Peres al vi

Peres al vi

Les peres al vi són un postre clàssic i ben senzill, que també podeu preparar amb altres fruites: préssecs, prunes… Preneu-les soles, com a la foto, o acompanyades amb una mica de gelat de vainilla, o simplement una mica de nata muntada, amb el mateix xarop del vi i les peres per sobre!

Temps de preparació: 60 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 l de vi negre (aprox. prou com per cobrir les peres)
  • 200 g de sucre
  • 10 peres mitjanes
  • 1 branca de canyella
  • 1 clau (opcional)
  • Pell d’una llimona
  • Pell d’una taronja

Preparació:

  1. Peleu les peres i poseu-les senceres en una cassola
  2. Afegiu –hi tots els altres ingredients.
  3. Feu-ho bullir amb el foc fort. Un cop arrenqui el bull, passeu-ho a foc mig-baix.
  4. Deixeu-ho coure una mitja hora. Aneu girant les peres i “mimant-les”, mullant-les amb la mateixa reducció de vi.
  5. Un cop cuites, retireu les peres i feu reduir el vi fins que quedi un xarop un xic espès.
  6. Serviu les peres amb la reducció per sobre.

Comentaris i trucs:

  • Aprofiteu peres de temporada que siguin saboroses. Les de varietat conference van molt bé. Millor si són un xic fortes, si són molt madures s’estovaràn massa.
  • Feu servir un vi de taula que sigui de qualitat.
  • Es poden fer amb vi blanc
  • També podeu provar amb altres fruites; préssecs, prunes…
  • El clau és opcional. A casa som més de no posar-lo.

Referències:

  1. Institut Català de la Cuina Catalana (ICC): Corpus del Patrimoni Cultural Català: Peres al vi.
Peres al vi
Peres al vi

Panellets de pinyons i ametlla

Temps de preparació: 1 h preparació del massapà + 1-2h per donar-los forma

Dificultat: mitja

Ingredients:

Per a la massa (uns 60 panellets):

  • 1kg d’ametlla crua mòlta
  • 1kg de sucre
  • 250ml d’aigua
  • 2 rovells i un ou sencer
  • oli

Per a formar-los

  • Pinyons o ametlla granet
  • 2-3 rovells d’ou

Elaboració:

Per a la massa (uns 60 panellets):

  1. En una cassola grossa, prepareu un almívar amb l’aigua i el sucre: escalfeu l’aigua i dissoleu-hi el sucre, remenant de tant en tant per a que el sucre no cristal·litzi a les vores. Deixeu-ho coure al foc baix fins que agafi la textura d’un almívar a punt de bola fluixa (vegeu comentaris i trucs.
  2. Retirem del foc.
  3. Afegim l’ametlla i remenem amb una espàtula fins que quedi ben integrada.
  4. Afegim l’ou i els rovells, remenant per a que quedi ben integrat.
  5. Ho posem al foc al mínim, i comencem a remenar la massa espessa sense parar. Quan la massa es comenci a desenganxar de les parets, ho retirem del foc.
  6. Deixeu-ho refredar, fins que no us cremi a les mans.
  7. Unteu el marbre (ben net) amb un xic d’oli. Poseu-hi la massa i comenceu a amassar-la uns 5-10 min, fins que noteu que queda fina al tacte i no noteu grumolls. Ho podeu fer amb una amassadora elèctrica (no una batedora).
  8. Deixeu-la reposar a la nevera fins l’endemà, embolicada en film plàstic alimentari.

Per a fer els panellets:

  1. Bateu el rovell en un cossi petit
  2. Afegiu-hi els pinyons o l’ametlla i remeneu-los fins que quedin ben untats amb el rovell.
  3. Unteu-vos les mans amb un xic d’oli
  4. Prepareu boletes amb la massa. (Nosaltres li donem forma de croqueta si són d’ametlla)
  5. Enganxeu els pinyons en la massa, que quedin ben coberts
  6. Poseu-los en una safata per anar al forn (millor amb paper de forn o un fons antiadherent)
  7. Enforneu-los a 200-220°C de 8 a 10 minuts, fins que hauran agafat un to daurat. Vigileu-los que es cremen de seguida!
  8. Deixeu-los refredar i ja els podreu gaudir!
Panellets a punt per enfornar

Comentaris i trucs:

  • L’almívar al punt de bola fluixa és prou dens com per a que cobreixi l’espàtula però regalimi fàcilment. La forma més pràctica de veure si està al punt és sucar-hi una espàtula foradada, i bufar-la: un cop aconseguim que comencin a sortir bombolles pels forats, estarà al punt. Si sou més tècnics i ho feu amb termòmetre, heu d’arribar a una temperatura de 115°C, i si ho feu amb densímetre, 37°B.
  • Aneu amb compte de remenar contínuament; si cristal·litza el sucre a les vores, no es tornarà a desfer.
  • Quan feu l’almívar podeu posar-hi una mica de pell de llimona (sense la part blanca) per donar-hi sabor, que en acabat retirarem.
  • El pinyó es banya amb el rovell perquè així costa menys que s’enganxi i no cal pintar-los després.
  • Si la massa queda excessivament espessa al tacte s’hi pot afegir un xic de clara d’ou (amb molta cura de no passar-vos). Si queda massa líquida, afegiu-hi més ametlla.

Referències:

Cireres al Maraschino

Les cireres al maraschino són aquelles cireretes confitades que es fan servir per guarnir molts còctels, gairebé imprescindibles per exemple en un bon Manhattan. No les confoneu amb les cireres confitades en sucre, que es fan servir en pastisseria; aquestes estan confitades amb un licor de cirera que els dona un sabor totalment diferent.

Costa una mica de trobar-ne de comercials, i fetes a casa són espectaculars. A més, podeu fer servir la recepta per confitar cireres amb el licor que us agradi més. Les de brandy o d’armagnac són un clàssic, i si estan recobertes de xocolata … aquí ho deixo 😛 ).

O sigui que si us animeu, aquí teniu la recepta i alguns consells.

Temps de preparació: 30 min + despinyolar les cireres

Dificultat: mitja

Ingredients:

  • 500 g cireres (preferentment carnoses i ben fermes)
  • 250 ml Licor de maraschino (o brandy, armagnac o licor al gust)
  • 50 ml suc de llimona
  • 250 g sucre
  • 250 g aigua
  • 10 ml extracte de vainilla
  • 2 branques de canyella (10 cm cadascuna, aprox.)
  • nou moscada

Preparació:

  1. Prepareu els pots de conserva que omplirem escaldant-los (pot i tapa) uns segons en aigua bullint. Deixeu-ho escórrer i refredar sobre un drap ben net.
  2. Traieu el pinyol a les cireres, mirant que us quedin el més senceres possible (vegeu comentaris).
  3. En un cassó, poseu l’aigua i desfeu-hi el sucre. Afegiu la llimona, canyella, l’extracte de vainilla i ratlleu-hi un xic de nou moscada, al gust.
  4. Poseu-lo al foc, fins que bulli. Abaixeu el foc al mínim i deixeu-ho infusionar uns minuts.
  5. Amb el xarop encara bullint, aboqueu-hi les cireres, que quedin cobertes amb el líquid. Tanqueu immediatament el foc, remeneu suaument i deixeu l’hi un minut. Segons com de fortes siguin les cireres, les hi podreu deixar més o menys temps.
  6. Retireu les cireres i ompliu-ne pots de conserva.
  7. Reduïu l’almívar fins a que quedi la meitat del volum.
  8. Ompliu els pots amb cireres fins a la meitat amb l’almívar. Completeu-los fins a cobrir les cireres amb el licor de maraschino, i tanqueu immediatament els pots per a evitar pèrdua de l’alcohol. Remeneu-ho bé per a que es barregin el licor i l’almívar, que tenen densitats diferents.
  9. Deixeu reposar els pots uns dies abans de fer-les servir, per a que les cireres es confitin amb el licor .

Cireres al maraschino i cireres confitades

Les cireres al maraschino són les cireretes que es fan servir per guarnir moltíssims còctels, (tot i que també es poden fer servir en pastisseria). És imprescindible per a preparar un bon Manhattan. Podeu veure altres exemples al nostre blog, com al nostre Whisky Sour (vegeu recepta), o el Dubliner (vegeu recepta).

No les confoneu amb la cirera confitada en sucre que es fa servir per guarnir pastissos, de color vermell rampant!!

El maraschino és un licor fet amb cireres marasca, una varietat italiana forta i més aviat àcida. El licor resultant és transparent, molt dolç, i amb un sabor característic, amb un punt que recorda a l’ametlla amarga. El licor es fa servir en molts còctels, com per exemple el Cherry on top (vegeu recepta i més comentaris sobre aquest licor).

De cireres al maraschino, la dels còctels, n’hi ha de comercials, però costa de trobar-ne. Podeu comprar-les per internet, o bé en botigues especialitzades en cocteleria o en licors. O fer-les vosaltres mateixos, realment el resultat val la pena.

No deixeu perdre l’almívar amb licor que les acompanya. Es pot fer servir com a alternativa per endolcir còctels, i també per  i postres. Proveu-lo per exemple sobre un gelat de vainilla…

I parlant de cireres confitades en sucre … si en feu servir per pastisseria, mireu de trobar-les artesanes, i eviteu les industrials. Aquestes segones sovint són cireres que s’han blanquejat per a retirar-les el color (i accidentalment el sabor) i després s’han tenyit amb un colorant alimentari. Es nota moltíssim la diferència, i penso que és la raó perquè a molta gent no li agrada la cirereta de les coques de Sant Joan. Si no hi heu anat mai, no us perdeu la fira de Sant Ponç a Barcelona, val la pena i segur que hi trobareu fruita confitada de qualitat !!!

Comentaris i trucs:

  • L’extracte de vainilla és un concentrat de color marró. No el confoneu amb els aromes sintètics de vainilla, que són transparents, estan molt concentrats i  venen en vials molt menuts. Si no en teniu, podeu obrir una beina de vainilla fresca i emprar la polpa, o fins i tot, preparar amb antelació sucre aromatitzat, enterrant unes quantes beines de vainilla que hagueu emprat en altres receptes dins el sucre en un envàs hermètic, i deixant-les-hi durant unes setmanes.
  • Hi ha moltes maneres de despinyolar cireres, però totes demanen paciència. Podeu comprar aparells pensats per treure els pinyols, n’hi ha que van de 6 en 6 o de 8 en 8 cireres. Un altre sistema és emprar una ampolla de vi buida, posar la cirera al broc i perforar-la atravessant-la amb un bastonet de menjar xinès, de forma que el pinyol cau dins l’ampolla. Si teniu molta paciència o no en feu moltes, podeu fer servir un clip de filferro, obert, de forma que us quedi un ganxo per foradar i retirar el pinyol.
  • Convé que les cireres siguin fortes, si so s’estovaran massa. Si són més aviat àcides no passa res.
  • Com que costa trobar cireres que siguin prou fortes i gustoses, nosaltres hem variat la recepta a la nostra manera. Només escaldem la cirera superficialment, evitant que s’estovi. Les envasem sense esterilitzar, però concentrem l’almívar i afegim directament el licor en el pot. D’aquesta manera la concentració final de sucre és major i l’alcohol no s’evapora, allargant la conservació.
  • De tota manera, no esterilitzem l’envàs per a que no s’estovin les cireres, i per tant no podem garantir una llarga vida de conservació. Tot i això aguantaran temps, gràcies a l’alcohol del licor, el sucre de l’almívar i al fet que ho envasem en calent. A nosaltres se’ns han conservat bé 2-3 mesos i més, però per precaució les tenim sempre dins la nevera.
  • Podeu canviar el maraschino pel licor que més us agradi, i fer-ho servir com a cirera confitada amb licor en receptes de rebosteria.

Referències:

Menjar blanc – Un postre d’origen medieval

El menjar blanc és un postre tradicional en algunes comarques tarragonines, com el Baix Camp i les Terres de l’Ebre.  Recorda a una mena de panna cotta, però feta a partir de llet d’ametlla. Cal una mica de temps per preparar-la, però és una recepta molt fàcil, exquisida, que val la pena conèixer i preparar de tant en tant. En trobem les primeres referències al primer receptari escrit en català que es conserva (i un dels primers d’Europa): el llibre del Sent Soví. Tot i que originalment no era un postre…

Temps de preparació: 12 h d’infusió + 30 min de preparació

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 litre d’aigua
  • 400 g d’ametlla crua, sense pell (recomanem marcona).
  • 200 g de sucre
  • 60 g de midó d’arròs o de Maizena
  • La pell d’una llimona i/o de mitja taronja (eviteu la part blanca)
  • 1 branca de canyella.
  • Fruits vermells, sucre i/o canyella en pols per guarnir.

Preparació:

Per a la llet d’ametlla:

  1. Piqueu l’ametlla amb l’ajut d’una picadora o una batedora.
  2. Barregeu l’ametlla picada i l’aigua i deixeu-ho reposar un mínim de 8 hores a la nevera, millor si són 12 .
  3. Passeu la barreja per la batedora.
  4. Coleu el líquid amb un colador gran i un drap de fil ben net. Premseu la pasta d’ametlla fent un farcellet amb el drap, recuperant el màxim de líquid possible (uns 900 ml aproximadament).

Per al menjar blanc:

  1. En una cassola, poseu la llet d’ametlla ben colada, el sucre, la branca de canyella i la pell de llimona. Poseu-ho a bullir.
  2. Un cop la llet ja bull, retireu-ne una llosa amb un cullerot. En un recipient a banda, desfeu-hi bé el midó en el cullerot de llet d’ametlla per a que no hi quedin grumolls. Afegiu el midó deixatat de nou a la cassola.
  3. Coeu la barreja a foc suau, sense parar de remenar.
  4. Quan espesseixi, retireu-ho del foc i repartiu-ho en flameres. Deixeu-ho refredar fins que qualli.
  5. Serviu-ho decorat al gust amb fruits vermells, canyella, o si us agrada, cremant-la amb sucre com una crema catalana.

Comentaris i trucs:

  • Abans de començar, tasteu sempre l’ametlla picada per assegurar-vos que no sigui rància, ni tingui gust d’ametlla amarga.
  • Hem trobat força variació en les quantitats en les diferents receptes, normalment es situa entre 200 i 500g d’ametlla per litre, i el sucre és sempre la meitat de l’ametlla. Hem optat per un punt mig. Recordeu ajustar el sucre en proporció si en canvieu la quantitat.
  • Si  teniu ametllers a casa, sou ben afortunats! Un cop trencades les ametlles, recordeu d’escaldar-les un minut en aigua i pelar-les abans de preparar la recepta.
  • Aquest postre és molt calòric, tingueu-ho  present!

Un apunt d’història:

  • El menjar blanc és un postre típic al Baix Camp, les Terres de l’Ebre, a Menorca i l’Alguer, entre d’altres, i es consumeix principalment en festes assenyalades. A Menorca i a l’Alguer, es prepara amb llet en comptes de llet d’ametlla, com la panna cotta italiana (3).
  • Sembla ser que aquesta recepta era molt popular en la cuina medieval. Apareix citat en el «Règimen Sanitatis» d’Arnau de Vilanova (5), un tractat de vida i alimentació sana per tractar la salut del rei Jaume II d’Aragó, i també al primer receptari de cuina en català, el «Sent Soví» (6), entre d’altres manuscrits. En aquell temps no era pas el postre que coneixem avui, sinó una elaboració cremosa generalment feta amb brou i carn esmicolada de gallina, l’ametlla, espessida amb farina d’arròs i endolcida amb sucre. No és exclusivament catalana; apareix també en molts dels manuscrits medievals de l’època arreu d’Europa. A més, sembla una elaboració que admetia moltes variacions, ja que en algun cas el trobem preparat amb peix (perca, llamprea) o llamàntol (9). El menjar blanc era doncs un plat molt popular a l’època, i s’ha mantingut als receptaris catalans al llarg del temps en el renaixement (Llibre del Coch) (7).
  • A partir del segle XVIII ja es suprimeix el pit d’au (1); i al receptari de La Cuynera Catalana (segle XIX) (8) trobarem aquesta recepta com a postre, versió que ens ha arribat a data d’avui.

    Portada i recepta del Menjar blanc al «Llibre del Coch». Font: Biblioteca virtual Miguel de Cervantes.

Referències:

  1. FICCG – Fundació Institut Català de la Cuina i la Cultura Gastronòmica: Menjar blanc (amb vídeo).
  2. Cuines – TV3: Menjar blanc actual (amb vídeo).
  3. Viquipèdia: Menjar blanc.
  4. LLADONOSA, 2005: El gran Llibre de la cuina catalana. Ed. Empúries, 720pp.
  5. ARNAU DE VILANOVA, 1305-1307: Regimen Sanitatis ad regem Aragonum. Vegeu article relacionat a la Viquipèdia.
  6. ANÒNIM, 1324: Llibre de Sent Soví (Llibre de totes maneres de potatges de menjar). Vegeu article relacionat a la Viquipèdia.
  7. ROBERT DE NOLA, 1520: Llibre del Coch ( Llibre de doctrina per a ben servir, de tallar y del art de coch cs (ço es) de qualsevol manera, potatges y salses compost per lo diligent mestre Robert coch del Serenissimo senyor Don Ferrando Rey de Napols). Vegeu article relacionat a la Viquipèdia.
  8. ANÒNIM, 1835: La cuynera catalana (La cuynera catalana, ó sia reglas útils, fàcils, seguras y económicas per cuynar bé: escullidas dels autors que millor han escrit sobre aquesta materia). Vegeu article relacionat a la Viquipèdia.
  9. El blog del Sent Soví: Menjar blanc. (Un blog interessantíssim i molt ben documentat, on han cuinat totes les receptes del Sent Soví).
  10. Moxaines (blog): El menjar blanc.

 

Còctel de temporada: Cherry on top

Estem en el millor moment de les cireres, i és el moment de preparar còctels com aquest: el Cherry on top. Us caldrà comprar una ampolla de licor de maraschino, si no el teniu. Però és una inversió modesta que us durarà força temps i us servirà per preparar les cireretes per a guarnir còctels com el manhatan, entre d’altres (aviat us ho explicarem, val la pena…).

Creieu-me: després de tastar-lo, quan acabi la temporada de cireres, les trobareu a faltar encara més!.

Ingredients:

  • 5 a 8 cireres, madures i ben rentades.
  • 22 ml (3/4 oz) de suc de llimona acabada d’esprémer.
  • 7,5 ml (1/4 oz) de xarop (sucre i aigua a parts iguals) o bé, 5 ml (1 tsp) de sucre.
  • 45 ml (1,5 oz.) de vodka.
  • 15 ml (1/2 oz) de licor de maraschino.
  • gel

Tipus de preparació: aixafat (muddled), sacsejat en coctelera i escorregut en colador de malla.

Servei preferit: En got tipus collins o old fashioned (com a la foto) si es serveix en gel, en copa de cava oberta si es serveix sense.

Guarnició: una o dues cireretes fresques sobre el gel.

Elaboració:

  1. Poseu en el fons d’una coctelera les cireres sense el pinyol.
  2. Afegiu el sucre o el xarop
  3. Aixafeu les cireres amb l’ajut d’una mà de morter, fins que quedin fetes una polpa.
  4. Afegiu la resta de ingredients
  5. Ompliu la coctelera amb gel, tanqueu-la i sacsegeu ben fort, fins que aquesta es glaci, la polpa s’acabi d’aixafar i es faci una bonica bromera.
  6. Serviu en un got amb força glaçons, escorrent el còctel amb un colador de malla fina.
  7. Guarniu amb una cirereta, que s’aguantarà dalt de tot gràcies al gel.

Trucs i comentaris

  • Per a que us aguanti bé la cirera dalt de tot, com una enxaneta, poseu-hi força glaçons. Si no voleu posar-n’hi tants per a que no s’aigualeixi massa ràpid, podeu posar cireres al fons, i glaçons per sobre.
  • També es pot servir en copa de cava oberta, sense gel.
  • El licor de Maraschino el trobareu en licoreries i botigues especialitzades, i val molt la pena de tenir-lo si us animeu a experimentar en còctels. És un licor destil·lat a partir d’una varietat italiana de cireres, la varietat «marasca» d’on li ve el nom. Les cireres es fermenten amb pinyol i tot, fet que li dona un regust final que recorda l’ametlla amarga, molt característic. Canvia molt segons la marca que feu servir. Arreu recomanen  les marques Luxardo i Maraska. Si feu servir aquestes, que són molt més intenses de sabor, podeu provar de retallar-ne la quantitat la primera vegada que el prepareu, per a que predomini més la cirera fresca, si ho trobeu massa punyent.
  • Podeu fer servir rom blanc en comptes de vodka, si ho preferiu.

Referències:

  • Foodandwine: 3 Fantastic Maraschino Cocktails, No Jarred Cherries Required (en anglès, d’on hem recollit la recepta).

  • Wikipedia: Maraschino (anglès)
Cóctel: cherry on top ("cirera al damunt")
Cherry on top

El recordatori no hauria de caldre: Consumiu amb responsabilitat, per vosaltres i per aquells que us envolten.

Còctels clàssics que cal tastar: el whisky sour.

Us faria gràcia preparar-vos un còctel com Déu mana a casa? Doncs el primer còctel que podeu provar de fer és un whisky sour. Tot un clàssic!. En aquest cas és de whisky, però podeu fer molts altres sours amb el licor que preferiu: rom, ginebra …

Es prepara amb coctelera, però si no en teniu, el podeu preparar amb un pot de conserva gran o qualsevol recipient hermètic similar. Nosaltres vàrem començar així!

Ingredients:

  • 60 ml (2 oz.) de whisky
  • 30 ml (1 oz) de suc de llimona
  • 15 ml (1/2 oz) de sucre  –  o bé, 22 ml (3/4 oz) de xarop simple (sucre i aigua 1:1 v/v )
  • gel en glaçons
  • Per guarnir, llimona i una cirera de Maraschino (opcional) .

Elaboració:

  1. Poseu la llimona i el sucre en una coctelera (o un recipient hermètic) i remeneu amb una cullera o similar fins a que es dissolgui. Si feu servir xarop, ja teniu la feina feta.
  2. Tasteu la dolçor i corregiu si cal.
  3. Afegiu el licor i ompliu la coctelera amb gel abundant (dues terceres parts).
  4. Sacsegeu-ho uns 20 segons, fins que el recipient es glaci.
  5. Coleu-ho amb un colador de malla fi en un got tipus martini, o en un got ample si el voleu amb gel.
  6. Guarniu-ho al gust. Podeu fer-ho, per exemple, amb una pela de llimona ben grossa (sense la part blanca), o amb una broqueta amb un grill de llimona i una cirera al Maraschino, si en teniu.

Trucs i consells: com de dolç el vols?

Feu servir llimona acabada d’esprémer (màxim unes hores) i sucre. Res de preparats de llimona, ni refrescs!!. Hi ha un univers entre una cosa i l’altra.

Mireu d’aconseguir un mesurador, per a que els còctels sempre surtin semblants. Jo treballo amb un de 30 i 15 ml (1 onça i mitja onça). Si heu de treballar a ull, una cullera de sopa a vessar de sucre fa uns 15 ml i una llimona mitjana dóna uns 40-50 ml de suc.

Heu d’ajustar el nivell de sucre al vostre gust. Les llimones poden ser més o menys àcides, heu de tastar. Pregunteu al convidat com de dolç el vol abans de preparar-lo. De passada quedareu com tots uns experts!.

Per la experiència que tinc, la majoria de gent troba la recepta que us hem donat un xic àcida però no massa, que és del que es tracta. Però molts el volen més dolç. Per ara, la meva regla de tres és: 15 ml de sucre per a un whisky sour equilibrat a àcid, 20 ml si ho volen dolç i 25 ml si ho volen molt, molt dolç.

El xarop es fa servir per estalviar-nos la molèstia de dissoldre el sucre. També és molt pràctic per ajustar el dolç. Ull amb les proporcions, que canvien: si feu servir xarop heu de multiplicar, molt aproximadament, la quantitat de sucre per 1,5.

La marca de whisky que feu servir condicionarà molt el resultat. Que sigui un còctel no vol dir que el licor hagi de ser de la gamma més baixa, tot el contrari. La llimona suavitza i «obre» els aromes, però no arreglarà un mal licor. Jo recomano un licor de gamma mitja, si el teniu (no se’n fa servir tant, i un no es fa còctels cada dia).

No oblideu de fer-lo bonic, encara que sigui per vosaltres sols. Si no entra pels ulls, no és un còctel perfecte. Molts m’han dit que segur que els agrada un còctel només de veure’l. A més, si el guarniu, tindrà més bon gust de debò: la pell de llimona confereix aromes, la cirera marida amb el licor…

Tot i que no entra ben bé en els cànons, una variant molt interessant -i popular- és afegir una cullerada de clara d’ou (sí, ho sentiu bé!) al còctel. Això hi dóna una textura sedosa, peculiar i molt agradable en boca, sense canviar-li el gust. Si t’ha agradat el whisky sour, atreveix-te, el resultat és realment sorprenent.

Els sours: Una família de còctels.

Un sour (àcid en anglès) és un còctel que segueix un patró ben senzill: licor, un cítric (normalment llimona o llima) i sucre, mel o un altre component dolç.

També hi ha una proporció per a fer-ho fàcil de recordar: 4 – 2 – 1. La primera és per al licor, la segona per al cítric i la tercera per al sucre. Òbviament, cal regular la proporció segons el gust de cadascú i els ingredients que feu servir, sobretot pel que fa al sucre. Aquesta és la més estàndard, però si cerqueu a la xarxa, veureu que no hi ha un consens (4). Però és una bona proporció per on començar, i ajuda molt a recordar les receptes.

I si heu arribat fins aquí, ja sabeu la base per a fer un bon grapat de còctels: Whisky sour, Bourbon sour, o Pisco sour si feu servir aquests licors. Si preferiu ginebra, tindreu un Gimlet. Amb ginebra i mel, teniu un Bees knees. En el cas del tequila, teniu un Margarita (en aquest cas es sol fer servir llima). I si feu anar rom, ja teniu un Daiquiri!. La llista continua i les variacions són infinites.

En molts còctels es fa servir un segon licor, dolç, per a fer d’edulcorant i aconseguir sabors més complexos. El triple sec o licor de taronja (tipus Cointreau o Grand Marnier) és el més habitual, però no l’únic. La proporció aleshores canvia (2-1- 1, tot i que això ja varia molt més i depèn del licor emprat). I ja tenim una altra tanda de còctels coneguts: El Sidecar (amb Brandy o Cognac i Grand Marnier), Kamikaze (amb vodka i grand marnier), el White lady (amb ginebra, triple sec i clara d’ou), etc.

Referències:

  1. GARY REGAN, 2003: «The Joy of Mixology». Ed. Clarkson Potter/Publishers, 1a ed.
  2. Distinguished spirits: Whiskey Sour
  3. Jamie Oliver: Whiskey sour
  4. Elemental Mixology: Proportional variations in the Whiskey sour.