Aquest blog de cuina va néixer el 9 de març de 2017 com una eina per a anar documentant poc a poc les receptes de la mare, alhora que anàvem aprenent a cuinar.
Tipus d’elaboració: aixafat (muddle), sacsejat, doble escorregut, servit en gel picat.
Preparació:
En el fons de la coctelera, aixafeu el raïm amb una mà de morter fins que deixi anar tot el suc.
Afegiu el suc de mitja llimona i el sucre. Remeneu fins que el sucre es desfaci
Afegiu el vodka
Ompliu la coctelera fins a tres quarts amb glaçons. Tanqueu i sacsegeu vigorosament.
Ompliu la copa amb gel picat
Coleu el còctel amb un colador de malla fina sobre el gel picat.
Guarniu amb una bola de neu flonja i dos grans de raïm en una broqueta nadalenca
Comentaris i trucs:
Hem fet servir vodka perquè el sabor del raïm és molt delicat i qualsevol altre licor n’hauria matat el sabor. També hem posat un xic menys del compte (normalment en un sour posaríem 60ml) per a que no s’hi noti l’alcohol; és dels que agradarà a tots els públics.
Ajusteu el sucre al vostre gust.
Recomanem molt picar el gel a mà, la textura us quedarà molt diferent.
És una bona opció com a còctel de cap d’any, hi hagi neu o no! Si no ha nevat, ompliu la copa a caramull amb més gel picat abans de posar la broqueta de raïm.
Referències:
No en tenim! Aquesta vegada, amb l’emoció de la nevada d’avui, hem improvisat el còctel …
Celebrant l’estrena de l’últim capítol de la saga de Star Wars, us portem el còctel Planet Hoth Toddy, una recepta inspirada en el planeta gèlid de l’entrega de l’Imperi Contraataca.
És una variant d’un Daiquiri, un sour de rom envellit amb Maraschino, una bromera espectacular que recorda la neu i guarnit amb nou moscada que li dona un toc sorprenentment bo.
Que la Força sigui amb vosaltres!
Ingredients:
60ml (2 oz) rom envellit
25ml ( ¾ oz) suc de llima
15ml ( ½ oz) xarop
7,5ml ( ¼ oz) licor de Maraschino
1 clara d’ou (veure comentaris)
gel
Per guarnir: nou moscada
Servei preferit: copa de còctel
Tipus d’elaboració: sacsejat i doble escorregut
Preparació:
Afegiu tots el ingredients a una coctelera.
Sacsegeu molta estona fins que la coctelera quedi ben glaçada.
Escorreu directament a la copa amb el colador de molles (colador Hawthorne) i l’ajut d’un colador fi.
Guarniu ratllant nou moscada per sobre.
Comentaris i trucs:
El nom d’aquest còctel és un joc de paraules entre el nom del planeta nevat de Star Wars, el planeta Hoth, i el nom d’un clàssic dels còctels, el Hot Toddy. Aquest segon no té res a veure, com el nom indica, és un còctel que es serveix calent!!
La clara d’ou pot tirar una mica enrere si no l’heu tastat abans en un còctel, però el resultat us sorprendrà, no queda gens bavós sinó una sensació sedosa en boca i no dona gens de gust. La primera vegada us recomanem fer servir mitja clara.
Per aconseguir més bromera podeu fer un sacsejat “en sec”, sense gel, obrir la coctelera, afegir el gel i tornar a sacsejar.
Avui us presentem el white russian, un estil de còctel ben diferent . Un exquisit clàssic de clàssics, amb vodka, licor de cafè i nata. Si us agrada el cafè, aquest l’heu de provar!
Us explicarem dues maneres de servir-lo: la forma clàssica, amb gel, i una altra una mica més elaborada, en copeta, que és com més ens agrada.
