Us faria gràcia preparar-vos un còctel com Déu mana a casa? Doncs el primer còctel que podeu provar de fer és un whisky sour. Tot un clàssic!. En aquest cas és de whisky, però podeu fer molts altres sours amb el licor que preferiu: rom, ginebra …
Es prepara amb coctelera, però si no en teniu, el podeu preparar amb un pot de conserva gran o qualsevol recipient hermètic similar. Nosaltres vàrem començar així!
Ingredients:
- 60 ml (2 oz.) de whisky
- 30 ml (1 oz) de suc de llimona
- 15 ml (1/2 oz) de sucre – o bé, 22 ml (3/4 oz) de xarop simple (sucre i aigua 1:1 v/v )
- gel en glaçons
- Per guarnir, llimona i una cirera de Maraschino (opcional) .
Elaboració:
- Poseu la llimona i el sucre en una coctelera (o un recipient hermètic) i remeneu amb una cullera o similar fins a que es dissolgui. Si feu servir xarop, ja teniu la feina feta.
- Tasteu la dolçor i corregiu si cal.
- Afegiu el licor i ompliu la coctelera amb gel abundant (dues terceres parts).
- Sacsegeu-ho uns 20 segons, fins que el recipient es glaci.
- Coleu-ho amb un colador de malla fi en un got tipus martini, o en un got ample si el voleu amb gel.
- Guarniu-ho al gust. Podeu fer-ho, per exemple, amb una pela de llimona ben grossa (sense la part blanca), o amb una broqueta amb un grill de llimona i una cirera al Maraschino, si en teniu.
Trucs i consells: com de dolç el vols?
Feu servir llimona acabada d’esprémer (màxim unes hores) i sucre. Res de preparats de llimona, ni refrescs!!. Hi ha un univers entre una cosa i l’altra.
Mireu d’aconseguir un mesurador, per a que els còctels sempre surtin semblants. Jo treballo amb un de 30 i 15 ml (1 onça i mitja onça). Si heu de treballar a ull, una cullera de sopa a vessar de sucre fa uns 15 ml i una llimona mitjana dóna uns 40-50 ml de suc.
Heu d’ajustar el nivell de sucre al vostre gust. Les llimones poden ser més o menys àcides, heu de tastar. Pregunteu al convidat com de dolç el vol abans de preparar-lo. De passada quedareu com tots uns experts!.
Per la experiència que tinc, la majoria de gent troba la recepta que us hem donat un xic àcida però no massa, que és del que es tracta. Però molts el volen més dolç. Per ara, la meva regla de tres és: 15 ml de sucre per a un whisky sour equilibrat a àcid, 20 ml si ho volen dolç i 25 ml si ho volen molt, molt dolç.
El xarop es fa servir per estalviar-nos la molèstia de dissoldre el sucre. També és molt pràctic per ajustar el dolç. Ull amb les proporcions, que canvien: si feu servir xarop heu de multiplicar, molt aproximadament, la quantitat de sucre per 1,5.
La marca de whisky que feu servir condicionarà molt el resultat. Que sigui un còctel no vol dir que el licor hagi de ser de la gamma més baixa, tot el contrari. La llimona suavitza i «obre» els aromes, però no arreglarà un mal licor. Jo recomano un licor de gamma mitja, si el teniu (no se’n fa servir tant, i un no es fa còctels cada dia).
No oblideu de fer-lo bonic, encara que sigui per vosaltres sols. Si no entra pels ulls, no és un còctel perfecte. Molts m’han dit que segur que els agrada un còctel només de veure’l. A més, si el guarniu, tindrà més bon gust de debò: la pell de llimona confereix aromes, la cirera marida amb el licor…
Tot i que no entra ben bé en els cànons, una variant molt interessant -i popular- és afegir una cullerada de clara d’ou (sí, ho sentiu bé!) al còctel. Això hi dóna una textura sedosa, peculiar i molt agradable en boca, sense canviar-li el gust. Si t’ha agradat el whisky sour, atreveix-te, el resultat és realment sorprenent.
Els sours: Una família de còctels.
Un sour (àcid en anglès) és un còctel que segueix un patró ben senzill: licor, un cítric (normalment llimona o llima) i sucre, mel o un altre component dolç.
També hi ha una proporció per a fer-ho fàcil de recordar: 4 – 2 – 1. La primera és per al licor, la segona per al cítric i la tercera per al sucre. Òbviament, cal regular la proporció segons el gust de cadascú i els ingredients que feu servir, sobretot pel que fa al sucre. Aquesta és la més estàndard, però si cerqueu a la xarxa, veureu que no hi ha un consens (4). Però és una bona proporció per on començar, i ajuda molt a recordar les receptes.
I si heu arribat fins aquí, ja sabeu la base per a fer un bon grapat de còctels: Whisky sour, Bourbon sour, o Pisco sour si feu servir aquests licors. Si preferiu ginebra, tindreu un Gimlet. Amb ginebra i mel, teniu un Bees knees. En el cas del tequila, teniu un Margarita (en aquest cas es sol fer servir llima). I si feu anar rom, ja teniu un Daiquiri!. La llista continua i les variacions són infinites.
En molts còctels es fa servir un segon licor, dolç, per a fer d’edulcorant i aconseguir sabors més complexos. El triple sec o licor de taronja (tipus Cointreau o Grand Marnier) és el més habitual, però no l’únic. La proporció aleshores canvia (2-1- 1, tot i que això ja varia molt més i depèn del licor emprat). I ja tenim una altra tanda de còctels coneguts: El Sidecar (amb Brandy o Cognac i Grand Marnier), Kamikaze (amb vodka i grand marnier), el White lady (amb ginebra, triple sec i clara d’ou), etc.
Referències:
- GARY REGAN, 2003: «The Joy of Mixology». Ed. Clarkson Potter/Publishers, 1a ed.
- Distinguished spirits: Whiskey Sour
- Jamie Oliver: Whiskey sour
- Elemental Mixology: Proportional variations in the Whiskey sour.
Joc de Forns 