Etiqueta: bourbon

Còctel de figues

Deja un comentario

I perquè no un còctel de figues? El temps de figues és massa, massa curt, i s’ha d’aprofitar tant com es pugui!! Aquest còctel que hem trobat per Instagram, és una versió amb figues de tot un clàssic, el Bees knees (un whisky sour fet amb mel en comptes de sucre). El resultat és un còctel de tardor extraordinari i sorprenent, amb molt de cos, poc àcid i molt equilibrat.

Ingredients:

  • 2 figues
  • Una cullerada generosa (¼ oz) de mel
  • El suc de mitja llimona (uns 22,5 ml, 3/4 oz)
  • 60 ml (2 oz) bourbon o whisky
  • La clara d’un ou (opcional, però que no us faci enrere, vegeu comentaris!)
  • 2 esquitxos (2 dash) d’amargs (hem fet servir Peychaud’s).
  • gel

Per guarnir: mitja figa

Servei preferit: Copeta de cava oberta

Tipus d’elaboració: aixafat (muddle), sacsejat en sec, sacsejat en gel, doble colat.

Preparació:

  1. Peleu les figues i poseu-les dins la coctelera.
  2. Afegiu-hi la mel i el suc de la llimona
  3. Aixafeu-les fins que quedi com un batut
  4. Afegiu la resta d’ingredients, excepte el gel.
  5. Tanqueu i sacsegeu molt enèrgicament la coctelera (si no afegiu clara d’ou no cal fer aquest pas, vegeu comentaris)
  6. Obriu-la, afegiu el gel, tanqueu-la i sacsegeu fins que quedi ben fred.
  7. Serviu en una copeta, millor si és freda, colant el gel amb un colador de malla fina, i guarniu amb una broqueta feta amb mitja figa.

Comentaris i trucs:

  • Que no us faci mania el fet de posar clara d’ou a un còctel!. Encara no havíem fet còctels amb clara d’ou, però és un ingredient molt habitual, i el resultat no té ABSOLUTAMENT RES a veure amb la textura “llefiscosa” de la clara. La clara, emulsionada amb la resta de líquids i l’àcid de la fruita, resulta en un cóctel amb més cos, i un tacte sedós, vellutat, en boca, que el fa molt plaent. Us recomano molt que ho tasteu, però si sou reticents, és totalment opcional.
  • Si afegiu clara d’ou, millor fer primer un sacsejat sense el gel. Aquesta tècnica es coneix com a sacsejat sec o dry shake, i es fa per emulsionar millor la clara d’ou i aconseguir una bonica i agradable capa de bromera. Després, es repeteix el sacsejat amb gel, com de costum.
  • El colat també és important per a eliminar el granet de la figa al beure el còctel. Normalment faig un “doble colat” sempre que hi ha llimona o cap ingredient que deixi anar miques de pellofa o sòlids. Se’n diu doble colat perquè es sol posar  un colador de molla (colador hawthorne) al broc de la coctelera, que ens reté bona part dels sòlids, i el colador de malla sobre la copa, que colarà la resta.
  • La recepta original és amb Rye whisky. Nosaltres l’hem feta amb bourbon, i ha funcionat la mar de bé!

Referències:

  1. Instagram: @thesocialsipper : Honey, I FIG-ured cocktail. Recepta original
  2. Joc de Forns: Whisky sour

Còctels clàssics que cal tastar: el Manhattan

Deja un comentario

Si hi ha un còctel clàssic imprescindible, aquest és el Manhattan. Tot un clàssic del s. XIX; si no ho heu fet encara, l’heu de provar. Aquest còctel és ben senzill de preparar, amb whisky o bourbon, vermut, i angostura. Ah, i una cirereta al maraschino 😉 .

Ingredients:

  • 30 ml (2 oz) whisky (rye, bourbon o canadian, al vostre gust)
  • 15 ml (1 oz) vermut dolç (negre)
  • 2 esquitxos d’angostura (o més)

Per guarnir: una cirereta al maraschino (si no en teniu vegeu els comentaris)

Servei preferit: Copa tipus martini

Tipus d’elaboració: remenat.

Preparació:

  1. En un vas remenador, o qualsevol recipient de broc ample, afegiu tots els ingredients.
  2. Ompliu amb gel, fins que sobresurti més d’un terç per sobre del líquid
  3. Remeneu amb una cullera llarga, fent rodar tot el gel sobre sí mateix, fins que quedi ben fred.
  4. Tasteu-lo i ajusteu l’angostura o les proporcions si cal.
  5. Escorreu-ho a la copa (sense gel).
  6. Afegiu una cirereta al maraschino, i si us hi agrada, una cullereta de l’almívar.
  7. Salut!

Comentaris i trucs:

  • Com en el cas del Dry Martini, és molt important que els licors estiguin a temperatura ambient i refredar-los amb el gel. L’aigua que deixa anar aquest és molt important per al balanç final.
  • La diferència a nivell de sabor entre remenar o sacsejar és molt subtil; la principal raó per a que prepareu aquest còctel remenant, és perquè us quedarà més transparent i visualment atractiu.
  • L’angostura (o un altre amarg com Peychaud’s o bitters de taronja) és imprescindible. Recomano la compra: una ampolleta us costarà poc més de 10€ i se’n fa servir tant poc que us durarà tota la vida (a menys que poseu un bar, tingueu moooolts amics, o que us torneu uns hooligans dels còctels, és clar! – ). La meva ampolleta té més de dos anys i encara és plena.
  • És un còctel ben senzill, però per la seva senzillesa, és fàcil que no surti bé. M’explico: diferents marques de vermut i/o whisky canviaran moltíssim el resultat, per no dir que convertiran el còctel en una beguda totalment diferent. Cal trobar les marques que us agradin, i ajustar les quantitats. Per exemple, Gary Reagan al seu llibre (1) recomana Maker’s Mark o Wild Turkey 101 si es fa anar Bourbon, però afegint 10 ml de vermut si feu anar el primer i 20 ml si es fa anar el segon. El meu consell: feu servir marques de qualitat (no necessàriament cares; p. ex, Canadian Club o Famous Grouse per al wisky).
  • A nosaltres ens agrada amb Canadian Club per al whisky i meitat i meitat d’un excel·lent vermut a granel (que comprem a -> La Bodega de Les Borges Blanques) i de Yzaguirre gran reserva. Va a gustos, a nosaltres ens va costar alguns intents trobar una combinació de licors de preu assequible que ens fes el pes.
  • La cirereta és imprescindible, però si no en teniu, podeu provar amb un twist de taronja. Prepareu un tall ample de pela de taronja, sense la part blanca, retorçat per sobre de la copa per a que hi alliberi els olis abans de posar-l’hi a dins. La taronja i el vermut s’estimen molt.
  • Amb les cireres de Maraschino fetes a casa, aquest còctel entra en una nova dimensió. Trobareu la nostra recepta de cireres al Maraschino en aquest -> link. En tot cas, no les confoneu amb les cireres confitades de pastisseria, res a veure! Es poden comprar per internet, en licoreries, o en botigues especialitzades. Si no en trobeu, feu una ullada al web de Luxardo.
  • El Manhattan (creat pels volts de finals de s.XIX) és un còctel tant clàssic i imprescindible, que es considera que dona a lloc a tota una família de cocktails. El dublinner, que vam publicar quan començàvem amb el blog, n’és un exemple.
  • Trobareu receptes que fan referència a com preparar un «perfect manhattan». No us confongueu: és una variant del manhattan lleugerament diferent. En cocteleria, «perfect» es refereix a còctels on el vermut és meitat vermut dolç (negre) i meitat vermut sec (blanc). Així, trobareu perfect manhattans, perfect rob roys, perfect martinis….

Receptes relacionades:

  1. Joc de Forns: cireres al maraschino
  2. Joc de Forns: dry martini
  3. Joc de Forns: dublinner

Referències:

  1. GARY REGAN, 2003: The Joy of Mixology. Clarckson Potter Publishers, 1a. ed.
  2. Manhattan: Wikipedia (anglès).

Manhattan: Tot un clàssic del s. XIX

El recordatori no hauria de caldre: Consumiu amb seny, per vosaltres i per als qui us envolta.

Còctels clàssics que cal tastar: El Mint Julep

Deja un comentario

Costa trobar llocs on sàpiguin què és un Mint Julep, i encara més que el preparin com Déu mana. I la veritat, no és pas difícil! Menta, sucre, bourbon, gel picat. I un got.

