Blog

Salsa de Calçots

Deja un comentario

Fer-se un mateix la salsa de calçots du menys feina del que pugui semblar, i val molt la pena. De fet, bona part del sabor de la calçotada prové de la salsa! Diuen que de receptes de salsa de calçot, n’hi ha tantes com cases. Doncs bé, aquí teniu la nostra:

Temps de preparació: 1 h

Dificultat: fàcil-mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 cabeça d’alls
  • 2 tomàquets madurs
  • 3 pebrots de romesco secs
  • 3 nyores
  • 1 ceba
  • 50g d’ametlles torrades
  • 50g d’avellanes torrades
  • bitxo (opcional, al gust)
  • 240 ml d’oli
  • 30 ml vinagre de xerès o 40 ml de vinagre de poma (aproximadament)
  • sal, pebre

Preparació:

  1. Traieu la llavor als pebrots de romesco i les nyores. Obriu-los pel mig i poseu-los en remull.
  2. Escaliveu el tomàquet, la ceba i els alls. Si no teniu foc o brasa, podeu fer-ho  al forn, en posició grill, girant-los de tant en tant. Quan estiguin tous, ja els podreu treure.
  3. En un morter o en un vas de batedora anirem picant les ametlles i avellanes, la carn dels alls escalivats, la ceba i el tomàquet pelats, i si us agrada picant, un trosset de  bitxo
  4. Afegiu la polpa dels pebrots i nyores. L’haureu de separar de la pell amb paciència, gratant-ne la part interior amb una cullera.
  5. Afegiu l’oli i emulsioneu-ho (remenant com un all i oli en el cas del morter, batent en el cas contrari). Afegiu el pebre i un polsim de sal.
  6. Afegiu tres quartes parts del vinagre, i remeneu de nou. A partir d’aquí haureu d’ajustar la salsa al vostre gust, afegint el vinagre fins que la trobeu equilibrada.
  7. Deixeu-la reposar una estona i ja estarà llesta per servir.

Comentaris i trucs:

  • Si remulleu les nyores i el pebrot en aigua calenta s’hidrataran abans (el temps que trigueu a fer l’escalivada). Si no, caldrà que ho deixeu unes hores abans.
  • Si ja teniu les nyores hidratades i aneu per feina, us dona temps a escalivar els alls i el tomàquet quan prepareu el foc per als calçots i a fer la salsa mentre els vostres amics o familiars els couen.
  • La salsa no ha de quedar fina, és millor que es notin els trossets dels fruits secs.
  • Cal ajustar el vinagre, ja que segons l’acidesa del vinagre que feu servir, canviarà la quantitat necessària. Si us passeu, podeu afegir una mica més d’oli.
  • La qualitat dels ingredients canviarà completament el resultat. Trieu fruits secs de bona qualitat, un bon oli i un vinagre gens agressiu.
  • Com que no du ou, i du vinagre, si escaliveu bé els alls, la salsa us aguantarà perfectament fins a 5-7 dies a la nevera. Si hi heu posat alls crus, no li allargueu tant la vida útil, per seguretat.
  • Si us en sobra, la podeu fer servir com a substitutiu de salsa romesco, o de una salsa xató, per acompanyar amanides, bacallà esqueixat o altres plats.

 

Mandonguilles amb ceba i moscatell

Deja un comentario

Aquesta és la recepta de mandonguilles de l’àvia, i és la preferida a casa nostra: guisades amb ceba i moscatell. Per sucar-hi pa!!!

