Etiqueta: recepta

Pizza

Deja un comentario

Aquesta és una recepta ràpida de massa de pizza que ens funciona molt bé, queda com les de les pizzeries napolitanes, i es pot fer al forn de casa en relativament poca estona (us caldran unes 2h per a que llevi). I si busqueu la recepta tradicional , també us la explicarem als comentaris; aquesta altra necessita 1 o 2 dies per llevar, però a canvi no cal amassar-la gens!.

Temps de preparació: 20 min + 2h de repòs+20 min per estirar, farcir i enfornar

Dificultat: baixa-mitja

Ingredients:

Per 4 persones (3-4 pizzes individuals)

  • 500g farina normal (fluixa, 00)
  • 1 cullereta (tsp) de sal
  • 7g de llevat sec o 20g de llevat fresc
  • 325ml d’aigua tèbia

Per al farciment:

  • 4 boles de mozzarella (una per pizza)
  • Tomàquet ratllat natural
  • Parmesà ratllat
  • Oli d’oliva
  • Alfàbrega fresca

Preparació:

  1. Mescleu la sal i la farina.
  2. A banda, desfeu el llevat amb l’aigua.
  3. Barregeu-ho tot en un bol fins que faci un engrut
  4. Passeu-ho al marbre ben enfarinat, amasseu 10 minuts estirant i plegant la massa fins que es torni homogènia, llisa i elàstica.
  5. Talleu en porcions, feu-ne boles i deixeu-ho llevar, tapat, mínim 2 h a temperatura ambient, o millor 6-24 h en nevera.
  6. Quan falti 30 min. per preparar la pizza, prepareu un sofregit de tomàquet, o si ho preferiu, deixeu escórrer l’aigua del tomàquet ratllat en un colador fi.
  7. Mentrestant, Talleu la mozzarella en bocins fins i assequeu-la una mica entre papers de cuina.
  8. Un cop ha llevat la massa, preescalfeu el forn, a dalt i a baix, al màxim.
  9. Passeu la massa del nou al marbre, aixafeu-la suaument amb els dits i estireu-la fent li la forma que desitgeu.
  10. Ompliu la pizza al gust; per la pizza Margherita, escampeu 4 cullerades de tomàquet, mozzarella a bocins, i una mica de pecorino ratllat per sobre
  11. Enforneu fins que la massa estigui cruixent (vegeu comentaris).
  12. Afegiu unes fulles de alfàbrega per sobre.

Comentaris i trucs:

  • Segons sembla, la millor farina per pizza és la 00 italiana, que equival a la nostra farina comuna; no té tant gluten, i és fina, de maner que s’aconsegueix massa més elàstica un cop treballada.
  • La proporció de farina i aigua varia moltíssim segons la recepta, ja que cada farina pot absorbir-la diferent i s’adapta també al forn i temps de coure. Normalment la proporció està entre 275-350g d’aigua per mig quilo de farina. Per començar uns 300-325 g està prou bé. Cal tenir en compte que si s’enfarina molt la taula, la massa n’incorporarà més de la que es posa al principi!.
  • La recepta tradicional es deixa llevar 1o dos dies, per a que el llevat li doni més sabor a la massa. La recepta de Iban Yarza posa molt menys llevat (5g de llevat fresc, que serien 7 de sec), un xic menys de aigua (300 ml) i afegeix 20 ml d’oli. La farina que recomana és 400g de farina fluixa mesclada amb 100g de sèmola fina (o farina) de blat de gra dur. No s’amassa: només cal barrejar-la bé, i es fermenta molt lentament a la nevera (1-2 dies).
  • Es pot preparar la massa amb un robot de cuina termomix (busqueu el vostre programa d’amassat a la màquina). Un cop la massa deixa de ser un engrut i ja fa una bola, traieu-la i acabeu de amassar-la a mà. És important fer-ho a mà per a que es torni elàstica. Sembla un sense sentit, però us estalviareu la part empipadora de l’engrut que s’enganxa per tot arreu.
  • És molt important que els ingredients que es posen no deixin anar aigua. Per això convé eixugar la mozzarella i escórrer o sofregir el tomàquet ratllat abans.
  • Els forns de pizza són a molt alta temperatura, 400°C, i la pizza es cou directament a la base calenta del mateix, en un temps rècord (90 segons). Això és impossible a casa; per tant posarem el forn al màxim i mirarem de fer la cocció el més ràpid possible. Per a que quedi millor, es recomana fer servir pedres de forn que s’escalfen abans de posar la pizza a sobre i ajuden a mantenir la temperatura una cocció ràpida. Si no se’n té, un bon truc és enfornar la pizza sobre un paper de forn i posar-la directament sense reixa (sempre que la part baixa del forn sigui llisa com en els forns elèctrics encastats). Ho courem uns 2-3 minuts i després traspassar-la a la reixa i atansar-a dalt de tot uns 2-3 minuts més per a acabar-la.
  • L’alfàbrega la posem al final perquè si no es crema (quan la pizza es fa en forn de llenya no cal, perquè la cocció és molt ràpida, però no és el nostre cas)

Referències:

  1. Foodtube – How to Make Perfect Pizza | Gennaro Contaldo. https://www.youtube.com/watch?v=1-SJGQ2HLp8&list=PL9uj-S-sAjt6OebDSf9qS7XE8u8NXR_vz&index=70
  2. ROBINFOOD (Amb Iván Yarza) / Pizza para los que nunca harían pizza + Lahmacun. https://blog.daviddejorge.com/2011/10/25/robinfood-pizza-para-los-que-nunca-harian-pizza-lahmacun/
  3. Foodtube – Midnight Margherita Pizza in Naples | Jamie Oliver & Gennaro Contaldo | Jamie Cooks Italy. https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=x4bphIdEc3E&list=PLSFPMXFngAjY_cOuoY1MTpEqQDfPNHvZF&index=73
Pizza casolana
Pa de pita

Pa de pita

Deja un comentario

Una recepta senzilla per fer pa a casa: el pa de pita!.

Temps de preparació: 2 h

Dificultat: baixa – mitja

Ingredients:

Per a 8 pans de pita:

  • 400g  de farina panificable o farina normal (o 375g + 25 g d’una farina més gustosa: integral, de cigró, sèmola de gra dur, de blat de moro…)
  • 250g d’aigua
  • 10g de sucre
  • 5g de sal
  • 5 g de llevat fresc (o 1,5g de llevat sec)

Preparació:

  1. Poseu l’aigua en un bol i desfeu-hi el llevat
  2. Afegiu la resta d’ingredients i mescleu-los fins a aconseguir una massa homogènia i que absorbeixi tota la farina. Quedarà una massa una mica enganxosa.
  3. Passeu la massa al marbre i tapeu-la amb el bol. Deixeu reposar 15 minuts.
  4. Destapeu i amasseu-la sobre el marbre uns 5 minuts, sense afegir farina. La massa començarà a tornar-se llisa i no enganxarà tant. Si costa podeu deixar-la reposar alguna estona més.
  5. Torneu la massa al bol i deixeu-la llevar 1 hora.
  6. Passada l’hora, poseu a preescalfar el forn amb una safata a dins a màxima temperatura.
  7. Traieu la massa del bol (haurà crescut força) i feu-ne 8 porcions.
  8. Bolegeu les porcions sobre el marbre.
  9. Afegiu farina abundant sobre el marbre. Amb un corró, estireu les boles fent rodones d’uns 16-18 cm, d’un gruix uniforme (uns 3 mm).
  10. Poseu-les de dues en dues sobre un paper de forn i poseu aquest paper sobre la safata ben calenta, o fins i tot directament sobre el fons del forn, si aquest ho permet.
  11. Fornegeu el pa de pita uns 2 -3 minuts. Els pans s’inflaran com un globus a causa de la alta temperatura i el vapor.
  12. Traieu-los del forn (compte de no cremar-vos, estan plenes de vapor molt calent) i conserveu-los en un drap humit.
  13. Serviu-les calentes o fredes.

Comentaris i trucs:

  • El pa de pita és una forma molt senzilla de fer pa a casa.
  • Si 8 pans són massa, es poden congelar sense problemes.
  • Es poden fer sobre una paella molt calenta, 1 min per una banda i 1 min per l’altra.

Referències:

  1. David de Jorge: Pan de pita “Pitando” https://blog.daviddejorge.com/2015/04/17/robinfood-pan-pita-pitando-cordero-guisado-jaibibi/.

Focaccia ràpida

Deja un comentario

Aquesta recepta de focaccia ràpida la podreu preparar en poc més de dues hores, i gairebé sense amassar. El resultat queda molt bo, i és un recurs molt agraït per aquells dies que teniu ganes de empastifar-vos les mans com un nen petit!

Temps de preparació: 2h – 2h 30 min

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a la massa:

  • 400 g de farina fluixa (la normal)
  • 30 g llevat fresc
  • 250 ml aigua
  • 1 cullerada d’oli d’oliva verge
  • 1 cullereta sucre
  • 1 cullereta sal

Per a condimentar la focaccia (*vegeu alternatives als comentaris):

  • 30 ml oli d’oliva verge
  • 30 ml aigua
  • Sal gruixuda o en escates
  • Romaní fresc

Preparació:

