Etiqueta: recepta

Amanida de taronja (Remojón andalús)

Deja un comentario

Quan comença a fer calor ve molt de gust preparar amanides i plats refrescants com aquest: l’amanida de taronja o remojón andalús. Una amanida que sorprèn a qui no la coneix, i que agradarà fins i tot als «al·lèrgics» a l’enciam!

Temps de preparació: 10 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 4 taronges
  • 4 ous durs
  • 1 ceba tendra
  • Olives negres i verdes
  • bacallà esqueixat dessalat (opcional)

Per a la vinagreta de cítrics:

  • Oli d’oliva extra verge
  • El suc de mitja taronja
  • El suc de una llimona
  • El suc de mitja aranja (opcional)
  • Sal, pebre
  • mostassa (opcional)

Preparació:

  1. Poseu a bullir un cassó amb aigua. Un cop bulli poseu-hi els ous (a temperatura ambient) i feu-los coure fins que quedin ous durs (4-5 min)
  2. Mentrestant, peleu les taronges, i feu-les a bocins.
  3. Talleu igualment la ceba en juliana o en bresa fina.
  4. Prepareu una vinagreta amb el sucs del cítrics i  l’oli, (2 parts d’oli per 1 de suc de cítrics) i una culleradeta de mostassa per lligar si us hi agrada. Corregiu-ho amb un polsim de sal i de pebre.
  5. Munteu l’amanida en una safata, barrejant la ceba amb la taronja i el bacallà (si en teniu).
  6. Guarniu amb les olives i els ous durs pelats, tallats a rodanxes.
  7. Amaniu-ho tot amb un bon raig de la vinagreta que heu preparat.

Comentaris i trucs:

  • L’amanida de taronja o «remojón andaluz» és un plat d’orígen àrab, típic d’Andalusia i que es prepara especialment a Granada, Córdoba i Jaén. De fet, la recepta bàsica consisteix estrictament de taronja amanida amb oli i sal, i poden afegir-s’hi nombrosos ingredients – com en el nostre cas- , essent molt habitual el bacallà dessalat i esqueixat.
  • També hi ha la variant dolça de remojón, consistent en taronja amanida amb oli i sucre, més típica com a postre o berenar per la mainada.
  • Per a que la ceba no surti tant picant, un truc consisteix en deixar-la reposar 10-15 minuts en aigua amb una bona cullerada de  de sucre.
  • Si menjeu de tupper a la feina, aquest és un bon recurs per a l’estiu !!

Referències:

Guisat de carn amb préssecs

Deja un comentario

Una altra recepta de l’àvia que cal recordar: El guisat de carn amb préssecs.  Aprofiteu el millor moment de temporada per tastar-la!

Temps de preparació: 2 h

Dificultat: baixa -mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1/2 kg de carn de vedella, millor si és llata.
  • 4 préssecs de vinya
  • 2 cebes tendres grans
  • 2 llavors de cardamom (opcional)
  • farina
  • 1 copa de vi ranci
  • 1/2 copa de moscatell
  • Brou de verdures o aigua
  • sucre
  • oli, sal

Elaboració:

  1. Enfarineu la carn i marqueu-la en una cassola en oli d’oliva.
  2. Reserveu-la
  3. En el mateix oli, sofregiu la ceba, sense que agafi color.
  4. Afegiu de nou la carn i remeneu-la amb la ceba.
  5. Afegiu el vi ranci i deixeu que s’evapori l’alcohol.
  6. Cobriu-la amb brou vegetal o aigua.
  7. Poseu-hi 2 llavors de cardamom (opcional), i salpebreu al gust.
  8. Mentre es cou, obriu els préssecs pel mig (pell i tot) i treieu el pinyol.
  9. Cada préssec s’omple amb un pessic de sucre i s’omplen els forats amb vi moscatell. Deixeu-los macerar a banda.
  10. Quan a la carn li faltin uns 20 minuts per acabar de coure (normalment triga uns 45 minuts, però varia molt segons el tall i el foc que tingueu), afegiu els préssecs, amb el clotet cap amunt, i el suc que hagin deixat anar.
  11. Acabeu de coure-ho.
  12. Serviu-ho ben calent.

