Blog

Conill amb llimona

Conill estofat a la llimona

Deja un comentario

Aquesta recepta de conill estofat a la llimona ha arribat per tradició familiar, però ens consta que era la recepta que feia “la Sió” de can Solanes de Rubió, i que la va donar als nostres besavis. De fet, es troba entre un estofat i un escabetx calent, fet amb llimona en comptes de vinagre. És una recepta condimentada amb molt de pebre i amb un toc àcid de la llimona, que imagino pensat per compensar el sabor fort del conill o llebre de caça. L’àcid de la llimona també ajuda a estovar més la carn. Buscant, hem vist que una recepta força semblant apareix com a recepta tradicional al Corpus Culinari de la Cuina Catalana.

Potser sigui perquè és una recepta que sempre hem fet a casa, però trobo que és un plat, com diria l’avi,  per llepar-se «els ganyos»! (les ganyes).

Temps de preparació: 1h 15 min

Dificultat: baixa -mitja

Ingredients:

  • 400 g de conill (espatlles, o un conill tallat a octaus)
  • 4 grans d’all grossos
  • 1 llimona
  • Farina de blat de moro (“maizena”)
  • Oli
  • Sal
  • Pebre
  • Aigua

Preparació:

  1. En una cassola a foc mig, poseu-hi  un raig d’oli i dos grans d’alls, esclafats, amb pell i tot.
  2. Salpebreu el conill, amb pebre molt abundant.
  3. Quan els alls s’hagin estovat, afegiu-hi el conill.
  4. Marqueu-lo a foc mig-alt per ambdues bandes.
  5. Mentrestant, lamineu els dos alls restants.
  6. Quan el conill comença a enrossir afegiu els alls laminats.
  7. Quan aquests siguin cuits, cobriu d’aigua el conill. Apugeu el foc, i quan arrenqui el bull, tapeu i deixeu-lo coure a foc baix fins que estigui mig cuit (una mitja hora). Si cal, afegiu miques d’aigua per a que no s’assequi.
  8. Passada aquesta mitja hora, deixateu una cullereta de farina de blat de moro en mig got d’aigua, a la que afegirem una cullerada sopera de pebre negre mòlt i el suc d’una llimona sencera.
  9. Afegiu la mescla al guisat i deixeu-ho coure uns 10 minuts més. Quan la salsa espesseixi ja es podrà servir.

Comentaris i trucs:

  • Les espatlles de conill es couen molt abans que la resta, tingueu-ho en compte segons si cuineu espatlles o un conill a octaus.
  • Podeu acompanyar-ho amb un arròs blanc, o bé sucant-hi pa a dojo!

Referències:

  1. Institut Català de la Cuina Catalana: Conill amb llimona.
Conill amb llimona
Conill guisat a la llimona

Còctel de gambes

Deja un comentario

El còctel de gambes és un plat que es va fer molt popular als anys seixanta i setanta. En trobareu mil receptes a tot arreu, però hem pensat que valia molt la pena publicar la que fem a casa, especialment per la salsa, un xic més elaborada però amb un sabor extraordinari. El coco natural ratllat, personalment, també és un imprescindible, que no sol aparèixer a altres receptes. A casa, la solíem fer com a entrant per cap d’any.

Temps de preparació: 1 1/2 h

Dificultat: baixa -mitja

Ingredients:

Per a l’amanida:

  • 1 kg de gambes, gambots o gamba llagostinera
  • Surimi o “palets de cranc” (opcional, per allargar les gambes)
  • 1 enciam, al gust (recomanem trocadero)
  • 1 llauna petita de blat de moro
  • 1 pinya
  • 1/2 coco
  • 1 alvocat

Per a la salsa rosa

  • ½ taronja
  • 2 ous
  • 100cc d’oli d’oliva, suau
  • 1 kg de tomàquet madur
  • 100g de sucre morè
  • 1 copa de whisky

Preparació:

Per a la salsa rosa (vegeu comentaris per una versió ràpida)