  1. En un bol gran, desfeu el llevat amb l’aigua
  2. Tamiseu la farina dins del bol, i afegiu també la resta d’ingredients per a la massa.
  3. Remeneu amb l’ajut d’una espàtula o amb les mans fins que absorbeixi tota la farina. Treballeu-la una mica; us ha de quedar una massa ben homogènia, molt enganxosa.
  4. Sobre el marbre net, escampeu-hi un raig d’oli. Aboqueu-hi a sobre la massa.
  5. Estireu i plegueu la massa unes dues o tres vegades, en direccions diferents.
  6. Tapeu la massa amb el bol cap per avall i deixeu reposar 4-5 minuts.
  7. Repetiu la operació de estirat-plegat
  8. Prepareu un motlle metàl·lic per enfornar, unteu-lo molt generosament amb oli.
  9. Poseu-hi la massa a dins i estireu-la fins que cobreixi bona part del fons (si no arriba als extrems, ja creixerà).
  10. Unteu un xic de paper film amb oli i tapeu el motlle.
  11. Deixeu llevar a temperatura ambient 1h , fins que dobli la mida (o més).
  12. Preescalfeu el forn a 250°C, a dalt i baix, millor amb aire.
  13. Traieu el film de la massa. Unteu-vos els dits amb oli i premeu-la fent clots, sense arribar a foradar la massa. La massa perdrà força volum, és normal. No us excediu massa en fer els clots o la massa us quedarà més compacta.
  14. Enforneu 8 minuts.
  15. Mentrestant prepareu el romaní picolat (només les fulles), i a banda en un pot petit una emulsió d’oli i aigua a parts iguals.
  16. Traieu la focaccia del forn (haurà recuperat part del volum) i unteu-al generosament amb la emulsió. Afegiu la sal en escates i el romaní per sobre.
  17. Enforneu de nou 10-12 minuts més.
  18. Deixeu-ho refredar una mica i ja es pot servir.

Comentaris i trucs:

  • Aquesta és una variació de la recepta tradicional de focaccia pensada per preparar-se en poc temps. Hi ha un excés de llevat i s’hi afegeix sucre per a que fermenti molt ràpid, i perquè l’excés de llevat li aporti sabor. La diferència d’aquesta focaccia ràpida amb una de feta com Déu mana, amb 24 h o més de fermentació, és que quedarà menys esponjosa (bombolles més menudes a dins) i tindrà menys sabor característic de pa artesà. Però segueix estant molt bona, i és una alternativa molt agraïda per a un sopar, quan venen convidats o directament si t’has quedat sense pa.
  • La massa és MOLT enganxosa. És normal, millora amb l’amassat i el repòs, però realment no necessitareu amassar-ho gaire un cop aconseguida la massa homogènia dins del bol.
  • No feu servir farina de força o us quedarà molt compacte.
  • L’oli d’oliva extra verge és obligatori. El sabor de l’oli repercutirà en el sabor final.
  • El pas d’untar la focaccia amb l’emulsió d’oli i aigua a mitja cocció, li dona una  crosta característica. Al fer clotets, augmentem la quantitat de superfície d’aquesta crosta, i la cocció és una mica més ràpida.
  • El guarniment tradicional (i un dels més bons) és aquest, però podeu condimentar-la al vostre gust; si no teniu romaní, afegiu un xic d’orenga, herbes provençals, o el que tingueu per casa. Dues alternatives molt bones són afegir tomàquets secs i olives negres, o bé orenga i ceba caramel·litzada . En qualsevol cas, NO ho afegiu fins que unteu la massa amb oli, perquè si no us quedarà recremat.

Referències:

  1. SANPELLEGRINO: Focaccia
  2. ROBINFOOD: Pan fácil ciabattoide i focaccioide

Bacallà a la llauna

Deja un comentario

Aquesta és la versió que feia la mare de bacallà a la llauna. Tot un clàssic de la cuina catalana. I ja se sap, si és un clàssic per alguna cosa serà. Que no sigui perquè està molt bo!

Temps de preparació: 30 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 4 lloms (millor si és morro) de bacallà dessalat
  • 4 alls
  • 2-3 tomàquets ratllats
  • Farina
  • Pebre vermell, millor de la vera (dolç, picant o dels dos, al gust)
  • Julivert
  • Oli.
  • 1 got de vi blanc (200 ml)

Preparació:

  1. Enfarineu bé el bacallà i fregiu-lo a foc fort en una paella amb oli, només per a que quedi segellat per fora.
  2. Retireu el bacallà  reserveu-lo en una safata per anar al forn.
  3. Poseu a preescalfar el forn a 180°C.
  4. En l’oli, afegir els alls picolats, i fer-los suar en l’oli calent (que no es torrin). Retireu del foc, i afegiu una cullereta de pebre vermell, remenant de seguida, i immediatament afegiu el tomàquet ratllat.
  5. Tot seguit, afegiu una part del julivert picolat i mitja copa de vi blanc.
  6. Torneu-ho al foc i feu-ho bullir fins que s’evapori l’alcohol del vi.
  7. Tireu el contingut de la paella sobre el bacallà i enforneu-lo a 180°C uns 5-10 minuts.
  8. Serviu-ho calent.

Comentaris i trucs:

  • Aquesta recepta és la variació de la mare a partir de la recepta original que es cuinava a casa seva, que no duia tomàquet ni vi. Simplement es sofregia breument l’all, s’afegia el pebre vermell i es tirava per sobre el bacallà amb una mica de julivert picat just abans d’enfornar. Tot i això, encaixa perfectament dins de la recepta descrita al corpus culinari de la Cuina Catalana, sembla ser que el vi i el tomàquet són ingredients opcionals.
  • És important retirar la paella del foc abans de tirar el pebre vermell; cal remenar i afegir el tomàquet ben ràpid, perquè si el pebre vermell s’escalfa massa, agafa un regust amarg.
  • Un altre punt molt important és el punt de cocció del bacallà. És molt fàcil que el bacallà quedi massa cuit, ja que primer el fregim; per això cal fregir-lo a foc fort i molt poca estona, just per a que es cogui la farina i segelli la peça. Després enfornarem més o menys temps segons la mida de la peça. Pel mateix motiu, cal fer servir peces gruixudes de bacallà, si és massa prim es courà massa.
  • Tasteu el bacallà dessalat en cru, per saber si us caldrà afegir sal.

Referències:

  1. Institut Català de la Cuina Catalana (ICC): Corpus del Patrimoni Cultural Català: Bacallà a la llauna .

Crestes de pesto amb tomàquet sec (“empanadillas”)

Deja un comentario

Per als que demaneu idees de receptes fàcils i gustoses, us proposem aquestes crestes (“empanadillas”) de pesto amb tomàquet sec i mozzarella . Senzillíssima de preparar, i les podeu fer al forn o fregides.

Temps de preparació: 30 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 16 oblees de fer crestes (empanadillas)
  • 4 tomàquets madurs
  • 25g (un grapat) de tomàquets deshidratats
  • 2 boles de mozzarella
  • Un manat d’alfàbrega de fulla ampla
  • 1/2 all petit
  • 15 g (un grapadet) de pinyons
  • Sal
  • Oli extra verge
  • Més oli (per fregir) o bé un ou (per fer al forn)

Preparació:

  1. Unes hores abans, poseu en aigua els tomàquets secs en un recipient coberts amb aigua calenta, per a que s’hidratin.
  2. En un morter, afegiu mig ( o un quart) d’all  petit i un pols de sal.
  3. Aixafeu-ho amb la mà de morter fins que quedi fet una pasta.
  4. Afegiu les fulles de l’alfàbrega, i un fil d’oli (molt poc). Aixafeu les fulles amb la mà de morter, fins que quedin trinxades de forma grollera.
  5. Afegiu els pinyons, i aixafeu fins a obtenir una pasta.
  6. Traieu els tomàquets de l’aigua (podeu conservar-la per fer altres plats), i amb el revés d’un ganivet, extraieu- ne la polpa, com si es tractés d’una nyora. Afegiu la pasta de tomàquet al morter i aixafeu i remeneu-ho tot.
  7. Picoleu els tomàquets en daus menuts, afegiu-los al pesto i remeneu (no aixafeu més!). Tasteu-ho i rectifiqueu de sal si convé.
  8. Ompliu les crestes amb una cullerada del pesto amb tomàquet i uns pessics de mozzarella. Aneu amb compte de no posar massa farciment o se us trencaran.
  9. Plegueu les crestes i segelleu la vora amb l’ajut d’una forquilla.
  10. Per coure-les al forn: pinteu la part superior de les crestes amb ou batut i enforneu-ho segons les instruccions de les oblees (seran uns 200°C durant 15 min, o fins que estiguin daurades)
  11. Per fregir-les: fregiu-les en oli abundant, ben calent, procurant no posar massa crestes a la vegada (que puguin “nedar” una mica). Abans de servir, poseu-les en una safata amb paper de cuina per a que absorbeixi l’oli.

Comentaris i trucs:

  • Aprofiteu el suc de remullar el tomàquet per a fer qualsevol guisat, arròs, etc. que tingueu previst, li donarà molt bon sabor. Recordeu però de passar-lo per un sedàs fi, per si de cas duien alguna resta de terra o similar.
  • Aquest pesto l’hem fet sense formatge, per a que es noti més el sabor de la mozzarella. Però si us hi agrada, podeu posar una mica de parmesà ratllat o de formatge per fondre.
  • El pesto no vol gaire all; si n’afegiu massa predominarà massa, i volem que predomini l’alfàbrega. Amb un quart de gra d’all mitjà o petit n’hi ha prou. Si l’aixafeu molt bé amb la sal, fins que quedi una pasta finíssima, ajudarà a que no us repeteixi.
  • Nosaltres afegim un xic d’oli just abans d’aixafar l’alfàbrega (molt poc, just per recobrir les fulles). Bona part de les aromes de l’alfàbrega són solubles en olis i greixos, això farà que al aixafar l’alfàbrega l’oli retingui més els aromes.
  • Normalment, les oblees venen amb un paper antiadherent cadascuna. Si les ompliu sense retirar el paper us ajudarà a plegar-les sense que se us trenquin. I si voleu, les podeu congelar un cop farcides, protegides amb el paper. Sí, el paper va per fora! Aixxx, com sou! XD.
Crestes ("empanadillas") de pesto amb tomàquet sec

Magdalenes casolanes (també en format pastís)

Deja un comentario

Magdalenes casolanes!. La mare es llevava sempre força d’hora, i en el temps de fer un cafè li donava temps de preparar unes magdalenes o un pa de pessic. O sigui que en el que trigàvem a llevar-nos i treure’ns les lleganyes dels ulls, ja casa ja feia flaire de magdalenes posades al forn!

Aquesta recepta de magdalenes la va descobrir a la web de «webos fritos», i és amb diferència la que ens ha donat millor resultat. Sovint l’hem fet en format pastís, en comptes de magdalena, i funciona la mar de bé (mireu la foto més avall, si encara no us ha agafat salivera… ).

Temps de preparació: 1h 15 min

Dificultat: baixa -mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 taronja
  • 4 ous mitjans (uns 200g)
  • 200 g de sucre
  • 200 g d’oli extra verge (de gust suau)
  • 220g de farina
  • 1 sobre de llevat químic (16g)
  • 1 pessic de sal
  • Opcional: perles de xocolata i/o sucre per guarnir

Preparació:

  1. Ratlleu la pell de la taronja. Escorreu-ne el suc. Reserveu-ho.
  2. En un bol gran, barregeu els ous amb el sucre i 50 ml del suc de la taronja amb unes varetes, força estona, fins que el sucre quedi dissolt del tot.
  3. Afegiu l’oli i remeneu-ho.
  4. Afegiu la farina, tamisant-la amb un colador o un sedàs. Afegiu també el llevat i la pell ratllada de la taronja. Remeneu-ho bé, fins que us quedi una textura llisa.
  5. Repartiu la massa en motlles per magdalenes, o en un motlle per a pastís. Deixeu un dit sense omplir per a que puguin pujar. Per a que els motlles se us aguantin podeu fer servir flameres o motllos de forn.
  6. Poseu-ho a refredar a la nevera uns 30 minuts
  7. Mentrestant preescalfeu el forn al màxim (al nostre és uns 240°C) a dalt i a baix, i amb aire, si en té.
  8. Un cop la massa és freda, espolseu sucre per sobre (o algunes perles de xocolata) i enforneu-les abaixant el forn a 220°C uns 12-15 minuts.
  9. Un cop les magdalenes són rosses, assegureu-vos que són cuites amb un punxó i retireu-les del forn.
  10. Deixeu-les refredar, i a gaudir!.

Comentaris i trucs:

  • La clau d’aquesta recepta són les mesures (sigueu precisos amb les quantitats) i el “truc” de refredar la massa a la nevera abans de enfornar. El fet d’enfornar amb el forn molt calent i abaixar-lo a 220°C també ajuda a que les magdalenes llevin amb la forma característica.
  • No obriu el forn mentre es couen o no us llevaran bé.
  • Si no teniu motlles de magdalenes ( o us fa mandra anar omplint-les), podeu posar tota la massa en un motlle antiadherent, i fer el mateix en format pastís.
  • Guarniu-ho al gust. Si només hi poseu sucre, us pujaran més. Si hi poseu les perles de xocolata per fondre, no us pujaran tant (però també estan molt bones!).
  • A la web de webos fritos hi trobareu un vídeo tutorial!

Referències:

  1. Vorwerk Thermomix, 2012: Repostería y pastelería con Thermomix (288pp).
  2. Webos Fritos (www.webosfritos.com): Magdalenas. Vídeo receta.

Còctel Planet Hoth Toddy

Deja un comentario

Celebrant l’estrena de l’últim capítol de la saga de Star Wars, us portem el còctel Planet Hoth Toddy, una recepta inspirada en el planeta gèlid de l’entrega de l’Imperi Contraataca.

És una variant d’un Daiquiri, un sour de rom envellit amb Maraschino, una bromera espectacular que recorda la neu i guarnit amb nou moscada que li dona un toc sorprenentment bo.

Que la Força sigui amb vosaltres!

Ingredients:

  • 60ml (2 oz) rom envellit
  • 25ml ( ¾  oz) suc de llima
  • 15ml ( ½ oz) xarop
  • 7,5ml ( ¼ oz) licor de Maraschino
  • 1 clara d’ou (veure comentaris)
  • gel

Per guarnir: nou moscada

Servei preferit: copa de còctel

Tipus d’elaboració: sacsejat i doble escorregut

Preparació:

  1. Afegiu tots el ingredients a una coctelera.
  2. Sacsegeu molta estona fins que la coctelera quedi ben glaçada.
  3. Escorreu directament a la copa amb el colador de molles (colador Hawthorne) i l’ajut d’un colador fi.
  4. Guarniu ratllant nou moscada per sobre.

Comentaris i trucs:

  • El nom d’aquest còctel és un joc de paraules entre el nom del planeta nevat de Star Wars, el planeta Hoth, i el nom d’un clàssic dels còctels, el Hot Toddy. Aquest segon no té res a veure, com el nom indica, és un còctel que es serveix calent!!
  • La clara d’ou pot tirar una mica enrere si no l’heu tastat abans en un còctel, però el resultat us sorprendrà, no queda gens bavós sinó una sensació sedosa en boca i no dona gens de gust. La primera vegada us recomanem fer servir mitja clara.
  • Per aconseguir més bromera podeu fer un sacsejat “en sec”, sense gel, obrir la coctelera, afegir el gel i tornar a sacsejar.

Referències:

  1. Liquor.com: Planet Hoth Toddy

Goulash txec amb cervesa (versió vegana)

Deja un comentario

Avui us portem directament des de Praga una recepta tradicional txeca: un goulash txec amb cervesa (versió vegana). Aquest cop l’hem fet amb «Heura», un substitut vegà de la carn fet amb base de soja que té una textura molt semblant  a la del pollastre. Però la podeu fer perfectament amb carn, si ho preferiu, (no oblideu llegir els comentaris!!).

La versió txeca és una mica diferent de la Hongaresa; més que una sopa, és un estofat de carn amb molta salsa, i força especiada.  Allà el serveixen amb una mena de pa cuit al vapor, però podeu acompanyar-lo amb el que vulgueu: un puré o parmentier de patata, arròs, o simplement sucar-hi molt pa, del de tota la vida.

Temps de preparació: 1h

Dificultat: baixa -mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 360g de carn vegetal «Heura» o el vostre substitut preferit (vegeu comentaris)
  • 2 cullerades d’espècies per goulash (vegeu comentaris)
  • 2 alls
  • 2 gots de cervesa negra (una mica menys si feu servir Guinness)
  • 2 cebes
  • 400 ml de brou de verdures
  • 2 culleretes de farina de blat de moro (maizena)
  • 2 cullerades de salsa de soja (opcional)
  • Oli

Preparació:

  1. En una cassola, millor si és de ferro colat o de terra, afegiu dues cullerades d’oli d’oliva  i sofregiu l’heura fins que canviï una mica de color. Reserveu.
  2. En el mateix oli, sofregiu l’all.
  3. Quan comenci a ser cuit afegiu la ceba picada. Sofregiu a foc mig fins que comenci a enrossir.
  4. Afegiu les espècies. Remeneu-ho uns pocs segons i afegiu la cervesa.
  5. Deixeu-ho reduir fins que quedi a la meitat del volum aproximadament.
  6. A banda, deixateu en un got la Maizena amb una mica del brou fred. Afegiu-ho i remeneu. Afegiu la resta de brou.
  7. Deixeu reduir fins que faci una salsa densa i de color bru.
  8. Tritureu-ho tot amb un braç batedor.
  9. Torneu-ho al foc i afegiu-hi l’Heura.
  10. Afegiu la salsa de soja (opcional)
  11. Deixeu-ho coure uns 4-5 minuts a foc molt baix, per a que confiti i es barregin els sabors.
  12. Corregiu de sal si convé.
  13. Serviu-ho ben calent, acompanyat d’un puré o parmentier de patates, i sobretot una bona cervesa txeca 😉

Comentaris i trucs:

  • Aquesta és una adaptació vegana del goulash estil txec, que és una mica diferent del goulash hongarès. El goulash txec és un guisat de carn amb una abundant salsa espessida amb farina o farina de blat de moro i fet amb vi o cervesa. Normalment l’acompanyen amb knêdikly, una mena de pa cuit al vapor sense crosta, i a vegades amb ceba en juliana, xucrut i/o rave picant ratllat. El goulash hongarès, més conegut, és més aviat una sopa, que du patates i verdures.
  • Podeu fer aquesta recepta amb el substitut de carn vegana que preferiu: tofu, seitan… L’únic que haureu d’adaptar els temps de cocció al ingredient que hagueu escollit.
  • Òbviament podeu fer el goulash tradicional (no vegà) amb carn de vedella. En aquest cas, en farem servir més (uns 500g) ja que merma més que el substitut vegà. Marqueu la carn en l’oli, reserveu, i torneu-la a afegir un cop el sofregit estigui fet, junt amb la cervesa. La deixarem estofar, tapada, durant molta estona (dependrà del tipus de carn i la mida), afegint brou (de carn o de pollastre) a mida que aquest vagi reduint. Quan sigui tendra, i la salsa hagi espessit, ja ho podreu servir.
  • Nosaltres l’hem fet amb una mescla d’espècies preparada que vam comprar a Praga (marca Koření s orlem). Però podeu fer la vostra amb aproximadament 2 culleretes de pebre vermell mòlt, 1 cullereta de cafè de comí mòlt, 1 cullereta de cafè de coriandre mòlt i pebre vermell picant al gust (mitja cullereta o més). El nostre preparat duia sal i farina de blat de moro, pel que n’hem emprat més quantitat.
  • Si feu servir preparat, compte amb la sal. En solen dur, i aleshores no cal salar l’estofat.
  • La cervesa, òbviament millor si és txeca. Si no en teniu a mà , podeu fer servir Guinness (no cal afegir-ne tanta, una ampolla per 4 persones farà). A Txèquia també el fan sovint amb vi negre.
  • Els goulash txecs que hem tastat sempre duen molta salsa per la quantitat de carn que duen.
  • Una forma divertida de servir aquests goulash és fent una clotxa amb un pa de pagès: Obriu-lo per dalt, buideu-lo sense treure del tot la molla, per a que no us vessi. Ompliu-lo amb l’estofat i serviu-ho tancat amb la tapa que haureu tret abans de buidar.
  • Recordeu: Els estofats sempre milloren si els deixeu reposar d’un dia per l’altre.

Referències (amb links):

  1. Radio cz – El Gulash checo, la versión local del menjar húngaro
  2. News cz: Warming goulash rècipes for winter.
  3. Wikipedia: Goulash

Ratatouille estil Píxar (Confit Byaldi)

Deja un comentario

Si heu vist la pel·lícula Ratatouille de Píxar, segur que les imatges d’aquesta recepta us seran familiars. I si no l’heu vist, us la recomanem moltíssim. Hem reproduït aquí la recepta estrella de la pel·lícula, una versió del ratatouille, coneguda com a “Confit Byaldi”.

La dificultat és baixa, si bé porta un xic de feina (molta menys si teniu una mandolina). Però el resultat és extraordinàriament bo i val moltíssim la pena. Tant, que per ara la considerem la millor recepta vegana que hem cuinat. Un plat per lluir-se quan tingueu convidats a casa.

Temps de preparació: 45 min.+ 1h 30 min de cocció al forn

Dificultat: baixa (mitja si no teniu una mandolina)

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 2 carbassons verds
  • 2 carbassons grocs o blancs
  • 2 esbergínies xineses (de les primes i llargues), o bé la meitat prima de 6 esbergínies petites
  • Uns 6 tomàquets allargats grans (tipus pebrot o pera, del diàmetre dels carbassons)
  • 2 cebes tendres
  • 1 pebrot vermell
  • 6 grans d’all
  • Julivert
  • Romaní o herbes al gust (millor fresques)
  • Oli, sal, pebre

Preparació:

Preparació dels ingredients:

  1. Peleu els tomàquets (vegeu comentaris).
  2. Talleu a rodanxes uniformes de 2 mm els carbassons, les esbergínies i els tomàquets. Millor si pot ser amb l’ajut d’una mandolina, excepte si els tomàquets son gaire tous. Procureu que el diàmetre de les rodanxes sigui el més homogeni possible. Reserveu–ne les puntes i les rodanxes que se us hagin trencat.
  3. Peleu els alls i talleu-los a làmines gruixudes.
  4. Netegeu i talleu la ceba, el pebrot i les puntes de la resta de verdures en bresa (daus grollers de 1-2 cm ).

Preparació de la salsa:

  1. En una cassola sofregiu primer l’all en un bon raig d’oli.
  2. Quan comenci a fer olor, afegiu i sofregiu la ceba.
  3. Quan ja sigui transparent, afegiu el pebrot, les puntes de les verdures i un pols de sal, al gust.
  4. Sofregiu –ho tot a foc mig, remenant de tant en tant, fins que les verdures siguin ben cuites.
  5. Passeu-ho tot a un vas de batedora. Afegiu un pols de fulles de romaní, un bon raig d’oli i tritureu-ho tot fins a tenir una crema espessa. Corregiu-ho de sal i pebre.

Preparació del plat:

  1.  En un motlle rodó per anar al forn, o una paella de ferro de les que es pot treure el mànec, afegiu unes cullerades de la salsa i escampeu-les. No n’hi ha d’haver massa, tant sols ho heu de cobrir com si es tractés del tomàquet d’una pizza.
  2. A sobre, cobriu amb les verdures laminades, posades de manera que alternem verdura i color (p. ex. esbergínia, carbassó blanc, tomàquet, carbassó verd), com a la imatge.
  3. Retalleu un paper de forn en rodó, de forma que hi càpiga just a dins del motlle. Feu-hi un foradet al centre que farà de xemeneia.
  4. Amaniu les verdures amb un raig d’oli per sobre i cobriu-les amb el paper de forn.
  5. Enforneu 90 minuts a 150°C.
  6. Serviu en calent. Podeu servir-ho directament en la safata de forn, o emplatar com a la pel·lícula, amb l’ajut un motlle cilíndric, i amb una mica més de salsa pel voltant i un xic de julivert picat ben fi per guarnir.

Comentaris i trucs:

  • Busqueu verdures el més similars en diàmetre que trobeu.
  • Per a pelar els tomàquets fàcilment, marqueu una creu a la part de baix dels tomàquets, escaldeu-los 30 segons i passeu-los immediatament a aigua molt freda. Si teniu un pelador dentat especial per a tomàquets, ho podeu fer sense escaldar.
  • Si teniu mandolina per tallar les verdures, us estalviareu molta feina. És una eina molt pràctica. Si no en teniu, per 15-25 € en podeu comprar de no professionals, que fan la feina de sobres (a nosaltres ens ha funcionat millor les que tenen la ganiveta en forma de V).
  • Si el tomàquet no és ferm, us anirà millor fer-lo a ganivet.
  • Si feu el plat per a dues persones (la meitat de ingredients), calculeu que un motlle rodó d’uns 22-25 cm serà suficient, us quedaran unes 2 rotllanes. Si feu per a 4 persones, us hi han de cabre 3 rotllanes. Òbviament la safata per a forn pot ser quadrada, però a la pel·lícula és rodó 😉 .
  • Prepareu-vos les verdures en grups abans d’emmotllar-ho, us serà més fàcil.
  • El punt clau és la quantitat de salsa i el paper de forn. De salsa no n’hi va gaire, només hi és per a evitar que les verdures es torrin massa per la part de sota. El paper fa la mateixa feina per dalt, a més d’evitar que s’assequi.
  • No oblideu amanir amb oli, aquest fa de conductor de la temperatura i fa que s’assequi menys.
  • La cocció és molt lenta (90 minuts) i a temperatura força baixa (150°C) per a confitar les verdures sense que s’assequin.

Referències:

  1. ChefSteps: Pixar-Style Ratatouille
  2. Binging with Babish: Ratatouille (Confit Byaldi) from Ratatouille
  3. Viquipèdia: Ratatolha.
  4. Viquipèdia: Ratatouille (pel·lícula)

Còctels Clàssics que cal tastar: El White Russian

3 comentarios

Avui us presentem el white russian, un estil de còctel ben diferent . Un exquisit clàssic de clàssics,  amb vodka, licor de cafè i nata. Si us agrada el cafè, aquest l’heu de provar!

Us explicarem dues maneres de servir-lo: la forma clàssica, amb gel, i una altra una mica més elaborada, en copeta, que és com més ens agrada.

Ingredients:

  • 60 ml (2 oz) vodka
  • 30 ml (1 oz) licor de cafè
  • 30 ml (1 oz) de crema de llet
  • gel

Per guarnir: uns grans de cafè i/ o una mica de nou moscada ratllada

Servei preferit: Got tipus old fashioned ( si el feu amb gel) o bé en copeta

Tipus d’elaboració: remenat o sacsejat, segons com el  presenteu.

Preparació:

Versió ràpida on the rocks:

  1. Ompliu una coctelera amb gel i tots els ingredients.
  2. Sacsegeu-ho vigorosament.
  3. Escorreu-ho en un got amb gel nou.
  4. Guarniu al gust.

Versió en copeta:

  1. En un recipient  adient , bateu la nata amb unes varetes fins que tingui textura de xantillí (a mig camí de ser nata muntada)
  2. A banda, ompliu un vas remenador (o el got d’una coctelera) amb gel, fins ¾ parts o més.
  3. Afegiu-hi el vodka i el licor de cafè. Remeneu-ho fins que el gel comenci a desfer-se i estigui ben fred.
  4. Serviu el licor en una copeta, deixant mig centímetre per a la nata.
  5. Afegiu la nata a mig muntar per sobre, amb cura, de forma que suri formant una capa.
  6. Guarniu-ho amb uns grans de cafè i ratlleu-hi nou moscada per sobre.

Comentaris i trucs:

  • La forma clàssica de servir-lo és en gel. Es pot servir sacsejant tots els ingredients, o bé afegint la crema de nata sense muntar per sobre amb cura, deixant que faci una capa ( no costa pas gaire, la crema de llet tendeix a surar). Si ho feu així, veureu que la crema de llet fa unes aigües força boniques per sobre el licor de cafè.
  • A nosaltres ens agrada més la versió en copeta, per elegant, i perquè la textura de la nata  a mig muntar és molt agradable en boca. Això permet també guarnir-ho còmodament amb uns grans de cafè de manera que s’aguantin sobre la nata.
  • La nou moscada és totalment opcional. Generalment no se n’hi posa, però li dóna un toc aromàtic molt interessant.

Referències:

  1. REGAN, GARY: The Joy of Mixology: The Consummate Guide to the Bartender’s Craft. Ed. Clarkson Potter, 300pp.