Etiqueta: Cocktail

Còctel de gambes

Deja un comentario

El còctel de gambes és un plat que es va fer molt popular als anys seixanta i setanta. En trobareu mil receptes a tot arreu, però hem pensat que valia molt la pena publicar la que fem a casa, especialment per la salsa, un xic més elaborada però amb un sabor extraordinari. El coco natural ratllat, personalment, també és un imprescindible, que no sol aparèixer a altres receptes. A casa, la solíem fer com a entrant per cap d’any.

Temps de preparació: 1 1/2 h

Dificultat: baixa -mitja

Ingredients:

Per a l’amanida:

  • 1 kg de gambes, gambots o gamba llagostinera
  • Surimi o “palets de cranc” (opcional, per allargar les gambes)
  • 1 enciam, al gust (recomanem trocadero)
  • 1 llauna petita de blat de moro
  • 1 pinya
  • 1/2 coco
  • 1 alvocat

Per a la salsa rosa

  • ½ taronja
  • 2 ous
  • 100cc d’oli d’oliva, suau
  • 1 kg de tomàquet madur
  • 100g de sucre morè
  • 1 copa de whisky

Preparació:

Per a la salsa rosa (vegeu comentaris per una versió ràpida)

  1. Ratlleu el tomàquet
  2. Sofregiu-lo en oli d’oliva.
  3. Quan comenci a reduir, afegiu el sucre. Remeneu.
  4. Quan el sucre comenci a caramel·litzar (el tomàquet comença a enfosquir) afegiu el whisky. Remeneu i coeu fins que s’evapori tot l’alcohol.
  5. Passeu el sofregit de tomàquet per un xinès.
  6. Corregiu –ho de sal i reserveu aquest “quètxup” casolà, deixant que es refredi.
  7. Prepareu una maionesa amb un ou sencer i un rovell d’ou i uns 100 cc d’oli.
  8. Afegiu el suc de mitja taronja. Remeneu-ho.
  9. Afegiu el “quètxup” casolà que heu preparat, ja fred.

Per a l’amanida

  1. Poseu a bullir en una olla abundant aigua, amb una fulla de llorer i uns quants grans de pebre sencers, per aromatitzar.
  2. Afegiu les gambes. Quan reprengui el bull, compteu uns 30 segons i retireu-les de l’aigua, deixeu-les refredar i  peleu-les.
  3. Reserveu 3 gambes per persona (per guarnir) i talleu la resta a bocins.
  4. Netegeu l’enciam. Reserveu unes fulles senceres per persona i picoleu-ne la resta.
  5. Peleu la pinya, traieu-li el cor i feu-la a dauets.
  6. Trenqueu el coco (vegeu els trucs!) pel mig, i reserveu-ne l’aigua per a altres elaboracions. Retireu-ne la carn,  i ratlleu-la o picoleu-la ben fina. Reserveu-ne una part per guarnir.
  7. En un bol gran, afegiu l’alvocat, pelat i fet a bocins, l’enciam i les gambes picades, el blat de moro, la pinya a dauets i els “palets de cranc” (opcional). Afegiu salsa rosa, al gust i remeneu-ho tot (reservant-ne una part). Corregiu de sal i pebre.
  8. En un bol, copa de còctel de gambes o qualsevol recipient atractiu, ompliu el fons amb les fulles d’enciam.
  9. Afegiu la mescla a sobre
  10. Guarniu-ho amb el coco ratllat, les tres gambes, i una cullerada de salsa rosa.
  11. Serviu-ho ben fred, acompanyat de la salsa rosa sobrant en una salsera.