Temps de preparació: 1h – 1:30h

Dificultat: baixa – mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 250g de carn de vedella picada
  • 250g de pasta de botifarra
  • 1 ou
  • canyella en pols
  • Una branca de canyella
  • pebre
  • sal
  • oli
  • 1 got de moscatell (250ml)
  • Brou de verdures, o aigua
  • Farina, per enfarinar
  • Ceba tendra (o bé tipus fuentes o de figueres)

Preparació:

  1. Barregeu les dues carns amb l’ou sencer, un pessic de canyella, un de sal i pebre al gust
  2. Feu les boles de mandonguilles, la mida al gust (a nosaltres ens agraden més aviat petites, que hi càpiguen senceres a la boca).
  3. Enfarineu-les
  4. Fregiu-les lleugerament en oli d’oliva a foc intens (ben marcat per fora, cru per dins) i reserveu-les .
  5. En el mateix oli sofregiu la ceba, picolada fina, sense que agafi color.
  6. Abaixeu el foc. Afegiu-hi les mandonguilles i una branca de canyella. Coeu-ho uns minuts barrejant-les amb la ceba.
  7. Afegiu el moscatell i remeneu fins que l’alcohol hagi evaporat. El moscatell porta molt de sucre, aneu amb compte que no caramel·litzi.
  8. Afegiu dos lloses (cullerots) d’aigua o de brou de verdures.
  9. Deixeu-ho coure a foc ben suau, de mitja hora a tres quarts, remenant de tant en tant fins que estigui cuit, i la salsa hagi espessit. Podeu afegir miques d’aigua o de brou de tant en tant si la salsa espesseix massa abans d’hora.
  10. Serviu-ho ben calent. Podeu acompanyar-les amb un arròs pilaf (arròs blanc o morisqueta).

Comentaris i trucs:

  • Per una màxima qualitat, millor si us feu picar la carn davant vostre a la carnisseria. Trieu la peça de vedella que us interessi (normalment fem servir el tall del conill de l’espatlla) i feu-la passar dues vegades per la màquina.
  • A nosaltres ens agraden més les mandonguilles sense pa. La carn de botifarra ja aporta una proporció de greix que les fa prou meloses. Si feu més quantitat podeu augmentar la proporció d’ou; 2 ous per 750g totals i 3 per a un quilo.
  • Un dels secrets és pastar molt bé la carn amb l’ou. Cal integrar bé l’ou sencer amb la carn i les espècies per a que quedi melosa.

Bacallà de quaresma

Deja un comentario

Aquest bacallà de quaresma és una recepta tradicional, que l’àvia feia només per Divendres Sant. És una recepta de bacallà exquisida i força senzilla, amb panses i ou dur.

Temps de preparació: 35-40 min

Dificultat: baixa-mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 4 talls de morro de bacallà dessalat
  • 1 grapat de panses (al gust)
  • 4 ous durs
  • 1 ceba grossa
  • 10 ametlles
  • 10 avellanes
  • 2 grans d’all
  • pinyons
  • farina
  • oli
  • safrà

Preparació:

  1. Prèviament caldrà dessalar el bacallà (vegeu comentaris) i coure els ous durs.
  2. En una cassola baixa o una paella, torreu els pinyons.
  3. Fregiu-hi  superficialment el bacallà, lleugerament enfarinat. Procureu que no quedi cuit, que si no quedarà massa eixut. Retireu-lo.
  4. Sofregiu la ceba en la mateixa cassola fins que transparenti. A mig sofregir, afegiu-hi les panses.
  5. Mentrestant, feu una picada amb les ametlles, avellanes, els alls i el safrà.
  6. Deixateu la picada amb un parell de cullerots d’aigua i afegiu-la al sofregit de ceba amb les panses.
  7. Deixeu-ho coure uns 5-10 minuts a foc mig.
  8. Afegiu-hi el bacallà i afegiu-hi un xic d’aigua si cal, per a que tot just el cobreixi.
  9. Deixeu-ho coure uns 10 minuts més.
  10. Afegiu els pinyons torrats i els ous durs, partits per la meitat.
  11. Deixeu-ho coure uns instants, rectifiqueu de sal si convé i ja ho podreu servir.

Comentaris i trucs:

  • Podeu comprar el bacallà dessalat a la vostra bacallaneria de confiança.
  • Si el voleu dessalar vosaltres -més econòmic-, us heu d’anticipar uns dies. Renteu-lo superficialment amb aigua i deseu-lo submergit en aigua durant tres dies a la nevera (es pot fer en un, però funciona millor si el primer dessalat és llarg). Canvieu l’aigua, i deixeu-l’hi dos dies més, canviant l’aigua dos cops al dia. Abans de fer l’últim canvi d’aigua, tasteu-lo en cru, per ajustar el punt de sal; els canvis d’aigua canviaran segons el gruix del tall.
  • Al torrar els pinyons, no cal afegir oli. Remeneu-los sovint i estigueu alerta per a que no es cremin (agafen color molt ràpidament).
  • Aquesta recepta és una recepta tradicional catalana. Hem trobat moltes variants; totes coincideixen en un guisat de bacallà amb panses acompanyat d’ou dur. Sovint s’afegeixen carxofes, tomàquet al sofregit, i la picada varia molt. Vegeu els vincles a les referències.

Referències

Pan de Calatrava

Deja un comentario

El «Pan de Calatrava» o Púding de Calatrava és un postre senzill que ens permet aprofitar restes de pa, pa de pessic, magdalenes o similars que se’ns hagin fet vells a casa.

Temps de preparació: 1:30- 2 h

Dificultat: baixa-mitja

Ingredients:

Per a 6 persones:

  • 1/2 l de llet
  • 200 ml de crema de llet per muntar
  • 5 ous
  • 150 g sucre
  • 200 g de pa, pa de pessic, o magdalenes.
  • Una branca de canyella
  • La pell d’una llimona
  • La pell d’una taronja
  • 50 ml de licor de taronja (Cointreau, Grand Marnier)

Per al caramel:

  • 150g de sucre
  • Dues cullerades soperes d’aigua

Preparació:

  1. Escalfeu la llet amb les pells i la canyella fins que bulli. Tanqueu el foc i deixeu infusionar.
  2. Mentrestant, esmicoleu el pa.
  3. Prepareu el caramel: en una paella, afegiu el sucre i dues cullerades d’aigua. Escalfeu a foc mig, remenant movent la paella (sense cullera) fins que el sucre fon i es caramel·litza (ull a les cremades!).
  4. Poseu el caramel en un motlle de pastisseria, cobrint el fons i les parets.
  5. Coleu la llet. Afegiu-hi el pa de pessic esmicolat i reserveu-ho.
  6. En un bol, barregeu el sucre i els ous sencers. Bateu-ho fins que el sucre es dissol.
  7. Afegiu-hi la crema de llet i el licor, i remeneu-ho bé.
  8. Incorporeu-hi la llet amb el pa de pessic i remeneu fins a homogeneïtzar-ho tot.
  9. Ompliu el motllo amb aquesta mescla.
  10. Coeu-ho al forn al bany maria, uns 35-40 minuts a 190°C. (el temps pot variar segons la mida i forma del motlle).
  11. Un cop cuit, la superfície adquireix un bonic color torrat. Punxeu-ho amb una agulla per assegurar-vos que és cuit (ha de sortir neta, sense massa enganxada).
  12. Traieu-ho del forn i desemmotlleu-ho, girant-ho per a que el caramel quedi cap per amunt.

Referències:

Còctel de poma i sàlvia

Deja un comentario

Avui ens hem sentit inspirats i hem preparat aquest còctel de poma i sàlvia, amb llimona, mel i vodka. El resultat ha estat un còctel sofisticat i refrescant, on gairebé no s’hi nota l’alcohol. Per cert, es pot preparar perfectament sense alcohol!.

Ingredients:

  • 6-8 fulles de sàlvia fresca (o al gust)
  • ¼ poma golden, laminada fina
  • 25 ml xarop de mel (aigua i mel a parts iguals)
  • 30ml suc llimona
  • 45ml vodka (opcional)
  • Per guarnir: una branca de sàlvia i unes làmines de poma.

Elaboració:

  1. En el fons de la coctelera, aixafeu lleugerament les fulles de sàlvia amb el xarop de mel, alliberant els aromes en el xarop però sense arribar a trencar la fulla.
  2. Afegiu-hi les làmines de poma, i aixafeu-les amb la mà de  morter, fins que deixin anar tot el suc.
  3. Afegiu la llimona i el vodka. Remeneu, i ajusteu el punt de dolç al vostre gust afegint més xarop si convé.
  4. Ompliu 3/4 de la coctelera amb gel, tanqueu-la i sacsegeu fins que es glaci.
  5. Escorreu el líquid en una copa (millor si està glaçada), passant-ho per un colador de malla ben fi.
  6. Guarniu-ho al vostre gust; nosaltres hem fet un vano de làmines de poma amb un brot de sàlvia.

Comentaris i substitucions:

Bàsicament es tracta d’un sour de vodka, amb poma, mel i sàlvia. Aquestes proporcions realcen el sabor de la mel i la sàlvia; la poma queda en un segon pla. Pot ser interessant variar-lo liquant la poma prèviament (res de fer servir sucs comercials!) i reduint la proporció de llimona i mel.

Hem escollit vodka perquè buscàvem que no es notés el sabor del licor, però podria funcionar bé amb ginebra o amb rom blanc. Si el voleu sense alcohol, no l’hi poseu i prou.

El xarop de mel és aigua i mel a parts iguals. Es prepara escalfant una mica l’aigua per a facilitar que la mel es dissolgui, i es conserva en nevera uns 15 dies. Es pot fer servir mel directament, però és molt incòmoda de mesurar i dissoldre en la coctelera.

Quan faig un còctel per altres persones, normalment preparo la guarnició abans de començar a mesclar el còctel, així el puc servir ben fred. Però la poma es rovella!. El truc: laminar la poma per guarnir al final, i sucar-la en el còctel. L’àcid de la llimona actua d’antioxidant i quan ens l’hem acabat no s’ha rovellat gens.

 

 

Fumet vermell de peix

Deja un comentario

Aquesta recepta us donarà lloc a un  fumet vermell de peix, força consistent, per a preparar sopes, arrossos, fideuà, etc.

Temps de preparació: 15 min. + 45 min de cocció

Dificultat: baixa -mitja

Ingredients:

Per a 2-3 litres:

  • 1 puerro
  • 1 ceba
  • 2 alls
  • 1 pastanaga
  • 1 fulla de llorer
  • 2-3 tomàquets
  • 1 copa conyac o whisky (150ml aprox)
  • 1 got de vi blanc (250 ml)
  • 1 cap de rap i les seves espines
  • 1 cap de lluç i les seves espines
  • 4 galeres
  • 3 litres d’aigua
  • oli
  • … i les restes de peix que tingueu: caps de gambes, suc de coure musclos, etc

Preparació:

  1. Talleu en bresa totes les verdures i el tomàquet
  2. Sofregiu-les en una olla grossa amb una mica d’oli, fins que comencin a daurar-se.
  3. Afegiu el tomàquet, i coeu-ho una estona, fins que deixi anar el suc i comenci a reduir.
  4. Afegiu els caps i espines, i sofregiu-ho una estona més, remenant de tant en tant.
  5. Afegiu el conyac i seguiu remenant, deixant que s’evapori un o dos minuts més.
  6. Afegiu l’aigua i deixeu que arrenqui el bull a foc fort.
  7. Un cop bull deixeu coure a foc mig-baix durant 30-45 minuts.
  8. Coleu el fumet resultant amb un xinès o un colador gros, aixafant les restes de verdures i espines en el colador per a aprofitar el suc al màxim.
  9. Deixeu refredar. Podeu fer-ho servir tot seguit o bé repartir-ho en recipients i congelar-ho.

Comentaris i trucs:

  • Aquesta és la recepta que fem servir a casa per a preparar un fumet o brou de peix consistent.
  • Aquest no és un fumet blanc. Si volem fer un fumet més neutre, no afegirem ni el tomàquet ni el licor, ni daurarem les verdures al sofregir-les.
  • Podeu fer servir el peix que volgueu o tingueu. Si compreu el peix expressament per al fumet podeu comprar peix de roca.

Referències:

  1. Recepta de fumet vermell de peix a l’Institut Català de la Cuina (ICC).
  2. La cuina de sempre (blog): recepta molt similar amb imatges pas a pas.
Imatge: http://www.lacuinadesempre.cat

Arròs amb verdures i calamarsons

2 comentarios

Avui hem improvisat un arròs amb verdures i calamarsons que ha quedat rodó!.

Temps de preparació: 1 h

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 2 persones:

  • 8 calamarsons
  • 12 gambes pelades (un grapat aprox.)
  • 150g d’arròs
  • 1 l de fumet de peix
  • 2 carxofes
  • 1 grapat de pèsols, al gust
  • uns brins de safrà torrat
  • oli, sal, julivert

Preparació:

  1. Si no el teniu calent, poseu a escalfar el fumet.
  2. En una paellera a banda, saltegeu els calamarsons amb un raig d’oli. Reserveu-los.
  3. Feu el mateix amb les gambes.
  4. Afegiu les carxofes a la paellera, tallades a bocins, i saltegeu-les. Afegiu els pèsols i remeneu-ho un minut.
  5. Afegiu l’arròs, remeneu,  i cobriu-ho amb part del fumet calent, fins que cobreixi 0,5-1 cm.
  6. Afegiu el safrà.
  7. Coeu-ho a foc mig, sense remenar, i afegint miques de fumet quan s’evapori massa.
  8. Un cop l’arròs és al punt, afegiu un xic de julivert picolat, els calamarsons i les gambes per sobre, deixeu-ho un minut més i tanqueu el foc.
  9. Deixeu-ho reposar uns 5 minuts abans de servir.

Comentaris:

  • Si no teniu fumet de peix, podeu fer servir brou preparat dels que es venen en brics, de peix o de verdures. Tot i això, val la molt la pena fer-lo a casa el dia que cuineu peix (aprofitant els caps i les espines) i congelar-ho per quan convingui.Podeu trobar la recepta del fumet aquí.
  • L’arròs que ens funciona millor és el de tipus «bomba».
  • El safrà és opcional, li dona color i un xic d’aroma al plat. Si el safrà no és torrat, emboliqueu-lo amb un bocí de paper d’alumini i deixeu-lo escalfar una estona sobre la tapa del fumet mentre l’escalfeu.

 

Crema catalana

1 comentario

Aquesta recepta de crema catalana, o crema de Sant Josep, és la recepta familiar que feia la nostra àvia (Sant Josep sempre ha estat festa grossa a casa per culpa de la crema!). És una mica diferent de la que estem acostumats a tastar en la majoria de restaurants, pel sabor, un xic més cítric i la textura, més cremosa.

Temps de preparació: 1 h aprox.

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 l llet fresca sencera
  • 12 rovells d’ou
  • 300g de sucre
  • 80 g midó d’arròs
  • Dues barres de canyella (10 cm)
  • la pell d’una llimona (sense gens de la part blanca)
  • la pell de mitja taronja (sense gens de la part blanca)

Preparació:

  1. Poseu a bullir la llet amb les pells i la canyella, reservant-ne mitja tassa (uns 100 ml) per més tard.
  2. Un cop arrenqui a bullir fort, tanqueu el foc. Deixeu-ho infusionar uns minuts fins a que s’atemperi.
  3. Mentrestant, blanquegeu els ous amb el sucre: Bateu els rovells fins que el sucre quedi dissolt; agafaran un color groc pàl·lid.
  4. En la llet que heu reservat, (freda!) deixateu el midó fins que no quedin grumolls.
  5. Afegiu la llet amb el midó als ous batuts, i remeneu-ho fins que s’hagi incorporat.
  6. Afegiu la llet infusionada a poc a poc, remenant i  incorporant-ho a la barreja, incloses les peles i canyella.
  7. Posar de nou a foc suau, remenant constantment en forma de vuit (8). No ha de bullir en cap cas, sinó es tallarà.
  8. Quan comenci a espessir, adquirint la textura de crema, tanqueu el foc i deixeu-ho refredar.

