Etiqueta: manhattan

Còctels clàssics que cal tastar: el Manhattan

Deja un comentario

Si hi ha un còctel clàssic imprescindible, aquest és el Manhattan. Tot un clàssic del s. XIX; si no ho heu fet encara, l’heu de provar. Aquest còctel és ben senzill de preparar, amb whisky o bourbon, vermut, i angostura. Ah, i una cirereta al maraschino 😉 .

Ingredients:

  • 30 ml (2 oz) whisky (rye, bourbon o canadian, al vostre gust)
  • 15 ml (1 oz) vermut dolç (negre)
  • 2 esquitxos d’angostura (o més)

Per guarnir: una cirereta al maraschino (si no en teniu vegeu els comentaris)

Servei preferit: Copa tipus martini

Tipus d’elaboració: remenat.

Preparació:

  1. En un vas remenador, o qualsevol recipient de broc ample, afegiu tots els ingredients.
  2. Ompliu amb gel, fins que sobresurti més d’un terç per sobre del líquid
  3. Remeneu amb una cullera llarga, fent rodar tot el gel sobre sí mateix, fins que quedi ben fred.
  4. Tasteu-lo i ajusteu l’angostura o les proporcions si cal.
  5. Escorreu-ho a la copa (sense gel).
  6. Afegiu una cirereta al maraschino, i si us hi agrada, una cullereta de l’almívar.
  7. Salut!

Comentaris i trucs:

  • Com en el cas del Dry Martini, és molt important que els licors estiguin a temperatura ambient i refredar-los amb el gel. L’aigua que deixa anar aquest és molt important per al balanç final.
  • La diferència a nivell de sabor entre remenar o sacsejar és molt subtil; la principal raó per a que prepareu aquest còctel remenant, és perquè us quedarà més transparent i visualment atractiu.
  • L’angostura (o un altre amarg com Peychaud’s o bitters de taronja) és imprescindible. Recomano la compra: una ampolleta us costarà poc més de 10€ i se’n fa servir tant poc que us durarà tota la vida (a menys que poseu un bar, tingueu moooolts amics, o que us torneu uns hooligans dels còctels, és clar! – ). La meva ampolleta té més de dos anys i encara és plena.
  • És un còctel ben senzill, però per la seva senzillesa, és fàcil que no surti bé. M’explico: diferents marques de vermut i/o whisky canviaran moltíssim el resultat, per no dir que convertiran el còctel en una beguda totalment diferent. Cal trobar les marques que us agradin, i ajustar les quantitats. Per exemple, Gary Reagan al seu llibre (1) recomana Maker’s Mark o Wild Turkey 101 si es fa anar Bourbon, però afegint 10 ml de vermut si feu anar el primer i 20 ml si es fa anar el segon. El meu consell: feu servir marques de qualitat (no necessàriament cares; p. ex, Canadian Club o Famous Grouse per al wisky).
  • A nosaltres ens agrada amb Canadian Club per al whisky i meitat i meitat d’un excel·lent vermut a granel (que comprem a -> La Bodega de Les Borges Blanques) i de Yzaguirre gran reserva. Va a gustos, a nosaltres ens va costar alguns intents trobar una combinació de licors de preu assequible que ens fes el pes.
  • La cirereta és imprescindible, però si no en teniu, podeu provar amb un twist de taronja. Prepareu un tall ample de pela de taronja, sense la part blanca, retorçat per sobre de la copa per a que hi alliberi els olis abans de posar-l’hi a dins. La taronja i el vermut s’estimen molt.
  • Amb les cireres de Maraschino fetes a casa, aquest còctel entra en una nova dimensió. Trobareu la nostra recepta de cireres al Maraschino en aquest -> link. En tot cas, no les confoneu amb les cireres confitades de pastisseria, res a veure! Es poden comprar per internet, en licoreries, o en botigues especialitzades. Si no en trobeu, feu una ullada al web de Luxardo.
  • El Manhattan (creat pels volts de finals de s.XIX) és un còctel tant clàssic i imprescindible, que es considera que dona a lloc a tota una família de cocktails. El dublinner, que vam publicar quan començàvem amb el blog, n’és un exemple.
  • Trobareu receptes que fan referència a com preparar un «perfect manhattan». No us confongueu: és una variant del manhattan lleugerament diferent. En cocteleria, «perfect» es refereix a còctels on el vermut és meitat vermut dolç (negre) i meitat vermut sec (blanc). Així, trobareu perfect manhattans, perfect rob roys, perfect martinis….