Ingredients:
60 ml (2 oz) vodka
30 ml (1 oz) licor de cafè
30 ml (1 oz) de crema de llet
gel
Per guarnir: uns grans de cafè i/ o una mica de nou moscada ratllada
Servei preferit: Got tipus old fashioned ( si el feu amb gel) o bé en copeta
Tipus d’elaboració: remenat o sacsejat, segons com el presenteu.
Preparació:
Versió ràpida on the rocks:
Ompliu una coctelera amb gel i tots els ingredients.
Sacsegeu-ho vigorosament.
Escorreu-ho en un got amb gel nou.
Guarniu al gust.
Versió en copeta:
En un recipient adient , bateu la nata amb unes varetes fins que tingui textura de xantillí (a mig camí de ser nata muntada)
A banda, ompliu un vas remenador (o el got d’una coctelera) amb gel, fins ¾ parts o més.
Afegiu-hi el vodka i el licor de cafè. Remeneu-ho fins que el gel comenci a desfer-se i estigui ben fred.
Serviu el licor en una copeta, deixant mig centímetre per a la nata.
Afegiu la nata a mig muntar per sobre, amb cura, de forma que suri formant una capa.
Guarniu-ho amb uns grans de cafè i ratlleu-hi nou moscada per sobre.
Comentaris i trucs:
La forma clàssica de servir-lo és en gel. Es pot servir sacsejant tots els ingredients, o bé afegint la crema de nata sense muntar per sobre amb cura, deixant que faci una capa ( no costa pas gaire, la crema de llet tendeix a surar). Si ho feu així, veureu que la crema de llet fa unes aigües força boniques per sobre el licor de cafè.
A nosaltres ens agrada més la versió en copeta, per elegant, i perquè la textura de la nata a mig muntar és molt agradable en boca. Això permet també guarnir-ho còmodament amb uns grans de cafè de manera que s’aguantin sobre la nata.
La nou moscada és totalment opcional. Generalment no se n’hi posa, però li dóna un toc aromàtic molt interessant.
Referències:
REGAN, GARY: The Joy of Mixology: The Consummate Guide to the Bartender’s Craft. Ed. Clarkson Potter, 300pp.
I perquè no un còctel de figues? El temps de figues és massa, massa curt, i s’ha d’aprofitar tant com es pugui!! Aquest còctel que hem trobat per Instagram, és una versió amb figues de tot un clàssic, el Bees knees (un whisky sour fet amb mel en comptes de sucre). El resultat és un còctel de tardor extraordinari i sorprenent, amb molt de cos, poc àcid i molt equilibrat.
Ingredients:
2 figues
Una cullerada generosa (¼ oz) de mel
El suc de mitja llimona (uns 22,5 ml, 3/4 oz)
60 ml (2 oz) bourbon o whisky
La clara d’un ou (opcional, però que no us faci enrere, vegeu comentaris!)
2 esquitxos (2 dash) d’amargs (hem fet servir Peychaud’s).
gel
Per guarnir: mitja figa
Servei preferit: Copeta de cava oberta
Tipus d’elaboració: aixafat (muddle), sacsejat en sec, sacsejat en gel, doble colat.
Preparació:
Peleu les figues i poseu-les dins la coctelera.
Afegiu-hi la mel i el suc de la llimona
Aixafeu-les fins que quedi com un batut
Afegiu la resta d’ingredients, excepte el gel.
Tanqueu i sacsegeu molt enèrgicament la coctelera (si no afegiu clara d’ou no cal fer aquest pas, vegeu comentaris)
Obriu-la, afegiu el gel, tanqueu-la i sacsegeu fins que quedi ben fred.
Serviu en una copeta, millor si és freda, colant el gel amb un colador de malla fina, i guarniu amb una broqueta feta amb mitja figa.
