Avui us presentem el white russian, un estil de còctel ben diferent . Un exquisit clàssic de clàssics,  amb vodka, licor de cafè i nata. Si us agrada el cafè, aquest l’heu de provar!

Us explicarem dues maneres de servir-lo: la forma clàssica, amb gel, i una altra una mica més elaborada, en copeta, que és com més ens agrada.

Ingredients:

• 60 ml (2 oz) vodka
• 30 ml (1 oz) licor de cafè
• 30 ml (1 oz) de crema de llet
• gel

Per guarnir: uns grans de cafè i/ o una mica de nou moscada ratllada

Servei preferit: Got tipus old fashioned ( si el feu amb gel) o bé en copeta

Tipus d’elaboració: remenat o sacsejat, segons com el  presenteu.

Preparació:

Versió ràpida on the rocks:

1. Ompliu una coctelera amb gel i tots els ingredients.
2. Sacsegeu-ho vigorosament.
3. Escorreu-ho en un got amb gel nou.
4. Guarniu al gust.

Versió en copeta:

1. En un recipient  adient , bateu la nata amb unes varetes fins que tingui textura de xantillí (a mig camí de ser nata muntada)
2. A banda, ompliu un vas remenador (o el got d’una coctelera) amb gel, fins ¾ parts o més.
3. Afegiu-hi el vodka i el licor de cafè. Remeneu-ho fins que el gel comenci a desfer-se i estigui ben fred.
4. Serviu el licor en una copeta, deixant mig centímetre per a la nata.
5. Afegiu la nata a mig muntar per sobre, amb cura, de forma que suri formant una capa.
6. Guarniu-ho amb uns grans de cafè i ratlleu-hi nou moscada per sobre.

Comentaris i trucs:

• La forma clàssica de servir-lo és en gel. Es pot servir sacsejant tots els ingredients, o bé afegint la crema de nata sense muntar per sobre amb cura, deixant que faci una capa ( no costa pas gaire, la crema de llet tendeix a surar). Si ho feu així, veureu que la crema de llet fa unes aigües força boniques per sobre el licor de cafè.
• A nosaltres ens agrada més la versió en copeta, per elegant, i perquè la textura de la nata  a mig muntar és molt agradable en boca. Això permet també guarnir-ho còmodament amb uns grans de cafè de manera que s’aguantin sobre la nata.
• La nou moscada és totalment opcional. Generalment no se n’hi posa, però li dóna un toc aromàtic molt interessant.

Referències:

1. REGAN, GARY: The Joy of Mixology: The Consummate Guide to the Bartender’s Craft. Ed. Clarkson Potter, 300pp.