més similars en diàmetre que trobeu.
  • Per a pelar els tomàquets fàcilment, marqueu una creu a la part de baix dels tomàquets, escaldeu-los 30 segons i passeu-los immediatament a aigua molt freda. Si teniu un pelador dentat especial per a tomàquets, ho podeu fer sense escaldar.
  • Si teniu mandolina per tallar les verdures, us estalviareu molta feina. És una eina molt pràctica. Si no en teniu, per 15-25 € en podeu comprar de no professionals, que fan la feina de sobres (a nosaltres ens ha funcionat millor les que tenen la ganiveta en forma de V).
  • Si el tomàquet no és ferm, us anirà millor fer-lo a ganivet.
  • Si feu el plat per a dues persones (la meitat de ingredients), calculeu que un motlle rodó d’uns 22-25 cm serà suficient, us quedaran unes 2 rotllanes. Si feu per a 4 persones, us hi han de cabre 3 rotllanes. Òbviament la safata per a forn pot ser quadrada, però a la pel·lícula és rodó 😉 .
  • Prepareu-vos les verdures en grups abans d’emmotllar-ho, us serà més fàcil.
  • El punt clau és la quantitat de salsa i el paper de forn. De salsa no n’hi va gaire, només hi és per a evitar que les verdures es torrin massa per la part de sota. El paper fa la mateixa feina per dalt, a més d’evitar que s’assequi.
  • No oblideu amanir amb oli, aquest fa de conductor de la temperatura i fa que s’assequi menys.
  • La cocció és molt lenta (90 minuts) i a temperatura força baixa (150°C) per a confitar les verdures sense que s’assequin.

Referències:

  1. ChefSteps: Pixar-Style Ratatouille
  2. Binging with Babish: Ratatouille (Confit Byaldi) from Ratatouille
  3. Viquipèdia: Ratatolha.
  4. Viquipèdia: Ratatouille (pel·lícula)

Còctels Clàssics que cal tastar: El White Russian

3 comentarios

Avui us presentem el white russian, un estil de còctel ben diferent . Un exquisit clàssic de clàssics,  amb vodka, licor de cafè i nata. Si us agrada el cafè, aquest l’heu de provar!

Us explicarem dues maneres de servir-lo: la forma clàssica, amb gel, i una altra una mica més elaborada, en copeta, que és com més ens agrada.

Ingredients:

  • 60 ml (2 oz) vodka
  • 30 ml (1 oz) licor de cafè
  • 30 ml (1 oz) de crema de llet
  • gel

Per guarnir: uns grans de cafè i/ o una mica de nou moscada ratllada

Servei preferit: Got tipus old fashioned ( si el feu amb gel) o bé en copeta

Tipus d’elaboració: remenat o sacsejat, segons com el  presenteu.

Preparació:

Versió ràpida on the rocks:

  1. Ompliu una coctelera amb gel i tots els ingredients.
  2. Sacsegeu-ho vigorosament.
  3. Escorreu-ho en un got amb gel nou.
  4. Guarniu al gust.

Versió en copeta:

  1. En un recipient  adient , bateu la nata amb unes varetes fins que tingui textura de xantillí (a mig camí de ser nata muntada)
  2. A banda, ompliu un vas remenador (o el got d’una coctelera) amb gel, fins ¾ parts o més.
  3. Afegiu-hi el vodka i el licor de cafè. Remeneu-ho fins que el gel comenci a desfer-se i estigui ben fred.
  4. Serviu el licor en una copeta, deixant mig centímetre per a la nata.
  5. Afegiu la nata a mig muntar per sobre, amb cura, de forma que suri formant una capa.
  6. Guarniu-ho amb uns grans de cafè i ratlleu-hi nou moscada per sobre.

Comentaris i trucs:

  • La forma clàssica de servir-lo és en gel. Es pot servir sacsejant tots els ingredients, o bé afegint la crema de nata sense muntar per sobre amb cura, deixant que faci una capa ( no costa pas gaire, la crema de llet tendeix a surar). Si ho feu així, veureu que la crema de llet fa unes aigües força boniques per sobre el licor de cafè.
  • A nosaltres ens agrada més la versió en copeta, per elegant, i perquè la textura de la nata  a mig muntar és molt agradable en boca. Això permet també guarnir-ho còmodament amb uns grans de cafè de manera que s’aguantin sobre la nata.
  • La nou moscada és totalment opcional. Generalment no se n’hi posa, però li dóna un toc aromàtic molt interessant.