Comentaris i trucs:

  • Si es prepara d’un dia per l’altre, millorarà molt, com la majoria de guisats de carn.
  • També queda molt bona feta amb pollastre.

 

Coca de llardons

Deja un comentario

La coca de llardons és, amb permís de la botifarra d’ou, la menja tradicional catalana per al Dijous gras. Gairebé tothom la compra al forn o a la pastisseria, però us sorprendrà com de senzill és de preparar-la. Cal ben pocs ingredients, i tota la feina que haureu de fer és plegar la massa un parell de vegades afegint els altres ingredients enmig. Si sou dels que us agraden els llardons, acabareu preparant-la encara que no sigui carnestoltes!

Temps de preparació: 10 min + 30 min de cocció

Dificultat: baixa-mitja

Ingredients:

Per a 1 làmina de pasta de full:

  •  1 Làmina de pasta de full fresca
  • 50g de llardons
  • 50 g de pinyons
  • 3 cullerades de sucre
  • 1 ou
  • Canyella (opcional)

Preparació:

  1. En un morter piqueu els llardons a bocins grollers.
  2. Desplegueu la làmina de pasta de full i poseu-la horitzontalment davant vostre.
  3. Imagineu que la làmina és un tríptic de paper. Poseu la meitat dels llardons picats en el terç central de la pasta.
  4. Espolseu 1 cullerada de sucre sobre els llardons.
  5. Plegueu el full dret del «tríptic» imaginari sobre els llardons.
  6. Passeu-hi el corró sobre la part amb els llardons, prement un xic.
  7. Repetiu els punts 3, 4, 5 i 6: Posar la resta de llardons, una cullerada de sucre, plegar l’altre full del «tríptic» i passar el corró.
  8. Pinteu la coca per sobre amb l’ou batut. Repartiu-hi la resta de sucre i poseu-hi els pinyons.
  9. Enforneu a 180-200°C , fins que la coca quedi ben daurada (uns 20-25 minuts).
  10. Un cop hagi refredat, ja es pot servir.

Comentaris i trucs:

  • Els llardons han de ser llardons premsats de cansaladeria, no els confoneu amb el llardó tipus «rosta» que es troba sovint al supermercat.
  • Mireu de triar els llardons evitant les puntes més dures, que costen de mastegar (si n’hi ha).
  • Si no teniu corró, una ampolla de vi buida us servirà.
  • Podeu afegir un polsim de canyella sobre la segona tanda de llardons, si us hi agrada.

Referències:

Coca de llardons

Cassoletes de pasta de full amb bolets

Deja un comentario

Aquesta recepta de cassoletes de pasta de full és ben senzilla, i les podeu farcir del que més us agradi: bolets, sobrassada, pernil, cansalada i dàtils… Si el feu com aperitiu, guardeu-vos-en alguna, que desapareixeran ràpid!

Temps de preparació: 1 h

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a 12 cassoletes:

  • 2 làmines de pasta de full (us en sobrarà mitja)
  • 200 g de bolet fresc, al gust
  • 2 làmines de cansalada fumada
  • 1 ceba tendra grossa o 200 g d’escalunyes
  • 3 ous
  • 125 ml de crema de llet
  • 100 g de formatge mascarpone

Preparació:

  1. Prepareu la cansalada, la ceba i els bolets, tallats a daus petits.
  2. En una paella, sofregiu la cansalada amb un raig d’oli.
  3. Un cop sofregit, afegiu la ceba i els bolets. Coeu-ho a foc lent fins que estigui cuit. Reserveu-ho.
  4. Unteu uns motlles de forn antiadherent per a fer magdalenes amb mantega o oli i aigua.
  5. Talleu la pasta de full en cercles, amb l’ajut de la vora d’una tassa capgirada
  6. Folreu l’interior dels motlles amb els cercles de pasta de full.
  7. Repartiu el sofregit a l’interior de cada cassoleta , a raó d’una cullerada per cap
  8. En un bol, barregeu els ous batuts amb la crema de llet i el mascarpone. Salpebreu-ho.
  9. Ompliu les cassoletes amb aquesta barreja.
  10. Enforneu-ho al centre del forn a 180°C uns 20-30 minuts, amb la resistència inferior. La massa creixerà com un soufflé. Passat aquest temps, punxeu-ne un amb una agulla o bastonet. Si l’agulla surt seca, ja serà cuit. Si no ha quedat prou daurat per sobre, poseu el forn uns minuts amb la resistència superior.
  11. Es poden servir calentes o fredes, al vostre gust.

Comentaris i trucs:

  • Per a evitar que s’enganxin les cassoletes, l’oli i aigua sol funcionar molt bé, fins i tot millor que només amb mantega. Unteu generosament tota la superfície amb oli d’oliva primer , i després deixeu-hi caure un rajolí d’aigua, esbaldiu-la per la superfície i descarteu-ne l’excés. Quedarà la superfície untada d’oli amb algunes gotes d’aigua. Aquest «truc» té una explicació tècnica; sense entrar en detalls, el que estem fent amb l’aigua és reorganitzar  les molècules de l’oli sobre la superfície del motllo, creant una capa antiadherent natural.
  • Podeu preparar aquesta recepta substituint el sofregit amb el sabor que més us agradi: sobrassada, formatge, pernil dolç i formatge, cansalada amb dàtils…

 

Sofregiu els bolets i les verdures

 

Farciu les cassoletes amb el sofregit i després afegiu la mescla.

 

Les tartaletes lleven com un soufflé; després el soufflé es desinflarà.

 

Podeu servir les cassoletes fredes o en calent.

 

Brandada de bacallà

Deja un comentario

La brandada de bacallà és una a recepta tradicional catalana, que val molt la pena d’aprendre. Es tracta d’una emulsió d’oli amb all i bacallà dessalat,amb una mica de llet. És ideal per a fer amb torradetes, per a un sopar, com a entrant…

Temps de preparació: 30 min

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 200 ml d’oli
  • 3 grans d’all sencers
  • 2 lloms de bacallà dessalat (o uns 400g de bacallà esqueixat) al punt de sal.
  • 125 ml de crema de llet per cuinar
  • Pebre
  • 1 bitxo

Preparació:

  1. Poseu l’oli en un cassó, i infusioneu-hi els alls sencers i un bitxo sencer a foc molt baix, fins que els alls siguin tous.
  2. En aquest punt, poseu el bacallà, ben escorregut d’aigua i infusioneu-lo. L’oli no ha de bullir. Si és un llom sabreu que és cuit quan la carn es separi fàcilment en làmines.
  3. Escorreu el bacallà de l’oli. Retireu la pell i possibles espines.
  4. En un bol, posem el bacallà i els alls escorreguts.Corregiu-ho amb pebre al vostre gust.
  5. Escalfarem la llet aproximadament a la mateixa temperatura de l’oli.
  6. Triturarem el bacallà amb una batedora.
  7. Afegim un cullerot d’oli. Continuem triturant.
  8. Afegim la mateixa quantitat de crema de llet, aquest cop a poc a poc per a controlar la textura.
  9. Un cop aconseguim la textura desitjada, tastarem la brandada, corregim de pebre i sal, i deixem refredar.
  10. Es pot servir en torradetes com a aperitiu, o fer-la servir per a altres receptes.

Comentaris i trucs:

  • Es pot fer servir bacallà esqueixat, tot i que el llom de bacallà queda més suau.
  • Podeu dessalar-vos  vosaltres mateixos el bacallà amb uns dies d’antelació. Vàrem explicar com dessalar-lo en aquesta recepta de bacallà de quaresma.
  • Un cop a la nevera i reposi, la textura us quedarà més compacta.

Referències

  1. Viquipèdia : Brandada de bacallà
  2. Institut Català de la Cuina: Brandada de bacallà
Brandada de bacallà

Musclos al vi blanc

Deja un comentario

Aquí teniu una recepta molt senzilla de musclos al vi blanc, que pot preparar el més novell dels cuiners!

Temps de preparació: 15 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 kg de musclos
  • 1 ceba tendra grossa (o dues de petites)
  • 1 got de vi blanc sec
  • 1 cullera rasa de farina
  • oli, pebre.

Preparació:

  1. Renteu els musclos a sota l’aixeta, gratant-los entre ells mateixos o amb un fregall net. Treieu-ne el bissus o «barba» si us molesta trobar-la, però sempre just abans de coure’ls.
  2. Obriu els musclos: poseu-los en una cassola. Afegiu un bon raig d’oli i espolseu pebre negre. Poseu-los al foc fort i tapeu-los. Just quan s’hagin obert, (podeu sacsejar la cassola per a remenar-los i que s’obrin els de sota), tanqueu el foc.
  3. En una paella amb oli, sofregiu en blanc la ceba picolada, a foc molt suau (sense que s’enrosseixi).
  4. Un cop la ceba és ben cuita, afegiu la cullera de farina i coeu-la remenant-la bé durant un minut.
  5. Apugeu el foc a mitja intensitat. Afegiu el vi. Remeneu bé per a que es desfacin els grumolls de la farina i afegiu el suc dels musclos, colat amb un colador.
  6. Afegiu els musclos un a un, retirant la closca que és buida.
  7. Escalfeu-ho un o dos minuts més, i ja es pot servir (la salsa haurà espessit una mica amb la farina, com a la foto).

Comentaris i trucs:

  • Encara que no ho sembli, no conserveu els musclos (ni la resta de mol·luscs) en gel. Això faria que reaccionin obrint-se i deixant anar l’aigua (això ens ho van explicar uns musclaires professionals a Leucata!). El millor és guardar-los en nevera, a la zona menys freda, i lligats ben fort en la malla on els heu comprat o amb un drap moll. L’objectiu és que no s’obrin i no deixin anar l’aigua.
  • Per rentar els musclos, el més senzill és fregar-los entre ells mateixos, a l’engròs, sota la aixeta. No cal ser gaire maniàtic amb les restes adherides a la closca. Si els netegeu per avançat, NO traieu el bissus o «barba»; com a molt talleu-la. El musclo sovint mor al arrencar-li, i si no el cuineu immediatament pot fer-se malbé i no obrir-se. Si el musclo és molt, molt fresc la barba caurà tota sola al coure’s.
  • Descarteu TOTS els musclos trencats o que no s’obrin al coure, per evitar mals de panxa. Poden ser musclos morts que s’haurien fet malbé.
  • Per obrir els musclos, no cal  afegir aigua. Ells mateixos ja en deixen anar més que de sobres.
  • Hi queda molt bé afegir una branqueta o unes fulles de farigola a la cassola on obriu els musclos. Ull de no passar-vos, que quedarà massa perfumat.
  • El mateix procediment el podeu fer servir amb cloïsses.
  • En aquesta recepta, millor un un vi blanc sec. Un txakolí hi queda ideal.
  • No s’afegeix sal a la recepta, ja que l’aigua del musclo ja en porta.

Referències:

Musclos al vi blanc
Musclos al vi blanc

Lluç al forn amb tomàquets

Deja un comentario

Aquesta recepta de lluç al forn gairebé no duu feina i dona un grandíssim resultat, fins i tot si no sou cuinetes i voleu quedar bé quan tingueu convidats a casa.

Temps de preparació: 10 min + 20 min de cocció.

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 4 supremes de lluç, sense espines
  • 4 tomàquets de penjar
  • Farigola i sajolida, o bé herbes provençals.
  • Mantega
  • Oli, sal, pebre
  • Julivert

Preparació:

  1. En una safata per al forn poseu les supremes amb la pell a sota i els tomàquets, partits per la meitat, distribuïts entre el peix.
  2. Saleu-ho. Poseu un pessic de mantega de la mida d’una avellana a sobre de cada tomàquet.
  3. Assaoneu-ho amb les herbes i el pebre, i un bon raig d’oli.
  4. Enforneu-ho al forn, prèviament escalfat a 220°C, durant 20 min, .
  5. Guarniu amb el julivert picolat per sobre.

Comentaris i trucs:

  • Podeu fer la recepta amb rodanxes gruixudes de lluç (uns 3 cm) o amb bacallà fresc, per exemple.
  • Si us hi agrada, podeu afegir un raig de llimona just abans de servir.

Referències:

  • «Lonchas de bacalao al horno». Enciclopedia Salvat de la cocina, vol. 1 pàg. 126. Ed. Salvat S.A. de Ediciones, Pamplona, 1972.

Bacallà de quaresma

Deja un comentario

Aquest bacallà de quaresma és una recepta tradicional, que l’àvia feia només per Divendres Sant. És una recepta de bacallà exquisida i força senzilla, amb panses i ou dur.

Temps de preparació: 35-40 min

Dificultat: baixa-mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 4 talls de morro de bacallà dessalat
  • 1 grapat de panses (al gust)
  • 4 ous durs
  • 1 ceba grossa
  • 10 ametlles
  • 10 avellanes
  • 2 grans d’all
  • pinyons
  • farina
  • oli
  • safrà

Preparació:

  1. Prèviament caldrà dessalar el bacallà (vegeu comentaris) i coure els ous durs.
  2. En una cassola baixa o una paella, torreu els pinyons.
  3. Fregiu-hi  superficialment el bacallà, lleugerament enfarinat. Procureu que no quedi cuit, que si no quedarà massa eixut. Retireu-lo.
  4. Sofregiu la ceba en la mateixa cassola fins que transparenti. A mig sofregir, afegiu-hi les panses.
  5. Mentrestant, feu una picada amb les ametlles, avellanes, els alls i el safrà.
  6. Deixateu la picada amb un parell de cullerots d’aigua i afegiu-la al sofregit de ceba amb les panses.
  7. Deixeu-ho coure uns 5-10 minuts a foc mig.
  8. Afegiu-hi el bacallà i afegiu-hi un xic d’aigua si cal, per a que tot just el cobreixi.
  9. Deixeu-ho coure uns 10 minuts més.
  10. Afegiu els pinyons torrats i els ous durs, partits per la meitat.
  11. Deixeu-ho coure uns instants, rectifiqueu de sal si convé i ja ho podreu servir.

Comentaris i trucs:

  • Podeu comprar el bacallà dessalat a la vostra bacallaneria de confiança.
  • Si el voleu dessalar vosaltres -més econòmic-, us heu d’anticipar uns dies. Renteu-lo superficialment amb aigua i deseu-lo submergit en aigua durant tres dies a la nevera (es pot fer en un, però funciona millor si el primer dessalat és llarg). Canvieu l’aigua, i deixeu-l’hi dos dies més, canviant l’aigua dos cops al dia. Abans de fer l’últim canvi d’aigua, tasteu-lo en cru, per ajustar el punt de sal; els canvis d’aigua canviaran segons el gruix del tall.
  • Al torrar els pinyons, no cal afegir oli. Remeneu-los sovint i estigueu alerta per a que no es cremin (agafen color molt ràpidament).
  • Aquesta recepta és una recepta tradicional catalana. Hem trobat moltes variants; totes coincideixen en un guisat de bacallà amb panses acompanyat d’ou dur. Sovint s’afegeixen carxofes, tomàquet al sofregit, i la picada varia molt. Vegeu els vincles a les referències.

Referències

Fumet vermell de peix

Deja un comentario

Aquesta recepta us donarà lloc a un  fumet vermell de peix, força consistent, per a preparar sopes, arrossos, fideuà, etc.