Comentaris i trucs:

  • Per trencar el coco: amb un martell a una mà i el coco a l’altre, doneu cops secs al coco pel centre, donant-li tota la volta (per entendre’ns, resseguint-ne l’equador). Un cop li hagueu fet un parell de tombs, acabarà esberlant-se sol. Tingueu la precaució de tenir un bol per recollir l’aigua. Per treure la carn, feu uns talls a la carn, arrribant fins a la closca, i després feu palanca entre la carn i la closca amb un ganivet o una cullereta.
  • Si no us voleu complicar, podeu preparar una salsa rosa ràpida amb quètxup. Feu-la amb unes 2-3 cullerades de quètxup de qualitat, 150g de maionesa, unes gotes de salsa Perrins, 2-3 cullerades de suc de taronja, un raig de whisky, 1 cullerada de mostassa i sal.
  • Una forma més “espectacular” de servir-lo és fer servir la pinya oberta pel mig  i buidada com un bol.
  • La recepta del còctel de gambes és força variable, i la podeu adaptar al vostre gust amb els ingredients que més us agradin.

Referències:

  1. Viquipèdia: Cóctel de gambes. Vegeu també l’entrada en anglès, més complerta.
  2. Viquipèdia: Salsa còctel. . També hi ha una versió ampliada en anglès.
  3. La cuina de sempre (blog): Còctel de gambes.
Còctel de gambes

Còctels clàssics que cal tastar: el Negroni

Deja un comentario

Avui fem un altre dels còctels clàssics que cal conèixer: el Negroni. Un còctel ideal per l’hora del vermut, amb ginebra, campari… i això, vermut. Amarg, dolcenc, floral i alcohòlic, és sublim si es prepara amb les proporcions i dilució correctes.

Aneu amb compte, que aquest va carregat i entra massa bé!!

Ingredients:

  • 30 ml (1 oz) vermut negre dolç
  • 30 ml (1 oz) ginebra
  • 30 ml (1 oz) campari (* vegeu comentaris)
  • Gel

Per guarnir: una pela de llimona o de taronja

Servei preferit: Un got tipus old fashioned amb gel

Tipus d’elaboració: remenat

Preparació:

  1. Poseu el got a refredar, o afegiu-hi el gel abans de posar-vos a preparar el còctel i remeneu-lo uns segons fins que el got es refredi (escorreu l’aigua que es fongui abans d’afegir-hi el licor).
  2. En un vas remenador, o un pot gros de broc ample, afegiu gel en abundància.
  3. Afegiu-hi tots els ingredients.
  4. Remeneu, fent que el gel giri sobre sí mateix sense que repiqui.
  5. Tasteu-lo per ajustar el grau de dilució.
  6. Escorreu el licor en el got
  7. Prepareu una pela ampla i generosa de llimona i torceu-la sobre la beguda per a que els olis essencials hi vagin a sobre. Feu-la servir per guarnir.

Comentaris i trucs:

  • El Campari és un licor vermell, molt amarg, i força sec que recorda als refrescs tipus bíters (bitter kas, cinzano…). És molt concentrat, no és pas un licor per prendre sol, sinó en còctels o amb sifó. És un d’aquells sabors que entusiasmen a uns i no agraden gens a altres.
  • El Campari tendeix a predominar molt, pel que cal trobar el balanç i la dilució correctes. Recomano que feu servir un vermut negre dolç que pesi en la part dolça (nosaltres fem servir Yzaguirre Gran Reserva) per contrapesar l’amargor. També és important que els licors estiguin a temperatura ambient, i que remeneu força estona en el got remenador, per a que agafi força dilució amb l’aigua que deixa anar el gel. Tasteu-lo abans de servir-lo.
  • Si és el primer cop que el tasteu, o si trobeu que encara predomina massa l’amarg, recomanem reduir el Campari a la meitat i substituir-lo per vermut (proporció 1,5:1:0,5 vermut:gin:Campari).
  • Tant el vermut com el Campari tenen molt caràcter; feu servir una ginebra tipus london dry, en que predomini el ginebró, per a que no quedi massa amagada pels altres dos licors.
  • La guarnició tradicional és una pela (o mitja rodanxa) de taronja, però a nosaltres ens ha agradat molt amb el punt refrescant de la llimona.

Referències:

  1. REAGAN, G.: The Joy of Mixology- Clarkson Potter, 2003 – 386 pàgines.
  2. Viquipèdia: Negroni.
  3. Distinguished Spirits: Negroni.
  4. Home Bar Basics: Negroni.
  5. Viquipèdia: Campari.