Per a cremar la crema:

  1. Repartiu la crema en terrines.
  2. Un cop és freda, afegiu sucre per tota la superfície, fent una capa no massa espessa ( 1 mm aproximadament)
  3. Amb l’ajut d’un cremador o d’un bufador de cuina, escalfeu el sucre fins a que fongui i caramel·litzi.

Comentaris i trucs:

Aquesta recepta és ben bé la tradicional a Catalunya, i la trobareu en molts llibres i webs amb petits canvis. La de casa nostra, com a petites diferències, és un punt més cítrica que de costum, afegeix el toc de taronja, i utilitza midó d’arròs per aconseguir una textura més fina en paladar. Ah, i com que en fem una safata grossa, hi deixem les peles i la barra de canyella a dins: poder llepar-ho és una delicatessen! ;D

  • És molt important que les peles de taronja i llimona no tinguin GENS de part blanca. Aquesta amarganteja molt i us esguerrarà el plat. Si no teniu un bon pelador podeu retirar les restes blanques amb l’ajut d’un ganivet esmolat.
  • Podreu trobar el midó d’arròs en herbolaris o botigues de dietètica. Els sobres de midó comercials de blat resulten en una textura farinosa en boca. També es pot fer servir servir midó de blat de moro, o bé Maizena; aleshores afegiu-ne la meitat (40g) i haureu de coure-ho una mica més, per a que cogui i perdi el to farinós.
  • Trucs per a evitar grumolls: 1: deixateu bé el midó en llet freda i aquesta després en els ous. 2: La llet infusionada, encara calenta però que no cremi, s’ha d’afegir al recipient on tenim els ous; no ho feu a l’inrevés, tirant els ous blanquejats a la llet (la majoria de receptes ho fan d’aquesta segona manera, a nosaltres ens funciona millor a l’inrevés). 3. Assegureu-nos d’haver homogeneïtzat bé la llet i els ous abans de posar-la al foc de nou. I 4: un cop al foc no deixeu de remenar.
  • Si tot així se us fan grumolls, podeu passar-la per un colador en calent, un cop ja té la consistència desitjada.
  • Un cop al foc, cal seguir remenant constantment. El remenar en forma de vuit és per a assegurar que la cullera passi pel centre de la cassola, evitant que se’ns enganxi (sol ser el punt més calent).
  • La textura final va a gustos. A casa sempre l’hem fet cremosa, no pastosa (sempre espesseix un xic més al refredar). És a dir, tot just pot vessar. Molta gent de fora de casa em comenta que s’atansa més al que la gent coneix com a natilles, pel que fa a la textura. En realitat, està a mig camí; serien unes natilles espesses. Si us agrada més espessa, només heu de mantenir-ho al foc més estona.
  • Pel que fa al cremat, el sistema del bufador (en castellà «soplete») és el més senzill i pràctic. Apliqueu la punta de la flama fent moviments petits i lents, de forma sense intentar cobrir tota la superfície sencera. De seguida veureu que el sucre es fon, fen gotetes transparents que després caramel·litzen. Arribat a aquest punt aneu recorrent la resta de la superfície. Un cop caramel·litza, no insistiu amb la flama; si ens passem es recremarà i es tornarà amarg. Eviteu les zones on no hi ha sucre.
  • El cremador de pala va millor per cremar superfícies grans, com una safata. N’hi ha d’elèctrics, i els de tota la vida, que s’han d’anar escalfant al foc fins que es posen al roig viu. Simplement poseu la pala sobre el sucre i llisqueu-la lentament. Si està molt roent pot no caldre arribar a tocar la superfície.  La quantitat de sucre és clau per a que quedi bé.

Altres referències:

  1. Recepta de Crema Catalana a la pàgina web de l’Institut Català de la Cuina (ICC).
  2. ROCA, Joan, 2004: «La cuina de la meva mare». Ed. Columna, 253 pp.
  3. Cuina, núm. 104, març 2010 (revista). (vegeu també l’article a la seva web).
  4. Crema catalana: Viquipèdia.

 

Còctel Dubliner

Deja un comentario

Còctel Dubliner: Una variació del Manhattan amb Grand Marnier

Avui hem provat aquesta variació del Manhattan, només que fet amb whisky irlandès, i al que s’afegeix Grand Marnier, fet que canvia completament la beguda resultant. Els bíters reforcen el caràcter de la taronja. És un còctel fort, que tendeix al dolç.

Ingredients:

  • 60ml (2 oz.) de whisky irlandès
  • 15 ml (1/2 oz) de vermut dolç
  • 15 ml (1/2 oz) de Grand Marnier
  • 1-2 esquitxos d’amarg de taronja
  • Una cirera de Maraschino i/o una cinta de taronja per guarnir.

Elaboració:

  1. Poseu tots els licors i l’amarg  en un vas remenador amb gel (o recipient similar).
  2. Remeneu en cercles uns 20  segons, fins que la beguda es refredi i el gel es dilueixi una mica.
  3. Escorreu-ho en un got de còctel, millor si prèviament glaçat.
  4. Descarteu el gel sobrant.
  5. Guarniu amb una cirera de Maraschino, i si es vol , una cinta de taronja.

Comentaris i substitucions:

La recepta original demana whisky Irlandès, que li dona bona part del caràcter al còctel, encara que es pot substituïr per elwhisky o bourbon que preferiu o tingueu a mà. Si no teniu Grand Marnier es pot substituïr per Cointreau o per Triple sec.

Si no teniu cireres de Maraschino feu servir una pela de taronja o de llimona. No us recomano que utilitzeu cireres confitades -res a veure-, i encara menys si no son casolanes (un dia en parlarem…).

Referències:

  1. GARY REGAN, 2003: «The Joy of Mixology». Ed. Clarkson Potter/Publishers, 1a ed. Pàg.250 (recepta original)

 

Sopa de rap amb ametlles

Deja un comentario

Aquesta sopa de rap amb ametlles és una recepta molt senzilla i de sabor delicat, ideal per fer-ne un consomé o una sopa.

Temps de preparació: 15 min + 1 h 10 min de cocció

Dificultat: baixa -mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 porro gros
  • 1 ceba grossa
  • 1 fulla llorer
  • 1 cabeça d’alls
  • 1 cap de rap mitjà
  • arròs (opcional)

Per a la picada:

  • 100g d’ametlles crues
  • julivert
  • uns brins de safrà

Preparació:

  1. Poseu a bullir en una olla gran el cap de rap amb el porro i la ceba tallats a trossets (bresa), la meitat de la cabeça d’alls pelats, i el llorer  en uns 2-3 litres d’aigua (fins a cobrir el cap).
  2. Coeu-ho 1 h, aproximadament.
  3. Coleu el brou, prement el rap en el mateix colador per treure-li el suc.
  4. Feu la picada en un morter amb tots els ingredients (o amb un pímer) fins que tot quedi fet una pasta.
  5. Poseu el brou en una altra cassola i afegiu-hi la picada. Salpebreu a gust. Coeu-ho 10-15 minuts més.
  6. Serviu ben calent.Es pot prendre tant en consomé, com fer-ne una sopa d’arròs, bullint-hi un grapat d’arròs per persona.

sopa-de-rap-amb-ametlles-hdr-ret