El «Wayfarer»: un swizzle de rom, llima, brandy i xarop d’agave

El wayfarer és un còctel estil «tiki» molt senzill de preparar, amb rom, llima, brandy i xarop d’agave. Ull, que va carregat i passa molt ràpid!!!

Ingredients:

  • 25 ml xarop d’agave
  • 30ml suc llima
  • 25 ml apple brandy (podeu substituir per brandy o armagnac)
  • 50 ml rom blanc
  • 5-6 esquitxos d’angostura
  • Gel picat

Per guarnir: menta fresca

Servei preferit: Un got llarg o un got tipus “tiki”

Tipus d’elaboració: remenat en el got (swizzle)

Preparació:

  1. En un got llarg, afegiu el xarop i el suc de llima. Remeneu fins a que el xarop es desfaci.
  2. Afegiu el brandy i el rom.
  3. Ompliu el got amb gel acabat de picar.
  4. Remeneu el got amb una cullereta llarga, fins que quedi homogeni i comenci a glaçar-se l’exterior (una part del gel es desfarà).
  5. Afegiu l’angostura per sobre, sense remenar, de forma que quedarà una capa acolorida.
  6. Acabeu d’omplir el got amb gel picat, que sobresurti.
  7. Guarniu amb un brot de menta fresca.

Comentaris i trucs:

  • Aquesta és una de les moltes versions de “rum swizzle”, en aquest cas amb brandy de poma i xarop d’agave.
  • Un swizzle és un tipus de preparació de còctel, sempre tipus sour (amb una base de suc de cítric i un ingredient dolç) i amb gel picat. Es serveix en un got llarg o tipus collins, i es remena amb un bastonet (swizzle stick) o una cullereta llarga fins que queda ben barrejat amb el gel. Si el got és de vidre, aquest es glaçarà per fora (com en aquesta recepta del mint julep), donant-li un toc encara més exòtic!

Referències:

  1. Jamie Oliver – Drinks: Wayfarer Rum Swizzle Cocktail | Steve Schneider
  2. Wikipedia: Rum swizzle

Còctels clàssics que cal tastar: el Manhattan

Si hi ha un còctel clàssic imprescindible, aquest és el Manhattan. Tot un clàssic del s. XIX; si no ho heu fet encara, l’heu de provar. Aquest còctel és ben senzill de preparar, amb whisky o bourbon, vermut, i angostura. Ah, i una cirereta al maraschino 😉 .

Ingredients:

  • 30 ml (2 oz) whisky (rye, bourbon o canadian, al vostre gust)
  • 15 ml (1 oz) vermut dolç (negre)
  • 2 esquitxos d’angostura (o més)

Per guarnir: una cirereta al maraschino (si no en teniu vegeu els comentaris)

Servei preferit: Copa tipus martini

Tipus d’elaboració: remenat.

Preparació:

  1. En un vas remenador, o qualsevol recipient de broc ample, afegiu tots els ingredients.
  2. Ompliu amb gel, fins que sobresurti més d’un terç per sobre del líquid
  3. Remeneu amb una cullera llarga, fent rodar tot el gel sobre sí mateix, fins que quedi ben fred.
  4. Tasteu-lo i ajusteu l’angostura o les proporcions si cal.
  5. Escorreu-ho a la copa (sense gel).
  6. Afegiu una cirereta al maraschino, i si us hi agrada, una cullereta de l’almívar.
  7. Salut!

Comentaris i trucs:

  • Com en el cas del Dry Martini, és molt important que els licors estiguin a temperatura ambient i refredar-los amb el gel. L’aigua que deixa anar aquest és molt important per al balanç final.
  • La diferència a nivell de sabor entre remenar o sacsejar és molt subtil; la principal raó per a que prepareu aquest còctel remenant, és perquè us quedarà més transparent i visualment atractiu.
  • L’angostura (o un altre amarg com Peychaud’s o bitters de taronja) és imprescindible. Recomano la compra: una ampolleta us costarà poc més de 10€ i se’n fa servir tant poc que us durarà tota la vida (a menys que poseu un bar, tingueu moooolts amics, o que us torneu uns hooligans dels còctels, és clar! – ). La meva ampolleta té més de dos anys i encara és plena.
  • És un còctel ben senzill, però per la seva senzillesa, és fàcil que no surti bé. M’explico: diferents marques de vermut i/o whisky canviaran moltíssim el resultat, per no dir que convertiran el còctel en una beguda totalment diferent. Cal trobar les marques que us agradin, i ajustar les quantitats. Per exemple, Gary Reagan al seu llibre (1) recomana Maker’s Mark o Wild Turkey 101 si es fa anar Bourbon, però afegint 10 ml de vermut si feu anar el primer i 20 ml si es fa anar el segon. El meu consell: feu servir marques de qualitat (no necessàriament cares; p. ex, Canadian Club o Famous Grouse per al wisky).
  • A nosaltres ens agrada amb Canadian Club per al whisky i meitat i meitat d’un excel·lent vermut a granel (que comprem a -> La Bodega de Les Borges Blanques) i de Yzaguirre gran reserva. Va a gustos, a nosaltres ens va costar alguns intents trobar una combinació de licors de preu assequible que ens fes el pes.
  • La cirereta és imprescindible, però si no en teniu, podeu provar amb un twist de taronja. Prepareu un tall ample de pela de taronja, sense la part blanca, retorçat per sobre de la copa per a que hi alliberi els olis abans de posar-l’hi a dins. La taronja i el vermut s’estimen molt.
  • Amb les cireres de Maraschino fetes a casa, aquest còctel entra en una nova dimensió. Trobareu la nostra recepta de cireres al Maraschino en aquest -> link. En tot cas, no les confoneu amb les cireres confitades de pastisseria, res a veure! Es poden comprar per internet, en licoreries, o en botigues especialitzades. Si no en trobeu, feu una ullada al web de Luxardo.
  • El Manhattan (creat pels volts de finals de s.XIX) és un còctel tant clàssic i imprescindible, que es considera que dona a lloc a tota una família de cocktails. El dublinner, que vam publicar quan començàvem amb el blog, n’és un exemple.
  • Trobareu receptes que fan referència a com preparar un «perfect manhattan». No us confongueu: és una variant del manhattan lleugerament diferent. En cocteleria, «perfect» es refereix a còctels on el vermut és meitat vermut dolç (negre) i meitat vermut sec (blanc). Així, trobareu perfect manhattans, perfect rob roys, perfect martinis….

Receptes relacionades:

  1. Joc de Forns: cireres al maraschino
  2. Joc de Forns: dry martini
  3. Joc de Forns: dublinner

Referències:

  1. GARY REGAN, 2003: The Joy of Mixology. Clarckson Potter Publishers, 1a. ed.
  2. Manhattan: Wikipedia (anglès).

Manhattan: Tot un clàssic del s. XIX

El recordatori no hauria de caldre: Consumiu amb seny, per vosaltres i per als qui us envolta.

Cóctel: Vieux Carré

Si em demanessin quins són els còctels que més m’agraden, ben segur que el Vieux Carré estaria entre els  primers. Si us agrada el Manhattan, l’heu de provar. És un còctel clàssic amb vermut, whisky, cognac o brandy, Benédictine (un licor d’herbes) i dos tipus d’amargs. Aquesta fórmula gairebé cau en l’oblit, però el còctel va ser recuperat fa uns pocs anys en el llibre de Ted Haigh «Vintage spirits and forgotten cocktails». És un còctel que recorda molt al Manhattan, però de sabor més complex i molt arrodonit.

Ingredients:

  • 45 ml (.75 oz) de vermut dolç
  • 45 ml (.75 oz) de whisky (rye)
  • 45 ml (.75 oz) de cognac
  • 15 ml (1 tsp) de Benédictine
  • 2 esquitxos (1 ml) d’amarg d’Angostura
  • 2 esquitxos (1 ml) d’amarg Peychaud’s
  • Guarnició: pela de llimona

 Elaboració:

  1. Poseu glaçons grossos en un got ample (old fashioned) per a que es refredi.
  2. En un vas mesclador, gerra, o recipient similar, afegiu tots els ingredients.
  3. Afegiu una bona quantitat de gel i remeneu en cercles amb una cullera de bar o similar durant uns 20 segons, fins que s refredi.
  4. Escorreu el líquid (idealment amb un colador de còctel hawthorne ) en el got amb gel.
  5. Peleu una tira ampla i grossa de pell de llimona, evitant la part blanca, que és amargant. Allibereu-ne els olis torçant-la sobre la beguda i feu-la servir de guarnició.

Comentaris i substitucions:

  • Si no teniu Peychaud’s, podeu duplicar la quantitat d’Angostura. Jo he acabat comprant-me els amargs; uns 15 euros que us duraran un munt de temps (anys).
  • Hi ha qui prefereix fer servir pell de taronja com a guarnició.

Referències:

  1. HAIGH, T., 2004: «Vintage spirits and forgotten cocktails». Ed. Quarry Books.
  2. Distinguished Spirits (youtube): Vieux Carré. (en anglès, elaboració comprensible).