  1. Ratlleu el tomàquet
  2. Sofregiu-lo en oli d’oliva.
  3. Quan comenci a reduir, afegiu el sucre. Remeneu.
  4. Quan el sucre comenci a caramel·litzar (el tomàquet comença a enfosquir) afegiu el whisky. Remeneu i coeu fins que s’evapori tot l’alcohol.
  5. Passeu el sofregit de tomàquet per un xinès.
  6. Corregiu –ho de sal i reserveu aquest “quètxup” casolà, deixant que es refredi.
  7. Prepareu una maionesa amb un ou sencer i un rovell d’ou i uns 100 cc d’oli.
  8. Afegiu el suc de mitja taronja. Remeneu-ho.
  9. Afegiu el “quètxup” casolà que heu preparat, ja fred.

Per a l’amanida

  1. Poseu a bullir en una olla abundant aigua, amb una fulla de llorer i uns quants grans de pebre sencers, per aromatitzar.
  2. Afegiu les gambes. Quan reprengui el bull, compteu uns 30 segons i retireu-les de l’aigua, deixeu-les refredar i  peleu-les.
  3. Reserveu 3 gambes per persona (per guarnir) i talleu la resta a bocins.
  4. Netegeu l’enciam. Reserveu unes fulles senceres per persona i picoleu-ne la resta.
  5. Peleu la pinya, traieu-li el cor i feu-la a dauets.
  6. Trenqueu el coco (vegeu els trucs!) pel mig, i reserveu-ne l’aigua per a altres elaboracions. Retireu-ne la carn,  i ratlleu-la o picoleu-la ben fina. Reserveu-ne una part per guarnir.
  7. En un bol gran, afegiu l’alvocat, pelat i fet a bocins, l’enciam i les gambes picades, el blat de moro, la pinya a dauets i els “palets de cranc” (opcional). Afegiu salsa rosa, al gust i remeneu-ho tot (reservant-ne una part). Corregiu de sal i pebre.
  8. En un bol, copa de còctel de gambes o qualsevol recipient atractiu, ompliu el fons amb les fulles d’enciam.
  9. Afegiu la mescla a sobre
  10. Guarniu-ho amb el coco ratllat, les tres gambes, i una cullerada de salsa rosa.
  11. Serviu-ho ben fred, acompanyat de la salsa rosa sobrant en una salsera.

Comentaris i trucs:

  • Per trencar el coco: amb un martell a una mà i el coco a l’altre, doneu cops secs al coco pel centre, donant-li tota la volta (per entendre’ns, resseguint-ne l’equador). Un cop li hagueu fet un parell de tombs, acabarà esberlant-se sol. Tingueu la precaució de tenir un bol per recollir l’aigua. Per treure la carn, feu uns talls a la carn, arrribant fins a la closca, i després feu palanca entre la carn i la closca amb un ganivet o una cullereta.
  • Si no us voleu complicar, podeu preparar una salsa rosa ràpida amb quètxup. Feu-la amb unes 2-3 cullerades de quètxup de qualitat, 150g de maionesa, unes gotes de salsa Perrins, 2-3 cullerades de suc de taronja, un raig de whisky, 1 cullerada de mostassa i sal.
  • Una forma més “espectacular” de servir-lo és fer servir la pinya oberta pel mig  i buidada com un bol.
  • La recepta del còctel de gambes és força variable, i la podeu adaptar al vostre gust amb els ingredients que més us agradin.

Referències:

  1. Viquipèdia: Cóctel de gambes. Vegeu també l’entrada en anglès, més complerta.
  2. Viquipèdia: Salsa còctel. . També hi ha una versió ampliada en anglès.
  3. La cuina de sempre (blog): Còctel de gambes.
Còctel de gambes

Calamarsons en tinta

Deja un comentario

Sí, els calamarsons en tinta són ben lletjos. Però és que la tinta li dóna un regust espectacular! Sols, o acompanyats amb una mica d’arròs blanc, són un plat que sempre funciona molt bé.

Temps de preparació: 1h

Dificultat: baixa – mitja.

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 3/4 kg de calamarsons nets
  • tinta de calamar o de sèpia
  • 1 ceba grossa
  • 1 pebrot verd
  • 2 tomàquets
  • 2 grans d’all
  • 150 ml de conyac
  • Brou de peix, verdures o si no en teniu, aigua.

Preparació:

  1. Piqueu les potes dels calamarsons i farciu les bosses amb les mateixes. Reserveu.
  2. En una cassola feu un sofregit amb l’all, ceba, pebrot verd i tomàquet. Podeu afegir una fulla de llorer si us hi agrada.
  3. Un cop cuit, afegiu la tinta i conyac. Remeneu.
  4. Un cop ha quedat homogeni, afegiu els calamarsons i cobriu-ho amb el brou.
  5. Remeneu i deixeu coure sense tapar fins que redueixi el brou – com a la imatge – i els calamarsons estiguin cuits.
  6. Serviu en calent.

Comentaris i trucs:

  • Si els calamarsons són prou grossos, podeu aprofitar fàcilment  la seva mateixa tinta. Si són gaire petits, podeu comprar la tinta congelada en molts supermercats. Si compreu calamars o sípia frescos en altres ocasions, demaneu al peixater que us guardi la tinta, i la congeleu per a fer aquest plat, o afegir-la a aquest arròs que us vam explicar i fer-ne un arròs negre, per exemple.
  • Si en teniu, us quedarà millor en cassola de terrissa. No oblideu fer servir una rodalla de metall com a difusor per a que no se us esberli (millor que sigui d’alumini si no feu servir cuina de gas).

Referències:

  1. Robin Food – David de Jorge: «Chipirones en su tinta» (recepta molt similar a com la preparem a casa).

Còctels clàssics que cal tastar: el Negroni

Deja un comentario

Avui fem un altre dels còctels clàssics que cal conèixer: el Negroni. Un còctel ideal per l’hora del vermut, amb ginebra, campari… i això, vermut. Amarg, dolcenc, floral i alcohòlic, és sublim si es prepara amb les proporcions i dilució correctes.

Aneu amb compte, que aquest va carregat i entra massa bé!!

Ingredients:

  • 30 ml (1 oz) vermut negre dolç
  • 30 ml (1 oz) ginebra
  • 30 ml (1 oz) campari (* vegeu comentaris)
  • Gel

Per guarnir: una pela de llimona o de taronja

Servei preferit: Un got tipus old fashioned amb gel

Tipus d’elaboració: remenat

Preparació:

  1. Poseu el got a refredar, o afegiu-hi el gel abans de posar-vos a preparar el còctel i remeneu-lo uns segons fins que el got es refredi (escorreu l’aigua que es fongui abans d’afegir-hi el licor).
  2. En un vas remenador, o un pot gros de broc ample, afegiu gel en abundància.
  3. Afegiu-hi tots els ingredients.
  4. Remeneu, fent que el gel giri sobre sí mateix sense que repiqui.
  5. Tasteu-lo per ajustar el grau de dilució.
  6. Escorreu el licor en el got
  7. Prepareu una pela ampla i generosa de llimona i torceu-la sobre la beguda per a que els olis essencials hi vagin a sobre. Feu-la servir per guarnir.

Comentaris i trucs:

  • El Campari és un licor vermell, molt amarg, i força sec que recorda als refrescs tipus bíters (bitter kas, cinzano…). És molt concentrat, no és pas un licor per prendre sol, sinó en còctels o amb sifó. És un d’aquells sabors que entusiasmen a uns i no agraden gens a altres.
  • El Campari tendeix a predominar molt, pel que cal trobar el balanç i la dilució correctes. Recomano que feu servir un vermut negre dolç que pesi en la part dolça (nosaltres fem servir Yzaguirre Gran Reserva) per contrapesar l’amargor. També és important que els licors estiguin a temperatura ambient, i que remeneu força estona en el got remenador, per a que agafi força dilució amb l’aigua que deixa anar el gel. Tasteu-lo abans de servir-lo.
  • Si és el primer cop que el tasteu, o si trobeu que encara predomina massa l’amarg, recomanem reduir el Campari a la meitat i substituir-lo per vermut (proporció 1,5:1:0,5 vermut:gin:Campari).
  • Tant el vermut com el Campari tenen molt caràcter; feu servir una ginebra tipus london dry, en que predomini el ginebró, per a que no quedi massa amagada pels altres dos licors.
  • La guarnició tradicional és una pela (o mitja rodanxa) de taronja, però a nosaltres ens ha agradat molt amb el punt refrescant de la llimona.

Referències:

  1. REAGAN, G.: The Joy of Mixology- Clarkson Potter, 2003 – 386 pàgines.
  2. Viquipèdia: Negroni.
  3. Distinguished Spirits: Negroni.
  4. Home Bar Basics: Negroni.
  5. Viquipèdia: Campari.

Crema de carbassó amb alfàbrega i pinyons

Deja un comentario

Si voleu preparar-vos una crema de carbassó amb un toc diferent, us recomanem molt  aquesta recepta d’en Joan Roca, amb pinyons, alfàbrega i un núvol de nata amb mascarpone. Com podeu veure a la foto, ens hem emocionat una mica amb els pinyons, però és que ens agraden molt !!!

Temps de preparació: 1h

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 2-3 carbassons
  • 200g nata
  • 100g formatge mascarpone
  • 40 g pinyons
  • Alfàbrega
  • Aigua
  • Oli d’oliva
  • Sal
  • Pebre

Preparació:

  1. Talleu els carbassons en bocins grans i poseu-los a bullir en aigua.
  2. En una paella, torreu un grapat de pinyons.
  3. Tritureu l’alfàbrega amb oli d’oliva en un morter o amb la batedora.
  4. Escorreu el carbassó (reservant una mica de l’aigua) i tritureu-lo fins a fer-ne una crema, afegint una mica de l’aigua de bullir si cal. Rectifiqueu el punt de sal.
  5. Munteu la nata amb el mascarpone i un xic de sal i pebre. Gràcies al mascarpone es munta molt fàcilment fins i tot a mà, amb unes varetes.
  6. Servim la crema de carbassó amb una cullerada de la nata muntada per sobre, els pinyons i l’oli d’alfàbrega.

Comentaris i trucs:

  • Ull al torrar els pinyons, remeneu-los sovint, es cremen de seguida! No els cal oli, els pinyons deixen anar el seu propi.
  • Aquest cop hem preparat l’oli d’alfàbrega a la batedora, però ens agrada molt més aixafat al morter, amb un polsim de sal i un rajolí d’oli, per a que retingui els aromes. Després afegim la resta de l’oli.
  • També podeu reservar alguns bocins del carbassó cuit, per a decorar.
  • El carbassó es pot coure a l’olla a pressió, amb molt poca aigua (uns 100 ml).
  • Si no el teniu, us recomanem moltíssim el llibre d’en Joan Roca !!

Referències:

  1. ROCA, J., 2014: Cuina amb Joan Roca: Tècniques bàsiques per a cuinar a casa. “Crema de carbassó amb pesto”. Ed. Planeta, Barcelona. 1a. ed., pàg.215.

Peres al vi

Peres al vi

Deja un comentario

Les peres al vi són un postre clàssic i ben senzill, que també podeu preparar amb altres fruites: préssecs, prunes… Preneu-les soles, com a la foto, o acompanyades amb una mica de gelat de vainilla, o simplement una mica de nata muntada, amb el mateix xarop del vi i les peres per sobre!