Temps de preparació: 15 min. + 45 min de cocció

Dificultat: baixa -mitja

Ingredients:

Per a 2-3 litres:

  • 1 puerro
  • 1 ceba
  • 2 alls
  • 1 pastanaga
  • 1 fulla de llorer
  • 2-3 tomàquets
  • 1 copa conyac o whisky (150ml aprox)
  • 1 got de vi blanc (250 ml)
  • 1 cap de rap i les seves espines
  • 1 cap de lluç i les seves espines
  • 4 galeres
  • 3 litres d’aigua
  • oli
  • … i les restes de peix que tingueu: caps de gambes, suc de coure musclos, etc

Preparació:

  1. Talleu en bresa totes les verdures i el tomàquet
  2. Sofregiu-les en una olla grossa amb una mica d’oli, fins que comencin a daurar-se.
  3. Afegiu el tomàquet, i coeu-ho una estona, fins que deixi anar el suc i comenci a reduir.
  4. Afegiu els caps i espines, i sofregiu-ho una estona més, remenant de tant en tant.
  5. Afegiu el conyac i seguiu remenant, deixant que s’evapori un o dos minuts més.
  6. Afegiu l’aigua i deixeu que arrenqui el bull a foc fort.
  7. Un cop bull deixeu coure a foc mig-baix durant 30-45 minuts.
  8. Coleu el fumet resultant amb un xinès o un colador gros, aixafant les restes de verdures i espines en el colador per a aprofitar el suc al màxim.
  9. Deixeu refredar. Podeu fer-ho servir tot seguit o bé repartir-ho en recipients i congelar-ho.

Comentaris i trucs:

  • Aquesta és la recepta que fem servir a casa per a preparar un fumet o brou de peix consistent.
  • Aquest no és un fumet blanc. Si volem fer un fumet més neutre, no afegirem ni el tomàquet ni el licor, ni daurarem les verdures al sofregir-les.
  • Podeu fer servir el peix que volgueu o tingueu. Si compreu el peix expressament per al fumet podeu comprar peix de roca.

Referències:

  1. Recepta de fumet vermell de peix a l’Institut Català de la Cuina (ICC).
  2. La cuina de sempre (blog): recepta molt similar amb imatges pas a pas.
Imatge: http://www.lacuinadesempre.cat

Arròs amb verdures i calamarsons

2 comentarios

Avui hem improvisat un arròs amb verdures i calamarsons que ha quedat rodó!.

Temps de preparació: 1 h

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 2 persones:

  • 8 calamarsons
  • 12 gambes pelades (un grapat aprox.)
  • 150g d’arròs
  • 1 l de fumet de peix
  • 2 carxofes
  • 1 grapat de pèsols, al gust
  • uns brins de safrà torrat
  • oli, sal, julivert

Preparació:

  1. Si no el teniu calent, poseu a escalfar el fumet.
  2. En una paellera a banda, saltegeu els calamarsons amb un raig d’oli. Reserveu-los.
  3. Feu el mateix amb les gambes.
  4. Afegiu les carxofes a la paellera, tallades a bocins, i saltegeu-les. Afegiu els pèsols i remeneu-ho un minut.
  5. Afegiu l’arròs, remeneu,  i cobriu-ho amb part del fumet calent, fins que cobreixi 0,5-1 cm.
  6. Afegiu el safrà.
  7. Coeu-ho a foc mig, sense remenar, i afegint miques de fumet quan s’evapori massa.
  8. Un cop l’arròs és al punt, afegiu un xic de julivert picolat, els calamarsons i les gambes per sobre, deixeu-ho un minut més i tanqueu el foc.
  9. Deixeu-ho reposar uns 5 minuts abans de servir.

Comentaris:

  • Si no teniu fumet de peix, podeu fer servir brou preparat dels que es venen en brics, de peix o de verdures. Tot i això, val la molt la pena fer-lo a casa el dia que cuineu peix (aprofitant els caps i les espines) i congelar-ho per quan convingui.Podeu trobar la recepta del fumet aquí.
  • L’arròs que ens funciona millor és el de tipus «bomba».
  • El safrà és opcional, li dona color i un xic d’aroma al plat. Si el safrà no és torrat, emboliqueu-lo amb un bocí de paper d’alumini i deixeu-lo escalfar una estona sobre la tapa del fumet mentre l’escalfeu.