Referències:

  1. REGAN, GARY: The Joy of Mixology: The Consummate Guide to the Bartender’s Craft. Ed. Clarkson Potter, 300pp.

Pollastre rostit amb prunes, pinyons i escalfines.

Deja un comentario

Aquesta recepta de pollastre rostit amb prunes, pinyons i escalfines és la que feia l’àvia per Nadal. I us preguntareu: què son les escalfines?

A casa sempre n’hem dit escalfines a les salsitxes que acompanyen al pollastre de Nadal. N’hi deien escalfines, perquè el pollastre rostit es preparava el dia abans de Nadal, i les salsitxes s’escalfaven en tornar de la missa del gall per fer un àpat lleuger (era costum que a missa s’hi havia d’anar en dejú). No hem trobat aquest mot enlloc, però sí mots similars com escaldines, escudines, restolines, rostolines, coses fines, coques fines … totes elles amb el mateix significat: la menja lleugera que es feia abans o després de la Missa de Gall, sovint dins de la mateixa església.

Temps de preparació: 1h

Dificultat: mitja-baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 pollastre de pagès a octaus
  • 250g Prunes
  • 200 g orellanes
  • 50g pinyons (quantitats al gust)
  • 1 copa (mig got) de vi ranci
  • 1 copa de moscatell
  • Brou vegetal
  • 1 branca de canyella
  • Llard
  • Oli extra verge
  • sal i pebre

Preparació:

  1. Salpebreu el pollastre.
  2. En una paella, torreu els pinyons sense oli, vigilant que no es cremin. Reserveu-ho.
  3. Poseu una cassola a foc mig-fort, i afegiu un raig d’oli i una boleta de llard de la mida d’una nou.
  4. Afegiu-hi una branca de canyella i feu-hi rostir el pollastre per totes bandes.
  5. Afegiu les salsitxes i aneu-ho girant de tant en tant fins que estigui tot rostit.
  6. Afegiu-hi una copa de ranci i una copa de moscatell. Deixeu que evapori l’alcohol i afegiu-hi 1-2 cullerots de brou vegetal (o de pollastre).
  7. Deixeu-ho coure a foc mig-baix. Quan el brou comenci a reduir afegiu-hi les orellanes, prunes i pinyons.
  8. Deixeu-ho coure a foc mig-baix, fins que el brou queda totalment reduït vigilant que no s’enganxi.

Comentaris i trucs:

  • Cal afegir les salsitxes quan el pollastre ja és força rostit perquè es couen molt més ràpid.
  • Aneu amb compte amb que no se us enganxi un cop el brou ja ha reduït; el moscatell duu molts sucres i fa que s’enganxi més fàcilment que de costum.
  • Moltes receptes porten ceba i all, nosaltres no n’hi posem.

Referències:

  1. Institut Català de la Cuina Catalana (ICC): Corpus del Patrimoni Cultural Català: Pollastre amb prunes i pinyons.
  2. Rodamots: Restolines.

Escudella i carn d’olla

Deja un comentario

Ei, que ja s’acosta Nadal, i ens hem de preparar per fer l’escudella i carn d’olla! (o no, segons quan llegiu això…). En tot cas, aquí teniu la recepta de la carn d’olla que fa la mare, la recepta tradicional de tota la vida. Amb tots els trucs, per fer que quedi força espessa i saborosa!

Per cert, sabíeu que l’escudella és el plat de sopa més antic que es coneix documentat a Europa?

