Conill amb llimona

Conill estofat a la llimona

Aquesta recepta de conill estofat a la llimona ha arribat per tradició familiar, però ens consta que era la recepta que feia “la Sió” de can Solanes de Rubió, i que la va donar als nostres besavis. De fet, es troba entre un estofat i un escabetx calent, fet amb llimona en comptes de vinagre. És una recepta condimentada amb molt de pebre i amb un toc àcid de la llimona, que imagino pensat per compensar el sabor fort del conill o llebre de caça. L’àcid de la llimona també ajuda a estovar més la carn. Buscant, hem vist que una recepta força semblant apareix com a recepta tradicional al Corpus Culinari de la Cuina Catalana.

Potser sigui perquè és una recepta que sempre hem fet a casa, però trobo que és un plat, com diria l’avi,  per llepar-se «els ganyos»! (les ganyes).

Temps de preparació: 1h 15 min

Dificultat: baixa -mitja

Ingredients:

  • 400 g de conill (espatlles, o un conill tallat a octaus)
  • 4 grans d’all grossos
  • 1 llimona
  • Farina de blat de moro (“maizena”)
  • Oli
  • Sal
  • Pebre
  • Aigua

Preparació:

  1. En una cassola a foc mig, poseu-hi  un raig d’oli i dos grans d’alls, esclafats, amb pell i tot.
  2. Salpebreu el conill, amb pebre molt abundant.
  3. Quan els alls s’hagin estovat, afegiu-hi el conill.
  4. Marqueu-lo a foc mig-alt per ambdues bandes.
  5. Mentrestant, lamineu els dos alls restants.
  6. Quan el conill comença a enrossir afegiu els alls laminats.
  7. Quan aquests siguin cuits, cobriu d’aigua el conill. Apugeu el foc, i quan arrenqui el bull, tapeu i deixeu-lo coure a foc baix fins que estigui mig cuit (una mitja hora). Si cal, afegiu miques d’aigua per a que no s’assequi.
  8. Passada aquesta mitja hora, deixateu una cullereta de farina de blat de moro en mig got d’aigua, a la que afegirem una cullerada sopera de pebre negre mòlt i el suc d’una llimona sencera.
  9. Afegiu la mescla al guisat i deixeu-ho coure uns 10 minuts més. Quan la salsa espesseixi ja es podrà servir.

Comentaris i trucs:

  • Les espatlles de conill es couen molt abans que la resta, tingueu-ho en compte segons si cuineu espatlles o un conill a octaus.
  • Podeu acompanyar-ho amb un arròs blanc, o bé sucant-hi pa a dojo!

Referències:

  1. Institut Català de la Cuina Catalana: Conill amb llimona.
Conill amb llimona
Conill guisat a la llimona

Sardines en escabetx

Heu provat mai de preparar sardines en escabetx a casa? No tenen res a veure amb les conserves en llauna, son exquisides! I és una bona manera d’aprofitar els dies que el peix està bé i bé de preu, i fer-vos-ho durar un parell de setmanes a la nevera. També ho podeu fer amb seitons, verat, tonyina…

Temps de preparació: 30 min

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a 1 kg de seitons:

  • 1 kg de sardines
  • 1 kg de ceba de figueres o fuentes
  • 250 ml de vinagre de vi blanc
  • 250 ml de vi blanc de cuinar
  • 1 cabeça d’alls
  • 200 ml d’oli
  • 1 cullerada de pebre vermell dolç
  • 1 guindilla seca (opcional)
  • 1 nyora (opcional)
  • 1 bouquet d’herbes, al gust (sajolida, llorer, farigola )

Preparació:

Preparació dels ingredients

  1. Netegeu les sardines (ho poden fer a la peixateria), i saleu-les.
  2. Desgraneu la cabeça d’alls
  3. Talleu la ceba a grills.
  4. Traieu-li les llavors a la nyora i obriu-la pel mig.
  5. Si feu servir gaires herbes, prepareu un bouquet, lligat amb cordill de cotó.

Elaboració

  1. En una paella, fregiu molt lleugerament el peix en oli. Reserveu-lo.
  2. Sofregiu la ceba a foc lent, amb els grans d’all sencers i el bouquet d’herbes, el bitxo i la nyora.
  3. Un cop la ceba és transparent, afegiu el pebre vermell i seguidament el vinagre i el vi.
  4. Deixeu coure amb el foc al mínim, uns 10 minuts, fins que redueixi una mica.
  5. Un cop la ceba és ben confitada, reincorporeu el peix i deixeu-lo coure uns 2 minuts.
  6. Corregiu-ho de sal i afegiu pebre al gust.
  7. Tanqueu el foc i tapeu. Deixeu-ho confitar tot amb l’escalfor residual.
  8. Un cop fred, conserveu-lo en nevera.

Comentaris i trucs:

  • Quan afegiu el pebre vermell, remeneu-ho ràpid i afegiu el vinagre seguidament, per a que el pebre vermell no es cremi. Si es torra massa en l’oli –i això passa molt de pressa- agafarà un gust amarg desagradable.
  • Si el feu amb tonyina, no la fregiu. Afegiu-la en medallons o supremes, no cal que siguin bocins molt petits, i deixeu-la coure uns minuts més en l’escabetx abans de tancar el foc (haureu de jutjar-ho vosaltres, segons el gruix de les peces).
  • Feu servir un vinagre de qualitat, millor si no és molt agressiu. A nosaltres ens agrada més un vinagre de xerès (blanc) o de poma, respecta més el sabor del peix. El vi blanc és per suavitzar l’acidesa de la recepta.
  • Coeu MOLT lleugerament el peix. El vinagre ja “cou” químicament l’aliment.
  • La recepta millora si la deixeu reposar un parell de dies.
  • L’escabetx es conservarà un parell de setmanes o més a la nevera. Nosaltres no en fem conserva (a casa no sobreviu més enllà dels quinze dies!), però si en feu, us recomanaríem no coure el peix en l’escabetx, i esterilitzar la conserva al bany maria, com de costum. El temps d’esterilitzat serà curt, ja que hi ha vinagre que fa de conservant i el producte ha estat cuit i depèn de la mida de la conserva.