Temps de preparació: 60 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 l de vi negre (aprox. prou com per cobrir les peres)
  • 200 g de sucre
  • 10 peres mitjanes
  • 1 branca de canyella
  • 1 clau (opcional)
  • Pell d’una llimona
  • Pell d’una taronja

Preparació:

  1. Peleu les peres i poseu-les senceres en una cassola
  2. Afegiu –hi tots els altres ingredients.
  3. Feu-ho bullir amb el foc fort. Un cop arrenqui el bull, passeu-ho a foc mig-baix.
  4. Deixeu-ho coure una mitja hora. Aneu girant les peres i “mimant-les”, mullant-les amb la mateixa reducció de vi.
  5. Un cop cuites, retireu les peres i feu reduir el vi fins que quedi un xarop un xic espès.
  6. Serviu les peres amb la reducció per sobre.

Comentaris i trucs:

  • Aprofiteu peres de temporada que siguin saboroses. Les de varietat conference van molt bé. Millor si són un xic fortes, si són molt madures s’estovaràn massa.
  • Feu servir un vi de taula que sigui de qualitat.
  • Es poden fer amb vi blanc
  • També podeu provar amb altres fruites; préssecs, prunes…
  • El clau és opcional. A casa som més de no posar-lo.

Referències:

  1. Institut Català de la Cuina Catalana (ICC): Corpus del Patrimoni Cultural Català: Peres al vi.
Peres al vi
Peres al vi

Còctels clàssics que cal tastar: el Manhattan

Deja un comentario

Si hi ha un còctel clàssic imprescindible, aquest és el Manhattan. Tot un clàssic del s. XIX; si no ho heu fet encara, l’heu de provar. Aquest còctel és ben senzill de preparar, amb whisky o bourbon, vermut, i angostura. Ah, i una cirereta al maraschino 😉 .

Ingredients:

  • 30 ml (2 oz) whisky (rye, bourbon o canadian, al vostre gust)
  • 15 ml (1 oz) vermut dolç (negre)
  • 2 esquitxos d’angostura (o més)

Per guarnir: una cirereta al maraschino (si no en teniu vegeu els comentaris)

Servei preferit: Copa tipus martini

Tipus d’elaboració: remenat.

Preparació:

  1. En un vas remenador, o qualsevol recipient de broc ample, afegiu tots els ingredients.
  2. Ompliu amb gel, fins que sobresurti més d’un terç per sobre del líquid
  3. Remeneu amb una cullera llarga, fent rodar tot el gel sobre sí mateix, fins que quedi ben fred.
  4. Tasteu-lo i ajusteu l’angostura o les proporcions si cal.
  5. Escorreu-ho a la copa (sense gel).
  6. Afegiu una cirereta al maraschino, i si us hi agrada, una cullereta de l’almívar.
  7. Salut!

Comentaris i trucs:

  • Com en el cas del Dry Martini, és molt important que els licors estiguin a temperatura ambient i refredar-los amb el gel. L’aigua que deixa anar aquest és molt important per al balanç final.
  • La diferència a nivell de sabor entre remenar o sacsejar és molt subtil; la principal raó per a que prepareu aquest còctel remenant, és perquè us quedarà més transparent i visualment atractiu.
  • L’angostura (o un altre amarg com Peychaud’s o bitters de taronja) és imprescindible. Recomano la compra: una ampolleta us costarà poc més de 10€ i se’n fa servir tant poc que us durarà tota la vida (a menys que poseu un bar, tingueu moooolts amics, o que us torneu uns hooligans dels còctels, és clar! – ). La meva ampolleta té més de dos anys i encara és plena.
  • És un còctel ben senzill, però per la seva senzillesa, és fàcil que no surti bé. M’explico: diferents marques de vermut i/o whisky canviaran moltíssim el resultat, per no dir que convertiran el còctel en una beguda totalment diferent. Cal trobar les marques que us agradin, i ajustar les quantitats. Per exemple, Gary Reagan al seu llibre (1) recomana Maker’s Mark o Wild Turkey 101 si es fa anar Bourbon, però afegint 10 ml de vermut si feu anar el primer i 20 ml si es fa anar el segon. El meu consell: feu servir marques de qualitat (no necessàriament cares; p. ex, Canadian Club o Famous Grouse per al wisky).
  • A nosaltres ens agrada amb Canadian Club per al whisky i meitat i meitat d’un excel·lent vermut a granel (que comprem a -> La Bodega de Les Borges Blanques) i de Yzaguirre gran reserva. Va a gustos, a nosaltres ens va costar alguns intents trobar una combinació de licors de preu assequible que ens fes el pes.
  • La cirereta és imprescindible, però si no en teniu, podeu provar amb un twist de taronja. Prepareu un tall ample de pela de taronja, sense la part blanca, retorçat per sobre de la copa per a que hi alliberi els olis abans de posar-l’hi a dins. La taronja i el vermut s’estimen molt.
  • Amb les cireres de Maraschino fetes a casa, aquest còctel entra en una nova dimensió. Trobareu la nostra recepta de cireres al Maraschino en aquest -> link. En tot cas, no les confoneu amb les cireres confitades de pastisseria, res a veure! Es poden comprar per internet, en licoreries, o en botigues especialitzades. Si no en trobeu, feu una ullada al web de Luxardo.
  • El Manhattan (creat pels volts de finals de s.XIX) és un còctel tant clàssic i imprescindible, que es considera que dona a lloc a tota una família de cocktails. El dublinner, que vam publicar quan començàvem amb el blog, n’és un exemple.
  • Trobareu receptes que fan referència a com preparar un «perfect manhattan». No us confongueu: és una variant del manhattan lleugerament diferent. En cocteleria, «perfect» es refereix a còctels on el vermut és meitat vermut dolç (negre) i meitat vermut sec (blanc). Així, trobareu perfect manhattans, perfect rob roys, perfect martinis….

Receptes relacionades:

  1. Joc de Forns: cireres al maraschino
  2. Joc de Forns: dry martini
  3. Joc de Forns: dublinner

Referències:

  1. GARY REGAN, 2003: The Joy of Mixology. Clarckson Potter Publishers, 1a. ed.
  2. Manhattan: Wikipedia (anglès).

Manhattan: Tot un clàssic del s. XIX

El recordatori no hauria de caldre: Consumiu amb seny, per vosaltres i per als qui us envolta.

Sopa de ceba

Sopa de ceba

Deja un comentario

Aquesta recepta de sopa de ceba és exactament això: ceba feta sopa. Sofregirem molta,  molta ceba ben a poc a poc per a que deixi anar el seu propi suc, i afegirem l’aigua justa (o brou) per a aconseguir la consistència de sopa que desitgem. Un cop cuita, l’acabarem gratinant amb una mica de formatge i una llesca de pa torrat.

Per què serà que les coses més senzilles són les més sorprenentment saboroses? Benvinguts al bo i millor de la tardor!

Temps de preparació: 45 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1,5 kg de ceba (recomanem de figueres o de fuentes)
  • 1,5 l d’aigua o de brou de verdures lleuger
  • oli
  • sal
  • pebre
  • llesques de pa torrat (fines)
  • formatge ratllat per fondre (maasdam o emmental, p. ex.)

Preparació:

  1. Talleu les cebes a grills
  2. Poseu-les a sofregir en un cassó amb un raig d’oli. Un cop s’escalfi, afegiu-hi un xic de sal, abaixeu el foc, i sofregiu-les a foc molt lent fins que s’estovi, transparenti, i deixi anar el seu propi suc.
  3. Afegiu l’aigua. Deixeu-ho bullir mitja hora més a foc moderat.
  4. Afegiu pebre al gust.
  5. Repartiu-ho en cassoles de terra cuita, o algun recipient individual que aguanti el forn.
  6. Cobriu-ho amb les torrades i formatge ratllat per sobre.
  7. Gratineu-ho fins que el formatge es fongui, i serviu-ho ben calent.

sopa de ceba

Comentaris i trucs:

  • Aquesta és la recepta de sopa de ceba que fem a casa, adaptada “a la manera de la mare” a partir d’un receptari francès on la va aprendre (no recordem la referència). Sorprenentment és molt semblant a la recepta que figura al Corpus del Patrimoni Culinari Català.
  • A casa també ens agrada molt fent servir “aigua de farigola” en comptes de aigua o brou. L’aigua de farigola no és res més que una infusió molt lleugera de farigola. Coleu-la abans de fer-la servir, per a evitar de trobar-hi les fulletes en acabat.  La podeu preparar amb farigola fresca o seca (amb farigola fresca queda més fina, però no n’hi ha tot l’any).
  • En moltes receptes es fa servir mantega, en comptes d’oli, i també hi és habitual una cullereta de farina, just a l’acabar el sofregit i abans d’afegir l’aigua, per a que espesseixi. A nosaltres ens agrada més així; amb l’oli queda més lleuger i si es cou ben poc a poc, la ceba ja li dona molt cos a la sopa.
  • També és habitual afegir un ou a la sopa en la cassoleta de terra just abans de gratinar, de forma que quedi com un ou escalfat.
  • Si us sentiu molt esplèndids, també podeu afegir una mica de tòfona ratllada a la sopa abans de gratinar… 😉

Referències:

  1. ICC – Corpus del Patrimoni culinari Català: Sopa de ceba.

 

Panellets casolans de sabors

Deja un comentario

A més dels panellets clàssics (de pinyons o d’ametlla), podeu preparar panellets casolans de sabors per a tots els gustos!. Aquí us en donem uns exemples, ideals per preparar amb la mainada!.; us caldrà tenir preparada la massa de panellets que podreu trobar en aquesta -> entrada del blog.

Temps de preparació: 30 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Panellets de llimona

  • 1/4 kg de Massa de panellets
  • Ratlladura d’una o dues llimones

Panellets de cafè

  • 1/4 kg de massa de panellets
  • cafè mòlt molt fi (vegeu comentaris) o bé una cullereta de cafè soluble

Panellets de taronja

  • 1/4 kg de massa de panellets
  • 3-4 rodanxes de taronja confitada, picades molt finament o ratllades

Panellets de codonyat

  • 1/4 kg de massa de panellets
  • codonyat (millor si és casolà)

Panellets de coco

  • 1/4 kg de massa de panellets
  • 150g de Coco ratllat natural o bé liofilitzat
  • 1 rovell d’ou

Panellets de cirera confitada

  • 1/4 kg de massa de panellets
  • Una cullereta de xarop de grosella o granadina
  • Per guarnir: cireres confitades
Panellets de cirera confitada a punt d'enfornar
Panellets de cirera confitada a punt d’enfornar

Preparació:

Panellets de llimona, taronja, cafè, coco i cirera confitada

  1. Afegiu els ingredients a corresponents a la massa, i amasseu fins que s’integri de forma homogènia.
  2. Tasteu-ho i afegiu més quantitat del aromatitzant o de massa de panellet fins que estiguin al vostre gust.
  3. Doneu-los la forma que més us agradi i guarniu-ho al gust.
  4. Espolvoregeu-hi per sobre un xic de sucre llustre.
  5. Enforneu 5 min. a 200°C. Tot just es torri un xic (no interessa que s’assequin), retireu-los del forn i deixeu refredar.

Panellets de codonyat

  1. Estireu la massa de panellets fent un rectangle de 0,5-1 cm de gruix.
  2. Afegiu una tira de codonyat, tallat en tires de 1 cm de gruix
  3. Emboliqueu-ho com si fos un sushi, enrotllant el massapà sobre el codonyat.