Receptes relacionades:

  1. Joc de Forns: cireres al maraschino
  2. Joc de Forns: dry martini
  3. Joc de Forns: dublinner

Referències:

  1. GARY REGAN, 2003: The Joy of Mixology. Clarckson Potter Publishers, 1a. ed.
  2. Manhattan: Wikipedia (anglès).

Manhattan: Tot un clàssic del s. XIX

El recordatori no hauria de caldre: Consumiu amb seny, per vosaltres i per als qui us envolta.

Cireres al Maraschino

2 comentarios

Les cireres al maraschino són aquelles cireretes confitades que es fan servir per guarnir molts còctels, gairebé imprescindibles per exemple en un bon Manhattan. No les confoneu amb les cireres confitades en sucre, que es fan servir en pastisseria; aquestes estan confitades amb un licor de cirera que els dona un sabor totalment diferent.

Costa una mica de trobar-ne de comercials, i fetes a casa són espectaculars. A més, podeu fer servir la recepta per confitar cireres amb el licor que us agradi més. Les de brandy o d’armagnac són un clàssic, i si estan recobertes de xocolata … aquí ho deixo 😛 ).

O sigui que si us animeu, aquí teniu la recepta i alguns consells.

Temps de preparació: 30 min + despinyolar les cireres

Dificultat: mitja

Ingredients:

  • 500 g cireres (preferentment carnoses i ben fermes)
  • 250 ml Licor de maraschino (o brandy, armagnac o licor al gust)
  • 50 ml suc de llimona
  • 250 g sucre
  • 250 g aigua
  • 10 ml extracte de vainilla
  • 2 branques de canyella (10 cm cadascuna, aprox.)
  • nou moscada

Preparació:

  1. Prepareu els pots de conserva que omplirem escaldant-los (pot i tapa) uns segons en aigua bullint. Deixeu-ho escórrer i refredar sobre un drap ben net.
  2. Traieu el pinyol a les cireres, mirant que us quedin el més senceres possible (vegeu comentaris).
  3. En un cassó, poseu l’aigua i desfeu-hi el sucre. Afegiu la llimona, canyella, l’extracte de vainilla i ratlleu-hi un xic de nou moscada, al gust.
  4. Poseu-lo al foc, fins que bulli. Abaixeu el foc al mínim i deixeu-ho infusionar uns minuts.
  5. Amb el xarop encara bullint, aboqueu-hi les cireres, que quedin cobertes amb el líquid. Tanqueu immediatament el foc, remeneu suaument i deixeu l’hi un minut. Segons com de fortes siguin les cireres, les hi podreu deixar més o menys temps.
  6. Retireu les cireres i ompliu-ne pots de conserva.
  7. Reduïu l’almívar fins a que quedi la meitat del volum.
  8. Ompliu els pots amb cireres fins a la meitat amb l’almívar. Completeu-los fins a cobrir les cireres amb el licor de maraschino, i tanqueu immediatament els pots per a evitar pèrdua de l’alcohol. Remeneu-ho bé per a que es barregin el licor i l’almívar, que tenen densitats diferents.
  9. Deixeu reposar els pots uns dies abans de fer-les servir, per a que les cireres es confitin amb el licor .