Còctels clàssics que cal tastar: el Manhattan

Deja un comentario

Si hi ha un còctel clàssic imprescindible, aquest és el Manhattan. Tot un clàssic del s. XIX; si no ho heu fet encara, l’heu de provar. Aquest còctel és ben senzill de preparar, amb whisky o bourbon, vermut, i angostura. Ah, i una cirereta al maraschino 😉 .

Ingredients:

  • 30 ml (2 oz) whisky (rye, bourbon o canadian, al vostre gust)
  • 15 ml (1 oz) vermut dolç (negre)
  • 2 esquitxos d’angostura (o més)

Per guarnir: una cirereta al maraschino (si no en teniu vegeu els comentaris)

Servei preferit: Copa tipus martini

Tipus d’elaboració: remenat.

Preparació:

  1. En un vas remenador, o qualsevol recipient de broc ample, afegiu tots els ingredients.
  2. Ompliu amb gel, fins que sobresurti més d’un terç per sobre del líquid
  3. Remeneu amb una cullera llarga, fent rodar tot el gel sobre sí mateix, fins que quedi ben fred.
  4. Tasteu-lo i ajusteu l’angostura o les proporcions si cal.
  5. Escorreu-ho a la copa (sense gel).
  6. Afegiu una cirereta al maraschino, i si us hi agrada, una cullereta de l’almívar.
  7. Salut!

Comentaris i trucs:

  • Com en el cas del Dry Martini, és molt important que els licors estiguin a temperatura ambient i refredar-los amb el gel. L’aigua que deixa anar aquest és molt important per al balanç final.
  • La diferència a nivell de sabor entre remenar o sacsejar és molt subtil; la principal raó per a que prepareu aquest còctel remenant, és perquè us quedarà més transparent i visualment atractiu.
  • L’angostura (o un altre amarg com Peychaud’s o bitters de taronja) és imprescindible. Recomano la compra: una ampolleta us costarà poc més de 10€ i se’n fa servir tant poc que us durarà tota la vida (a menys que poseu un bar, tingueu moooolts amics, o que us torneu uns hooligans dels còctels, és clar! – ). La meva ampolleta té més de dos anys i encara és plena.
  • És un còctel ben senzill, però per la seva senzillesa, és fàcil que no surti bé. M’explico: diferents marques de vermut i/o whisky canviaran moltíssim el resultat, per no dir que convertiran el còctel en una beguda totalment diferent. Cal trobar les marques que us agradin, i ajustar les quantitats. Per exemple, Gary Reagan al seu llibre (1) recomana Maker’s Mark o Wild Turkey 101 si es fa anar Bourbon, però afegint 10 ml de vermut si feu anar el primer i 20 ml si es fa anar el segon. El meu consell: feu servir marques de qualitat (no necessàriament cares; p. ex, Canadian Club o Famous Grouse per al wisky).
  • A nosaltres ens agrada amb Canadian Club per al whisky i meitat i meitat d’un excel·lent vermut a granel (que comprem a -> La Bodega de Les Borges Blanques) i de Yzaguirre gran reserva. Va a gustos, a nosaltres ens va costar alguns intents trobar una combinació de licors de preu assequible que ens fes el pes.
  • La cirereta és imprescindible, però si no en teniu, podeu provar amb un twist de taronja. Prepareu un tall ample de pela de taronja, sense la part blanca, retorçat per sobre de la copa per a que hi alliberi els olis abans de posar-l’hi a dins. La taronja i el vermut s’estimen molt.
  • Amb les cireres de Maraschino fetes a casa, aquest còctel entra en una nova dimensió. Trobareu la nostra recepta de cireres al Maraschino en aquest -> link. En tot cas, no les confoneu amb les cireres confitades de pastisseria, res a veure! Es poden comprar per internet, en licoreries, o en botigues especialitzades. Si no en trobeu, feu una ullada al web de Luxardo.
  • El Manhattan (creat pels volts de finals de s.XIX) és un còctel tant clàssic i imprescindible, que es considera que dona a lloc a tota una família de cocktails. El dublinner, que vam publicar quan començàvem amb el blog, n’és un exemple.
  • Trobareu receptes que fan referència a com preparar un «perfect manhattan». No us confongueu: és una variant del manhattan lleugerament diferent. En cocteleria, «perfect» es refereix a còctels on el vermut és meitat vermut dolç (negre) i meitat vermut sec (blanc). Així, trobareu perfect manhattans, perfect rob roys, perfect martinis….