Comentaris i trucs:

  • Aquests panellets són ideals per fer amb la mainada!
  • Hi ha molts més sabors que podeu provar, feu anar la imaginació!
  • Els de llimona i de taronja es poden fer amb essències culinàries, però a nosaltres ens agrada més amb ingredients naturals.
  • Per a que surtin realment bons, demaneu a una botiga especialitzada en cafès un cafè de qualitat i feu-lo moldre el més fi possible. Si no, trieu un cafè soluble  de qualitat, la diferència és notable
  • Si encara els voleu fer més llaminers, proveu de sucar els de coco en xocolata desfeta de cobertura i deixar que aquesta prengui.

 

Panellets de pinyons i ametlla

Deja un comentario

Temps de preparació: 1 h preparació del massapà + 1-2h per donar-los forma

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a la massa (uns 60 panellets):

  • 1kg d’ametlla crua mòlta
  • 1kg de sucre
  • 250ml d’aigua
  • 2 rovells i un ou sencer
  • oli

Per a formar-los

  • Pinyons o ametlla granet
  • 2-3 rovells d’ou

Elaboració:

Per a la massa (uns 60 panellets):

  1. En una cassola grossa, prepareu un almívar amb l’aigua i el sucre: escalfeu l’aigua i dissoleu-hi el sucre, remenant de tant en tant per a que el sucre no cristal·litzi a les vores. Deixeu-ho coure al foc baix fins que agafi la textura d’un almívar a punt de bola fluixa (vegeu comentaris i trucs.
  2. Retirem del foc.
  3. Afegim l’ametlla i remenem amb una espàtula fins que quedi ben integrada.
  4. Afegim l’ou i els rovells, remenant per a que quedi ben integrat.
  5. Ho posem al foc al mínim, i comencem a remenar la massa espessa sense parar. Quan la massa es comenci a desenganxar de les parets, ho retirem del foc.
  6. Deixeu-ho refredar, fins que no us cremi a les mans.
  7. Unteu el marbre (ben net) amb un xic d’oli. Poseu-hi la massa i comenceu a amassar-la uns 5-10 min, fins que noteu que queda fina al tacte i no noteu grumolls. Ho podeu fer amb una amassadora elèctrica (no una batedora).
  8. Deixeu-la reposar a la nevera fins l’endemà, embolicada en film plàstic alimentari.

Per a fer els panellets:

  1. Bateu el rovell en un cossi petit
  2. Afegiu-hi els pinyons o l’ametlla i remeneu-los fins que quedin ben untats amb el rovell.
  3. Unteu-vos les mans amb un xic d’oli
  4. Prepareu boletes amb la massa. (Nosaltres li donem forma de croqueta si són d’ametlla)
  5. Enganxeu els pinyons en la massa, que quedin ben coberts
  6. Poseu-los en una safata per anar al forn (millor amb paper de forn o un fons antiadherent)
  7. Enforneu-los a 200-220°C de 8 a 10 minuts, fins que hauran agafat un to daurat. Vigileu-los que es cremen de seguida!
  8. Deixeu-los refredar i ja els podreu gaudir!
Panellets a punt per enfornar

Comentaris i trucs:

  • L’almívar al punt de bola fluixa és prou dens com per a que cobreixi l’espàtula però regalimi fàcilment. La forma més pràctica de veure si està al punt és sucar-hi una espàtula foradada, i bufar-la: un cop aconseguim que comencin a sortir bombolles pels forats, estarà al punt. Si sou més tècnics i ho feu amb termòmetre, heu d’arribar a una temperatura de 115°C, i si ho feu amb densímetre, 37°B.
  • Aneu amb compte de remenar contínuament; si cristal·litza el sucre a les vores, no es tornarà a desfer.
  • Quan feu l’almívar podeu posar-hi una mica de pell de llimona (sense la part blanca) per donar-hi sabor, que en acabat retirarem.
  • El pinyó es banya amb el rovell perquè així costa menys que s’enganxi i no cal pintar-los després.
  • Si la massa queda excessivament espessa al tacte s’hi pot afegir un xic de clara d’ou (amb molta cura de no passar-vos). Si queda massa líquida, afegiu-hi més ametlla.

Referències: