Peres al vi

Peres al vi

Les peres al vi són un postre clàssic i ben senzill, que també podeu preparar amb altres fruites: préssecs, prunes… Preneu-les soles, com a la foto, o acompanyades amb una mica de gelat de vainilla, o simplement una mica de nata muntada, amb el mateix xarop del vi i les peres per sobre!

Temps de preparació: 60 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 l de vi negre (aprox. prou com per cobrir les peres)
  • 200 g de sucre
  • 10 peres mitjanes
  • 1 branca de canyella
  • 1 clau (opcional)
  • Pell d’una llimona
  • Pell d’una taronja

Preparació:

  1. Peleu les peres i poseu-les senceres en una cassola
  2. Afegiu –hi tots els altres ingredients.
  3. Feu-ho bullir amb el foc fort. Un cop arrenqui el bull, passeu-ho a foc mig-baix.
  4. Deixeu-ho coure una mitja hora. Aneu girant les peres i “mimant-les”, mullant-les amb la mateixa reducció de vi.
  5. Un cop cuites, retireu les peres i feu reduir el vi fins que quedi un xarop un xic espès.
  6. Serviu les peres amb la reducció per sobre.

Comentaris i trucs:

  • Aprofiteu peres de temporada que siguin saboroses. Les de varietat conference van molt bé. Millor si són un xic fortes, si són molt madures s’estovaràn massa.
  • Feu servir un vi de taula que sigui de qualitat.
  • Es poden fer amb vi blanc
  • També podeu provar amb altres fruites; préssecs, prunes…
  • El clau és opcional. A casa som més de no posar-lo.

Referències:

  1. Institut Català de la Cuina Catalana (ICC): Corpus del Patrimoni Cultural Català: Peres al vi.
Peres al vi
Peres al vi

Musclos al vi blanc

Aquí teniu una recepta molt senzilla de musclos al vi blanc, que pot preparar el més novell dels cuiners!

Temps de preparació: 15 min

Dificultat: baixa

Ingredients:

Per a 4 persones:

  • 1 kg de musclos
  • 1 ceba tendra grossa (o dues de petites)
  • 1 got de vi blanc sec
  • 1 cullera rasa de farina
  • oli, pebre.

Preparació:

  1. Renteu els musclos a sota l’aixeta, gratant-los entre ells mateixos o amb un fregall net. Treieu-ne el bissus o «barba» si us molesta trobar-la, però sempre just abans de coure’ls.
  2. Obriu els musclos: poseu-los en una cassola. Afegiu un bon raig d’oli i espolseu pebre negre. Poseu-los al foc fort i tapeu-los. Just quan s’hagin obert, (podeu sacsejar la cassola per a remenar-los i que s’obrin els de sota), tanqueu el foc.
  3. En una paella amb oli, sofregiu en blanc la ceba picolada, a foc molt suau (sense que s’enrosseixi).
  4. Un cop la ceba és ben cuita, afegiu la cullera de farina i coeu-la remenant-la bé durant un minut.
  5. Apugeu el foc a mitja intensitat. Afegiu el vi. Remeneu bé per a que es desfacin els grumolls de la farina i afegiu el suc dels musclos, colat amb un colador.
  6. Afegiu els musclos un a un, retirant la closca que és buida.
  7. Escalfeu-ho un o dos minuts més, i ja es pot servir (la salsa haurà espessit una mica amb la farina, com a la foto).

Comentaris i trucs:

  • Encara que no ho sembli, no conserveu els musclos (ni la resta de mol·luscs) en gel. Això faria que reaccionin obrint-se i deixant anar l’aigua (això ens ho van explicar uns musclaires professionals a Leucata!). El millor és guardar-los en nevera, a la zona menys freda, i lligats ben fort en la malla on els heu comprat o amb un drap moll. L’objectiu és que no s’obrin i no deixin anar l’aigua.
  • Per rentar els musclos, el més senzill és fregar-los entre ells mateixos, a l’engròs, sota la aixeta. No cal ser gaire maniàtic amb les restes adherides a la closca. Si els netegeu per avançat, NO traieu el bissus o «barba»; com a molt talleu-la. El musclo sovint mor al arrencar-li, i si no el cuineu immediatament pot fer-se malbé i no obrir-se. Si el musclo és molt, molt fresc la barba caurà tota sola al coure’s.
  • Descarteu TOTS els musclos trencats o que no s’obrin al coure, per evitar mals de panxa. Poden ser musclos morts que s’haurien fet malbé.
  • Per obrir els musclos, no cal  afegir aigua. Ells mateixos ja en deixen anar més que de sobres.
  • Hi queda molt bé afegir una branqueta o unes fulles de farigola a la cassola on obriu els musclos. Ull de no passar-vos, que quedarà massa perfumat.
  • El mateix procediment el podeu fer servir amb cloïsses.
  • En aquesta recepta, millor un un vi blanc sec. Un txakolí hi queda ideal.
  • No s’afegeix sal a la recepta, ja que l’aigua del musclo ja en porta.

Referències:

Musclos al vi blanc
Musclos al vi blanc