Comentaris i trucs:
Que no us faci mania el fet de posar clara d’ou a un còctel!. Encara no havíem fet còctels amb clara d’ou, però és un ingredient molt habitual, i el resultat no té ABSOLUTAMENT RES a veure amb la textura “llefiscosa” de la clara. La clara, emulsionada amb la resta de líquids i l’àcid de la fruita, resulta en un cóctel amb més cos, i un tacte sedós, vellutat, en boca, que el fa molt plaent. Us recomano molt que ho tasteu, però si sou reticents, és totalment opcional.
Si afegiu clara d’ou, millor fer primer un sacsejat sense el gel. Aquesta tècnica es coneix com a sacsejat sec o dry shake, i es fa per emulsionar millor la clara d’ou i aconseguir una bonica i agradable capa de bromera. Després, es repeteix el sacsejat amb gel, com de costum.
El colat també és important per a eliminar el granet de la figa al beure el còctel. Normalment faig un “doble colat” sempre que hi ha llimona o cap ingredient que deixi anar miques de pellofa o sòlids. Se’n diu doble colat perquè es sol posar un colador de molla (colador hawthorne) al broc de la coctelera, que ens reté bona part dels sòlids, i el colador de malla sobre la copa, que colarà la resta.
La recepta original és amb Rye whisky. Nosaltres l’hem feta amb bourbon, i ha funcionat la mar de bé!
El wayfarer és un còctel estil «tiki» molt senzill de preparar, amb rom, llima, brandy i xarop d’agave. Ull, que va carregat i passa molt ràpid!!!
Ingredients:
25 ml xarop d’agave
30ml suc llima
25 ml apple brandy (podeu substituir per brandy o armagnac)
50 ml rom blanc
5-6 esquitxos d’angostura
Gel picat
Per guarnir: menta fresca
Servei preferit: Un got llarg o un got tipus “tiki”
Tipus d’elaboració: remenat en el got (swizzle)
Preparació:
En un got llarg, afegiu el xarop i el suc de llima. Remeneu fins a que el xarop es desfaci.
Afegiu el brandy i el rom.
Ompliu el got amb gel acabat de picar.
Remeneu el got amb una cullereta llarga, fins que quedi homogeni i comenci a glaçar-se l’exterior (una part del gel es desfarà).
Afegiu l’angostura per sobre, sense remenar, de forma que quedarà una capa acolorida.
Acabeu d’omplir el got amb gel picat, que sobresurti.
Guarniu amb un brot de menta fresca.
Comentaris i trucs:
Aquesta és una de les moltes versions de “rum swizzle”, en aquest cas amb brandy de poma i xarop d’agave.
Un swizzle és un tipus de preparació de còctel, sempre tipus sour (amb una base de suc de cítric i un ingredient dolç) i amb gel picat. Es serveix en un got llarg o tipus collins, i es remena amb un bastonet (swizzle stick) o una cullereta llarga fins que queda ben barrejat amb el gel. Si el got és de vidre, aquest es glaçarà per fora (com en aquesta recepta del mint julep), donant-li un toc encara més exòtic!
El còctel de gambes és un plat que es va fer molt popular als anys seixanta i setanta. En trobareu mil receptes a tot arreu, però hem pensat que valia molt la pena publicar la que fem a casa, especialment per la salsa, un xic més elaborada però amb un sabor extraordinari. El coco natural ratllat, personalment, també és un imprescindible, que no sol aparèixer a altres receptes. A casa, la solíem fer com a entrant per cap d’any.
Temps de preparació: 1 1/2 h
Dificultat: baixa -mitja
Ingredients:
Per a l’amanida:
1 kg de gambes, gambots o gamba llagostinera
Surimi o “palets de cranc” (opcional, per allargar les gambes)
1 enciam, al gust (recomanem trocadero)
1 llauna petita de blat de moro
1 pinya
1/2 coco
1 alvocat
Per a la salsa rosa
½ taronja
2 ous
100cc d’oli d’oliva, suau
1 kg de tomàquet madur
100g de sucre morè
1 copa de whisky
Preparació:
Per a la salsa rosa (vegeu comentaris per una versió ràpida)
Ratlleu el tomàquet
Sofregiu-lo en oli d’oliva.