Cireres al maraschino i cireres confitades

Les cireres al maraschino són les cireretes que es fan servir per guarnir moltíssims còctels, (tot i que també es poden fer servir en pastisseria). És imprescindible per a preparar un bon Manhattan. Podeu veure altres exemples al nostre blog, com al nostre Whisky Sour (vegeu recepta), o el Dubliner (vegeu recepta).

No les confoneu amb la cirera confitada en sucre que es fa servir per guarnir pastissos, de color vermell rampant!!

El maraschino és un licor fet amb cireres marasca, una varietat italiana forta i més aviat àcida. El licor resultant és transparent, molt dolç, i amb un sabor característic, amb un punt que recorda a l’ametlla amarga. El licor es fa servir en molts còctels, com per exemple el Cherry on top (vegeu recepta i més comentaris sobre aquest licor).

De cireres al maraschino, la dels còctels, n’hi ha de comercials, però costa de trobar-ne. Podeu comprar-les per internet, o bé en botigues especialitzades en cocteleria o en licors. O fer-les vosaltres mateixos, realment el resultat val la pena.

No deixeu perdre l’almívar amb licor que les acompanya. Es pot fer servir com a alternativa per endolcir còctels, i també per  i postres. Proveu-lo per exemple sobre un gelat de vainilla…

I parlant de cireres confitades en sucre … si en feu servir per pastisseria, mireu de trobar-les artesanes, i eviteu les industrials. Aquestes segones sovint són cireres que s’han blanquejat per a retirar-les el color (i accidentalment el sabor) i després s’han tenyit amb un colorant alimentari. Es nota moltíssim la diferència, i penso que és la raó perquè a molta gent no li agrada la cirereta de les coques de Sant Joan. Si no hi heu anat mai, no us perdeu la fira de Sant Ponç a Barcelona, val la pena i segur que hi trobareu fruita confitada de qualitat !!!

Comentaris i trucs:

  • L’extracte de vainilla és un concentrat de color marró. No el confoneu amb els aromes sintètics de vainilla, que són transparents, estan molt concentrats i  venen en vials molt menuts. Si no en teniu, podeu obrir una beina de vainilla fresca i emprar la polpa, o fins i tot, preparar amb antelació sucre aromatitzat, enterrant unes quantes beines de vainilla que hagueu emprat en altres receptes dins el sucre en un envàs hermètic, i deixant-les-hi durant unes setmanes.
  • Hi ha moltes maneres de despinyolar cireres, però totes demanen paciència. Podeu comprar aparells pensats per treure els pinyols, n’hi ha que van de 6 en 6 o de 8 en 8 cireres. Un altre sistema és emprar una ampolla de vi buida, posar la cirera al broc i perforar-la atravessant-la amb un bastonet de menjar xinès, de forma que el pinyol cau dins l’ampolla. Si teniu molta paciència o no en feu moltes, podeu fer servir un clip de filferro, obert, de forma que us quedi un ganxo per foradar i retirar el pinyol.
  • Convé que les cireres siguin fortes, si so s’estovaran massa. Si són més aviat àcides no passa res.
  • Com que costa trobar cireres que siguin prou fortes i gustoses, nosaltres hem variat la recepta a la nostra manera. Només escaldem la cirera superficialment, evitant que s’estovi. Les envasem sense esterilitzar, però concentrem l’almívar i afegim directament el licor en el pot. D’aquesta manera la concentració final de sucre és major i l’alcohol no s’evapora, allargant la conservació.
  • De tota manera, no esterilitzem l’envàs per a que no s’estovin les cireres, i per tant no podem garantir una llarga vida de conservació. Tot i això aguantaran temps, gràcies a l’alcohol del licor, el sucre de l’almívar i al fet que ho envasem en calent. A nosaltres se’ns han conservat bé 2-3 mesos i més, però per precaució les tenim sempre dins la nevera.
  • Podeu canviar el maraschino pel licor que més us agradi, i fer-ho servir com a cirera confitada amb licor en receptes de rebosteria.

Referències: