Si ens fan pensar en un còctel, a gairebé tothom ens ve al cap la mateixa frase:

«A dry martini. Shaken, not stirred.» – James Bond.

Sembla ser que en James Bond – l’original, el dels llibres – era tant promiscu amb això dels còctels com amb les dones. En canvi, a les pel·lícules la frase va fer furor i es va tornar en tota una icona. Sempre demanava el mateix.

Però realment hi ha diferència entre remenat o sacsejar un còctel? Prepareu-vos aquest dry Martini i seguiu llegint. O millor, acompanyeu-lo amb una novela de n’Ian Fleming. Com preferiu!

Avís per a navegants: Aquest és un còctel excel·lent, però fort, sec, carregat de ginebra, que no entusiasmarà a tothom. Però no m’ho negareu: us pica la curiositat per tastar-lo, oi? 😉

Ingredients:

• 60 ml (2 oz.) de ginebra (vodka, si voleu el còctel del James Bond)
• 15 ml (1/2 oz) de vermut blanc sec -no confondre amb el vermut blanc dolç, molt més habitual ! .
• 1 esquitx d’amargs de taronja (opcional).
• Gel (glaçons)

Per guarnir: Una tira de pell de llimona (sense la part blanca) i/o una o dues olives.

Got preferit: Copa de xampany oberta o copa tipus martini. Millor si és freda.

Elaboració:

1. En un got remenador ( o gerra, o un envàs de broc ample) poseu tots els ingredients. Important: a temperatura ambient, no freds.
2. Ompliu el recipient amb gel fins que en sobresurti molt per sobre del líquid (el doble és l’ideal).
3. Remeneu. (Sí, en Bond el demanava sacsejat en coctelera).
4. Un cop el liquid està ben fred, escorreu el liquid en la copa, millor si prèviament refredada.
5. Torceu la pell de la llimona sobre la beguda per alliberar els olis de la part groga sobre la beguda i feu-la servir per guarnir. O poseu-hi una broqueta d’olives, com preferiu.

Trucs, consells i variacions:

Aquest còctel és el Dry Martini genuí. De fet, un «Martini» es qualsevol còctel aromatitzat amb vermut sec. És un còctel molt subtil, amb pocs ingredients, però per al que trobareu moltes variacions en la recepta (proporció, marques, guarnició…) que canviaran notablement el resultat final.

Assegureu-vos de servir-lo ben fred, però és molt important que els licors estiguin a temperatura ambient quan el prepareu. El gel, en desfer-se deixa anar una proporció d’aigua, que és clau el el balanç final del còctel.

Hi ha moltes variants sobre les proporcions de ginebra i vodka. Sembla ser que la recepta habitual a principis de segle XX demanava una proporció 2:1 de ginebra:vermut. Actualment es preparen amb proporcions que van del 3:1 al 5:1 (1), o més (2). Fins i tot us poden posar el vermut  amb un esprai per sobre la ginebra. Aquesta recepta es troba en un terme mig, 4:1.

No n’hem provat gaires, de Dry Martini, però pera ara aquesta recepta és la que ens ha agradat més. Aquesta recepta porta amargs de taronja (no confondre amb amargs de angostura) (1) , fet no massa habitual si cerqueu per la xarxa. Originalment sí que es posaven amargs als dry Martini, fins l’època de la llei seca, temps en que no se’n trobaven per la prohibició de l’alcohol (6). Actualment molts coctelers en posen, siguin de taronja  o algun altre component, com el bitxo (2).

El guarniment més popular és l’oliva, però en aquesta recepta, com que duu amargs de taronja, ens hi agrada més el punt cítric de la pell de llimona. Deixarem la oliveta per al Dirty martini, que és idèntic, però porta una cullereta de suc de olives en comptes dels amargs de taronja. I si hi poseu una ceba encurtida, aleshores és un Gibson. Si el feu amb Vodka en comptes de ginebra, aleshores és un Kangaroo cocktail. I si al Kangaroo el feu sacsejat, no remenat, – com li agrada a en James Bond- aleshores és un Bradford.

Sacsejat o remenat ?

Hi ha molt debat sobre quan un còctel s’ha de preparar remenat o sacsejat en coctelera. En realitat, les diferencies finals en la beguda són mínimes. Al sacsejar en coctelera, la beguda s’aireja molt més i els resquills de gel que s’alliberen provoquen més dilució en menys temps. Però la diferència final és molt subtil al paladar, i en tot cas, el volum d’alcohol subministrat serà idèntic. La raó principal per a remenar i no sacsejar un còctel és estètic: el còctel remenat queda perfectament transparent, mentre que el sacsejat agafa terbolesa per l’aire. La terbolesa desapareix al passar uns minuts, però la beguda al servir-la és molt més atractiva si es prepara remenat. I l’aspecte d’un còctel és important.

Així doncs, en termes generals, en cocteleria es remenen els còctels sense components tèrbols, com el Dry martini, el Manhattan o el Negroni. El sacsejat en coctelera és més eficaç per a homogeneïtzar i refredar la beguda, i es sacsegen els que porten components tèrbols com el suc de llimona, clara d’ou, etc. Hi ha excepcions, sobretot quan es busca expressament l’airejat del licor, o provocar una fina bromera.

S’ha discutit molt també sobre els Martinis d’en James Bond: Que si demanava un còctel transparent per veure si l’hi posaven algun verí, que si era per beure menys alcohol del que semblava, que si la seva salut era millor perquè el Dry Martini sacsejat conté més antioxidants (abans el matarà l’alcohol, us ho asseguro), etc. L’únic que em convenç és que segons diuen, n’Ian Fleming -l’escriptor de Jamens Bond- era molt bebedor de ginebra, i li agradaven més així, sacsejats. Si preparem un Dry Martini amb presses, no incorporarà tota l’aigua que necessita del gel, i aleshores no sortirà com cal. Al sacsejar-lo, la dilució és mot més ràpida, i és més segur que no l’espatllaran (però no farà tanta patxoca).

Salut!

Referències:

1. Distinguished spirits: Dry Martini – How to Make the Classic James Bond Martini with Gin (Cocktails & Pussy Galore) – recepta original que us recomanem.
2. TVE – Masterchef: Javier de las muelas prepara un Dry Martini.
3. GARY REGAN, 2003: «The Joy of Mixology». Ed. Clarkson Potter/Publishers, 1a ed.
4. Wikipedia: Martini (Dry martini) (anglès).
5. Wikipedia: Shaken, not stirred (anglès).
6. Seriouseats: Comparativa d’amargs de taronja (anglès).

El recordatori no hauria de caldre: Beveu amb responsabilitat. Per vosaltres i per als que us envolten.