Temps de preparació: 4 hores (3 de cocció)

Dificultat: baixa -mitja-alta

Ingredients:

Per a 4 persones:

Primera cocció:

  • 2 ossos de vedella (millor os del genoll, o encara millor l’os del vano. L’os del moll deixa massa greix)
  • 2 ossos d’espinada de porc
  • 2 ossos de pernil
  • 1 os salat (si es del vano millor)
  • 1 braó de xai (opcional no agrada a tothom)
  • 1 tros de conill de vedella
  • 1 tros de papada de porc
  • 1 orella
  • 1 peu de porc partit pel mig
  • 1 quart de gallina

Segona cocció:

  • 2 quarts de pollastre (al gust)
  • 1 nap
  • 1 xirivia
  • 4 pastanagues
  • 1 porro
  • Api al gust (1-2 branques)
  • 200g Cigrons en remull 24h o cigrons cuits

Tercera cocció:

  • 2-3 patates
  • ¼ col sencera
  • 1 botifarra del perol o blanca cuita
  • 1 botifarra negra
  • 2 pilotes de carn d’olla

Per la pilota de carn d’olla:

  • 250g carn picada de vedella
  • 250 g de carn de botifarra crua ( o si es prefereix, carn picada de porc)
  • 2 ous
  • Sal, pebre
  • Un polsim de canyella en pols
  • Una cullerada de pa ratllat
  • Farina

Preparació:

  1. Prepareu una olla gran de 5-6 litres amb aigua freda fins la meitat.
  2. Poseu a dins tots els ossos i vianda de la primera part dels ingredients.
  3. Enceneu el foc ben alt, i un cop bulli fort, abaixeu-lo a foc mig.
  4. De tant en tant, aneu escumant el greix i les impureses que surin en el brou, deixeu-lo coure durant una hora i mitja. Afegiu aigua calenta si cal per a que no minvi l’aigua.
  5. Mentrestant prepararem el sagí (és opcional): desenrotlleu un bocí del rotllo de sagí (3-4 centímetres), i grateu-ne la pell amb un ganivet per a treure’n el greix. Enfarineu i amasseu aquest greix, afegint farina de mica en mica fins que quedi una boleta pastosa, de la mida d’una nou.
  6. Passada l’hora i mitja de cocció, afegiu a l’olla els cigrons, millor en una bosseta de gassa o de fil per a que no s’escampin. Si els cigrons ja els teniu cuits, reserveu-los, els afegirem més tard.
  7. Afegiu també la boleta de sagí que hem preparat, el pollastre i les verdures pelades excepte la col i les patates.
  8. Seguiu coent, tapat, durant una hora més.
  9. Mentrestant prepararem la pilota: Amasseu tots els ingredients (excepte la farina) i feu-ne dues pilotes en forma ovalada. Enfarineu-les.
  10. Passada l’hora, afegiu al brou les patates, la col, les botifarres, els cigrons si els teníeu cuits, i la pilota (en aquest punt, és millor no remenar per a que no es desfaci la pilota).
  11. Deixeu-ho coure 30-45 minuts més.
  12. Rectifiqueu el brou de sal i retireu-lo del foc.
  13. Traieu en una olla més petita part del brou, i feu-hi coure els galets (o macarrons si no en teniu).
  14. Un cop cuits, servim la sopa primer i després la vianda cuita separada de les verdures i els cigrons, en un parell de safates grans.

Comentaris i trucs:

  • La bola de sagí és opcional, fa el brou més blanc, dens i saborós. Si no us agrada (queda un xic més gras), es pot afegir una patata esqueixada a bocins petits per a que es desfaci i deixi anar la fècula, que farà d’espessant.
  • Es pot posar xoriço; aleshores el brou quedarà més vermellós.
  • Si poseu els cigrons cuits, afegiu-los a la tercera tongada, amb la col i les patates.
  • No traieu la vianda del brou fins que els galets siguin cuits; el brou mantindrà la temperatura i així ho servireu ben calent.
  • Hi ha qui hi posa all a la pilota; També hi ha qui hi posa molla de pa en comptes de pa ratllat. A nosaltres ens agrada més sense.
  • És millor que hi poseu el quart de col d’una sola peça, amb cor i tot, per a que es desfaci menys.
  • Si ho feu per Nadal (no, a casa nostra no només es fa per Nadal!) escolliu uns galets ben grossos i a poder ser artesans o de bona qualitat.
  • A casa a vegades ens agrada afegir unes gotes de llimona al plat de sopa, sobretot si anem tips o no ve de gust un plat tant contundent. Canvia molt el sabor, però marida força bé i la fa més lleugera.
  • No corregiu de sal fins al últim moment. Els ossos deixaran anar força sal, i us arrisqueu a que al final de la cocció el trobeu massa salat.
  • La patata, les verdures i la carn que sobri, les podeu aixafar, barrejar-ho tot i guardar-ho per un altre àpat. Escalfeu-ho passant-ho per la paella amb un raig d’oli d’oliva, com si d’un trinxat de muntanya es tractés.

Referències:

  1. Institut Català de la Cuina Catalana (ICC): Corpus del Patrimoni Cultural Català: Escudella i Carn d’olla
  2. Viquipèdia: Escudella i carn d’olla.

Bunyols de bacallà

Deja un comentario

Aquesta és la recepta de bunyols de bacallà de la mare! Una recepta força senzilla, ideal per servir com a tapa (tot i que nosaltres la fem de tant en tant com a plat principal).  A nosaltres ens agraden amb els trossets de bacallà esqueixat a dins, que s’hi trobin.  I a vosaltres?

Temps de preparació: 40 min

Dificultat: baix-mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 200 g de bacallà remullat (esqueixat o morro)
  • Farina (uns 100g aproximadament)
  • 2 ous
  • Un raig de aigua amb gas (vichy)
  • 1 gra d’all
  • Julivert al gust

Preparació:

  1. Desfeu la farina amb un raig de vichy, el just per a que quedi una massa ben espessa (el just per poder-ho amassar)
  2. Afegim els rovells dels dos ous. Remeneu fins que s’incorporin.
  3. Si convé, afegiu farina per compensar, fins que quedi una textura prou espessa com per agafar-la amb una cullera sense que vessi, com per poder fer els bunyols (més espès que una crema).
  4. Afegir el bacallà, molt ben escorregut i eixugat amb paper de cuina o un drap net. Afegiu el julivert picolat i l’all trinxat si us hi agrada. Remeneu-ho bé.
  5. Munteu les clares a punt de neu.
  6. Incorporeu les clares a la massa amb moviments suaus (envolvents) per a no desfer massa la clara muntada.
  7. En una paella amb força oli, ben calent, i amb l’ajut d’un parell de culleretes de cafè amb llet, fregiu la massa fent-ne boletes. El bunyol ha de surar lliurement, i si hi ha prou oli, els feu prou rodons i no fregiu massa bunyols alhora, generalment es donarà la volta ell sol, un cop una banda sigui cuita.
  8. Un cop cuits, escorreu-los sobre un paper absorbent.
  9. Serviu-los calents i acabats de fer.

Comentaris i trucs:

  • Nosaltres no hi posem llevat o impulsor, perquè aleshores agafen massa oli.
  • Ens agraden amb el bacallà esqueixat, però no triturat amb el batedor o en un morter. D’aquesta manera hi trobareu els trossos de bacallà al mossegar el bunyol.
  • Ull amb el punt de sal; tasteu abans el bacallà remullat si creieu que caldrà corregir-ho de sal. Normalment la sal del mateix bacallà és suficient.

Referències

  1. Institut Català de la Cuina Catalana (ICC): Corpus del Patrimoni Cultural Català: Bunyols de bacallà .

Carn guisada amb ceba i rossinyols

Deja un comentario

Aquesta carn guisada amb ceba i rossinyols, va quedar la mar de tendra i saborosa… Definitivament, hem de trobar estones per poder fer receptes de xup-xup com aquesta, són tot un patrimoni!

Temps de preparació: ½ hora + 2 hores de cocció

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 kg de carn de vedella per guisar (al gust, preferentment conill o llata)
  • 1kg ceba de Fuentes o de Figueres
  • 250 g de rossinyols
  • Sal, oli
  • Grans de pebre negre
  • Un clau d’olor (opcional)
  • Una fulla de llorer

Preparació:

  1. Netegeu els rossinyols, millor amb un drap humit.
  2. En una cassola amb oli, sofregiu els rossinyols (uns 5 min). Reserveu-los.
  3. Talleu la carn a daus mitjans, per estofar.
  4. Marqueu la carn en la cassola amb l’oli dels rossinyols (afegiu-ne si cal).
  5. Afegiu la ceba tallada a juliana grossa i les espècies. Remeneu-ho bé.
  6. Saleu-ho per a que la ceba deixi anar l’aigua abans.
  7. Tapeu i coeu-ho a foc lent. Un cop la ceba sigui tova, afegiu els rossinyols.
  8. Torneu a tapar i coeu lentament afegint miques d’aigua a mida que s’evapori la que ha deixat anar la ceba, durant 1h 15min -1h 30min.
  9. Serviu-ho calent, acompanyat, p. ex. d’unes patates rostides.