Receptes relacionades:

  1. Joc de Forns: cireres al maraschino
  2. Joc de Forns: dry martini
  3. Joc de Forns: dublinner

Referències:

  1. GARY REGAN, 2003: The Joy of Mixology. Clarckson Potter Publishers, 1a. ed.
  2. Manhattan: Wikipedia (anglès).

Manhattan: Tot un clàssic del s. XIX

El recordatori no hauria de caldre: Consumiu amb seny, per vosaltres i per als qui us envolta.

Còctels de temporada: el Gamberi, un còctel amb aranja i menta

Deja un comentario

Si us agrada l’aranja (i fins i tot si no), aquest és un còctel per a vosaltres: El Gamberi. Un còctel molt refrescant, afruitat, i que podeu preparar en una versió baixa en alcohol. Si enxampeu alguna aranja aprofiteu per tastar-lo!

Ingredients:

Versió alcohòlica:

  • 45ml (1,5 oz) de rom (blanc o envellit, al gust)
  • 7-8ml (0,25 oz) de Campari
  • 45ml (1,5 oz) de suc d’aranja rosa
  • 20-25ml (0,75 oz) de xarop simple (sucre i aigua a parts iguals); o bé, 0,5 oz (15ml) de sucre
  • 6-8 fulles de menta
  • gel

Versió baixa en alcohol: (1,5-2°, sense tenir en compte el gel picat)

  • 15ml (0,5 oz) de Campari
  • 75ml (3 oz) de suc d’aranja rosa
  • 45 ml (1,5 oz) de xarop simple** (sucre i aigua a parts iguals); o bé, 1 oz (30ml) de sucre
  • 6-8 fulles de menta
  • gel picat o glaçons (haureu de picar-los, però queda millor!)

**Amb aquesta proporció us quedarà un xic dolç.

Per guarnir: un parell de brots de menta

Servei preferit: Un got tiki, o qualsevol got bonic

Tipus d’elaboració: aixafat (muddle), remenat, doble escorregut, servit en gel pilé.

Preparació:

  1. En el fons d’un vas remenador (o un envàs de broc ben ample), poseu-hi les fulles de menta i el xarop.
  2. Aixafeu la menta suaument, per alliberar-ne els aromes en el xarop, però sense trencar la fulla.
  3. Deixeu reposar la menta en el xarop un o dos minuts. Mentrestant, podeu picar el gel.
  4. Afegiu la resta d’ingredients.
  5. Ompliu el got remenador amb glaçons. Remeneu amb una cullera llarga uns 20 segons, fent que tot el gel giri sobre sí mateix, fins quedi ben fred.
  6. Fregueu molt suaument els brots de menta reservats per guarnir en les parets interiors del got (sense espatllar-los).
  7. Coleu el còctel dins el got amb un colador de malla fina.
  8. Ompliu el got amb el gel picat
  9. Remeneu una mica fins que ls parets del got comencen a glaçar-se. Ompliu una mica més de gel picat si convé.
  10. Guarniu amb els brots de menta.

Comentaris i trucs:

  • La recepta original (1) prepara el còctel amb xarop de menta. Aquest es prepara infusionant unes fulles de menta en aigua i sucre a parts iguals i deixant-ho refredar. Personalment, hi ha casos en que prefereixo el sabor del producte fresc. El cas de la menta i de la alfàbrega són casos extrems, on el xarop deixa de tenir sabor a menta i esdevé un sabor a infusió d’herbes (que en alguns casos pot ser interessant, però ja no té res a veure amb el sabor original).
  • Per respectar la idea de no aixafar la menta, he triat remenar el còctel en comptes de sacsejar-lo. Jo buscava el color rosa, però podeu masegar la menta directament al got i fer-lo com un mojito, deixant les fulles a dins, si ho preferiu. Un truc: si un cop ja hi teniu el gel, «pesqueu» les fulles del fons amb la cullera, alçant-les i col·locant-les ben esteses contra la paret del got, que es vegin bé des de fora. Cal una mica de paciència i traça, però us quedarà realment bonic.
  • La recepta original fa servir rom jamaicà envellit .
  • Recomano molt que us piqueu el gel vosaltres mateixos. Emboliqueu dos grapats de glaçons en un drap de cuina de fil ben net, a mode de bossa, i piqueu-lo amb un martell o la mà de morter. El gel queda irregular, molt més bonic i aguanta encara més gràcies als trossos grossos que queden.
  • La recepta baixa en alcohol té uns 1,8%ABV, tenint en compte el gel que es desfà al vas remenador (però no el gel picat). La vaig improvisar en una trobada amb amics, i el resultat és molt interessant; manté el «punch» del Campari, sense tot el grau alcohòlic del rom (tot i que li manquen les notes de fusta del rom envellit). Haurem d’explorar més la opció de fer còctels baixos en alcohol, la cosa promet.

Referències:

  1. Liquor.com : The Gamberi Cocktail: Smith and Cross rum, Campari, mint syrup and grapefruit.

El recordatori no hauria de caldre: beveu amb responsabilitat, per vosaltres, i per als que us envolten.

Remenat o sacsejat? Còctels clàssics que cal tastar: El Dry Martini

Deja un comentario

Si ens fan pensar en un còctel, a gairebé tothom ens ve al cap la mateixa frase:

«A dry martini. Shaken, not stirred.» – James Bond.

Sembla ser que en James Bond – l’original, el dels llibres – era tant promiscu amb això dels còctels com amb les dones. En canvi, a les pel·lícules la frase va fer furor i es va tornar en tota una icona. Sempre demanava el mateix.

Però realment hi ha diferència entre remenat o sacsejar un còctel? Prepareu-vos aquest dry Martini i seguiu llegint. O millor, acompanyeu-lo amb una novela de n’Ian Fleming. Com preferiu!

Avís per a navegants: Aquest és un còctel excel·lent, però fort, sec, carregat de ginebra, que no entusiasmarà a tothom. Però no m’ho negareu: us pica la curiositat per tastar-lo, oi? 😉

Ingredients:

  • 60 ml (2 oz.) de ginebra (vodka, si voleu el còctel del James Bond)
  • 15 ml (1/2 oz) de vermut blanc sec -no confondre amb el vermut blanc dolç, molt més habitual ! .
  • 1 esquitx d’amargs de taronja (opcional).
  • Gel (glaçons)

Per guarnir: Una tira de pell de llimona (sense la part blanca) i/o una o dues olives.

Got preferit: Copa de xampany oberta o copa tipus martini. Millor si és freda.

Elaboració:

  1. En un got remenador ( o gerra, o un envàs de broc ample) poseu tots els ingredients. Important: a temperatura ambient, no freds.
  2. Ompliu el recipient amb gel fins que en sobresurti molt per sobre del líquid (el doble és l’ideal).
  3. Remeneu. (Sí, en Bond el demanava sacsejat en coctelera).
  4. Un cop el liquid està ben fred, escorreu el liquid en la copa, millor si prèviament refredada.
  5. Torceu la pell de la llimona sobre la beguda per alliberar els olis de la part groga sobre la beguda i feu-la servir per guarnir. O poseu-hi una broqueta d’olives, com preferiu.

Trucs, consells i variacions:

Aquest còctel és el Dry Martini genuí. De fet, un «Martini» es qualsevol còctel aromatitzat amb vermut sec. És un còctel molt subtil, amb pocs ingredients, però per al que trobareu moltes variacions en la recepta (proporció, marques, guarnició…) que canviaran notablement el resultat final.

Assegureu-vos de servir-lo ben fred, però és molt important que els licors estiguin a temperatura ambient quan el prepareu. El gel, en desfer-se deixa anar una proporció d’aigua, que és clau el el balanç final del còctel.