Quan comenci a reduir, afegiu el sucre. Remeneu.
Quan el sucre comenci a caramel·litzar (el tomàquet comença a enfosquir) afegiu el whisky. Remeneu i coeu fins que s’evapori tot l’alcohol.
Passeu el sofregit de tomàquet per un xinès.
Corregiu –ho de sal i reserveu aquest “quètxup” casolà, deixant que es refredi.
Prepareu una maionesa amb un ou sencer i un rovell d’ou i uns 100 cc d’oli.
Afegiu el suc de mitja taronja. Remeneu-ho.
Afegiu el “quètxup” casolà que heu preparat, ja fred.
Per a l’amanida
Poseu a bullir en una olla abundant aigua, amb una fulla de llorer i uns quants grans de pebre sencers, per aromatitzar.
Afegiu les gambes. Quan reprengui el bull, compteu uns 30 segons i retireu-les de l’aigua, deixeu-les refredar i peleu-les.
Reserveu 3 gambes per persona (per guarnir) i talleu la resta a bocins.
Netegeu l’enciam. Reserveu unes fulles senceres per persona i picoleu-ne la resta.
Peleu la pinya, traieu-li el cor i feu-la a dauets.
Trenqueu el coco (vegeu els trucs!) pel mig, i reserveu-ne l’aigua per a altres elaboracions. Retireu-ne la carn, i ratlleu-la o picoleu-la ben fina. Reserveu-ne una part per guarnir.
En un bol gran, afegiu l’alvocat, pelat i fet a bocins, l’enciam i les gambes picades, el blat de moro, la pinya a dauets i els “palets de cranc” (opcional). Afegiu salsa rosa, al gust i remeneu-ho tot (reservant-ne una part). Corregiu de sal i pebre.
En un bol, copa de còctel de gambes o qualsevol recipient atractiu, ompliu el fons amb les fulles d’enciam.
Afegiu la mescla a sobre
Guarniu-ho amb el coco ratllat, les tres gambes, i una cullerada de salsa rosa.
Serviu-ho ben fred, acompanyat de la salsa rosa sobrant en una salsera.
Comentaris i trucs:
Per trencar el coco: amb un martell a una mà i el coco a l’altre, doneu cops secs al coco pel centre, donant-li tota la volta (per entendre’ns, resseguint-ne l’equador). Un cop li hagueu fet un parell de tombs, acabarà esberlant-se sol. Tingueu la precaució de tenir un bol per recollir l’aigua. Per treure la carn, feu uns talls a la carn, arrribant fins a la closca, i després feu palanca entre la carn i la closca amb un ganivet o una cullereta.
Si no us voleu complicar, podeu preparar una salsa rosa ràpida amb quètxup. Feu-la amb unes 2-3 cullerades de quètxup de qualitat, 150g de maionesa, unes gotes de salsa Perrins, 2-3 cullerades de suc de taronja, un raig de whisky, 1 cullerada de mostassa i sal.
Una forma més “espectacular” de servir-lo és fer servir la pinya oberta pel mig i buidada com un bol.
La recepta del còctel de gambes és força variable, i la podeu adaptar al vostre gust amb els ingredients que més us agradin.
Referències:
Viquipèdia: Cóctel de gambes. Vegeu també l’entrada en anglès, més complerta.
Avui fem un altre dels còctels clàssics que cal conèixer: el Negroni. Un còctel ideal per l’hora del vermut, amb ginebra, campari… i això, vermut. Amarg, dolcenc, floral i alcohòlic, és sublim si es prepara amb les proporcions i dilució correctes.
Aneu amb compte, que aquest va carregat i entra massa bé!!
Ingredients:
30 ml (1 oz) vermut negre dolç
30 ml (1 oz) ginebra
30 ml (1 oz) campari (* vegeu comentaris)
Gel
Per guarnir: una pela de llimona o de taronja
Servei preferit: Un got tipus old fashioned amb gel
Tipus d’elaboració: remenat
Preparació:
Poseu el got a refredar, o afegiu-hi el gel abans de posar-vos a preparar el còctel i remeneu-lo uns segons fins que el got es refredi (escorreu l’aigua que es fongui abans d’afegir-hi el licor).
En un vas remenador, o un pot gros de broc ample, afegiu gel en abundància.
Afegiu-hi tots els ingredients.
Remeneu, fent que el gel giri sobre sí mateix sense que repiqui.
Tasteu-lo per ajustar el grau de dilució.
Escorreu el licor en el got
Prepareu una pela ampla i generosa de llimona i torceu-la sobre la beguda per a que els olis essencials hi vagin a sobre. Feu-la servir per guarnir.
Comentaris i trucs:
El Campari és un licor vermell, molt amarg, i força sec que recorda als refrescs tipus bíters (bitter kas, cinzano…). És molt concentrat, no és pas un licor per prendre sol, sinó en còctels o amb sifó. És un d’aquells sabors que entusiasmen a uns i no agraden gens a altres.
El Campari tendeix a predominar molt, pel que cal trobar el balanç i la dilució correctes. Recomano que feu servir un vermut negre dolç que pesi en la part dolça (nosaltres fem servir Yzaguirre Gran Reserva) per contrapesar l’amargor. També és important que els licors estiguin a temperatura ambient, i que remeneu força estona en el got remenador, per a que agafi força dilució amb l’aigua que deixa anar el gel. Tasteu-lo abans de servir-lo.
Si és el primer cop que el tasteu, o si trobeu que encara predomina massa l’amarg, recomanem reduir el Campari a la meitat i substituir-lo per vermut (proporció 1,5:1:0,5 vermut:gin:Campari).
Tant el vermut com el Campari tenen molt caràcter; feu servir una ginebra tipus london dry, en que predomini el ginebró, per a que no quedi massa amagada pels altres dos licors.
La guarnició tradicional és una pela (o mitja rodanxa) de taronja, però a nosaltres ens ha agradat molt amb el punt refrescant de la llimona.
Si hi ha un còctel clàssic imprescindible, aquest és el Manhattan. Tot un clàssic del s. XIX; si no ho heu fet encara, l’heu de provar. Aquest còctel és ben senzill de preparar, amb whisky o bourbon, vermut, i angostura. Ah, i una cirereta al maraschino 😉 .
Ingredients:
30 ml (2 oz) whisky (rye, bourbon o canadian, al vostre gust)
15 ml (1 oz) vermut dolç (negre)
2 esquitxos d’angostura (o més)
Per guarnir: una cirereta al maraschino (si no en teniu vegeu els comentaris)
Servei preferit: Copa tipus martini
Tipus d’elaboració: remenat.
Preparació:
En un vas remenador, o qualsevol recipient de broc ample, afegiu tots els ingredients.
Ompliu amb gel, fins que sobresurti més d’un terç per sobre del líquid
Remeneu amb una cullera llarga, fent rodar tot el gel sobre sí mateix, fins que quedi ben fred.
Tasteu-lo i ajusteu l’angostura o les proporcions si cal.
Escorreu-ho a la copa (sense gel).
Afegiu una cirereta al maraschino, i si us hi agrada, una cullereta de l’almívar.
Salut!
Comentaris i trucs:
Com en el cas del Dry Martini, és molt important que els licors estiguin a temperatura ambient i refredar-los amb el gel. L’aigua que deixa anar aquest és molt important per al balanç final.
La diferència a nivell de sabor entre remenar o sacsejar és molt subtil; la principal raó per a que prepareu aquest còctel remenant, és perquè us quedarà més transparent i visualment atractiu.
L’angostura (o un altre amarg com Peychaud’s o bitters de taronja) és imprescindible. Recomano la compra: una ampolleta us costarà poc més de 10€ i se’n fa servir tant poc que us durarà tota la vida (a menys que poseu un bar, tingueu moooolts amics, o que us torneu uns hooligans dels còctels, és clar! – ). La meva ampolleta té més de dos anys i encara és plena.
És un còctel ben senzill, però per la seva senzillesa, és fàcil que no surti bé. M’explico: diferents marques de vermut i/o whisky canviaran moltíssim el resultat, per no dir que convertiran el còctel en una beguda totalment diferent. Cal trobar les marques que us agradin, i ajustar les quantitats. Per exemple, Gary Reagan al seu llibre (1) recomana Maker’s Mark o Wild Turkey 101 si es fa anar Bourbon, però afegint 10 ml de vermut si feu anar el primer i 20 ml si es fa anar el segon. El meu consell: feu servir marques de qualitat (no necessàriament cares; p. ex, Canadian Club o Famous Grouse per al wisky).
A nosaltres ens agrada amb Canadian Club per al whisky i meitat i meitat d’un excel·lent vermut a granel (que comprem a -> La Bodega de Les Borges Blanques) i de Yzaguirre gran reserva. Va a gustos, a nosaltres ens va costar alguns intents trobar una combinació de licors de preu assequible que ens fes el pes.
La cirereta és imprescindible, però si no en teniu, podeu provar amb un twist de taronja. Prepareu un tall ample de pela de taronja, sense la part blanca, retorçat per sobre de la copa per a que hi alliberi els olis abans de posar-l’hi a dins. La taronja i el vermut s’estimen molt.
Amb les cireres de Maraschino fetes a casa, aquest còctel entra en una nova dimensió. Trobareu la nostra recepta de cireres al Maraschino en aquest -> link. En tot cas, no les confoneu amb les cireres confitades de pastisseria, res a veure! Es poden comprar per internet, en licoreries, o en botigues especialitzades. Si no en trobeu, feu una ullada al web de Luxardo.
El Manhattan (creat pels volts de finals de s.XIX) és un còctel tant clàssic i imprescindible, que es considera que dona a lloc a tota una família de cocktails. El dublinner, que vam publicar quan començàvem amb el blog, n’és un exemple.
Trobareu receptes que fan referència a com preparar un «perfect manhattan». No us confongueu: és una variant del manhattan lleugerament diferent. En cocteleria, «perfect» es refereix a còctels on el vermut és meitat vermut dolç (negre) i meitat vermut sec (blanc). Així, trobareu perfect manhattans, perfect rob roys, perfect martinis….
Aquest còctel de cava amb flor d’hibiscus té una mica d’història… Aquest agost ens varen proposar tot un repte: preparar un còctel per a 100 persones en una festa d’aniversari. I com que ens agrada el mambo, ho vam acceptar!
Després de demanar una mica d’assessorament, al Cocktailshop de Barcelona ens van proposar aquesta recepta. Es prepara amb flors de hibiscus en almívar (que es compren en conserva), i opcionalment, un xic de licor de litxi. És molt senzill de preparar, i el resultat és molt espectacular. A la festa va ser tot un èxit!!
Ingredients:
1 flor d’hibiscus en almívar
10 ml (1/3 oz) de licor de litxi (opcional)
Cava
Servei preferit: Got de cava tipus flauta
Tipus d’elaboració: construït en el mateix got
Preparació:
Refredeu tots els ingredients prèviament a la nevera.
En la flauta de cava, col·loqueu la flor d’hibiscus al fons (millor amb l’ajut d’unes pinces)
Afegiu una cullerada de l’almívar de la conserva d’hibiscus
Afegiu el licor de litxi
Remeneu lleugerament, fent rodar la copa, per a que es mescli l’almívar i el licor
Acabeu d’omplir la copa amb el cava ben fred, i serviu-ho
Comentaris i trucs:
Les flors d’hibiscus en almívar venen en pots de 25 i de 50. Es poden fer diversos còctels amb elles (hi ha un grapat de receptes a l’etiqueta), i fins i tot en rebosteria, però per la quantitat, ho fan ideal per quan tingueu un esdeveniment amb molta gent.
Podeu avançar la feina, omplint la copa amb la flor i el licor, per a que tot just us falti acabar-ho d’omplir al moment de servir.
Si sou uns fans del gingebre, aquí teniu un refresc sense alcohol ideal per treure la set: el ginger beer. Necessiteu ben pocs ingredients: gingebre, sucre, una llimona (o llima) i sifó.
El ginger beer originalment es preparava a partir de la fermentació del gingebre (per això lo de beer), però actualment el que es ven és una versió comercial sense alcohol. Costa de trobar a les botigues; no el confoneu amb el ginger ale, molt més dolç.
Amb questa recepta tindreu una beguda refrescant, cítrica i amb l’aroma i aquell rock&roll del gingebre, que encara fa que tregui més la set. El prepararem a partir d’un xarop, que podrem conservar uns dies a la nevera. Així, en tindreu per força consumicions, us sortirà molt més barat i podreu ajustar al vostre gust la potència del gingebre. Us atreviu?
Ingredients:
Per al xarop de gingebre:
200 g de gingebre (que donaran lloc a uns 100 ml de suc)
75 g de sucre
Per al ginger beer:
15 ml de xarop de gingebre
30 ml de suc de llima (el suc d’una llima, si ho feu a ull)
sifó
gel
Elaboració:
Xarop de gingebre:
Netegeu el gingebre i talleu-lo a daus petits. (No cal pelar-lo)
Amb l’ajut d’una liquadora, extraieu el suc del gingebre. Per a 200-250 g obtindreu uns 100 ml de suc. (vegeu als comentaris una alternativa si no teniu liquadora).
Mesureu el suc obtingut, i dissoleu-hi 3/4 parts de sucre (o sigui, multipliqueu el volum per 0,75; p. ex., 75 g de sucre per 100 ml de suc).
Conserveu el xarop obtingut a la nevera.
Per al ginger ale:
En un got amb molt de gel, poseu-hi 15 ml de xarop de gingebre (ajusteu-ho al vostre paladar, va molt a gustos!) i el suc de una llima. Si és el primer que prepareu, millor que feu curt de xarop i n’afegiu després si ho trobeu fluix.
Ompliu la resta amb sifó.
Tasteu-ho, i ajusteu la quantitat de xarop de gingebre i llima. Si us agrada més dolç, podeu afegir un xic de sucre dissolt en aigua.
Xarop de gingebre
Trucs i substitucions:
Podeu usar perfectament llimona en comptes de llima.
Hem ajustat el sucre del xarop a mig camí entre el xarop simple (sucre i líquid en proporció 1:1) i lel xarop enriquit (2:1), que sembla que es més al gust de tothom.
El xarop us aguantarà unes dues setmanes en nevera. Si voleu conservar-lo més temps, podeu fer-ne un almívar enriquit (preparant-lo amb el doble de sucre que de suc de gingebre) i/o afegir-hi una mica de vodka. D’aquesta manera es conservarà unes setmanes a la nevera. Passat unes 2-3 setmanes, el sabor canviarà amb el temps i l’haureu de fer de nou.
El xarop us farà un solatge blanc al fons de l’envàs on el conserveu. És normal, es tracta de midó i fructans, les reserves que la planta emmagatzema a l’arrel (rizoma). No aporten sabor, no cal que sacsegeu el xarop abans de fer-lo servir.
Nosaltres hem fet el nostre xarop amb sucre refinat i una part de sucre morè, per a pujar-li un xic el color i aconseguir una dolçor més amable.
Si no teniu liquadora, podeu preparar el xarop d’altres maneres. La forma més senzilla és passar per la batedora el gingebre pelat i a daus amb un rajolí d’aigua, colar-ho amb un colador de malla fina, i després afegir el sucre. Aquesta versió és òbviament menys potent de gingebre, però la majoria de receptes ho fan així per comoditat.
Moltes receptes infusionen el gingebre a rodanxes en aigua bullint. Jo sóc molt d’escalfar el mínim les coses si no cal; els aromes solen ser compostos volàtils que s’evaporen amb l’escalfor, i els gustos canvien. Per això hem triat aquesta versió, més fresca.
Ginger ale vs. ginger beer. Curiositats.
El ginger ale i el ginger beer són refrescs que, com la tònica, la cola o el sifó, també s’empren força en cocteleria. El ginger ale el trobareu vora les tòniques a molts supermercats, el ginger beer no és tant freqüent. Els dos són ensucrats, carbonatats i sense alcohol, i s’elaboren a partir de gingebre o aromes del mateix.
El ginger ale és un refresc molt dolç i suau -per a molts gustos fins i tot dolçàs- de color més fosc, amb notes de caramel, i no té la picantor del gingebre. En canvi, el ginger beer és menys dolç, més refrescant i conserva la pungència del gingebre.
Originalment, el ginger beer (o cervesa de gingebre) s’elaborava a partir de la fermentació del gingebre i sucre, obtenint una beguda carbonatada com la cervesa. I és clar, la fermentació també feia que la beguda tingués una mica de grau alcohòlic. De fet, a la xarxa podreu trobar receptes de gingebre casolà fermentat a casa a partir de llevat de cervesa (majoritàriament en anglès).
Tot i això, algunes referències diuen que el ferment del ginger beer original no és un llevat com el de la cervesa, sinó un de més peculiar, semblant al del kèffir de iogurt o el kèffir d’aigua (és plausible que es tracti d’aquest segon, però no hem trobat cap referència per confirmar-ho). Aquest kèffir està format per bacteris i llevats que creixen conjuntament, formant una matriu gelatinosa que va creixent a mida que la fermentació avança. Com el kèffir, això permet traspassar-lo d’una fermentació a la següent. A més, fa més difícil que la fermentació es faci malbé per contaminacions d’altres bacteris, com passa amb el vi i la cervesa. La tradició amb tots els kèffir és partir el ferment en dos quan ja ha crescut prou i regalar-lo a amics i veïns per a que també el puguin fer a casa.
Usos en cocteleria:
Si voleu preparar un còctel fàcil amb aquest ginger beer, afegiu-hi una mica de whisky o bourbon i tindreu un fantàstic Whisky cooler. El whisky marida moltíssim amb el gingebre. Si teniu la paciència de guarnir-lo amb la pela sencera d’una taronja o d’una llimona a dins (d’una sola tirada, evitant la part blanca, i servit en un got alt), haureu aconseguit un Horse’s neck (i l’admiració dels vostres amics com a Gran Mestre Cocteler ;D ). Si preferiu altres licors, us podeu fer un Moscow Mule (amb vodka), o un Dark & Stormy (amb rom). Tots ells grans clàssics.
El xarop a soles també es fa servir per a preparar un dels nostres preferits, el Penicillin. El dia que aconseguim (aix!) una ampolla de Laphoraigh 10, (un whisky molt fumat) us explicarem com preparar aquest últim …
Referències:
Distinguished spirits: How to Make Ginger Syrup – Perfect for Homemade Ginger Ale. (Recepta de ginger beer que hem seguit, malgrat que l’anomenen ginger ale).
A bar above: Ginger Ale vs. Ginger Beer – recepta amb gengibre infusionat en calent.
Ann M. Bode and Zigang Dong, 2011: «The Amazing and Mighty Ginger (capítol 7)«. En: Herbal Medicine: Biomolecular and Clinical Aspects. 2a ed. (llibre). Ed. CRC Press/Taylor & Francis. – Revisió d’informació científica sobre el gingebre, molt complerta.
Joc de Forns 