Comentaris i trucs:

  • Podeu fer servir carns més fortes (la de la foto la vam fer amb xurrasco); aleshores és millor que marineu la carn abans, com en aquesta recepta. La cocció també serà més llarga.
  • Els bolets són totalment opcionals, i podeu fer servir el bolet de temporada que us vingui de gust.

Còctel de figues

Deja un comentario

I perquè no un còctel de figues? El temps de figues és massa, massa curt, i s’ha d’aprofitar tant com es pugui!! Aquest còctel que hem trobat per Instagram, és una versió amb figues de tot un clàssic, el Bees knees (un whisky sour fet amb mel en comptes de sucre). El resultat és un còctel de tardor extraordinari i sorprenent, amb molt de cos, poc àcid i molt equilibrat.

Ingredients:

  • 2 figues
  • Una cullerada generosa (¼ oz) de mel
  • El suc de mitja llimona (uns 22,5 ml, 3/4 oz)
  • 60 ml (2 oz) bourbon o whisky
  • La clara d’un ou (opcional, però que no us faci enrere, vegeu comentaris!)
  • 2 esquitxos (2 dash) d’amargs (hem fet servir Peychaud’s).
  • gel

Per guarnir: mitja figa

Servei preferit: Copeta de cava oberta

Tipus d’elaboració: aixafat (muddle), sacsejat en sec, sacsejat en gel, doble colat.

Preparació:

  1. Peleu les figues i poseu-les dins la coctelera.
  2. Afegiu-hi la mel i el suc de la llimona
  3. Aixafeu-les fins que quedi com un batut
  4. Afegiu la resta d’ingredients, excepte el gel.
  5. Tanqueu i sacsegeu molt enèrgicament la coctelera (si no afegiu clara d’ou no cal fer aquest pas, vegeu comentaris)
  6. Obriu-la, afegiu el gel, tanqueu-la i sacsegeu fins que quedi ben fred.
  7. Serviu en una copeta, millor si és freda, colant el gel amb un colador de malla fina, i guarniu amb una broqueta feta amb mitja figa.

Comentaris i trucs:

  • Que no us faci mania el fet de posar clara d’ou a un còctel!. Encara no havíem fet còctels amb clara d’ou, però és un ingredient molt habitual, i el resultat no té ABSOLUTAMENT RES a veure amb la textura “llefiscosa” de la clara. La clara, emulsionada amb la resta de líquids i l’àcid de la fruita, resulta en un cóctel amb més cos, i un tacte sedós, vellutat, en boca, que el fa molt plaent. Us recomano molt que ho tasteu, però si sou reticents, és totalment opcional.
  • Si afegiu clara d’ou, millor fer primer un sacsejat sense el gel. Aquesta tècnica es coneix com a sacsejat sec o dry shake, i es fa per emulsionar millor la clara d’ou i aconseguir una bonica i agradable capa de bromera. Després, es repeteix el sacsejat amb gel, com de costum.
  • El colat també és important per a eliminar el granet de la figa al beure el còctel. Normalment faig un “doble colat” sempre que hi ha llimona o cap ingredient que deixi anar miques de pellofa o sòlids. Se’n diu doble colat perquè es sol posar  un colador de molla (colador hawthorne) al broc de la coctelera, que ens reté bona part dels sòlids, i el colador de malla sobre la copa, que colarà la resta.
  • La recepta original és amb Rye whisky. Nosaltres l’hem feta amb bourbon, i ha funcionat la mar de bé!

Referències:

  1. Instagram: @thesocialsipper : Honey, I FIG-ured cocktail. Recepta original
  2. Joc de Forns: Whisky sour

Xurrasco en salsa barbacoa (recepta germans Torres)

Deja un comentario

L’altre dia vam veure aquesta recepta de Xurrasco en salsa barbacoa al programa dels germans Torres, de RTVE. I ens va agradar moltíssim la manera de marinar la carn i la pinta que feia la salsa estil BBQ que van fer, o sigui que no ens en vam saber estar de fer-la amb un parell de petits canvis. Sincerament, la carn van quedar  boníssima i la salsa ja ha passat a formar part del repertori de casa!.

Temps de preparació: 3 h marinat, 1 h elaboració

Dificultat: baixa -mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 500 g de xurrasco de vedella, o carn al gust (p. ex, costelles de porc)

Per al marinat:

  • 500 g sal
  • 250 g sucre
  • 75 g pebre vermell dolç (millor de la vera)

Per a la salsa:

  • 3 tomàquets
  • 2 cullerades de mel
  • 1 cullerada salsa worcester
  • El suc de mitja llima
  • 50 ml de vinagre balsàmic de poma
  • Herbes aromàtiques al gust, millor fresques: romaní,farigola, sàlvia…
  • 1 cullerada de curri
  • 100 ml de whisky o bourbon

Preparació:

Marinat:

  1. Feu una barreja amb la sal, el sucre i el pebre vermell.
  2. Marineu la carn, coberta en la sal (com si fos per cuinar a la sal), durant un mínim de 3 hores.

Salsa:

  1. Mentrestant prepareu la salsa: en una paella, feu coure els tomàquets tallats a trossos grossos amb un raig d’oliva. Un cop comencen a deixar anar l’aigua, afegiu la salsa Worcester, el suc de la llima, el vinagre, el curri, les herbes aromàtiques i la mel.
  2. Deixeu-ho reduir a foc suau uns 10 minuts.
  3. Quan comença a espessir, afegiu el whisky i flamegeu-ho.
  4. Coleu-ho en un colador de malla fina, mirant d’aprofitar la polpa al màxim.
  5. Feu-ho reduir una mica més a foc lent, fins aconseguir la textura desitjada. Corregiu la salsa amb més suc de llima, vinagre o mel, fins que el dolç i l’àcid quedin equilibrats

Xurrasco:

  1. Retireu el xurrasco de la sal i netegeu-lo sota la aixeta. Eixugueu-lo bé. Haurà enfosquit amb un color molt intens.
  2. Marqueu el xurrasco a la paella amb una mica d’oli, o a la brasa si en teniu.
  3. Un cop marcada la carn, unteu-la de forma generosa amb la salsa, reservant-ne una mica per al final.
  4.  Poseu-la en una safata per al forn i enforneu a uns 220° durant 10-15 minuts, o més,  segons el gruix de la peça. La nostra, que era molt gruixuda, ha trigat uns 30 minuts a 180°C.
  5. Serviu-la ben calenta,amb una mica més de la salsa per damunt.

Comentaris i trucs:

  • A la recepta original dels Germans Torres fan servir melassa per comptes de mel. A nosaltres, que ho hem fet amb mel, ens ha quedat massa dolça, i hem hagut d’ajustar amb una mica més de llima i vinagre. També hi hem afegit el whisky, per a que recordés més a una salsa barbacoa estil americà.
  • Es pot afegir una mica de bitxo a la salsa, si es vol picant!

Referències:

  1. Torres en la Cocina (RTVE): Churrasco de ternera (amb vídeo).
Xurrasco en salsa BBQ

Això no és un postre!: Rotllets de peix gall farcits

Deja un comentario

Encara que a la foto ho pot semblar, això no és un postre! Són rotllets de peix gall farcits, i estan boníssims! Sí, això de gratinar-los amb salsa holandesa porta un xic més de feina, però creieu-nos, paga la pena. Si esteu buscant una recepta de peix d’aquelles de quedar més que bé, aquesta és la vostra recepta!

Temps de preparació: 1h

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 peix gall o bruixa gran (1,5 kg), filetejat i sense pell (4 filets)
  • 8 gambes fresques o bé salmó fumat
  • Vi blanc sec o cava
  • Sal, pebre, oli d’oliva extra verge

Per a la salsa holandesa:

  • 125g mantega
  • 2 rovells d’ou
  • Unes gotes de llimona
  • Sal, pebre

Per a guarnir:

  • pinyons

Preparació:

  1. Salpebreu el filets de peix (si els feu amb salmó, no els saleu)
  2. Enrotlleu els filets sobre sí mateixos, farcint-los amb dues gambes pelades o el salmó fumat. Lligueu-ho amb un escuradents.
  3. En una safata per anar al forn, poseu-hi els rotlles en posició vertical, amanits amb una mica d’oli i una copeta de vi blanc o cava.
  4. Enforneu-ho a 180°C uns 10 minuts.
  5. Dos rotllets, apunt de cobrir amb la salsa holandesa

    Mentrestant, prepareu la salsa holandesa: Desfeu la mantega al microones o al foc.

  6. Bateu els dos rovells al bany maria (amb l’aigua calenta, però no bullint, o se us tallarà) fins que quedin escumosos.
  7. Afegiu poc a poc la mantega, sense parar de batre (com si féssiu un allioli).
  8. Un cop incorporada la mantega, retireu del foc, salpebreu-ho, i afegiu unes gotes de llimona.
  9. Napeu els rotlles de peix amb la salsa holandesa, posant-hi uns pinyons per sobre.
  10. Gratineu-ho uns 2 min, al forn.
  11. Serviu-ho calent. Ho podeu acompanyar amb una amanida, espàrrecs…

Comentaris i trucs:

  • Al fer la salsa holandesa, l’aigua no ha de bullir o se us tallarà la salsa. Si això us passa, mireu de passar-la per un sedàs fi per desfer els grumolls una mica, i gratineu-ho. Al gratinar ja no es notarà el petit defecte.
  • El salmó fumat ja és salat, o sigui que millor salar-ho a taula per a no passar-nos.
  • Podeu deixar en salmorra els filets uns 20-30 min (50 g de sal per un litre d’aigua), i ja no caldrà salar-los. El punt de sal quedarà perfecte.

 

El «Wayfarer»: un swizzle de rom, llima, brandy i xarop d’agave

Deja un comentario

El wayfarer és un còctel estil «tiki» molt senzill de preparar, amb rom, llima, brandy i xarop d’agave. Ull, que va carregat i passa molt ràpid!!!

Ingredients:

  • 25 ml xarop d’agave
  • 30ml suc llima
  • 25 ml apple brandy (podeu substituir per brandy o armagnac)
  • 50 ml rom blanc
  • 5-6 esquitxos d’angostura
  • Gel picat

Per guarnir: menta fresca

Servei preferit: Un got llarg o un got tipus “tiki”

Tipus d’elaboració: remenat en el got (swizzle)

Preparació:

  1. En un got llarg, afegiu el xarop i el suc de llima. Remeneu fins a que el xarop es desfaci.
  2. Afegiu el brandy i el rom.
  3. Ompliu el got amb gel acabat de picar.
  4. Remeneu el got amb una cullereta llarga, fins que quedi homogeni i comenci a glaçar-se l’exterior (una part del gel es desfarà).
  5. Afegiu l’angostura per sobre, sense remenar, de forma que quedarà una capa acolorida.
  6. Acabeu d’omplir el got amb gel picat, que sobresurti.
  7. Guarniu amb un brot de menta fresca.

Comentaris i trucs:

  • Aquesta és una de les moltes versions de “rum swizzle”, en aquest cas amb brandy de poma i xarop d’agave.
  • Un swizzle és un tipus de preparació de còctel, sempre tipus sour (amb una base de suc de cítric i un ingredient dolç) i amb gel picat. Es serveix en un got llarg o tipus collins, i es remena amb un bastonet (swizzle stick) o una cullereta llarga fins que queda ben barrejat amb el gel. Si el got és de vidre, aquest es glaçarà per fora (com en aquesta recepta del mint julep), donant-li un toc encara més exòtic!

Referències:

  1. Jamie Oliver – Drinks: Wayfarer Rum Swizzle Cocktail | Steve Schneider
  2. Wikipedia: Rum swizzle