Ratatouille estil Píxar (Confit Byaldi)

Si heu vist la pel·lícula Ratatouille de Píxar, segur que les imatges d’aquesta recepta us seran familiars. I si no l’heu vist, us la recomanem moltíssim. Hem reproduït aquí la recepta estrella de la pel·lícula, una versió del ratatouille, coneguda com a “Confit Byaldi”.

La dificultat és baixa, si bé porta un xic de feina (molta menys si teniu una mandolina). Però el resultat és extraordinàriament bo i val moltíssim la pena. Tant, que per ara la considerem la millor recepta vegana que hem cuinat. Un plat per lluir-se quan tingueu convidats a casa.

Temps de preparació: 45 min.+ 1h 30 min de cocció al forn

Dificultat: baixa (mitja si no teniu una mandolina)

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 2 carbassons verds
  • 2 carbassons grocs o blancs
  • 2 esbergínies xineses (de les primes i llargues), o bé la meitat prima de 6 esbergínies petites
  • Uns 6 tomàquets allargats grans (tipus pebrot o pera, del diàmetre dels carbassons)
  • 2 cebes tendres
  • 1 pebrot vermell
  • 6 grans d’all
  • Julivert
  • Romaní o herbes al gust (millor fresques)
  • Oli, sal, pebre

Preparació:

Preparació dels ingredients:

  1. Peleu els tomàquets (vegeu comentaris).
  2. Talleu a rodanxes uniformes de 2 mm els carbassons, les esbergínies i els tomàquets. Millor si pot ser amb l’ajut d’una mandolina, excepte si els tomàquets son gaire tous. Procureu que el diàmetre de les rodanxes sigui el més homogeni possible. Reserveu–ne les puntes i les rodanxes que se us hagin trencat.
  3. Peleu els alls i talleu-los a làmines gruixudes.
  4. Netegeu i talleu la ceba, el pebrot i les puntes de la resta de verdures en bresa (daus grollers de 1-2 cm ).

Preparació de la salsa:

  1. En una cassola sofregiu primer l’all en un bon raig d’oli.
  2. Quan comenci a fer olor, afegiu i sofregiu la ceba.
  3. Quan ja sigui transparent, afegiu el pebrot, les puntes de les verdures i un pols de sal, al gust.
  4. Sofregiu –ho tot a foc mig, remenant de tant en tant, fins que les verdures siguin ben cuites.
  5. Passeu-ho tot a un vas de batedora. Afegiu un pols de fulles de romaní, un bon raig d’oli i tritureu-ho tot fins a tenir una crema espessa. Corregiu-ho de sal i pebre.

Preparació del plat:

  1.  En un motlle rodó per anar al forn, o una paella de ferro de les que es pot treure el mànec, afegiu unes cullerades de la salsa i escampeu-les. No n’hi ha d’haver massa, tant sols ho heu de cobrir com si es tractés del tomàquet d’una pizza.
  2. A sobre, cobriu amb les verdures laminades, posades de manera que alternem verdura i color (p. ex. esbergínia, carbassó blanc, tomàquet, carbassó verd), com a la imatge.
  3. Retalleu un paper de forn en rodó, de forma que hi càpiga just a dins del motlle. Feu-hi un foradet al centre que farà de xemeneia.
  4. Amaniu les verdures amb un raig d’oli per sobre i cobriu-les amb el paper de forn.
  5. Enforneu 90 minuts a 150°C.
  6. Serviu en calent. Podeu servir-ho directament en la safata de forn, o emplatar com a la pel·lícula, amb l’ajut un motlle cilíndric, i amb una mica més de salsa pel voltant i un xic de julivert picat ben fi per guarnir.

Comentaris i trucs:

  • Busqueu verdures el més similars en diàmetre que trobeu.
  • Per a pelar els tomàquets fàcilment, marqueu una creu a la part de baix dels tomàquets, escaldeu-los 30 segons i passeu-los immediatament a aigua molt freda. Si teniu un pelador dentat especial per a tomàquets, ho podeu fer sense escaldar.
  • Si teniu mandolina per tallar les verdures, us estalviareu molta feina. És una eina molt pràctica. Si no en teniu, per 15-25 € en podeu comprar de no professionals, que fan la feina de sobres (a nosaltres ens ha funcionat millor les que tenen la ganiveta en forma de V).
  • Si el tomàquet no és ferm, us anirà millor fer-lo a ganivet.
  • Si feu el plat per a dues persones (la meitat de ingredients), calculeu que un motlle rodó d’uns 22-25 cm serà suficient, us quedaran unes 2 rotllanes. Si feu per a 4 persones, us hi han de cabre 3 rotllanes. Òbviament la safata per a forn pot ser quadrada, però a la pel·lícula és rodó 😉 .
  • Prepareu-vos les verdures en grups abans d’emmotllar-ho, us serà més fàcil.
  • El punt clau és la quantitat de salsa i el paper de forn. De salsa no n’hi va gaire, només hi és per a evitar que les verdures es torrin massa per la part de sota. El paper fa la mateixa feina per dalt, a més d’evitar que s’assequi.
  • No oblideu amanir amb oli, aquest fa de conductor de la temperatura i fa que s’assequi menys.
  • La cocció és molt lenta (90 minuts) i a temperatura força baixa (150°C) per a confitar les verdures sense que s’assequin.

Referències:

  1. ChefSteps: Pixar-Style Ratatouille
  2. Binging with Babish: Ratatouille (Confit Byaldi) from Ratatouille
  3. Viquipèdia: Ratatolha.
  4. Viquipèdia: Ratatouille (pel·lícula)

Calamarsons en tinta

Sí, els calamarsons en tinta són ben lletjos. Però és que la tinta li dóna un regust espectacular! Sols, o acompanyats amb una mica d’arròs blanc, són un plat que sempre funciona molt bé.

Temps de preparació: 1h

Dificultat: baixa – mitja.

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 3/4 kg de calamarsons nets
  • tinta de calamar o de sèpia
  • 1 ceba grossa
  • 1 pebrot verd
  • 2 tomàquets
  • 2 grans d’all
  • 150 ml de conyac
  • Brou de peix, verdures o si no en teniu, aigua.

Preparació:

  1. Piqueu les potes dels calamarsons i farciu les bosses amb les mateixes. Reserveu.
  2. En una cassola feu un sofregit amb l’all, ceba, pebrot verd i tomàquet. Podeu afegir una fulla de llorer si us hi agrada.
  3. Un cop cuit, afegiu la tinta i conyac. Remeneu.
  4. Un cop ha quedat homogeni, afegiu els calamarsons i cobriu-ho amb el brou.
  5. Remeneu i deixeu coure sense tapar fins que redueixi el brou – com a la imatge – i els calamarsons estiguin cuits.
  6. Serviu en calent.

Comentaris i trucs:

  • Si els calamarsons són prou grossos, podeu aprofitar fàcilment  la seva mateixa tinta. Si són gaire petits, podeu comprar la tinta congelada en molts supermercats. Si compreu calamars o sípia frescos en altres ocasions, demaneu al peixater que us guardi la tinta, i la congeleu per a fer aquest plat, o afegir-la a aquest arròs que us vam explicar i fer-ne un arròs negre, per exemple.
  • Si en teniu, us quedarà millor en cassola de terrissa. No oblideu fer servir una rodalla de metall com a difusor per a que no se us esberli (millor que sigui d’alumini si no feu servir cuina de gas).

Referències:

  1. Robin Food – David de Jorge: «Chipirones en su tinta» (recepta molt similar a com la preparem a casa).

Lluç al forn amb tomàquets

Aquesta recepta de lluç al forn gairebé no duu feina i dona un grandíssim resultat, fins i tot si no sou cuinetes i voleu quedar bé quan tingueu convidats a casa.

Temps de preparació: 10 min + 20 min de cocció.

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 4 supremes de lluç, sense espines
  • 4 tomàquets de penjar
  • Farigola i sajolida, o bé herbes provençals.
  • Mantega
  • Oli, sal, pebre
  • Julivert

Preparació:

  1. En una safata per al forn poseu les supremes amb la pell a sota i els tomàquets, partits per la meitat, distribuïts entre el peix.
  2. Saleu-ho. Poseu un pessic de mantega de la mida d’una avellana a sobre de cada tomàquet.
  3. Assaoneu-ho amb les herbes i el pebre, i un bon raig d’oli.
  4. Enforneu-ho al forn, prèviament escalfat a 220°C, durant 20 min, .
  5. Guarniu amb el julivert picolat per sobre.

Comentaris i trucs:

  • Podeu fer la recepta amb rodanxes gruixudes de lluç (uns 3 cm) o amb bacallà fresc, per exemple.
  • Si us hi agrada, podeu afegir un raig de llimona just abans de servir.

Referències:

  • «Lonchas de bacalao al horno». Enciclopedia Salvat de la cocina, vol. 1 pàg. 126. Ed. Salvat S.A. de Ediciones, Pamplona, 1972.

Salsa de Calçots

Fer-se un mateix la salsa de calçots du menys feina del que pugui semblar, i val molt la pena. De fet, bona part del sabor de la calçotada prové de la salsa! Diuen que de receptes de salsa de calçot, n’hi ha tantes com cases. Doncs bé, aquí teniu la nostra:

Temps de preparació: 1 h

Dificultat: fàcil-mitja

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 cabeça d’alls
  • 2 tomàquets madurs
  • 3 pebrots de romesco secs
  • 3 nyores
  • 1 ceba
  • 50g d’ametlles torrades
  • 50g d’avellanes torrades
  • bitxo (opcional, al gust)
  • 240 ml d’oli
  • 30 ml vinagre de xerès o 40 ml de vinagre de poma (aproximadament)
  • sal, pebre

Preparació:

  1. Traieu la llavor als pebrots de romesco i les nyores. Obriu-los pel mig i poseu-los en remull.
  2. Escaliveu el tomàquet, la ceba i els alls. Si no teniu foc o brasa, podeu fer-ho  al forn, en posició grill, girant-los de tant en tant. Quan estiguin tous, ja els podreu treure.
  3. En un morter o en un vas de batedora anirem picant les ametlles i avellanes, la carn dels alls escalivats, la ceba i el tomàquet pelats, i si us agrada picant, un trosset de  bitxo
  4. Afegiu la polpa dels pebrots i nyores. L’haureu de separar de la pell amb paciència, gratant-ne la part interior amb una cullera.
  5. Afegiu l’oli i emulsioneu-ho (remenant com un all i oli en el cas del morter, batent en el cas contrari). Afegiu el pebre i un polsim de sal.
  6. Afegiu tres quartes parts del vinagre, i remeneu de nou. A partir d’aquí haureu d’ajustar la salsa al vostre gust, afegint el vinagre fins que la trobeu equilibrada.
  7. Deixeu-la reposar una estona i ja estarà llesta per servir.

Comentaris i trucs:

  • Si remulleu les nyores i el pebrot en aigua calenta s’hidrataran abans (el temps que trigueu a fer l’escalivada). Si no, caldrà que ho deixeu unes hores abans.
  • Si ja teniu les nyores hidratades i aneu per feina, us dona temps a escalivar els alls i el tomàquet quan prepareu el foc per als calçots i a fer la salsa mentre els vostres amics o familiars els couen.
  • La salsa no ha de quedar fina, és millor que es notin els trossets dels fruits secs.
  • Cal ajustar el vinagre, ja que segons l’acidesa del vinagre que feu servir, canviarà la quantitat necessària. Si us passeu, podeu afegir una mica més d’oli.
  • La qualitat dels ingredients canviarà completament el resultat. Trieu fruits secs de bona qualitat, un bon oli i un vinagre gens agressiu.
  • Com que no du ou, i du vinagre, si escaliveu bé els alls, la salsa us aguantarà perfectament fins a 5-7 dies a la nevera. Si hi heu posat alls crus, no li allargueu tant la vida útil, per seguretat.
  • Si us en sobra, la podeu fer servir com a substitutiu de salsa romesco, o de una salsa xató, per acompanyar amanides, bacallà esqueixat o altres plats.