Si us agrada la menta i el bourbon o el whisky, aquest l’heu de tastar. Sens dubte un dels meus preferits. Si us plau… poseu-lo de moda!

Ingredients:

  • 60 ml (2 oz.) de bourbon o whisky
  • 3-4 brots de menta ben fresca (mai n’hi sobra)
  • 15 ml (1/2 oz) de sucre  –  o bé, 22 ml (3/4 oz) de xarop simple (sucre i aigua a parts iguals)
  • gel picat
  • 1 esquitx d’amargs d’angostura (opcional) .

Elaboració:

  1. Poseu en un got  un mínim de 8 fulles de menta. Si us agrada molt la menta, i n’hi poseu el doble o més, no li farà mal. Reserveu les puntes per guarnir, que us quedi per fer un bouquet ben bonic.
  2. Amb la mà, fregueu amb delicadesa les fulles de menta contra l’interior, que no es maseguin.
  3. Afegiu el xarop. Si no teniu xarop, retireu les fulles, afegiu el sucre i un esquitx d’aigua o de sifò, desfeu-lo amb paciència dins el got, i afegiu de nou les fulles de menta.
  4. Amb la punta plana d’una mà de morter, premeu les fulles amb delicadesa per a que deixin anar l’aroma. MOLT IMPORTANT:  acaroneu-les sense que es trenquin!!
  5. Afegiu l’angostura (opcional)
  6. Ompliu el got a 3/4 parts amb gel picat.
  7. Afegiu el bourbon. Remeneu amb una cullera fins que el got es glaci per fora.
  8. Acabeu d’omplir-ho amb gel picat, que sobresurti per sobre de la vora del got.
  9. Guarniu amb el bouquet de menta i una canya ben curta, de manera que al beure el nas quedi a tocar de la menta.

Trucs i comentaris

A mint julep in glass serving.
Mint julep en got de vidre

El got tradicional per al Mint julep és el got metàl·lic que veieu a la foto principal, que ha agafat el nom del mateix còctel: el got de julep. Però també es pot preparar perfectament en un got de vidre normal. Trieu en tot cas un amb les parets fines, per a que es formi fàcilment el gebre per fora.

Aquest gebre és la clau per a preparar bé aquest còctel. Quan el prepareu, procureu tocar el mínim possible les parets del got per a que no quedin ditades en la capa de gel que es forma. Aquest gebre, que s’anirà engruixint a mida que passi l’estona, fa d’aïllant tèrmic, alhora que guarneix la beguda.

Mireu de servir sempre el còctel amb un rodal; al desfer-se el glaç deixarà anar força aigua.

No som massa de recomanar marques, però farem una excepció: si el trobeu, proveu de preparar-lo amb el bourbon Maker’s Mark. La relació qualitat preu és excel·lent.

Us sortirà més a compte comprar un test de menta en una floristeria que un blister al supermercat. I tenir-la més fresca al preparar-la serà impossible.

Al aixafar la menta, sigueu delicats. La fulla no s’ha de trencar ni quedar aixafada, només premem suaument per alliberar els olis essencials que hi ha a la superfície. Si aixafem massa, alliberarem els sucs de dins de la fulla, que són amargants. Aquesta norma val per  tots els còctels preparats amb menta, com per exemple, el mojito.

No patiu per passar-vos amb la menta, mai n’hi sobra (el bourbon és fort de gust)

Ajusteu el nivell de sucre al vostre gust. En aquest cas, a mi m’agrada un xic dolç.

La canya de beure ha de ser curta, per a que al prendre’l el nas s’atansi al guarniment i flairem la menta alhora que bevem.

Un apunt d’història:

Malgrat que poc conegut a casa nostra, aquest és un còctel clàssic, amb referències escrites del 1784, en el que en revistes mèdiques el receptaven com a cordial estomacal, juntament amb altres medicaments (3).

La beguda es va popularitzar als Estats Units des del 1938, esdevenint la beguda tradicional per al Kentucky derby, tot un esdeveniment festiu organitzat al voltant d’una carrera de cavalls.

Referències:

  1. GARY REGAN, 2003: «The Joy of Mixology». Ed. Clarkson Potter/Publishers, 1a ed.
  2. Distinguished spirits: The Mint Julep, a classic southern cocktail.
  3. Wikipedia: Mint Julep (anglès).

 

A classic mint julep cocktail