Hi ha moltes variants sobre les proporcions de ginebra i vodka. Sembla ser que la recepta habitual a principis de segle XX demanava una proporció 2:1 de ginebra:vermut. Actualment es preparen amb proporcions que van del 3:1 al 5:1 (1), o més (2). Fins i tot us poden posar el vermut  amb un esprai per sobre la ginebra. Aquesta recepta es troba en un terme mig, 4:1.

No n’hem provat gaires, de Dry Martini, però pera ara aquesta recepta és la que ens ha agradat més. Aquesta recepta porta amargs de taronja (no confondre amb amargs de angostura) (1) , fet no massa habitual si cerqueu per la xarxa. Originalment sí que es posaven amargs als dry Martini, fins l’època de la llei seca, temps en que no se’n trobaven per la prohibició de l’alcohol (6). Actualment molts coctelers en posen, siguin de taronja  o algun altre component, com el bitxo (2).

El guarniment més popular és l’oliva, però en aquesta recepta, com que duu amargs de taronja, ens hi agrada més el punt cítric de la pell de llimona. Deixarem la oliveta per al Dirty martini, que és idèntic, però porta una cullereta de suc de olives en comptes dels amargs de taronja. I si hi poseu una ceba encurtida, aleshores és un Gibson. Si el feu amb Vodka en comptes de ginebra, aleshores és un Kangaroo cocktail. I si al Kangaroo el feu sacsejat, no remenat, – com li agrada a en James Bond- aleshores és un Bradford.

Sacsejat o remenat ?

Hi ha molt debat sobre quan un còctel s’ha de preparar remenat o sacsejat en coctelera. En realitat, les diferencies finals en la beguda són mínimes. Al sacsejar en coctelera, la beguda s’aireja molt més i els resquills de gel que s’alliberen provoquen més dilució en menys temps. Però la diferència final és molt subtil al paladar, i en tot cas, el volum d’alcohol subministrat serà idèntic. La raó principal per a remenar i no sacsejar un còctel és estètic: el còctel remenat queda perfectament transparent, mentre que el sacsejat agafa terbolesa per l’aire. La terbolesa desapareix al passar uns minuts, però la beguda al servir-la és molt més atractiva si es prepara remenat. I l’aspecte d’un còctel és important.

Així doncs, en termes generals, en cocteleria es remenen els còctels sense components tèrbols, com el Dry martini, el Manhattan o el Negroni. El sacsejat en coctelera és més eficaç per a homogeneïtzar i refredar la beguda, i es sacsegen els que porten components tèrbols com el suc de llimona, clara d’ou, etc. Hi ha excepcions, sobretot quan es busca expressament l’airejat del licor, o provocar una fina bromera.

S’ha discutit molt també sobre els Martinis d’en James Bond: Que si demanava un còctel transparent per veure si l’hi posaven algun verí, que si era per beure menys alcohol del que semblava, que si la seva salut era millor perquè el Dry Martini sacsejat conté més antioxidants (abans el matarà l’alcohol, us ho asseguro), etc. L’únic que em convenç és que segons diuen, n’Ian Fleming -l’escriptor de Jamens Bond- era molt bebedor de ginebra, i li agradaven més així, sacsejats. Si preparem un Dry Martini amb presses, no incorporarà tota l’aigua que necessita del gel, i aleshores no sortirà com cal. Al sacsejar-lo, la dilució és mot més ràpida, i és més segur que no l’espatllaran (però no farà tanta patxoca).

Salut!

Referències:

  1. Distinguished spirits: Dry Martini – How to Make the Classic James Bond Martini with Gin (Cocktails & Pussy Galore) – recepta original que us recomanem.
  2. TVE – Masterchef: Javier de las muelas prepara un Dry Martini.
  3. GARY REGAN, 2003: «The Joy of Mixology». Ed. Clarkson Potter/Publishers, 1a ed.
  4. Wikipedia: Martini (Dry martini) (anglès).
  5. Wikipedia: Shaken, not stirred (anglès).
  6. Seriouseats: Comparativa d’amargs de taronja (anglès).
Dry Martini

El recordatori no hauria de caldre: Beveu amb responsabilitat. Per vosaltres i per als que us envolten.